BLOC II. ANTROPOLOGIA. UNITAT 7: ETNOCENTRISME I RELATIVISME CULTURAL.

BLOC II. ANTROPOLOGIA.

 UNITAT 7: ETNOCENTRISME I RELATIVISME CULTURAL. 

La humanitat i el salvatge.

"L´actitud més antiga, i que sens dubte té uns fonaments psicològics, ja que tendeix a reaparèixer en cadascun de nosaltres quan ens trobem dins d´una situació inesperada, consisteix a repudiar purament i simplement les formes culturals: morals, religioses, socials, estètiques, que són més allunyades d´aquelles amb les quals ensidentifiquem. "Costum de salvatges", "això no ho fem pas", "no ho hauríem de permetre", etc, i tantes d´altres reaccions grosseres que tradueixen aquest mateix estremiment, aquesta mateixa repulsió, en presència d´unes maneres de viure, de creure o de pensar que ens són estranyes. Era així com l´Antigor confonia tot allò que no participava de la cultura grega (més tard greco-romana) sota el mateix nom de bàrbar; després la civilització occidental ha utilitzat el terme salvatge en el mateix sentit. (...) Aquesta actitud de pensament, en nom de la qual es rebutgen "els salvatges" (o tots els que hom decideix de considerar com a tals) fora de la humanitat, és justament l´actitud més característica i distintiva dels salvatges mateixos. En efecte, sabem que la noció d´humanitat, que engloba, sense distinció de raça i civilització, totes les formes de l´espècie humana, és d´aparició força tardana i d´extensió limitada."

Claude Levi-Strauss, Raza y cultura, Cátedra, Madrid 1986

Colecció de tatuatges de la "zorra" de Buchenwald (camp de concetració nazi) Ilse Koch 

El concepte de raça 

"Un gran nombre d' antropòlegs està actualment convençut que el concepte de raça no és aplicable a l'espècie humana. N' hi ha d' altres, tanmateix, que es resisteixen a renunciar a la comoditat d' una lògica classificatòria, relacionada sovint a la seva ment amb un esquema evolutiu que veu en les races les terminals de ramificacions successives a partir d' un tronc que representa la soca humana primitiva. (...) La genètica ha demostrar la manca de base científica d' aquesta concepció."

J. Hiernaux, "Raza", Diccionari d' etnologia i antropologia. 

 Vídeo: "El viaje del ADN" 

Misterios del ADN. La búsqueda de Adán (National Geographic) 

Relativisme cultural 

El relativisme cultural forma part del mètode de l'antropologia cultural. Cerca una descripció més rigorosa i lliure de judicis de valor dels elements d'una cultura. S'elabora en els primers anys de l'antropologia cultural amb la revisió dels relats de cultures no europees fets per viatgers i missioners, tenyides d'etnocentrisme. Sosté que cada tret cultural, pauta cultural, costum, instrument, ritual, relació personal, etc., només es pot entendre en funció de la cultura a què pertany. Així, les cultures diferents de la pròpia deixen de considerar-se "endarrerides" o "salvatges", i certs costums "fastigosos" o "propis d'animals".

Els sofistes van ser els primers filòsofs a defensar punts de vista clarament relativistes. I és precisament Protàgores qui va expressar de manera gràfica l'essència del relativisme amb la següent frase: "l'home és la mesura de totes les coses, de les que són en tant que són i de les que no són en tant que no són".

       Sòcrates i Plató van considerar inadmissible del punt de vista relativista, tant per les seves conseqüències en el pla moral i polític com perquè, segons ells, és una teoria absurda i que fa impossible el coneixement. Tota la filosofia platònica es pot entendre precisament com un intent de superar de forma radical i completa el relativisme sofista.

* Recorda el que vàrem veure a 4rt ESO sobre la clitoridectomia . Podem recolzar-la en la relativitat cultural? Clarament no.  

La tolerància democràtica 

Finalment, la tolerància no ha de ser el mateix que la indiferència. Tolerar no és un exercici passiu, suposa l' esforç de conviure amb allò que no ens agrada. Per descomptat que això no vol dir acceptar-ho. L' equilibri difícil que ho fa possible és el civisme.

Exemple:

La clitoridectomia consisteix en l'extirpació o ablació del clítoris amb medis quirúrgics rudimentaris o no, normalment acompanyada de lamutilació de part dels genitals externs femenins a fi d'evitar sentir plaer sexual, que les dones puguin arribar verges al matrimoni i en mantinguin la castedat després. Les dones no sotmeses a aquesta mutilació són considerades impures i poden arribar a ser rebutjades en les cultures on s'hi practica. A alguns països es fa de manera sistemàtica i rutinària, mentre que a d'altres es justifica amb fins mèdics que tercers països no consideren provats ni inevitables.

Existeixen diverses formes de mutilació genital femenina, classificades en quatre tipus segons la OMS:^[3]

• Tipus I o Clitoridectomia, als països islàmics anomenada sunna (de l'àrab, "tradició"): incisió al prepuci del clítoris que habitualment sol quedar intacte. Aquesta intervenció és l'única que, mèdicament, es pot comparar amb la circumcisió de l'home.

• Tipus II o Excisió: ablació del clítoris total o parcial, normalment acompanyada d'una extirpació dels llavis menors. És la intervenció més freqüent i es practica a 25 països de l'Àfrica subsahariana, a Àsia (bàsicament a Indonèsia i Malàisia), a Egipte, Sudan i elIemen. Equival a l'ablació del gland del penis de l'home.

• Tipus III o Infibulació (o "circumcisió faraònica"): és la manera més agressiva i consisteix en l'extirpació total del clítoris, llavis majors i menors. Després de l'acte, hi ha un cosit d'ambdós costats de la vulva fins que queda pràcticament tancada, deixant únicament una obertura estreta per la sang menstrual i l'orina. Després del part les dones solen tornar a ser re-infibulades. Es practica a Djibouti, Egipte, a algunes regions d'Etiòpia, a Mali, a Somàlia i al nord del Sudan.

• Tipus IV o altres, en les que destaquen qualsevol manipulació dels genitals amb finalitats no terapèutiques, com el pírcing o el dry sex.^[2] Entre elles hi trobem la introcisió: varietat de mutilació poc freqüent però molt severa practicada per algunes tribus d'aborígens australians i pels xipibo-conibo, tribu situada al nordest de Perú. Consisteix en un allargament de l'orifici vaginal en direcció al perineu, creant una obertura des de vagina fins a l'anus amb l'ajut d'un instrument tallant, normalment pedres esmolades o ganivets de bambú.

El costum i la tradició que determinen el rol de la dona dins la comunitat.

El control de la sexualitat i el foment de la castedat. Es creu que mitiga el desig sexual, garanteix la fidelitat i incrementa el plaer sexual masculí.

Funcions reproductives. Hi ha la creença que les dones no mutilades no poden concebre o que millora i facilita el part, fins i tot que es pot arriscar la vida del nadó si aquest en el moment del part toca el clítoris.

Raons d'higiene. La dona no mutilada es considerada impura i per tant la comunitat li prohibeix la manipulació de l'aigua i els aliments.

Raons d'estètica ja que hom considera els genitals com una part mancada de bellesa i excessivament voluminosa.

Els motius religiosos. Sovint es justifica la MGF emparant-se amb la religió, apuntant que es tracta d'un precepte islàmic emanat de l'Alcorà.

A Catalunya, fins a 2010 un metge de l'Institut Dexeus de Barcelona ha restablert la morfologia i les funcions sexuals a 25 dones de 20 a 40 anys que fins llavors van identificar aquella part del cos amb el dolor, les infeccions i la vergonya. Manté en llista d'espera 18 dones més, un fet insòlit i valent, ja que es tracta d'intervencions en les quals les pacients temen menys l'anestèsia i el bisturí que les conseqüències que podrien patir si fossin descobertes en ambients de rigorosa tradició islàmica, catalans o africans. En 2010, Dexeus està formant en la reconstrucció del clítoris cirurgians de València i Madrid.

- També hem vist vídeos que ens serviran per al Tercer Trimestre sota el tema "El Poder":

. L' experiment d' Ash

. L' experiment de Milgram

. La banalidad del mal, por la filósofa Hannah Arendt (extracto de la película) 

- També hem comentat les publicacions de @23andme a Instagram. 

Aquests són els riscos:

"Un artículo publicado en la revista Scientific America​ (en inglés) señala cómo las bases de datos que compila 23andMe parecen destinadas a comercializar información crucial (en este caso, genética) sobre sus clientes. De hecho, el artículo compara a 23andMe con Google y señala que hay lazos personales entre algunos de los dirigentes y accionistas importantes de ambas compañías. Como señala el autor Charles Seife (énfasis añadido):

23andMe Personal Genome Service ... es la entrada sin retorno hacia un mundo en el que las corporaciones tendrían acceso a las entrañas y componentes más íntimos de tus células. Un mundo en el que las aseguradoras, compañías farmacéuticas y vendedores sabrían más que tú mismo sobre tu cuerpo. Y como el propio 23andMe advierte en su website: “la información genética que compartes con otros podría usarse contra tus intereses. Deberías ser precavido al compartirla con extraños". (Exceptuando a los presentes, desde luego.)⁹​

Por otro lado, varios blogs publicados por académicos explican las limitaciones de los estudios genéticos actuales, para la finalidad de rastrear a los ancestros o el origen geográfico del linaje de una persona, más allá de unas pocas generaciones atrás." 

- Per llegir i pensar:

“Les inclinacions humanes més belles i també les més repugnants, no formen part d’ una naturalesa fixa i biològicament donada, sinó que resulten del procés social creat per l’ home. Dit en altres paraules, la societat no exerceix tan sols una funció de repressió –tot i que no deixa de tenir-la sinó que posseix també una funció creadora.” E. Fromm, La por a la llibertat, 1998

“Pel fet de viure conforme a la cultura, la nostra ment està modelada i canalitzada per la cultura. El llenguatge no ens dóna necessàriament llibertat de pensament; ben al contrari, sovint ens atrapa en il·lusions i mites. Pel fet de viure conforme a la cultura i atès que la  nostra ment és modelada per la cultura, tenim mes coses de les quals ser conscient que no pas altres criatures. Només nosaltres hem de lluitar per a comprendre com la cultura controla allò qu esucceix dintre del nostre cap. Sense aquest nivell addicional de consciència no es pot dir que la ment humana sigui plenament conscient.” M. Harris, Introducció a l’ antropologia cultural.

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 116,117 i 126)  

Webgrafia:

http://filomasnou.blogspot.com.es/2011/01/etnocentrisme-i-relativisme-cultural.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Relativisme
http://www.e-torredebabel.com/Historia-de-la-filosofia/Filosofiagriega/Presocraticos/Relativismo.htm

https://www.youtube.com/watch?v=YBU2-qmIYCc
https://www.youtube.com/watch?v=ouqqCG_ZYos#t=17.689259
https://www.youtube.com/watch?v=wt9i7ZiMed8&t=23s
https://www.youtube.com/watch?v=iUFN1eX2s6Q
https://www.youtube.com/watch?v=cBJMS0G6Vrg
https://es.wikipedia.org/wiki/23andMe