BLOC II. ANTROPOLOGIA.LES NEURONES, LES SINAPSIS...

BLOC II. ANTROPOLOGIA.
 LES NEURONES, LES SINAPSIS...

El fet de tenir un sistema nerviós altament complex és un dels llegats més extraordinaris de l' evolució biològica de la nostra espècie. Sense ell l' hominització no hagués estat possible. Gràcies a ell es dóna l' aprenentatge social d' infinitat de coneixements. Per entendre la nostra dimensió biològica, hem d' atansar-nos als òrgans i les estructures neurològiques responsables de la nostra conducta, saber com funcionen i què passa 

Les neurones

Una neurona és una cèl·lula del teixit nerviós. Són capaces de produir petits impulsos elèctrics. Està formada per una cel·lula i un nucli. Del cos creixen dos tipus de prolongacions:

Les dendrites: Es una part de la neurona que esta especialitzada a rebre impulsos i la seva transmissió al cos de la neurona. La neurona esta formada per un tronc curt i amb unes estructures anomenades espines.

L’axó: L’axó també es la part d’una neurona que té unes terminacions ramificades que condueixen impulsos des del cos de la neurona fins a altres neurones o bé cap als músculs o glàndules. A l’axó hi ha dos tipus de transport:

- Anterógrad. Del soma fins a les terminals del axó.

- Retrògrad. De les terminals del axó fins al soma.

Les neurones es troben a l’encèfal, la medul·la espinal i els ganglis, estan en contacte amb tot el cos. A diferència de la majoria de les altres cèl·lules del organisme, les neurones normals no es divideixen excepte en alguns llocs del cos, molt concrets com a l’encèfal.

Els nervis de la mielina també tenen la possibilitat de regenerar-se. També hi ha alguna malaltia per culpa de la mielina.

Que s’anomena esclerosi múltiple. La funció principal de les neurones és transmetre els impulsos nerviosos.

Les sinapsis

Sinapsi. 1- Axó de la cèl·lula presinàptica; 2- Botó terminal de l'axó; 3- Vesícules amb neurotransmissors i neurotransmissors; 4- Receptors; 5- Dendrita de la cèl·lula postsinàptica

Una sinapsi és un tipus d'unió especialitzada mitjançant la qual les neurones s'envien senyals entre elles i/o a les cèl·lules no neuronals com les musculars o secretores. El terme "sinapsi" va ser encunyat per Sir Charles Scott Sherrington el 1897 al seu treball "The integrative action of the nervous system".

Les sinapsis químiques permeten a les neurones formar circuits dins del sistema nerviós central. Són crucials pels processos biològics que determinen la percepció i el pensament. Permeten al sistema nerviós central connectar i controlar altres sistemes del cos. Una neurona allibera un neurotransmissor a la sinapsi que connecta amb una altra neurona. Aquests neurotransmissors han de sortir de la sinapsi adequadament perquè la sinapsi estigui preparada pel seu òptim funcionament al més aviat possible. Les sinapsis químiques no són l'únic tipus de sinapsi biològica: les sinapsis elèctriques i les immunològiques també existeixen. Amb tot, sense cap adjectiu qualificatiu “sinapsi” significa sinapsi química.

Els neurotransmissors 

Un neurotransmissor és una molècula que utilitzen els animals per transmetre, amplificar i modular senyals elèctrics entre una neurona i una altra cèl·lula. Habitualment es distingeixen els neurotransmissors clàssics dels que no ho són, atenent a unes característiques comunes dels primers neurotransmissors que es van descriure.

Els primers neurotransmissors van ser descoberts l' any 1921. Actualment, se'n coneixen uns cinquanta. Se sap, per exemple, que algunes drogues reforcen o inhibeixen la seva acció. Els ansiolítics, com el valium, augmenten l' acció de l' àcid gamma-aminobutíric (GABA) i els antidepressius, com el prozac, reforcen l' acció de  la dopamina; la nicotina, en canvi, activa els receptors de l' acetilcolina distribuïts per tota l' escorça. 

El sistema nerviós 

El sistema nerviós autònom o SNA controla les funcions que realitzen els òrgans interns sense un control conscient per part de l'individu, com ara el batec cardíac, els moviments respiratoris, la digestió, l'excreció, etc. 

El sistema nerviós somàtic, també anomenat sistema nerviós de  la vida de relació, està format pel conjunt de neurones que regulen les funcions voluntàries o conscients en l' organisme (per exemple, el moviment muscular, el tacte). 

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 102-103) 

Webgrafia:

http://www.xtec.cat/ceipalber/ciencia/nervis/neurones.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sinapsi
http://html.rincondelvago.com/000551031.png
http://ca.wikipedia.org/wiki/Neurotransmiss
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_nervi%C3%B3s_aut%C3%B2nom
http://ww2.educarchile.cl/UserFiles/P0001/Image/CR_Imagen/articles-95795_imagen_0.gif
https://ceipntrasradelapiedad.wordpress.com/2010/08/18/la-funcion-de-relacion-el-sistema-nervioso/
http://www.xtec.cat/~ajimeno/cn3eso/11relaciosn/impulso%20nervioso%2