BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA.
UNITAT 1: QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?
Què fan els filòsofs?
En general, la filosofia es veu com el tema més difícil i abstracte de tots; com una cosa, molt allunyada de les qüestions del dia a dia. Tanmateix, per més que la filosofia sigui per a molts només una noció vaga, el terme apareix amb freqüència en les converses de la vida quotidiana.
La paraula "filosofia" deriva de dos mots grecs que signifiquen "filo" amor o amistat i, "sofia" saviesa. Filosofia és doncs, amor pel coneixement.
La filosofia en la vida quotidiana
Amb relativa freqüència en el transcurs d'una conversa s'escolten afirmacions en què els interlocutors emfàticament fa referència a "la seva filosofia", així, "la seva filosofia li diu a tal, o tal cosa", o la seva filosofia li permet o no li permet fer tal o qual cosa ", o" a partir de la meva filosofia sostinc tal posició ", és a dir, la gent afirma que té una filosofia pròpia. Però, què es vol dir quan s'afirma que es posseeix una filosofia pròpia? Si radicalment cada persona posseís una filosofia pròpia, producte d'intel·lecte, de la seva reflexió, entenent per aquesta com una posició diferent davant la vida que li fa actuar en conseqüència, sense cap dubte seria impossible qualsevol intent de diàleg, de compartir experiències, d' convivència. Si tots els humans tinguéssim d'elaborar una filosofia pròpia ens trobaríem davant d'una tasca per altres impossible de sistematitzar. Quan s'afirma que té una filosofia pròpia en la pràctica s'està reconeixent que és important tenir uns fonaments, principis bàsics que harmonitzin i organitzin la pròpia visió de món, idees que sustentin l'ordre que volem que existeixi. Es reconeix, per tant, que es té aversió a un món que no tingui comprensió, de lògica, on les idees i la conducta humana no tinguessin consistència.
La imatge del filòsof
Hi ha multiplicitat d'imatges dels filòsofs, des del ja clàssic fumador de marihuana, passant per l'erudit enclaustrat fins el súper heroi ... Algunes de les formes que observem són gracioses, misterioses, ridícules, sòbries, etc. però el que de comú tenen a mi semblar són tres aspectes:
1. El filòsof és algú que té molt coneixement.
2. Està en un àmbit de realitat diferent a la resta de la societat, és "estrany".
3. És una persona solitària.
Sota aquests tres supòsits, em pregunto què tant els filòsofs estem compromesos amb un ideal de el filòsof? Quins són els nostres límits? I Quin tant estem disposats a acceptar noves conductes i models de pensament?
Si bé, no generalitzo, si observo una tendència (al menys dins de la institució en la qual ens trobem) de repetir estereotips com les dalt esmentats; entre els filòsofs hi sol haver un rebuig cap al diferent, en aquest cas cap a el "normal" o ordinari, aquest rebuig és reflex de la càrrega conceptual que porta arrossegant i que dictamina la diferència entre El Filòsof i tota la resta.
Prenc el següent exemple: Què passaria si una noia vestida de manera provocativa (a l'estil Jessica Rabbit) arriba a la sala de classes i diu ser filòsofa? Li creurem? Estaríem disposats a acceptar-la? Aquest és potser un mal exemple, però el que vull mostrar és com dins de l'àmbit filosòfic hi postures que confien que per ser filòsof cal tenir certes característiques infranquejables (¿portar barba?) O, en cas contrari, no pot dir-se a tal, però ¿què hi ha dels filòsofs que reconeixen que no saben, ni molt ni de tot, o que no proclamen ser el límit de l'món? O que simplement no busquen la solitud?
Tenim la impressió que els filòsofs es dediquen a la contemplació dels problemes del món de l amanera mes abstracta, per arribar a teories que poden semblar esplèndides, però que són de poc valor pràctic.
La visió panoràmica
Els filòsofs avaluen la informació i les creences que tenim sobre l' univers i les qüestions humanes. La seva meta és construir una representació general, sistemàtica i coherent de tot allò que sabem i pensem.
El tipus de comprensió general de la realitat característic de la filosofia proporciona un esquema o estructura en què la gent corrent pot situar la seva pròpia concepció del món i de les qüestions humanes. La filosofia és com una lent a través de la qual podem veure en una perspectiva panoramica els nostres rols i activitats i determinar, llavors, quin és el seu significat. D' aquesta manera, estem en millors condicions per considerar el valor dels nostres ideals i aspiracions i, també, per comprendre per què els acceptem i, tal vegada, preguntar-nos si hauríem de fer-ho o, potser, modificar-los d' alguna manera.
Pregunta't: Per què estic estudiant el batxillerat? Què m' agradaria fer després? Potser una carrera universitària? Potser un Curs Formatiu de Grau Superior?
L' examen racional
Els filòsofs han cregut i creuen que cal examinar els punts de vista que solem acceptar respecte del nostre món i de nosaltres mateixos per veure si són racionalment defensables.
Tots tenim molta informació i diverses opinions sobre l' univers natural i humà. Això no obstant, pocs ens preguntem si aquesta informació i aquestes opinions són fiables i quin valor els hem de donar. Solem acceptar, sense qüestionar-los, els informes sobre descobriments científics i fem els mateix amb les creences tradicionals i un bon nombre d' opinions que hem construït a partir de les nostres experiències personals. Tanmateix, el filòsof vol sotmetre tot això a un intens examen crític per descobrir si les nostres opinions i creences estan suportades per evidències adequades i si seria justificable que una persona raonable les acceptés.
Per exemple:
- És creïble el fet que l' home ha arribat a la lluna?
- És certa la hipòtesi del científic Stephen Hawking, sobre l' existència dels forats negres i el límit on es concentra tot allò de l' univers i que el forat negra, s' empassa?
Avancem informació de Segon de Batxillerat
Els filòsofs presocràtics: Els milesis
En el s. VI aC., Milet (Grècia; ara és a Turquia), era una de les ciutats més pròsperes i expansives de la Mediterrània. Aquesta efervescència productiva generava problemes tècnics, la solució dels quals exigia un estudi de la realitat diferent del que possibilitaven els mites:
- Es buscarà a través de l'experimentació les causes dels fenòmens (però dins de la pròpia naturalesa). Per això els primers filòsofs foren, bàsicament, homes pràctics i no purament teòrics (molí d'olives, caiguda al pou), una espècie d'enginyers que intentaven solucionar els problemes concrets que comportava la gran activitat econòmica de l'època. Així:
TALES, a través de la triangulació, inventà un sistema per determinar les distàncies dels vaixells a l'alta mar; aplicà la climatologia a l'agricultura; predí, fins i tot, un eclipsi de sol (ja en parlarem). Per a ell, l' origen de la physis o naturalesa és l' aigua.
ANAXIMANDRE, construí un rellotge de sol amb gnòmon (l'agulla del rellotge de sol), confeccionà mapes del cel i de les terres conegudes. Per a ell, l' origen de la physis o naturalesa és l' apeiron.
ANAXIMENES donà explicacions raonades de diferents fenòmens meteorològics i geològics. Per a ell, l' origen de la physis o naturalesa és l' aire.
Altres materials:
- El lado oscuro de la luna, de Stanley Kubrick
- El lado oscuro de la luna, de Stanley Kubrick
- http://www.discoverymax.marca.com/actualidad/stephen-hawking-propone-una-nueva-teoria-sobre-los-agujeros-negros/
Webgrafia:
Webgrafia:
No hay comentarios:
Publicar un comentario