BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. UNITAT 1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? Els problemes de la filosofia.

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. 

UNITAT 1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

 Els problemes de la filosofia.

Els problemes de la filosofia. La realitat i el coneixement. 

La realitat

Nosaltres, els éssers humans, ens descobrim a nosaltres mateixos en un món el qual, en el seu aspecte més bàsic, és una estructura d' espai i temps -tres dimensions d' espai i una de temps-, poblat per una enorme quantitat d' objectes molt diversos, entre els quals s' hi troben els éssers humans. I els filòsofs s' han plantejat interrogants com: què és el temps? Tot allò que existeix, incloses les persones, són simples objectes materials i prou? En fer preguntes com aquestes, els filòsofs no només pretenen aprofundir en el significat d'  un concepte o un altre. Pretenen aconseguir una comprensió fonamental de tot allò que existeix, inclosos nosaltres mateixos. I això sense necessitat de recórrer a la fe religiosa ni al dictat de cap autoritat, sinó apel·lant només a l' argumentació racional. 

El coneixement

En ser la filosofia la recerca de la comprensió racional d' allò que és més bàsic en la realitat, planteja interrogants importants sobre la naturalesa mateixa de la nostra capacitat d' entendre el món en què vivim. Podem saber alguna cosa realment, en el sentit d' estar segur d' alguna cosa? I, per més que sapiguem coses, com podem estar segurs que realment sabem? És a dir, podem arribar a saber que sabem? Interrogants com aquests han ocupat un lloc primordial en la filosofia. El filòsof alhora que s' interroga sobre el món que l' envolta, es pregunta sobre la naturalesa de la percepció humana, sobre la nostra experiència i la nostra capacitat d' entendre-la.
(Pàgina 20) 

L' acció

La filosofía no s' ha limitat a investigar què és la realitat i quin és l' abast i la seguretat del nostre coneixement. Hi ha un tercer grup de preguntes filosòfiques fonamentals. En aquest grup s'hauria d' incloure qüestions com: hi ha alguna pauta vàlida en tots els casos que ens permeti dir que certa forma de comportament és bona? Com podem justificar aquesta pauta que ens ha de permetre valorarles accions dels éssers humans? Aquestes qüestions poden tenir un abast individual o fer referència a la vida social que caracteritza els éssers humans: quina és la millor manera d' organitzar la vida social? La vida en societat seria possible si no hi hagués algun tipus de poder polític reconegut per la comunitat? Hi ha formes legítimes de poder i altres que no ho són? 

Pel·lícula: ¿Y, tú qué sabes? 

Un exemple d' allò que fan els filòsofs a la vida quotidiana (pàgina 10), no donar gaire importància als esdeveniments que preocupen i situar-los en una perspectiva més amplia ho trobem en el Discurs inaugural que va fer Steve Jobs a la Universitat de Stanford:

Branques de la filosofia

Així, si ens quedem amb l' aspecte bàsic, es pot dir que la filosofia s' assenta sobre tres interrogants fornamentals. El primer és: "Quina és la naturalesa de tot allò que existeix?". I el segon és: "Com podem saber alguna cosa, si és que això és possible?". El tercer interrogant es pot enunciar així: "Com hem d' actuar?"

Les investigacions sobre la primera d' aquestes qüestions, sobre allò que existeix i sobre la naturalesa de la seva existència, constitueixen la branca de la filosofia coneguda com a ontologia o metafísica. La investigació sobre la segona qüestió -sobre la naturalesa del coneixement i sobre què podem saber, si és que podem saber alguna cosa, rep el nom d' epistemologia. La filosofia moral o ètica i la filosofia política s' ocupen del tercer dels interrogants fonamentals.

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 20 i 21) 

WEBGRAFIA: 

https://www.youtube.com/watch?v=PL50Q0DoWag

https://www.youtube.com/watch?v=vXJYrrLGNAo

https://www.youtube.com/watch?v=W8lMfFsKSww

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. UNITAT 1. Què és la Fº? La Fª i el saber

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. 

UNITAT 1. Què és la Filosofia? 

La Filosofia i les formes del saber 

El geògraf (1668), de Jan Vermeer

 

La filosofia, la ciència i la matemàtica

La filosofia  es diferencia de la ciència i també de la matemàtica. A diferència de la ciència, no se suporta en experiments ni en observacions, sinó només en el pensament. A diferència de les matemàtiques, no disposa de mètodes formals de demostració. Es practica plantejant preguntes, argumentant, posant a prova les idees, pensant en arguments possibles en contra d' elles, sorprenent-se davant del funcionament real dels nostres conceptes.

La principal ocupació de la filosofia és posar en qüestió i entendre idees molt comunes, que tots nosaltres usem en el dia a dia sense pensar. Un historiador es pot preguntar què va succeir en un moment determinat del passat, però un filòsof preguntarà: "Què és el temps?". Un matemàtic pot investigar les relacions entre els números, però un filòsof preguntarà: "Què és un número?". Un físic es pot preguntar de què estan fets els àtoms o què explica la gravetat, però un filòsof preguntarà com saem que existeix alguna cosa fora de les nostres ments. Un psicòleg pot investigar com aprenen els nens una llengua, però un filòsof preguntarà: "Què fa que una paraula tingui significat?". Algú es pot preguntar si està bé esquitllar-se al cinema sense pagar, però el filòsof preguntarà: "Què fa que una acci´estigui bé o malament?"
NAGEL Th., What does it all mean?, 1987

Qüestions:
1.- Fes un llistat dels principals conceptes científics amb què estiguis familiaritzat. Distingeix els conceptes de les ciències següents: matemàtica, física, química, biologia. (2 punts)
2.- Segons l' autor del text, la matemàtica és un tipus particular de ciència? Què la diferencia de les altres ciències? (2 punts)
3.- La física, la química i la biologia solen ser anomenades "ciències experimentals" o "empíriques". Què tenen en comú? Segons l' autor del text, què és allò que defineix la filosofia? (3 punts)
4.- Per a cada un dels conceptes que has apuntat en la primera pregunta, proposa una qüestió que consideris filosòfica.  (3 punts)

O també, en forma de redacció, podria ser:

Per respondre a la pregunta: Què és filosofia?, primer explicaré allò que la diferencia de les altres ciències.

Per exemple: Què s’ entén per matemàtica? La matemàtica (o les matemàtiques),  no és una ciència experimental sinó una ciència formal. Què significa això? La matemàtica és l'estudi dels “nombres i símbols”, és a dir,  utilitza la lògica.  És també la ciència de les relacions espacials i quantitatives. Així doncs, té relació amb l’ aritmètica, l’ àlgebra i la geometria.

La física és la ciència que estudia la natura , ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules o que veu l’ Univers com un tot, una unitat.

La química és la ciència que estudia la composició, estructura, i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta. Si hi ha una partícula important i representativa en la química és l'electró. Un dels majors èxits de la química és haver arribat a entendre la relació entre reactivitat química i configuració electrònica d'àtoms, molècules o sòlids.

La biologia s'ocupa tant de la descripció de les característiques i els comportaments dels organismes individuals, com de les espècies en el seu conjunt, així com de la reproducció dels éssers vius i de les interaccions entre ells i l'entorn.

Doncs bé, així com la física, la química i la biologia són “ciències experimentals”, és a dir, ciències que es basen en comprovar hipòtesis en l’ experiència; si la matemàtica és una “ciència formal”,  com ja he dit abans, aleshores, quin paper té la Filosofia?

La filosofia no és una ciència experimental, perquè no és basa en experiments. Tampoc és pròpiament, una ciència formal, com ho és la matemàtica. Aleshores: Què és la filosofia? La filosofia es practica plantejant preguntes, argumentant, posant a prova les idees, pensant en arguments possibles en contra d' elles, sorprenent-se davant del funcionament real dels nostres conceptes.

Per exemple, les preguntes d’ un filòsof poden ser:

-       -Respecte a la matemàtica: Què és un número?

-       -Respecte a la física: Què explica la força de la gravetat?

-       -Respecte a la biologia: Què és un ésser viu?

-       -Respecte a la química: Què és la matèria? 

I és que, en veritat, la filosofia es la mare de totes les ciències, ja que les ciències tal i com les coneixem avui en dia, van sorgir d’ ella, a partir del segle XVIII. 

Bibliografia:
ALFARO, C. VVAA: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008

 

 Webgrafia:

http://www.sino-painting-frame.com/UploadFile/2009032410310668971.jpg

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA.. UNITAT 1. Què es la Fª? Filosofia i Ciència

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. 

UNITAT 1. Què es la Filosofia?  

Filosofia i Ciència

Homenatge a Newton (1969), de Salvador Dalí

 

La filosofia com a tronc comú de les ciències 

En l' antiguitat i durant segles, la filosofia va cobrir un àmbit extremadament ampli, abastant temes que després es van separar de la filosofia, com la física, les matemàtiques, la psicologia o la sociologia. Els antics grecs no distingien aquests camps de la filosofia. Com a filòsofs es van dedicar a tots ells, per descomptat, no de la mateixa manera en la qual  un científic actual s' ocupa de la ciència. Tots aquests camps d' investigació s'han desenvolupat a partir de la filosofia. 

L' astronomia i la medicina es van constituir relativament aviat com a ciències separades de la filosofia. Això va ocórrer a finals del Renaixement , en el segle XVI. En data més recent, a finals del segle XIX, la matemàtica i la lògica van seguir el mateix camí. La separació d' altres ciències de la filosofia se situa en diferents moments de la història: la química i la biologia van ingressar en el territori científic en el segle XVIII; la psicologia i la sociologia, en el segle XIX. 

 

Webgrafia:

 http://ca.wikiartmap.com/view/19750/Espa%C3%B1a/Figueras/homenatge_a_newton.html

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA.. UNITAT 1. Què és Fª? Filosofia i admiració

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA.

Unitat 1. Què és Filosofia?

Filosofia i admiració 

"Allò que en un principi va moure els homes a fer les primers indagacions filosòfiques va ser, com ho és ara, el fet d' admirar-se (...) Anar a la recerca d' una explicació i admirar-se, és reconèixer que s' ignora."

ARISTÒTIL, Metafísica , LLibre I (Segle IV aC) 

. Filosofia i incertesa 

"De fet, el valor de la filosofia s' ha de buscar en gran mesura en la seva incertesa real. L' home que no té cap  vernís de filosofia va per la vida presoner dels prejudicis que es deriven del sentit comú, de les creences habituals en el seu temps i en el seu país, i de les que s' han desenvolupat en el seu esperit sense la cooperació ni el consentiment deliberat de la seva raó. Per aquest, home, el món tendeix a fer-se precís, definit, obvi, els objectes habituals no li susciten cap problema i les possibilitat no familiars són rebutjades amb menys preu. Des del moment en què comencem a filosofar, trobem que encara els objectes més ordinaris condueixen a problemes als quals només podem donar respostes molt incompletes. La filosofia, tot i que és incapaç de dir-nos amb certesa quina és la veritable resposta als dubtes que suscita, és capaç de suggerir diverses possibilitats que amplien els nostres pensament i ens alliberen de la tirania del costum. Així, en disminuir el nostre sentiment de certesa sobre allò que són les coses, augmenta mol el nostre coneixement d' allò que poden ser; rebutja el dogmatisme un tant arrogant d' aquells que no s'han introduït mai en la regió del dubte alliberador i guarda viu el nostre sentit de l' admiració, presentant els objectes familiars en un aspecte no familiar."

RUSSELL, B. Els problemes de la filosofia, 1912

Bibliografia: 

ALFARO, Carme i VVAA: Filosofia i ciutadania, Ediciones del Serbal, pàgina 14 

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. UNITAT 1. Què és filosofia? Què fan els filòsofs?

El pensador (1880) d' August Rodin 

UNITAT 1:Què és filosofia?

Què fan els filòsofs? 

L' examen racional

Els filòsofs han cregut i creuen que cal examinar els punts de vista que solem acceptar respecte del nostre món i de nosaltres mateixos per veure si són racionalment defensables.

El repte de Sòcrates 

Els filòsofs, seguint el consell socràtic, insisteixen a portar a la llum les nostres creences implícites, les quals assumim en la nostra manera d' entendre el món, nosaltres mateixos i els valors en què creiem...el filòsof creu que aquestes han de ser inspeccionades i organitzades com un sistema significatiu i coherent de creences.

Mort de Sòcrates (1787) de Jacques Louis David

Recepta per pensar a la manera de Sòcrates 

El mètode socràtic d' examen del sentit comú, atès que segueix una sèrie consistent de passos, s' ha de presentar sense cap mena de greuge en el llenguatge d' un manual o un llibre de cuina i aplicar-lo a qualsevol creença que ens sentim instats a acceptar o bé inclinats a rebutjar. El mètode suggereix que no podem determinar la corecció d' un enunciat basant-nos en què gaudeixi de l' acceptació majoritària o de l' assentiment tradicional de persones de renom. Un enunciat correcte és aquell que no es pot contradir racionalment. Un enunciat és vertader si no pot ser refutat. Si la refutació és possible, llavors, per elevats que siguin el nombre i la categoria dels qui ho subscriuen, l' enunciat serà fals i encertarem si el posem en dubte.

1. Trieu un enunciat que gaudeixi del suport confiat del sentit comú.

Obrar amb valentia implica no retirar-se de la lluita.

2. Imagineu por un moment que, malgrat la confiança de qui ho proposa, l' enunciat és fals. S' han de buscar situacions o contextos en què l' enunciat no resulti vertader.

És possible ser valent i, això, no obstant, retirar-se de la lluita? 

És possible matenir-se ferm en la lluita i, tanmateix, no ser valent?

3. Si es troba alguna excepció, la definició serà falsa o, al menys imprecisa.

És possible ser valent i retirar-se

És possible mantenir-se ferm en la lluita i tot i amb això no ser valent

4. L' enunciat inicial s' ha de matisar per donar compte de l' excepció.

Obrar amb valentia pot implicar tant la retirada com l' avanç en la lluita. 

5. Si es descobreixen noves excepcions als enunciats millorats, el procés s' ha de repetir. La veritat, si és que un ésser humà és capaç d' assolir quelcom semblant, radica en un enunciat que sembli impossible de refutar. Esbrinant allò que una cosa no és, és com ens aproximem a la comprensió d' allò que és. 

Adaptat d' A. de Botton, Les consolacions de la filosofia, 2000

Bibliografia:

ALFARO, Carme i VVAA: Filosofia i ciutadania, Ediciones del Serbal, pàgines 12 i 13