B I LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA U2: TEXT PUTNAM. CREENÇA, SABER I VERITAT. MATRIX. MITE DE LA CAVERNA PLATÓ.

 

BLOC I 

LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA

UNITAT 2: 

CREENÇA, SABER I VERITAT. 

Les preguntes de l' escèptic

Els mitjans de comunicació escampen que amb l' adveniment de les  comunicacions modernes i la tecnologia de la informació, el coneixement humà s' expandeix més ràpid que en qualsevol altre període de la història. Es diu que el nostre saber es dobla cada quatre anys. Però, realment sabem tot allò que creiem que sabem? És el saber allò que s' expandeix o només la massa de les nostres creences? Des de l' antiguitat, els filòsofs escèptics ens han advertit de la nostra tendència natural a creure que hi ha saber allà on de fet, no n' hi ha. 

El cas dels cervells en una cubeta

"Aquesta és una possibilitat de ciència ficció discutida pels filòsofs:  imaginem-nos que un ésser humà (el lector pot imaginar que és ell qui pateix l' incident) ha estat sotmès a una ooperació per un científic diabòlic. El cervell d' aquesta persona (el teu cervell, estimat lector) ha estat extret del cos i col·locat en una cubeta de nutrients que el mantenen viu. Les terminacions nervioses han estat connectades a un ordenador supercientífic que provoca en aquesta persona la il·lussió que tot és perfectament normal. Sembla que hi ha gent, objectes, cel, etc., però en realitat, tot allò que la persona (tu) està experimentant és el resultat dels impulsos electrònics que es desplacen des de l' ordinador fins a les terminacions nervioses.

En comptes d' 'imaginar un sol cervell en una cubeta, podem imaginar que els ésser humans (tal vegada tots els éssers que senten) són cerveells en una cubeta (o sistemees nerviosos en una cubeta, en el cas d' alguns éssers que només posseeixen un sistema nerviós mínim, però que ja compten com a éssers que senten). Per descomptat, el científic diabòlic hauria d' estar fora o, voldria estar-hi? Potser no existeix cap científic diabòlic, potser (encara que això és absurd) el món consisteix en una maquinària automàtica que té cura d' una cubeta plena de cervells i sistemes nerviosos"

PUTNAM H., Raó, veritat i història, 1988.
(pàgina 35) 

Una pel·lícula: Matrix 

"Neo descobreix que el món en el qual creia viure no és més que una simulació virtual creada per una comunitat de maquines superevolucionades, que ara controlen el planeta, a la qual es troba connectat mitjançant un cable endollat al seu cervell. Els milers de milions de persones que viuen connectades al seu voltant estan sent conreades de la mateixa manera per a poder donar energia a les màquines. Aquesta il·lusió col·lectiva (o simulació interactiva) és coneguda com a Matrix." 

El "Mite de la caverna" de Plató i Matrix 

ANÀLISI DE LA PEL·LÍCULA:
1.- Identifica els personatges principals de la pel·lícula, descriu el seu paper en la trama i explica el significat dels seus noms.
2.- El tema filosòfic de Matrix és el problema clàssic plantejat per l ' escepticisme. Així ho expressa Morfeo: "Què és real? De quina manera definiries real? Si et refereixes a allò que pots sentir, a allò que pots olorar, a allò que vols assaborir i veure, allò real podrien ser senyals elèctrics interpretats pel teu cervell". Cita altres fragments del guió que mostrin la importància d' aquesta qüestió en la pel·lícula. 
3.- El mite de la caverna, que Plató explica en La República , presenta els éssers humans encadenats en el fons d' una cova. Els presoners només veuen ombres, les quals prenen per la realitat. Un d' ells escapa i arriba a veure el món real. Quan torna, enlluernat per la claror, als altres els sembla que no sap el que diu. Aquest mite platònic domina el guió de Matrix . Així ho expressa Morfeo: "Ets un esclau, Neo. Igual que els altres, vas néixer en captiveri. Vas néixer en una presó que no pots ni olorar, ni assaborir ni tocar. Una presó per a la teva ment". Busca informació sobre el mite platònic i relaciona els seus diferents detalls amb la història de Matrix. 
4.- Cypher traeix el grup de Morfeo per continua r vivint en l' engany. Descriu el diàleg en el qual Cypher traeix els seus companys. Què en penses, de la seva actitud?

MITE DE LA CAVERNA de Plató 

 
- Relació entre el "Mite de la caverna" de Plató  i la pel·lícula "Matrix" 

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 33,34 i 35 ) 

WEBGRAFIA: 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Matrix

https://www.youtube.com/watch?v=ifiOeW1pUCg

tml.rincondelvago.com/000368831.png 

BLOC I UNITAT 1 QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? Els problemes de la filosofia

 BLOC I

UNITAT 1

QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

El text diu: "Això no és una pipa" de René Magritte

Els problemes de la filosofia 

. La realitat

Nosaltres, els éssers humans, ens descobrim a nosaltres mateixos en un món el qual, en el seu aspecte més bàsic, és una estructura d' espai i temps -tres dimensions d' espai i una de temps-, poblat per una enorme quantitat d' objectes molt diversos, entre els qual s'hi troben els éssers humans. I els filòsofs s'han plantejat interrogants com: què és el temps? Tot allò que existeix, incloses les persones, són simples objectes materials i prou? En fer preguntes com aquestes, els filòsofs no només pretenen aprofundir en el significat d' un concepte o un altre. Pretenen aconseguir una comprensió fonamental de tot allò que existeix, inclosos nosaltres mateixos. I això sense necessitat de recórrer a la fe religiosa ni al dictat de cap autoritat, sinó apel·lant només a l' argumentació racional. 

. El coneixement

En ser la filosofia la recerca de la comprensió racional d' allò que és més bàsic en la realitat, planteja interrogants importants sobre la naturalesa mateixa de la nostra capacitat d' entendre el món en què vivim. Podem saber alguna cosa realment, en el sentit d' estar segurs d' una cosa? I, per més que sapiguem coses, com podem estar segurs que realment sabem? És a dir, podem arribar a saber que sabem? Interrogants com aquests han ocupat un lloc primordial en la filosofia. El filòsof, alhora que s' interroga sobre el món que l' envolta, es pregunta sobre la naturalesa de la percepció humana, sobre la nostra experiència i la nostra capacitat d' entendre-la. 

. L' acció 

La filosofia no s'ha limitat a investigar què és la realitat i quin és l' abast i la seguretat del nostre coneixement. Hi ha un tercer grup de preguntes filosòfiques fonamentals. En aquest grup s' hauria d' incloure qüestions com: hi ha alguna pauta vàlida en tots els casos que ens permeti dir que certa forma de comportament és bona? Com podem justificar aquesta pauta que ens ha de permetre valorar les accions dels éssers humans? Aquestes qüestions poden tenir un abast individual o fer referència a la vida social que caracteritza els éssers humans: quina és la millor manera d' organitzar la vida social? La vida en societat seria possible si no hi hagués algun tipus de poder polític reconegut per la comunitat? Hi ha formes legítimes de poder i altres que no ho són? 

. Branques de la filosofia

Així, si ens quedem amb l' aspecte bàsic, es pot dir que la filosofia s' assenta sobre tres interrogants fonamentals. El primer és: "Quina és la naturalesa de tot allò que existeix?". I el segon és: "Com podem saber alguna cosa, si és que això és possible?". El tercer interrogant es pot enunciar així: "Com hem d' actuar?". 

Les investigacions sobre la primera d' aquestes qüestions, sobre allò que existeix i sobre la naturalesa de la seva existència, constitueixen la branca de la filosofia coneguda com a ontologia o metafísica. La investigació sobre la segona qüestió -sobre la naturalesa del coneixement i sobre què podem saber, si és que podem saber alguna cosa-, rep el nom d' epistemologia. La filosofia moral o ètica i la filosofia política s' ocupen del tercer dels interrogants fonamentals.

El desenvolupament de les tres qüestions esmentades al llarg dels egles, i de totes aquelles altres qüestions subsidiàries que d' elles es deriven, constitueix el corrent principal de la història de la filosofia. Altres branques de la filosofia -com la filosofia de la ciència, l' estètica o la filosofia de la religió-, per més que siguin per sí mateixes apassionants, tenen un caràcter subsidiari pel que fa a les tres branques fonamentals. 

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 20 i 21) 

Webgrafia:
http://blocs.xtec.cat/espaidevisualiplastica/files/2012/09/250px-Magritte_Pipa.jpg

BLOC I LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA UNITAT 1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? TEXT MAGEE La filosofia, la ciència, l' art i la religió.

 BLOC I 

LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA

UNITAT 1.

QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? 

Per llegir i pensar: la filosofia i les formes del saber

La filosofia, la ciència, l' art i la religió. 

“La insistència en la raó és un dels trets característics de la filosofia. Distingeix la filosofia, per exemple, de la religió i de les arts. En la religió, de vegades, s’ apel·la a la raó, però la fe, la revelació, el ritual i l’ obediència tenen sempre un paper fonamental: la sola raó no pot fer que algú recorri completament aquest camí. L’ artista creatiu, com el filòsof, està totalment compromès amb una activitat de recerca de la veritat, intenta veure per sota de la superfície de les coses i adquirir una comprensió més profunda de l’ experiència humana; això no obstant, publica o presenta públicament les seves troballes d’ una manera diferent a la del filòsof; en una forma que se sosté sobre la percepció directa o la intuïció, més que sobre l’ argumentació racional.

Un tipus diferent de frontera separa la filosofia de les ciències. El científic, igual que el filòsof i l’ artista, està també compromès amb la recerca de la veritat, intenta fer nous descobriments sobre el món i sobre la naturalesa de l’ experiència que d’ ell tenim i el seu propòsit és donar-los sentit. Publica també les seves troballes. I, igual que el filòsof, està obligat a donar una justificació racional de tot allò que diu. En aquest cas, la diferència clau, pel que fa al filòsof, és que el científic s’ ocupa de qüestions que puguin decidir-se a través de l’ experimentació i l’ observació. Però no hi ha experiments ni observacions que ens diguin si el temps té un principi o no, o què són els drets humans. Preguntes com aquestes, que poden ser objecte d’ investigació racional, per més que no siguin aptes per ser tractades amb els mètodes de la ciència, són les preguntes típiques reservades als filòsofs.”

B. MAGEE, The Story of Philosophy, 1998

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (Pàgina 19)

1.- Digues amb les teves paraules, i sense repetir, de què va el text. (2,5p)

2.- Posa-li un títol filosòfic (1p)

3.- Relaciona aquest text, amb tot allò que sàpigues de les Unitats 1,2 i 3 del llibre de text, treballat a classe, i altres materials (4,5p)

4.- Fes una opinió personal i mira si pots trobar relació amb l' actualitat (2p)

Per saber-ne més:

Documental "Dimensió Dalí":

"El gat d' Shröndinger":

Pel·lícula:

Who the Fuck Is Jackson Pollock? = Quién mxxrdx es J. Pollock?

Bibliografia:

ALFARO, Carme i VVAA: Filosofia i ciutadania, Ediciones del Serbal, pàgina 18

Webgrafia:

https://www.youtube.com/watch?v=7Zxqj2gjigU

https://www.youtube.com/watch?v=YaHaA0JCB_o

https://www.youtube.com/watch?v=JC9A_E5kg7Y&t=48s

https://www.youtube.com/watch?v=RDcN8bUAAOw&t=257s

BLOC I.u1: QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? TEXT DE RUBERT DE VENTÒS

 BLOC I

UNITAT 1

QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

 Per llegir i pensar. Filosofia i admiració. 

"Allò que en un principi va moure els homes a fer les primeres indagacions filosòfiques va ser, com ho és ara, el fet d' admirar-se. (...) Anar a la recerca d' una explicació i admirar-se, és reconèixer que s' ignora"

ARISTÒTIL, Metafísica, Llibre I (segle IV a.C.) 

Xavier Rubert de Ventòs

No veure les coses clares 

"Per què hem de "veure-ho tot clar"? Crec que es tracta d' una necessital més vital que pròpiament intel·lectual. La nostra necessitat d' interpretar i aclarir-ho tot no respon tant al nostre desig de coneixement com a la nostra necessitat d' apaivagament. No és tant un producte de la nostra curiositat com de la nostra ansietat, i més que expressió del nostre interèsssss pel món respon a la por que aquest ens produeix.

Doncs bé, fer filosofia demana ser prou ingenu -o valent- per reconèixer que no veiem les coses clares. Per acceptar sense reserves ni coartades el desconcert, la inquietud i el vertigen que ens produeix allò que no entenem. En comptes de buscar una explicació, una fórmula, un concepte o un exorcisme que suavitzi el nostre horror al buit intel·lectual, l' actitud filosòfica és aquella que s' atreveix a demorar i furgar en la perplexitat mateixa.

Sovint, la nostra temptació de veure clar ens porta a situar els problemes, definir els esdeveniments i a posar les preguntes allà on voldríem que fossin, per no haver-nos de qüestionar de veres. d' aquesta manera retallem el món a la mesura de les nostres necessitats, és a dir a la mesura dels comportaments mentals o culturals que ja tenim preparats per entendre-ho. Amb freqüència actuem volent fer-nos la il·lussió que el problema és on nosaltres el podem controlar. Però allò que la perplexitat filosòfica pot ensenyar-nos és que, sovint, el problema és on no es deixa captar in manipular"

XAVIER RUBERT DE VENTÓS, Per què filosofia, 1983. 

Per saber-ne més:
De quin color és aquesta sabatilla esportiva?

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 14 i 15) 

Webgrafia:

 http://cat.bloctum.com/salmeron/files/2010/04/aristotle.gif

 http://www.llull.cat/monografics/fil04/fotos_prot/rubert_ventos.jpg

https://i.ytimg.com/vi/X7F1tfuwCmc/hqdefault.jpg

http://img4.woman.es/9d/7e/54/color-ves-zapatilla-reto-viral-internet-640.jpg

BI U1 QUÈ ÉS LA Fª? TEXT DE RUSSELL I VÍDEO DE STEVE JOBS

 BLOC I

UNITAT 1

QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

 Per llegir i pensar. Filosofia i admiració. 

Filosofia i incertesa

"De fet, el valor de la filosofia s' ha de buscar en gran mesura en la seva incertesa real . L' home que no té cap vernís de filosofia va per la vida presoner dels prejudicis que es deriven del sentit comú, de les creences habituals en el seu temps i en el seu país, i de les que s' han desenvolupat en el seu esperit sense la cooperació ni el consentiment deliberat de la seva raó. Per aquest home, el món tendeix a fer-se precís, definit, obvi, els objectes habituals no li susciten cap problema i les possibilitats no familiars són rebutjades amb menyspreu. Des del moment en què comencem a filosofiar, trobem que encara els objectes més ordinaris condueixen a problemes als quals només podem donar respostes molt incompletes. La filosofia, tot i que és capaç de dir-nos amb certesa quina és la veritable resposta als dubtes que suscita, és capaç de suggerir diverses possibilitats que amplien els nostres pensaments i ens alliberen de la tirania del costum. Així, en disminuir el nostre sentiment de certesa sobre allò que són les coses, augmenta molt el nostre coneixement d' allò que poden ser; rebutja el dogmatisme un tant arrogant d' aquells que no s' han introduït mai en la regió del dubte alliberador i guarda viu el nostre sentit de l' admiració, presentant els objectes familiars en un aspecte no familiar". 

RUSSELL B., Els problemes de la filosofia, 1912 (pàgina 14) 

Un exemple d' allò que fan els filòsofs a la vida quotidiana (pàgina 10), no donar gaire importància als esdeveniments que preocupen i situar-los en una perspectiva més amplia ho trobem en el Discurs inaugural que va fer Steve Jobs a la Universitat de Stanford:

Per saber-ne més: 

El filósofo Francis Bacon (siglos XVI-XVII) sostiene en su obra Novum Organum que hay hasta cuatro géneros distintos de ídolos:

-Ídolos de la tribu, que están conectados a la misma naturaleza humana y a nuestra forma de entender el mundo. Se deben a que nuestro intelecto imagina una serie de paralelismos, conexiones, analogías y correspondencias que en realidad no existen (o sólo en la mente de las personas...). Es el intelecto el responsable de relacionar hechos y nociones, advirtiendo después una concatenación legítima entre ellos, por la única razón de que le resulta, a él, razonable o convincente. Así, por ejemplo, la creencia de que todo movimiento planetario debía ser circular y perfecto es un ídolo de la tribu porque supone creer, tan sólo, por el mero hecho de que preferíamos esa forma geométrica particular, no por las evidencias, sustituyendo "por supersticiones las supremas verdades de la naturaleza; la luz de la experiencia, por la soberbia y la vanagloria", en palabras de Bacon.

- Los Ídolos de la Caverna son los propios del hombre individual. Cada uno de nosotros vive en su propia cueva, una caverna en donde la luz de la naturaleza es refractada y alterada. Nuestra noción de la realidad está alterada y moldeada, "ya sea por la naturaleza propia y singular de cada uno, o por la educación y trato con los demás, o por la lectura de libros y la autoridad de aquellos que cada cual cultiva y admira". Casi cada hombre particular construye sus propios ídolos cavernarios, por lo que su diversidad es inmensa

- Los Ídolos del Foro (o del Comercio, o Mercado) "surgen del acuerdo y de la asociación del género humano entre sí". Los hombres suelen desginar, erróneamente, significados particulares a ciertos términos o expresiones del lenguaje. Hay palabras que poseen significado y, sin embargo, no denotan realidad alguna, mientras que otras algunas cosas reales están definidas de manera inadecuada o se usan confusamente. Este tipo de ídolos son los que Bacon considera como más peligrosos, por ser causa de disputas verbales y porque "se insinúan ante el intelecto mediante el acuerdo de las palabras; pero también sucede que las palabras se retuercen y reflejan su fuerza sobre el intelecto, lo cual convierte en sofísticas la filosofía y las ciencias".

- Por último, los Ídolos del Teatro son aquellos que penetraton en el intelecto del hombre a partir "de los diferentes dogmas de las filosofías y también a partir de las perversas leyes de las demostraciones". Toda filosofía anterior es, para Bacon, "una fábula compuesta y representada en la cual se forjaron mundos ficticios y teatrales". Asimismo, algo similar cabe decir, según Bacon, de "muchos principios y axiomas de las ciencias, los cuales se impusieron por tradición, por credulidad y por negligencia". Bacon afirma que la única autoridad que poseen dichas escuelas, teorías o axiomas científicos o filosóficos es la de ser construcciones verbales producto de un elevado talento, pero cuyo contenido es escasamente ilustrativo para descubrir las leyes naturales. Bacon clasifica en tres grupos a los Ídolos del Teatro: sofísticos (basados en falsos razonamientos, como los de Aristóteles), empíricos (basados en generalizaciones erróneas, como las de los alquismistas), y los supersticiosos (que se sustentan en la reverencia y el respeto a la mera autoridad, como el platonismo y el pitagorismo).

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 14 ) 

WEBGRAFIA: 

https://www.youtube.com/watch?v=vXJYrrLGNAo

http://apuntesdefilosofa.blogspot.com.es/2009/07/los-idola-de-francis-bacon.html

BLOC I LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA U1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? TEXT DE NAGEL

 BLOC I 

LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA
UNITAT 1.
QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? 

Per llegir i pensar: la filosofia i les formes del saber

La filosofia, la ciència i la matemàtica

El geògraf (1668), de Jan Vermeer 

"La filosofia es diferencia de la ciència i també de la matemàtica. A diferència de la ciència, no se suporta en experiments ni en observacions, sinó només en el pensament. A diferència de les matemàtiques, no disposa de mètodes formals de demostració. Es practica plantejant preguntes, argumentant, posant a prova les idees, pensant en arguments possibles en contra d' elles, sorprenent-se davant del funcionament real dels nostres conceptes.

La principal ocupació de la filosofia és posar en qüestió i entendre idees molts comunes, que tots nosaltres usem en el dia a dia sense pensar. Un historiador es pot pregunta què va succeir en un moment determinat del passat, però un filòsof preguntarà: "Què és el temps?" Un matemàtic pot investigar les relacions entre els números, però un filòsof preguntarà: "Què és un número?". Un físic es pot preguntar de què estan fets els àtoms o què explica la gravetat, però un filòsof preguntarà com sabem que existeix alguna cosa fora de les nostres ments. Un psicòleg pot investigar com aprenen els nens una llengua, però un filòsof preguntarà: "Què fa que una paraula tingui significat?". Algú es pot preguntar si està bé esquitllar-se al cinema sense pagar, però el filòsof preguntarà: "Què fa que una acció estigui bé o malament?"

NAGEL, Th: What does it all mean?, 1987 

1.- Fes un llistat dels principals conceptes científics amb què estiguis familiaritzat. Distingeix els conceptes de les ciències següents: matemàtica, física, química, biologia. (2 punts) 

2.- Segons l' autor del text, la matemàtica és un tipus particular de ciència? Què la diferencia de les altres ciències? (2 punts)

3.- La física, la química i la biologia solen ser anomenades "ciències experimentals" o "empíriques". Què tenen en comú? Segons l' autor del text, què és allò que defineix la filosofia? (3 punts)

4.- Per a cada un dels conceptes que has apuntat en la primera pregunta, proposa una qüestió que consideris filosòfica (3 punts) 

AQUEST ÉS EL TEXT  PER A PREPARAR L' AVALUACIÓ INICIAL.

Bibliografia:

ALFARO, Carme i VVAA: Filosofia i ciutadania, Ediciones del Serbal, pàgina 18

Webgrafia:
https://translate.google.es/?hl=ca
http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/vermeer/i/geographer.jpg

BLOC I UNITAT 1 QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? El repte de Sòcrates

 BLOC I

UNITAT 1

 QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

El repte de Sòcrates 

Sòcrates, durant el judici que se li va fer el 399 a. de C.- en el qual finalment va ser condemnat a mort-, va mantenir que la raó per la qual filosofava era que "una vida sense examen no mereix ser viscuda"

Els filòsofs, seguint el consell socràtic, insisteixen a portar a la llum  les nostres creences implícites, les quals assumim en la nostra manera d' entendre el món, nosaltres mateixos i els valors en què creiem...el filòsof creu que aquestes han de ser inspeccionades i organitzades com un sistema significatiu i coherent de creences.

Mort de Sòcrates (1787) de Jacques Louis David

Recepta per pensar a la manera de Sòcrates 

El mètode socràtic d' examen del sentit comú, atès que segueix una sèrie consistent de passos, s' ha de presentar sense cap mena de greuge en el llenguatge d' un manual o un llibre de cuina i aplicar-lo a qualsevol creença que ens sentim instats a acceptar o bé inclinats a rebutjar. El mètode suggereix que no podem determinar la corecció d' un enunciat basant-nos en què gaudeixi de l' acceptació majoritària o de l' assentiment tradicional de persones de renom. Un enunciat correcte és aquell que no es pot contradir racionalment. Un enunciat és vertader si no pot ser refutat. Si la refutació és possible, llavors, per elevats que siguin el nombre i la categoria dels qui ho subscriuen, l' enunciat serà fals i encertarem si el posem en dubte.

1. Trieu un enunciat que gaudeixi del suport confiat del sentit comú.

Obrar amb valentia implica no retirar-se de la lluita.

2. Imagineu por un moment que, malgrat la confiança de qui ho proposa, l' enunciat és fals. S' han de buscar situacions o contextos en què l' enunciat no resulti vertader.

És possible ser valent i, això, no obstant, retirar-se de la lluita? 

És possible matenir-se ferm en la lluita i, tanmateix, no ser valent?

3. Si es troba alguna excepció, la definició serà falsa o, al menys imprecisa.

És possible ser valent i retirar-se

És possible mantenir-se ferm en la lluita i tot i amb això no ser valent

4. L' enunciat inicial s' ha de matisar per donar compte de l' excepció.

Obrar amb valentia pot implicar tant la retirada com l' avanç en la lluita. 

5. Si es descobreixen noves excepcions als enunciats millorats, el procés s' ha de repetir. La veritat, si és que un ésser humà és capaç d' assolir quelcom semblant, radica en un enunciat que sembli impossible de refutar. Esbrinant allò que una cosa no és, és com ens aproximem a la comprensió d' allò que és. 

Adaptat d' A. de Botton, Les consolacions de la filosofia, 2000

Bibliografia:

ALFARO, Carme i VVAA: Filosofia i ciutadania, Ediciones del Serbal, pàgines 12 i 13 

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. UNITAT 1: QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? Què fan els filòsofs?

 

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. 

UNITAT 1: QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? 

Què fan els filòsofs? 

En general, la filosofia es veu com el tema més difícil i abstracte de tots; com una cosa, molt allunyada de les qüestions del dia a dia. Tanmateix, per més que la filosofia sigui per a molts només una noció vaga, el terme apareix amb freqüència en les converses de la vida quotidiana.  

La paraula "filosofia" deriva de dos mots grecs que signifiquen "filo" amor o amistat i, "sofia" saviesa. Filosofia és doncs, amor pel coneixement. 

La filosofia en la vida quotidiana

Amb relativa freqüència en el transcurs d'una conversa s'escolten afirmacions en què els interlocutors emfàticament fa referència a "la seva filosofia", així, "la seva filosofia li diu a tal, o tal cosa", o la seva filosofia li permet o no li permet fer tal o qual cosa ", o" a partir de la meva filosofia sostinc tal posició ", és a dir, la gent afirma que té una filosofia pròpia. Però, què es vol dir quan s'afirma que es posseeix una filosofia pròpia? Si radicalment cada persona posseís una filosofia pròpia, producte d'intel·lecte, de la seva reflexió, entenent per aquesta com una posició diferent davant la vida que li fa actuar en conseqüència, sense cap dubte seria impossible qualsevol intent de diàleg, de compartir experiències, d' convivència. Si tots els humans tinguéssim d'elaborar una filosofia pròpia ens trobaríem davant d'una tasca per altres impossible de sistematitzar. Quan s'afirma que té una filosofia pròpia en la pràctica s'està reconeixent que és important tenir uns fonaments, principis bàsics que harmonitzin i organitzin la pròpia visió de món, idees que sustentin l'ordre que volem que existeixi. Es reconeix, per tant, que es té aversió a un món que no tingui comprensió, de lògica, on les idees i la conducta humana no tinguessin consistència.

La imatge del filòsof  

Hi ha multiplicitat d'imatges dels filòsofs, des del ja clàssic fumador de marihuana, passant per l'erudit enclaustrat fins el súper heroi ... Algunes de les formes que observem són gracioses, misterioses, ridícules, sòbries, etc. però el que de comú tenen a mi semblar són tres aspectes:

1. El filòsof és algú que té molt coneixement.

2. Està en un àmbit de realitat diferent a la resta de la societat, és "estrany".

3. És una persona solitària.

Sota aquests tres supòsits, em pregunto què tant els filòsofs estem compromesos amb un ideal de el filòsof? Quins són els nostres límits? I Quin tant estem disposats a acceptar noves conductes i models de pensament?

Si bé, no generalitzo, si observo una tendència (al menys dins de la institució en la qual ens trobem) de repetir estereotips com les dalt esmentats; entre els filòsofs hi sol haver un rebuig cap al diferent, en aquest cas cap a el "normal" o ordinari, aquest rebuig és reflex de la càrrega conceptual que porta arrossegant i que dictamina la diferència entre El Filòsof i tota la resta.

Prenc el següent exemple: Què passaria si una noia vestida de manera provocativa (a l'estil Jessica Rabbit) arriba a la sala de classes i diu ser filòsofa? Li creurem? Estaríem disposats a acceptar-la? Aquest és potser un mal exemple, però el que vull mostrar és com dins de l'àmbit filosòfic hi postures que confien que per ser filòsof cal tenir certes característiques infranquejables (¿portar barba?) O, en cas contrari, no pot dir-se a tal, però ¿què hi ha dels filòsofs que reconeixen que no saben, ni molt ni de tot, o que no proclamen ser el límit de l'món? O que simplement no busquen la solitud?

Tenim la impressió que els filòsofs es dediquen a la contemplació dels problemes del món de l amanera mes abstracta, per arribar a teories que poden semblar esplèndides, però que són de poc valor pràctic. 

La visió panoràmica

Els filòsofs avaluen la informació i les creences que tenim sobre l' univers i les qüestions humanes. La seva meta és construir una representació general, sistemàtica i coherent de tot allò que sabem i pensem.

El tipus de comprensió general de la realitat característic de la filosofia proporciona un esquema o estructura en què la gent corrent pot situar la seva pròpia concepció del món i de les qüestions humanes. La filosofia és com una lent a través de la qual podem veure en una perspectiva panoramica els nostres rols i activitats i determinar, llavors, quin és el seu significat. D' aquesta manera, estem en millors condicions per considerar el valor dels nostres ideals i aspiracions i, també, per comprendre per què els acceptem i, tal vegada, preguntar-nos si hauríem de fer-ho o, potser, modificar-los d' alguna manera. 

Pregunta't: Per què estic estudiant el batxillerat? Què m' agradaria fer després? Potser una carrera universitària? Potser un Curs Formatiu de Grau Superior?

L' examen racional

Els filòsofs han cregut i creuen que cal examinar els punts de vista que solem acceptar respecte del nostre món i de nosaltres mateixos per veure si són racionalment defensables.

Tots tenim molta informació i diverses opinions sobre l' univers natural i humà. Això no obstant, pocs ens preguntem si aquesta informació i aquestes opinions són fiables i quin valor els hem de donar. Solem acceptar, sense qüestionar-los, els informes sobre descobriments científics i fem els mateix amb les creences tradicionals i un bon nombre d' opinions que hem construït a partir de les nostres experiències personals. Tanmateix, el filòsof vol sotmetre tot això a un intens examen crític per descobrir si les nostres opinions i creences estan suportades per evidències adequades i si seria justificable que una persona raonable les acceptés. 

Per exemple:

- És creïble el fet que l' home ha arribat a la lluna? 

- És certa la hipòtesi del científic Stephen Hawking, sobre l' existència dels forats negres i el límit on es concentra tot allò de l' univers i que el forat negra, s' empassa? 

Avancem informació de Segon de Batxillerat

Els filòsofs presocràtics: Els milesis

En el s. VI aC., Milet (Grècia; ara és a Turquia), era una de les ciutats més pròsperes i expansives de la Mediterrània. Aquesta efervescència productiva generava problemes tècnics, la solució dels quals exigia un estudi de la realitat diferent del que possibilitaven els mites:

- Es buscarà a través de l'experimentació les causes dels fenòmens (però dins de la pròpia naturalesa). Per això els primers filòsofs foren, bàsicament, homes pràctics i no purament teòrics (molí d'olives, caiguda al pou), una espècie d'enginyers que intentaven solucionar els problemes concrets que comportava la gran activitat econòmica de l'època. Així:

TALES, a través de la triangulació, inventà un sistema per determinar les distàncies dels vaixells a l'alta mar; aplicà la climatologia a l'agricultura; predí, fins i tot, un eclipsi de sol (ja en parlarem). Per a ell, l' origen de la physis o naturalesa és l' aigua. 

ANAXIMANDRE, construí un rellotge de sol amb gnòmon (l'agulla del rellotge de sol), confeccionà mapes del cel i de les terres conegudes. Per a ell, l' origen de la physis o naturalesa és l' apeiron. 

ANAXIMENES donà explicacions raonades de diferents fenòmens meteorològics i geològics. Per a ell, l' origen de la physis o naturalesa és l' aire. 

Altres materials:

- El lado oscuro de la luna, de Stanley Kubrick

- http://www.discoverymax.marca.com/actualidad/stephen-hawking-propone-una-nueva-teoria-sobre-los-agujeros-negros/


Webgrafia:

 http://www.filosofia.mx/index.php/perse/archivos/el_uso_de_la_filosofia_en_la_vida_cotidiana

 http://laimagendelfilosofo.blogspot.com.es/

 https://www.youtube.com/watch?v=VxeYe9ZgU8Q

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 10 i 11)