BLOC I UNITAT 1 QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? TEXT DE RUSSELL/VÍDEO STEVE JOBS

BLOC I

UNITAT 1

QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

 Per llegir i pensar. Filosofia i admiració. 

Filosofia i incertesa

"De fet, el valor de la filosofia s' ha de buscar en gran mesura en la seva incertesa real . L' home que no té cap vernís de filosofia va per la vida presoner dels prejudicis que es deriven del sentit comú, de les creences habituals en el seu temps i en el seu país, i de les que s' han desenvolupat en el seu esperit sense la cooperació ni el consentiment deliberat de la seva raó. Per aquest home, el món tendeix a fer-se precís, definit, obvi, els objectes habituals no li susciten cap problema i les possibilitats no familiars són rebutjades amb menyspreu. Des del moment en què comencem a filosofiar, trobem que encara els objectes més ordinaris condueixen a problemes als quals només podem donar respostes molt incompletes. La filosofia, tot i que és capaç de dir-nos amb certesa quina és la veritable resposta als dubtes que suscita, és capaç de suggerir diverses possibilitats que amplien els nostres pensaments i ens alliberen de la tirania del costum. Així, en disminuir el nostre sentiment de certesa sobre allò que són les coses, augmenta molt el nostre coneixement d' allò que poden ser; rebutja el dogmatisme un tant arrogant d' aquells que no s' han introduït mai en la regió del dubte alliberador i guarda viu el nostre sentit de l' admiració, presentant els objectes familiars en un aspecte no familiar". 

RUSSELL B., Els problemes de la filosofia, 1912 (pàgina 14) 

Un exemple d' allò que fan els filòsofs a la vida quotidiana (pàgina 10), no donar gaire importància als esdeveniments que preocupen i situar-los en una perspectiva més amplia ho trobem en el Discurs inaugural que va fer Steve Jobs a la Universitat de Stanford:

Per saber-ne més: 

El filósofo Francis Bacon (siglos XVI-XVII) sostiene en su obra Novum Organum que hay hasta cuatro géneros distintos de ídolos:

-Ídolos de la tribu, que están conectados a la misma naturaleza humana y a nuestra forma de entender el mundo. Se deben a que nuestro intelecto imagina una serie de paralelismos, conexiones, analogías y correspondencias que en realidad no existen (o sólo en la mente de las personas...). Es el intelecto el responsable de relacionar hechos y nociones, advirtiendo después una concatenación legítima entre ellos, por la única razón de que le resulta, a él, razonable o convincente. Así, por ejemplo, la creencia de que todo movimiento planetario debía ser circular y perfecto es un ídolo de la tribu porque supone creer, tan sólo, por el mero hecho de que preferíamos esa forma geométrica particular, no por las evidencias, sustituyendo "por supersticiones las supremas verdades de la naturaleza; la luz de la experiencia, por la soberbia y la vanagloria", en palabras de Bacon.

- Los Ídolos de la Caverna son los propios del hombre individual. Cada uno de nosotros vive en su propia cueva, una caverna en donde la luz de la naturaleza es refractada y alterada. Nuestra noción de la realidad está alterada y moldeada, "ya sea por la naturaleza propia y singular de cada uno, o por la educación y trato con los demás, o por la lectura de libros y la autoridad de aquellos que cada cual cultiva y admira". Casi cada hombre particular construye sus propios ídolos cavernarios, por lo que su diversidad es inmensa

- Los Ídolos del Foro (o del Comercio, o Mercado) "surgen del acuerdo y de la asociación del género humano entre sí". Los hombres suelen desginar, erróneamente, significados particulares a ciertos términos o expresiones del lenguaje. Hay palabras que poseen significado y, sin embargo, no denotan realidad alguna, mientras que otras algunas cosas reales están definidas de manera inadecuada o se usan confusamente. Este tipo de ídolos son los que Bacon considera como más peligrosos, por ser causa de disputas verbales y porque "se insinúan ante el intelecto mediante el acuerdo de las palabras; pero también sucede que las palabras se retuercen y reflejan su fuerza sobre el intelecto, lo cual convierte en sofísticas la filosofía y las ciencias".

- Por último, los Ídolos del Teatro son aquellos que penetraton en el intelecto del hombre a partir "de los diferentes dogmas de las filosofías y también a partir de las perversas leyes de las demostraciones". Toda filosofía anterior es, para Bacon, "una fábula compuesta y representada en la cual se forjaron mundos ficticios y teatrales". Asimismo, algo similar cabe decir, según Bacon, de "muchos principios y axiomas de las ciencias, los cuales se impusieron por tradición, por credulidad y por negligencia". Bacon afirma que la única autoridad que poseen dichas escuelas, teorías o axiomas científicos o filosóficos es la de ser construcciones verbales producto de un elevado talento, pero cuyo contenido es escasamente ilustrativo para descubrir las leyes naturales. Bacon clasifica en tres grupos a los Ídolos del Teatro: sofísticos (basados en falsos razonamientos, como los de Aristóteles), empíricos (basados en generalizaciones erróneas, como las de los alquismistas), y los supersticiosos (que se sustentan en la reverencia y el respeto a la mera autoridad, como el platonismo y el pitagorismo).

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 14 ) 

WEBGRAFIA: 

https://www.youtube.com/watch?v=vXJYrrLGNAo

http://apuntesdefilosofa.blogspot.com.es/2009/07/los-idola-de-francis-bacon.html

BLOC I: UNITAT 1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? TEXT DE NAGEL

BLOC I 

LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA
UNITAT 1.
QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? 

Per llegir i pensar: la filosofia i les formes del saber

La filosofia, la ciència i la matemàtica

El geògraf (1668), de Jan Vermeer 

"La filosofia es diferencia de la ciència i també de la matemàtica. A diferència de la ciència, no se suporta en experiments ni en observacions, sinó només en el pensament. A diferència de les matemàtiques, no disposa de mètodes formals de demostració. Es practica plantejant preguntes, argumentant, posant a prova les idees, pensant en arguments possibles en contra d' elles, sorprenent-se davant del funcionament real dels nostres conceptes.

La principal ocupació de la filosofia és posar en qüestió i entendre idees molts comunes, que tots nosaltres usem en el dia a dia sense pensar. Un historiador es pot pregunta què va succeir en un moment determinat del passat, però un filòsof preguntarà: "Què és el temps?" Un matemàtic pot investigar les relacions entre els números, però un filòsof preguntarà: "Què és un número?". Un físic es pot preguntar de què estan fets els àtoms o què explica la gravetat, però un filòsof preguntarà com sabem que existeix alguna cosa fora de les nostres ments. Un psicòleg pot investigar com aprenen els nens una llengua, però un filòsof preguntarà: "Què fa que una paraula tingui significat?". Algú es pot preguntar si està bé esquitllar-se al cinema sense pagar, però el filòsof preguntarà: "Què fa que una acció estigui bé o malament?"

NAGEL, Th: What does it all mean?, 1987 

1.- Fes un llistat dels principals conceptes científics amb què estiguis familiaritzat. Distingeix els conceptes de les ciències següents: matemàtica, física, química, biologia. (2 punts) 

2.- Segons l' autor del text, la matemàtica és un tipus particular de ciència? Què la diferencia de les altres ciències? (2 punts)

3.- La física, la química i la biologia solen ser anomenades "ciències experimentals" o "empíriques". Què tenen en comú? Segons l' autor del text, què és allò que defineix la filosofia? (3 punts)

4.- Per a cada un dels conceptes que has apuntat en la primera pregunta, proposa una qüestió que consideris filosòfica (3 punts) 

AQUEST ÉS EL TEXT QUE ES VA FER A CLASSE PER A PREPARAR L' AVALUACIÓ INICIAL.

Bibliografia:

ALFARO, Carme i VVAA: Filosofia i ciutadania, Ediciones del Serbal, pàgina 18

Webgrafia:
https://translate.google.es/?hl=ca
http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/vermeer/i/geographer.jpg

BLOC I UNITAT 1 QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? El repte de Sòcrates

BLOC I
UNITAT 1

 QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

El repte de Sòcrates 

Sòcrates, durant el judici que se li va fer el 399 a. de C.- en el qual finalment va ser condemnat a mort-, va mantenir que la raó per la qual filosofava era que "una vida sense examen no mereix ser viscuda"

Els filòsofs, seguint el consell socràtic, insisteixen a portar a la llum  les nostres creences implícites, les quals assumim en la nostra manera d' entendre el món, nosaltres mateixos i els valors en què creiem...el filòsof creu que aquestes han de ser inspeccionades i organitzades com un sistema significatiu i coherent de creences.

Mort de Sòcrates (1787) de Jacques Louis David

Recepta per pensar a la manera de Sòcrates 

El mètode socràtic d' examen del sentit comú, atès que segueix una sèrie consistent de passos, s' ha de presentar sense cap mena de greuge en el llenguatge d' un manual o un llibre de cuina i aplicar-lo a qualsevol creença que ens sentim instats a acceptar o bé inclinats a rebutjar. El mètode suggereix que no podem determinar la corecció d' un enunciat basant-nos en què gaudeixi de l' acceptació majoritària o de l' assentiment tradicional de persones de renom. Un enunciat correcte és aquell que no es pot contradir racionalment. Un enunciat és vertader si no pot ser refutat. Si la refutació és possible, llavors, per elevats que siguin el nombre i la categoria dels qui ho subscriuen, l' enunciat serà fals i encertarem si el posem en dubte.

1. Trieu un enunciat que gaudeixi del suport confiat del sentit comú.

Obrar amb valentia implica no retirar-se de la lluita.

2. Imagineu por un moment que, malgrat la confiança de qui ho proposa, l' enunciat és fals. S' han de buscar situacions o contextos en què l' enunciat no resulti vertader.

És possible ser valent i, això, no obstant, retirar-se de la lluita? 

És possible matenir-se ferm en la lluita i, tanmateix, no ser valent?

3. Si es troba alguna excepció, la definició serà falsa o, al menys imprecisa.

És possible ser valent i retirar-se

És possible mantenir-se ferm en la lluita i tot i amb això no ser valent

4. L' enunciat inicial s' ha de matisar per donar compte de l' excepció.

Obrar amb valentia pot implicar tant la retirada com l' avanç en la lluita. 

5. Si es descobreixen noves excepcions als enunciats millorats, el procés s' ha de repetir. La veritat, si és que un ésser humà és capaç d' assolir quelcom semblant, radica en un enunciat que sembli impossible de refutar. Esbrinant allò que una cosa no és, és com ens aproximem a la comprensió d' allò que és. 

Adaptat d' A. de Botton, Les consolacions de la filosofia, 2000

Bibliografia:

ALFARO, Carme i VVAA: Filosofia i ciutadania, Ediciones del Serbal, pàgines 12 i 13 

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. UNITAT 1: QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? Què fan els filòsofs?

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. 

UNITAT 1: QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? 

Què fan els filòsofs? 

En general, la filosofia es veu com el tema més difícil i abstracte de tots; com una cosa, molt allunyada de les qüestions del dia a dia. Tanmateix, per més que la filosofia sigui per a molts només una noció vaga, el terme apareix amb freqüència en les converses de la vida quotidiana.  

La paraula "filosofia" deriva de dos mots grecs que signifiquen "filo" amor o amistat i, "sofia" saviesa. Filosofia és doncs, amor pel coneixement. 

El pensador (1880), d' August Rodin

 

La filosofia en la vida quotidiana

Con relativa frecuencia en el transcurso de una conversación se escuchan afirmaciones en la que los interlocutores enfáticamente hace referencia a “su filosofía”, así, “su filosofía le dice tal, o cual cosa”, o su filosofía le permite o no le permite hacer tal o cual cosa”, o “a partir de mi filosofía sostengo tal posición”, es decir, la gente afirma que tiene una filosofía propia. Pero, ¿qué se quiere decir cuando se afirma que se posee una filosofía propia? Si radicalmente cada persona poseyera una filosofía propia, producto de intelecto, de su reflexión, entendiendo por ésta como una posición diferente ante la vida que le hace actuar en consecuencia, sin lugar a dudas sería imposible cualquier intento de diálogo, de compartir experiencias, de convivencia. Si todos los humanos tuviéramos que elaborar una filosofía propia nos encontraríamos ante una tarea por demás imposible de sistematizar. Cuando se afirma que se tiene una filosofía propia en la práctica se está reconociendo que es importante tener unos fundamentos, principios básicos que armonicen y organicen la propia visión del mundo, ideas que sustenten el orden que queremos que exista. Se reconoce, por tanto, que se tiene aversión a un mundo que carezca de comprensión, de lógica, en donde las ideas y la conducta humana no tuvieran consistencia.

La imatge del filòsof  

Hay multiplicidad de imágenes de los filósofos, desde el ya clásico fumador de marihuana, pasando por el erudito enclaustrado hasta el súper héroe...Algunas de las formas que observamos son graciosas, misteriosas, ridículas, sobrias, etc.  pero lo que de  común tienen a mí parecer son tres aspectos:  

• 1.       El filósofo es alguien que tiene mucho conocimiento.

• 2.       Está en un ámbito de realidad diferente al resto de  la sociedad, es “raro”.

• 3.       Es una persona solitaria.

Bajo estos tres supuestos, me pregunto ¿qué tanto los filósofos estamos comprometidos con un ideal del filósofo? ¿Cuáles son nuestros límites? Y ¿Qué tanto estamos dispuestos a aceptar nuevas conductas y modelos  de pensamiento?

Si bien, no generalizo, sí observo una tendencia (al menos dentro de la institución en la que nos encontramos) de repetir estereotipos  como las arriba mencionados; entre los filósofos suele haber un rechazo hacia lo diferente, en este caso hacia lo “normal” u ordinario, este rechazo es reflejo de la carga conceptual que se trae arrastrando y que dictamina la diferencia entre El Filósofo y todo lo demás.

Tomo el siguiente ejemplo: ¿Qué pasaría si una chica vestida de manera provocativa (al estilo Jessica Rabbit) llega al salón de clases y dice ser filósofa? ¿Le creeremos? ¿Estaríamos dispuestos a aceptarla?  Este es quizá un mal ejemplo, pero lo que quiero mostrar es cómo dentro del ámbito filosófico existen posturas que confían en que para ser filósofo hay que tener ciertas características infranqueables (¿llevar barba?) o, de lo contrario, no puede llamarse tal, pero ¿qué hay de los filósofos que reconocen que no saben, ni mucho ni  de todo, o que no proclaman ser el tope del mundo? ¿O que simplemente no buscan la soledad?

La visió panoràmica

Els filòsofs avaluen la informació i les creences que tenim sobre l' univers i les qüestions humanes. La seva meta és construir una representació general, sistemàtica i coherent de tot allò que sabem i pensem.

El tipus de comprensió general de la realitat característic de la filosofia proporciona un esquema o estructura en què la gent corrent pot situar la seva pròpia concepció del món i de les qüestions humanes. La filosofia és com una lent a través de la qual podem veure en una perspectiva panoramica els nostres rols i activitats i determinar, llavors, quin és el seu significat. D' aquesta manera, estem en millors condicions per considerar el valor dels nostres ideals i aspiracions i, també, per comprendre per què els acceptem i, tal vegada, preguntar-nos si hauríem de fer-ho o, potser, modificar-los d' alguna manera. 

Pregunta't: Per què estic estudiant el batxillerat? Què m' agradaria fer després? Potser una carrera universitària? Potser un Curs Formatiu de Grau Superior?

L' examen racional

Els filòsofs han cregut i creuen que cal examinar els punts de vista que solem acceptar respecte del nostre món i de nosaltres mateixos per veure si són racionalment defensables.

Tots tenim molta informació i diverses opinions sobre l' univers natural i humà. Això no obstant, pocs ens preguntem si aquesta informació i aquestes opinions són fiables i quin valor els hem de donar. Solem acceptar, sense qüestionar-los, els informes sobre descobriments científics i fem els mateix amb les creences tradicionals i un bon nombre d' opinions que hem construït a partir de les nostres experiències personals. Tanmateix, el filòsof vol sotmetre tot això a un intens examen crític per descobrir si les nostres opinions i creences estan suportades per evidències adequades i si seria justificable que una persona raonable les acceptés. 

Per exemple:

- És creïble el fet que l' home ha arribat a la lluna? 

- És certa la hipòtesi del científic Stephen Hawking, sobre l' existència dels forats negres i el límit on es concentra tot allò de l' univers i que el forat negra, s' empassa? 

Avancem informació de Segon de Batxillerat

Els filòsofs presocràtics: Els milesis

En el s. VI aC., Milet (Grècia; ara és a Turquia), era una de les ciutats més pròsperes i expansives de la Mediterrània. Aquesta efervescència productiva generava problemes tècnics, la solució dels quals exigia un estudi de la realitat diferent del que possibilitaven els mites:

- Es buscarà a través de l'experimentació les causes dels fenòmens (però dins de la pròpia        naturalesa). Per això els primers filòsofs foren, bàsicament, homes pràctics i no purament teòrics (molí d'olives, caiguda al pou), una espècie d'enginyers que intentaven solucionar els problemes concrets que comportava la gran activitat econòmica de l'època. Així:

TALES, a través de la triangulació, inventà un sistema per determinar les distàncies dels vaixells a l'alta mar; aplicà la climatologia a l'agricultura; predí, fins i tot, un eclipsi de sol (ja en parlarem).

ANAXIMANDRE, construí un rellotge de sol amb gnòmon (l'agulla del rellotge de sol), confeccionà mapes del cel i de les terres conegudes.

ANAXIMENES donà explicacions raonades de diferents fenòmens meteorològics i geològics.

Altres materials:

- El lado oscuro de la luna, de Stanley Kubrick

- http://www.discoverymax.marca.com/actualidad/stephen-hawking-propone-una-nueva-teoria-sobre-los-agujeros-negros/


Webgrafia:

 http://www.filosofia.mx/index.php/perse/archivos/el_uso_de_la_filosofia_en_la_vida_cotidiana

 http://laimagendelfilosofo.blogspot.com.es/

 https://www.youtube.com/watch?v=W5wntLsZFKE

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 10 i 11)  

EXTRACTE PROGRAM. FILOSOFIA CURS 19-20

EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ DE LA MATÈRIA A LLIURAR A L’ALUMNE

PROFESSOR	Sílvia Gil Cordero
NIVELL EDUCATIU	Batxillerat
MATÈRIA	Filosofia i Ciutadania
CURS	1r

CONTINGUTS

Continguts comuns a tots els blocs (continguts de caràcter metodològic i actitudinal) -          Obtenció, processament i anàlisi crítica d’informació -          Expressió argumentada, oral i escrita, d’idees -          Participació en espais de reflexió i intercanvi d’informació, cerca, contrast i expressió d’idees, aprofitant les tecnologies de la informació i la comunicació -          Participació en debats mitjançant l’exposició raonada del pensament propi -          Comentari de textos filosòfics o que suscitin problemes filosòfics, emprant amb propietat els corresponents termes i conceptes -          Racionalitat, empatia i respecte crític envers els plantejaments aliens, individuals i col·lectius -          Autonomia personal i sentit de la responsabilitat a l’hora de prendre decisions i  actuar, assumint una visió crítica vers qualsevol forma d’injustícia i discriminació -          Posició crítica envers els valors, normes i actituds contràries als drets humans. Els continguts de caràcter conceptual s’estructuren en les següents unitats: BLOC I. LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. Unitat 1. Filosofia, ciència i altres models de saber 1. Diferents maneres de saber 1.1. Coneixement mític i coneixement religiós 1.2. Coneixement científic 1.3. La ciència i la Filosofia Unitat 2. El coneixement filosòfic 1. El coneixement filosòfic 1.1. El pas del mite al logos. Característiques del logos Unitat 3. Veritat i Certesa 1. Veritat i Certesa 1.1.  Origen i límits del coneixement: Racionalisme i Empirisme 1.2. Diferents tipus de veritat: La veritat com a adequació del pensament amb la realitat. La veritat com a adaptació. La veritat com a captació subjectiva de la realitat. La impossibilitat de conèixer la veritat. BLOC II. ANTROPOLOGIA. Unitat 4.  L’ésser humà: dimensió biològica i sociocultural 1. Dimensió biològica 1.1.Teories sobre l’origen de l’ésser humà 1.2.L’hominització 2. Dimensió cultural 2.1.L’esser humà, animal cultural 2.2.Especificitat del fet cultural 3. Dimensió social 3.1. La socialització 3.2. Estructures socials Unitat 5.  L’ésser humà com a ésser simbòlic 1.Capacitat lingüística 1.1. Llenguatge i comunicació 1.2. El llenguatge com a sistema de comunicació simbòlic 2. Funcions i origen del llenguatge 2.1. Pensament i llenguatge 3. Altres formes de relació simbòlica Unitat 6 . Diferents concepcions de l’ésser humà 1.      Homo faber versus homo ludens 2.      Monisme i dualisme 3.      L’home com a projecte 4.      Cap al cyborg BLOC III. ÈTICA, POLÍTICA I CIUTADANIA UNITAT 7. L’acció: llibertat i responsabilitat 1.La Grècia Hel·lenística 2.La Filosofia Hel·lenística 2.1. L’escepticisme 2.2. L’epicureisme 2.2.1. La canònica. Teoria del coneixement 2.2.2. Teoria sobre la naturalesa 2.2.3. Teoria ètica 2.3. L’estoïcisme UNITAT 8. La política: democràcia i ciutadania 1.Per què vivim junts? 1.1. Individu i ciutat 1.2.  Individu i Estat 2.Qui és el sobirà? 2.1. La font de la sobirania 2.2. De sobirania absolutista a sobirania representativa 2.3. Posar límits a la sobirania 2.4. Autoorganització sense Estat 3.Per què cal obeir? 3.1. Consens 3.2. Desobediència i subversió

COMPETÈNCIES

La competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa que implica la presa de consciència de la incertesa que envolta el món del coneixement, l’habilitat per identificar problemes filosòfics i abordar-los de manera filosòfica, per relacionar els coneixements en una concepció global del món i de les coses, per aprendre a pensar amb ordre i criteri i per exposar les opinions pròpies, respectant les dels altres i valorant-les, si escau, com a manera d’enriquir la pròpia visió de la realitat. La competència social i cívica que subratlla la capacitat d’anàlisi de les accions , les seves intencions, resultats i conseqüències, així com la reflexió crítica sobre els valors, les normes i les institucions.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Criteris Reconèixer l’especificitat de la filosofia i distingir-la d’altres sabers o maneres d’explicar la realitat Raonar amb argumentacions ben construïdes, fer anàlisis crítiques i elaborar una reflexió adequada en relació amb els coneixements adquirits Exposar argumentacions i compondre textos propis en els quals s’aconsegueixi una integració de les diverses perspectives i s’avanci en la formació d’un pensament autònom Fer servir i valorar el diàleg com a forma d’aproximació racional al coneixement i com a procés intern de construcció d’aprenentatges significatius. Obtenir informació rellevant per mitjà de diverses fonts, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la criticament en l’anàlisi de problemes filosòfics. Conèixer i analitzar les característiques específiques de l’ésser humà com una realitat complexa i oberta, amb múltiples expressions i possibilitats, aprofundint en la dialèctica entre natura i cultura i entre individu i societat. Conèixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en la mesura que són lliures, responsables i transformadores. Comprendre i valorar les idees filosòfiques que han contribuït, en diferents monents històrics, a definir la categoria de ciutadà. Instruments.  L’ alumne,  per tal de superar la matèria, n’ haurà d’ assolir les competències específiques. La manera de demostrar que és apte serà realitzant: -          Una prova escrita o examen fet a classe que, consistirà en un Comentari de Text amb preguntes o bé unes preguntes sobre una pel·lícula visionada a  classe. -          Entregant el dia de l’ examen, treballs opcionals, de qüestions sorgides a classe fins a un total de quatre treballs amb una vàlua de 0,25 punts cadascú d’ ells, fent un total de 1p. Aquest punt més, s’ afegirà a la nota de l’ examen. -          Una prova escrita feta a casa que, consistirà en un Comentari de Text amb preguntes o bé unes preguntes sobre una pel·lícula visionada a classe. Preferiblement en suport informàtic. Tenint en compte la data d’ entrega es procedirà de la següent manera: . 1r dia de data d’ entrega: Es sumarà un punt a la nota del treball . 2n dia de data d’ entrega: Es sumarà mig punt a la nota del treball. . 3r dia de data d’ entrega: No es sumarà cap punt a la nota del treball. . 4t dia de data d’ entrega: Es penalitzarà amb un punt negatiu. Caldrà justificant metge en cas d’ absència per malaltia. Fora d’ aquestes dates, no s’ acceptarà l’ entrega del treball. S’ acceptarà que el 3r i 4r dia de data d’ entrega, es pugui enviar per correu electrònic a sgil4@inscampsblancs.cat. Per a assolir la nota de qualificació, el treball haurà d’estar imprès, el més aviat possible, sinó comptarà com No Presentat. La nota de qualificació del trimestre o d’avaluació, sorgirà seguint la següent fórmula: [Examen + 1 punt de treballs opcionals]= 50%  [Comentari Text o pel·lícula a casa+ Data d’ entrega]= 50% Es farà la nota mitjana. La nota de qualificació de tot el curs, sorgirà de la nota mitjana de les tres avaluacions. Si aquesta nota és 4,5 punts, es considerarà l’ assignatura aprovada. Si aquest no és el cas, l’ alumne s’ haurà d’ examinar de l’ avaluació o avaluacions suspeses a la prova extraordinària de juny. Si l’ alumne no aprova al juny, s’ haurà d’ examinar de tota la matèria a la prova extraordinària de setembre, amb un examen de comentari de text amb preguntes. És “conditio sine qua non” haver lliurat tots els treballs i fer totes les proves escrites (exàmens) per a poder fer la nota mitjana obtinguda per un alumne/a. Si aquest no entrega (a mà, per gmail i al class-room si així ho demana la professora; mai a la guixeta de la Sala de professors), un comentari de text fet a casa en les dates indicades a tal efecte o, no fa una prova escrita (examen) a classe (en les dues sessions de 45 minuts cadascuna), sense la deguda justificació mèdica, no es podrà fer la nota mitjana de final de curs i per tant l’ alumne haurà de recuperar l’ assignatura en la seva totalitat (no per trimestres), en la recuperació ordinària del mes de juny o, en l extraordinària del mes de setembre. NOTA IMPORTANT: a)      Per acord d’equip docent, l’ alumne que tingui un 10% de faltes injustificades, no podrà accedir a l’ avaluació contínua. b)      Es valorarà positivament la cal·ligrafia, la sintaxi i l’ ortografia. Un treball o examen amb una cal·ligrafia deficient no serà avaluat. c)      Per fer la nota mitjana de tot el curs caldrà que l’ alumne hagi presentat tots el treballs assignats a cada trimestre i, també, que hagi fet totes les proves escrites (exàmens).  Un No presentat no farà la nota mitjana. d)     Si es lliura un treball de Locke enlloc d’ un treball de Kant, és a dir, si hi ha una errada en l’ entrega d’ un treball assignat, aquest tindrà la consideració de No Presentat i per tant, no serà avaluat. e)      Si no es pot demostrar haver lliurat un treball via gmail mitjançant un reenviament a sgil4@inscampsblancs.cat el treball constarà com a NO PRESENTAT.

BIBLIOGRAFIA

El llibre Filosofia i ciutadania  d’Ediciones del Serbal

MATERIAL NECESSARI

Consultar el bloc de la professora: http://mystikeepopetiafilosofia.blogspot.com.es/ El material fotocopiat que es lliura a classe El llibre Filosofia i ciutadania  d’Ediciones del Serbal El material que es lliuri al Class-room del domini @inscampsblancs.cat, si fos el cas.