jueves, 27 de febrero de 2014

BLOC III: UNIT 12: WEBER.PODER, ESTAT I GOVERN. "Tipus de dominació"

BLOC III: ÈTICA, POLÍTICA I CIUTADANIA. UNITAT 12: PODER, ESTAT I FORMES DE GOVERN

WEBER, Max: Economía y sociedad - Cap. III "Tipos de dominación"

"2. Existen tres tipos puros de dominación legítima. El fundamento primario de su legitimidad puede ser:

1. De carácter racional: que descansa en la creencia en la legalidad de ordenaciones estatuidas y de los derechos de mando de los llamados por esas ordenaciones a ejercer la autoridad (autoridad legal).

2. De carácter tradicional: que descansa en la creencia cotidiana en la santidad de las tradiciones que rigieron desde lejanos tiempos y en la legitimidad de los señalados por esa tradición para ejercer la autoridad (autoridad tradicional).

3. De carácter carismático: que descansa en la entrega extracotidiana a la santidad, heroísmo o ejemplaridad de una persona y a las ordenaciones por ella creadas o reveladas (llamada) (autoridad carismática).

En el caso de la autoridad legal se obedecen las ordenaciones impersonales y objetivas legalmente estatuidas y las personas por ellas designadas, en méritos éstas de la legalidad formal de sus disposiciones dentro del círculo de su competencia. En el caso de la autoridad tradicional se obedece a la persona del señor llamado por la tradición y vinculado por ella (en su ámbito) por motivos de piedad (pietas), en el círculo de lo que es consuetudinario. En el caso de la autoridad carismática se obedece al caudillo carismáticamente calificado por razones de confianza personal en la revelación, heroicidad o ejemplaridad, dentro del círculo en que la fe en su carisma tiene validez."

IMPORTANT:

http://www.catedras.fsoc.uba.ar/rubinich/biblioteca/web/aweb2.html
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/w/fotos/weber.jpg

FILMOGRAFIA:
"El señor de las moscas" de Harry Hook

BLOCIII: UNITAT12. PODER, ESTAT I FORMES DE GOVERN. PEL.LÍCULA: "El SENYOR DE LES MOSQUES"

BLOC III: UNITAT12. PODER, ESTAT I FORMES DE GOVERN.

PEL.LÍCULA: "El SENYOR DE LES MOSQUES"

WILLIAM GOLDING

"El inglés William Golding es el autor (premio Nobel en 1983, todo sea dicho) de la interesante obra El señor de las moscas.

La obra, objeto de múltiples estudios y versiones (a parte de dos películas con título homónimo, una de ellas pésima y que traiciona toda la grandeza de la novela, obra de Harry Hook El señor de las moscas): ha influido en la serie Los Simpons y en la que es posiblemente la mejor serie de todos los tiempos Perdidos.

Pero a nosotros lo que nos interesa es el increíble análisis de tres elementos claves en el estudio del hombre:

Análisis sobre la naturaleza humana: ¿somos buenos o malos por naturaleza?
Análisis de origen y validez de las normas morales y sociales: ¿por qué es bueno y necesario ciertas normas?
Análisis del origen de la sociedad: ¿quién debe ser el jefe, el más fuerte o el más inteligente? ¿cuál es la mejor forma política: la democracia de un pueblo ignorante y temeroso como son los niños de 12 años o la dictadura de alguien sabio?.

Espero que esta serie de preguntas os ayude a profundizar en una gran novela. A medida que vayáis leyendo, intentad responderlas."

WEBGRAFIA:

http://elporquedefry.wordpress.com/2011/12/17/el-senor-de-las-moscas-o-como-sobrevivir-en-una-isla-desierta/

FILMOGRAFIA:

- "El señor de las moscas" película completa en español.

SERIE DE TELEVISIÓN:

The Simpsons

Perdidos (LOST)

Iron Maiden
"The Lord of the flies"
(Gràcies a Paula Esgleas, alumna de 1r Batxillerat B Curs 2012-2013)

viernes, 21 de febrero de 2014

BLOC III. ÈTICA, POLÍTICA I CIUTADANIA. UNIT 10:FONAMENTS DE L' ACCIÓ HUMANA I MORAL

BLOC III. ÈTICA, POLÍTICA I CIUTADANIA

UNITAT 10.

FONAMENTS DE L' ACCIÓ HUMANA I MORAL

En este apartado nuestra reflexión gira sobre la acción humana en sus diversas variantes:

El primero, desarrollado por la Filosofía de la Técnica, se centra en la reflexión sobre el ser humano en su capacidad para producir técnica y tecnología y las consecuencias que ello tiene en la evolución y el cambio social. La ciencia, sus aplicaciones prácticas en tecnología, y la sociedad interactúan entre sí condicionando mutuamente su desarrollo. Los científicos y tecnólogos son personas que poseen sus propios valores que imprimen en el desarrollo de sus investigaciones, que a su vez, están dirigidas y limitadas por quien las financia económicamente. Las empresas fundamentalmente desde principios de rentabilidad económica y los Estados de acuerdo con sus políticas de Investigación , Desarrollo e Innovación (I+D+I) que tendrán una carga de valores diversa según el signo político del partido en el gobierno. Todo ello sucede además en el seno de una sociedad situada en una época y una cultura determinadas donde la misma ciencia y tecnología tienen una determinada valoración que incide sobre su propio desarrollo. Por otra parte, es innegable el efecto de los cambios tecnológicos sobre los cambios sociales pero su papel se ha exagerado desde perspectivas claramente ideológicas. Como cuando se interpreta como si de un proceso natural se tratara, de carácter inevitable y sujeto a leyes, cuyo motor sería una eficiencia tecnológica a la que se le desprende de toda componente axiológica cuando realmente implica criterios económicos, políticos, éticos y medioambientales. O cuando se le identifica sin más con el progreso social o se lleva al extremo de que deba ser la sociedad la que deba adaptarse a la tecnología justificando, así, un orden injusto de cosas. El progreso social tiene muchos más indicadores que el avance tecnológico, éste es simplemente uno de los componentes del cambio social pero no el único ni siquiera el central.
El segundo, la creación artística sobre la que reflexiona la Estética. Nos ocupamos aquí del arte tanto como creaciónhumana, como experiencia, es decir, el sobrecogimiento, la admiración, la sorpresa,… las sensaciones y emociones que sentimos ante una obra de arte. Pero ¿Cuál es la función y el sentido de una obra de arte?. Repasaremos algunos de ellos, como cuando el arte se convierte en una representación o imitación de la realidad, en un símbolo de riqueza o poder, una forma de educar, una catarsis o purificación que intenta concitar o liberar pasiones, o cuando el arte se constituye en conciencia crítica de la sociedad. Por último nos centramos en intentar reflexionar sobre el concepto de belleza, ¿Qué es la belleza?, ¿Qué tipos de belleza existen?.
En tercer lugar abordamos la acción moral, tanto desde una perspectiva práctica como desde la reflexión teórica, nos ocupamos, por lo tanto, de la Moral y la Ética. Empezaremos por definir las categorías básicas que nos permiten entender el hecho moral para, a partir de ellas, establecer los elementos que se han de tener en cuenta en todo juicio moral, ya sea para guiar nuestra conducta o juzgar la de los demás. De esta manera el estudio de la acción moral nos lleva a la reflexión ética que gira entorno a los valores, los principios y las normas morales.

Para responder a la pregunta ¿Cómo hemos de vivir? hemos de determinar qué fines perseguimos en la vida y qué medios pensamos utilizar para alcanzarlos. Teniendo en cuenta que vivimos en sociedad ¿Todo vale?. Hemos de realizar una elección que puede ser o no reflexiva, y puede estar mejor o peor argumentada, pero si lo que nos distingue del resto de los animales es la razón, la inteligencia, y en muchos ámbitos nos ha permitido una vida mejor, ¿Podemos prescindir de ella en éste?. La acción racional articula las creencias y las actitudes, busca la sabia elección de medios y fines, aquellos que nos conduzcan a la felicidad personal y la convivencia en armonía con los demás.

BIBLIOGRAFIA:
ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 168-171)

WEBGRAFIA:

http://elfilosofo.wordpress.com/filosofia-i/filosofia-moral-y-politica/
http://elfilosofo.files.wordpress.com/2010/09/captura-de-pantalla-2014-02-03-a-las-19-52-12.png

BLOC II. ANTROPOLOGIA. UNITAT 8: L' ÉSSER HUMÀ COM A ANIMAL SIMBÒLIC

BLOC II. ANTROPOLOGIA

UNITAT 8: L' ÉSSER HUMÀ COM A ANIMAL SIMBÒLIC

Inscripció pictogràfica d' Uruk d' ara fa 5.000 anys

En la història de la filosofia predominen els filòsofs racionalistes, però també hi va haver qui va criticar aquesta visió de l'home per considerar-la unilateral, i va defensar que el que és específic de l'ésser humà resideix en el sentiment, en la voluntat o en la llibertat. Per a Sant Agustí (354-430), per exemple, allò que compta vertaderament a l'hora de definir l'home és l'amor ("Estima i fes el que vulguis", deia). També per a Pascal "el cor té raons que la raó no comprèn"". En la mateixa línia l'escriptor suís Henri Frédéric Amiel considerava a mitjan segle XIX que: "l'home s'eleva per la intel·ligència, però no és home més que pel cor". Tota l'antropologia filosòfica clàssica està mediatitzada pel debat entre racionalisme i emotivisme com a posicions contrapuntades a l'hora de definir l'humà.

Però el pensament del segle XX està dominat per la crítica que Marx, Nietzsche i Freud (i posteriorment l'existencialisme de Sartre) van fer a la pretesa naturalesa racional de l'ésser humà.

· Per a Marx (1818-1883), l'ésser humà es defineix per la seva activitat productiva (el treball) i les seves idees, si és que alguna cosa tenen de racionals, estan determinades per la pressió que exerceix la classe dominant.

· Des del punt de vista de Nietzsche (1844-1900), l'ésser humà és fonamentalment voluntat de poder i en el procés d'expandir la seva vitalitat la raó (nihilista) pot ser-li un entrebanc.

· Per a Freud (1856-1939), l'ésser humà és un camp de batalla entre els instints i la cultura, de manera que el que domina la ment i la conducta humana són, més que els pensaments racionals, els desitjos inconscients.

· Finalment el moviment existencialista, i especialment Sartre (1905-1980), no tan sols va posar en qüestió la racionalitat, sinó que va criticar la noció mateixa de "naturalesa humana". Per a l'existencialisme, l'ésser humà no té naturalesa (no té essència universal, sinó existència individual) i la seva existència està marcada per un decidir constant i angoixat en què viu com a "passió inútil". L'ésser humà, quan decideix i actua, es construeix a si mateix. Per això l'existencialisme copsa la persona com a fruit de la seva (auto-) activitat, sigui racional o no. La persona és allò que hom fa de si mateixa.

Cassirer i l'ésser humà com a animal simbòlic

A més del debat sobre raó i passió (emoció) en la definició de l'home i de la crítica de la filosofia de la sospita i de l'existencialisme a la noció de "naturalesa humana", l'antropologia filosòfica tradicional [l'anterior a Foucault i a Sloterdijk, Nota de l'Ed.], va plantejar també el tema de l'home com a animal simbòlic. L'ésser humà pot ser descrit com a animal simbòlic, un ésser capaç de crear símbols amb els quals representa la realitat i es comunica amb els altres. Un símbol és quelcom destinat a suscitar la imatge o a representar la idea d'alguna cosa amb la qual no té cap relació objectiva: la bandera, per exemple, simbolitza o representa la pàtria, la paraula "cercle" simbolitza o representa la idea de cercle. Però la pàtria podria ser simbolitzada per uns altres colors o per qualsevol altre objecte, i el cercle es podria anomenar de qualsevol altra manera.

El llenguatge és un sistema de símbols. Per mitjà de les paraules representem la realitat, pensem les coses i les comuniquem. Això és una cosa que no succeeix entre els animals no lingüístics, de manera que el llenguatge i, en general, la capacitat simbòlica, constitueix un tret específic de l'ésser humà.

Per a Ernst Cassirer (1874-1945) la capacitat simbòlica defineix i singularitza l'ésser humà. Segons Cassirer, els humans no podem comprendre o reproduir de manera immediata el món real; sempre necessitarem la mediació d'un sistema de símbols, mitjançant els quals podrem "traduir" la realitat als nostres esquemes mentals.

Mentre que l'animal viu adaptat al seu medi i respon de manera directa als estímuls que rep, els humans es relacionen indirectament amb el món per mitjà del llenguatge o mitjançant altres creacions simbòliques que també formen part de la cultura com ara l'art, la religió, la ciència, la política, la història o, fins i tot, la filosofia. En tots els llocs i èpoques, l'ésser humà ha construït símbols, amb els quals es pot relacionar amb la realitat. Es tracta d'artificis culturals, que funcionen com a intermediaris entre el món i la resposta humana, de manera que qualsevol acció humana depèn d'aquestes mediacions simbòliques. Ernst Cassirer va anomenar aquesta mediació cultural, "l'univers simbòlic" dels humans.

Els humans, doncs, no habitem només en un pur univers físic, sinó en l'univers simbòlic que hem bastit. L'ésser humà no s'enfronta al món directament, sinó mitjançant les seves pròpies creacions. I està tan immers en aquestes creacions que no percep res sinó és a través d'elles.

En opinió de Cassirer, una antropologia de les formes simbòliques corregeix i amplia la definició clàssica de l'ésser humà. La racionalitat segueix sent un tret inherent de moltes activitats humanes, però no és capaç d'abastar tot tipus de realitzacions, algunes d'elles de caràcter netament irracional. Al costat del llenguatge científic o lògic -que podríem considerar exemplars pel que fa a racionalitat- existeix també un llenguatge emotiu o un llenguatge poètic que no s'ajusta a les exigències de la raó en sentit estricte.

Tampoc l'art o la religió no són sempre productes de la racionalitat. Aleshores, per què cal continuar caracteritzant l'ésser humà com a animal racional? Tal vegada moltes realitzacions humanes no són racionals; però totes elles són simbòliques.

Per tant, conclou Cassirer:

"... en lloc de definir l'ésser humà com a animal racional, el definirem com a animal simbòlic. D'aquesta manera podem designar la seva diferència específica i podem comprendre el nou camí obert a l'home: el camí de la civilització".

I en aquest projecte s'inclou l'estudi posterior de tota antropologia filosòfica que pretén dir quelcom significatiu de l'home en tant que animal simbòlic.

BIBLIOGRAFIA:

L. Martínez, P. Montaner i J. Sanllehí. Filosofia. Barcelona: Ed. Castellnou, 2002

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 130-137)

WEBGRAFIA:

http://www.xtec.cat/~asarsane/filoantropologia/simbolic.htm
http://lh3.ggpht.com/-OqBA5597QZw/TgOxIb1WtoI/AAAAAAAABGg/lZMxKAZ3yrY/Uruk%252520escriptura%252520pictogr%2525C3%2525A0fica.png?imgmax=640

jueves, 6 de febrero de 2014

BLOC II. ANTROPOLOGIA. ACTIVITATS SOBRE "EL PETIT SALVATGE" DE TRUFFAUT

BLOC II. ANTROPOLOGIA.

ACTIVITATS SOBRE "EL PETIT SALVATGE" DE TRUFFAUT

1.- En mig full (lletra Arial 12; interl. 1,5), comenta les següentes escenes en forma de redacció: (2,5punts)

- El nen salvatge no reacciona als sons forts però sí quan algú trenca una nou al seu darrera.

- El nen salvatge és colpejat pels nens sords de la institució i mostrat com un espectacle de circ per part d' un dels responsables de dita institució.

- La Sra Guerin e Itard, decideixen posar-li un nom al nen salvatge.

- Víctor emet el so "llet" després de rebre el bol de llet i, no abans de rebre'l. Itard està decebut.

- Víctor plora

- Víctor s' escapa de casa d' Itard, passa la nit fora a la intemperie i torna a casa d' Itard.

- Itard és injust amb Víctor per veure la seva reacció.

2.- Posa un nou títol filosòfic, a la pel·lícula (1 punt)

3.- Relaciona la pel.lícula amb tot allò que trobis addient que hem vist i estudiat en el bloc II d' Antropologia. Et poden ajudar aquestes preguntes per fer la teva redacció. Mira el text de Margaret Mead, del llibre i els textos d' Aristòtil i d' Ortega y Gasset, del blog. (2,5 punts)

- Creus que el nen salvatge és un animal? Per què?

- Quines característiques diferencien l' ésser humà de l' animal? En definitiva, què fa que l' ésser humà, sigui home?

- Si un ésser humà està mancat de parla i intel·ligència, vol dir que és un animal?

- En quin moment creus que el nen salvatge comença a ser considerat per Itard com algú civilitzat?

- Quina concepció té Itard de l' ésser humà?

- Què signifiquen els conceptes "just" e "injust"? Quan i com es té consciència d' allò "just"? Creus que l' educació, en sentit ampli, juga un paper al respecte?

4.- Compara el cas de Víctor de l' Aveyron, amb el cas de Genie i també de Helen Keller, als EEUU. (2 punts)

Aquestes preguntes, poden guiar-te:
- Té llibertat el nen salvatge, quan viu al bosc? I Genie a la seva habitació? Se sent Víctor empresonat a casa d' Itard?
- El canvi de Víctor, Geni o Helen Keller, és beneficiós per a ells? Són tractats com a ésser humans o com animals de laboratori? Itard, s' alegra dels avenços d' en Víctor, pel bé del nen o per allò que representa per a la seva investigació?

5.- Expresa la teva opinió al respecte. Creus que les decisions que els adults prenen al llarg de la pel·lícula són en benefici del nen o en benefici de la ciència? Com es pot saber si realment, se l' està beneficiant o perjudicant? (2 punt)

Data d' entrega pel grup B12:
Dilluns 10 de Febrer 2014 +1
Dijous 13 de Febrer 2014 +0.5
Dilluns 17 de Febrer 2014 No puja ni baixa nota.
Dijous 20 de Febrer 2014 -1

Data d' entrega pel grup B11:
Dijous 13 de Febrer 2014 +1
Divendres 14 de Febrer 2014 +0.5
Dijous 20 de Febrer 2014 No puja ni baixa nota
Divendres 21 de Febrer 2014 -1

El mateix dia, podeu entregar els treballs opcionals, fins a un total de 4 amb una vàlua de 0,25 punts, cadascú.

lunes, 3 de febrero de 2014

BLOC II. ANTROP. UNITAT 7: NATUR/CULTURA. "EL CAS DE HELEN KELLER".

BLOC II. ANTROPOLOGIA

UNITAT 7: NATURA I CULTURA.

"EL CAS DE HELEN KELLER"

Helen Keller with Anne Sullivan in July 1888

Helen Adams Keller (Tuscumbia, Alabama, Estats Units, 27 de juny de 1880 - 1 de juny de 1968 ) fou una activista,escriptora i professora nord-americana sordcega. Va ser la primera persona sordcega a obtenir una llicenciatura universitària. La història de com la seva professora, Anne Sullivan va aconseguir de trencar l'aïllament causat per la manca de possibilitats de comunicació, permetent el desenvolupament complet de la noia s'ha fet famosa mundialment a partir de la pel·lícula El miracle d'Anna Sullivan (The Miracle Worker).

Va ser una autora prolífica, i va fer campanyes intenses en contra de la guerra, pel sufragi femení, els drets dels treballadors i el socialisme.

Helen Keller no va néixer sordcega; als dinou mesos va contraure una malaltia que els doctors van descriure com "una congestió aguda de l'estómac i el cervell", que podria haver estat escarlatina o meningitis. La malaltia no va durar massa temps, però la va deixar sorda i cega. En aquell moment, l'única persona amb qui es comunicava era Martha Washington,^[7] la filla de sis anys del cuiner de la casa, que va poder crear una llengua de signes amb ella; als set anys, tenia més de seixanta signes particulars per comunicar-se amb la seva família. Segons el psicòleg soviètic A. Meshcheryakov, l'amistat i els ensenyaments de la Martha van ser crucials per al desenvolupament posterior de la Helen.

El 1886, la seva mare, inspirada per una explicació a "American Notes" de Charles Dickens sobre els èxits en l'educació d'una altra nena sorda i cega, Laura Bridgman, va enviar la Helen, acompanyada pel seu pare a visitar el Dr. J. Julian Chisolm, un oftalmòleg i otorrinolaringòleg de Baltimore.^[8] Ell els va posar en contacte amb Alexander Graham Bell, que en aquella època estava treballant amb nens sords. Bell va aconsellar a la parella que contactessin amb l'Institut Perkins per la Ceguera, l'escola on s'havia format Bridgman, que estava situada al Sud de Boston. El director de l'escola, Michael Anaganos, va demanar a l'antiga alumna Anne Sullivan, que també era deficient visual i només tenia 20 anys, que fes de professora de la Keller. Va ser el principi d'una relació de 49 anys, que va evolucionar a institutriu i finalment companya.

Anne Sullivan va arribar a can Keller el març de 1887, i va començar de seguida a ensenyar la Helen a comunicar-se lletrejant paraules a la seva mà, començant per d-o-l-l (nina) per la nina que li havia portat de regal. Al principi no se'n sortia, perquè no entenia que cada objecte tenia una paraula que l'identificava de manera única. De fet, quan Sullivan li intentava ensenyar la paraula "tassa", Keller es va desesperar tant que va trencar la nina.^[9] El gran salt de Keller va arribar l'abril del mateix any, quan es va adonar que els gestos que la seva professora feia al palmell de la seva mà, mentre feia rajar aigua fresca per la seva altra mà, simbolitzaven la idea d'"aigua"; en aquell moment va gairebé esgotar a Sullivan exigint els noms de tots els altres objectes que li eren familiars dins el seu món.

Degut a un ull esquerre que sortia molt, normalment Keller sortia fotografiada de perfil. De gran li van posar ulls de vidre per raons "mèdiques i cosmètiques".

A partir del maig de 1888, Keller va anar a l'Institut Perkins per la Ceguera. El 1894, Helen Keller i Anne Sullivan van traslladar-se aNova York per anar a l'Escola Wright-Humason per a Sords i l'Escola Horace Mann per a Sords. El 1896, van tornar a Massachusetts i Keller va entrar a l'Escola de Senyoretes de Cambridge abans de ser admesa, el 1900 a Radcliffe College, una universitat. El seu admirador, Mark Twain, l'havia presentada al magnat del petroli Henry H. Rogers, que, juntament amb la seva dona, li van pagar l'educació. El 1904, als 24 anys, Keller es va llicenciar a Radcliffe, convertint-se en la primera persona sordcega a aconseguir una llicenciatura universitària.

Quan Keller era joveneta, Anne Sullivan la va presentar al prevere episcopalià Phillips Brooks, que la va introduir en el Cristianisme. Fou llavors que va dir una de les seves frases que s'han fet més famoses: "Sempre havia sabut que Ell hi era, però no sabia dir-ne el nom!"

Pel·lícules:

The Miracle Worker (La treballadora miraculosa, traduïda com "el miracle d'Anna Sullivan" en català) és un cicle d'obres dramàtiques basades en la seva autobiografia, La història de la meva vida. Descriuen la relació entre Keller i Sullivan, mostrant com la mestra la va portar des d'un estat pràcticament salvatge a l'educació, l'activisme, i la fama. El títol prové de la descripció que va fer Mark Twain d'Anne Sullivan. La primera obra va ser un guió televisiu de 1957 de William Gibson per al programa Playhouse 90. El va adaptar per una producció teatral que es va estrenar a Broadway el 1959 i finalment una pel·lícula el 1962, que va guanyar dos Oscars, a la millor actriu per Anne Bancroft i a la millor actriu secundària per Patty Duke. Se'n van fer dues versions televisives més el 1979 i el 2000.

El 1984 es va fer una altra pel·lícula per a la televisió sobre la vida de Helen Keller, anomenada The Miracle Continues (El miracle continua). Aquesta pel·lícula, pensada com a continuació de The Miracle Worker explica els anys d'universitat i els principis de la seva edat adulta. Cap de les pel·lícules anteriors mencionen l'activisme social que seria la característica principal de la seva vida, encara que la versió de Disney del 2000 explica als títols de crèdit que va convertir-se en una activista a favor de la igualtat social.

En uno de sus libros, Helen escribiría años más tarde: “A los seis años era un fantasma, viviendo en un mundo de tinieblas sin deseos y sin intelecto, guiada solamente por simples instintos animales”.