lunes, 25 de febrero de 2019

BLOC III. U12. PODER I ESTAT... PEL.LÍCULA: "El SENYOR DE LES MOSQUES"

BLOC III: UNITAT12. PODER, ESTAT I FORMES DE GOVERN. 

PEL.LÍCULA: "El SENYOR DE LES MOSQUES"

WILLIAM GOLDING



"El inglés William Golding es el autor (premio Nobel en 1983, todo sea dicho) de la interesante obra El señor de las moscas.
La obra, objeto de múltiples estudios y versiones (a parte de dos películas con título homónimo, una de ellas pésima y que traiciona toda la grandeza de la novela, obra de Harry Hook El señor de las moscas): ha influido en la serie Los Simpons y en la que es posiblemente la mejor serie de todos los tiempos Perdidos.
Pero a nosotros lo que nos interesa es el increíble análisis de tres elementos claves en el estudio del hombre:
  1. Análisis sobre la naturaleza humana: ¿somos buenos o malos por naturaleza?
  2. Análisis de origen y validez de las normas morales y sociales: ¿por qué es bueno y necesario ciertas normas?
  3. Análisis del origen de la sociedad: ¿quién debe ser el jefe, el más fuerte o el más inteligente? ¿cuál es la mejor forma política: la democracia de un pueblo ignorante y temeroso como son los niños de 12 años o la dictadura de alguien sabio?.
Espero que esta serie de preguntas os ayude a profundizar en una gran novela. A medida que vayáis leyendo, intentad responderlas."

WEBGRAFIA:


FILMOGRAFIA:

- "El señor de las moscas" película completa en español.








SERIE DE TELEVISIÓN:
The Simpsons

Perdidos (LOST)


Iron Maiden
"The Lord of the flies"
(Gràcies a Paula Esgleas, alumna de 1r Batxillerat B Curs 2012-2013)







Webgrafia:


https://www.youtube.com/watch?v=i6NxdmK8vbs
https://www.youtube.com/watch?v=_gC0o9pSC1Q
https://www.youtube.com/watch?v=zSqBr8axFxw

viernes, 22 de febrero de 2019

BLOC II. ANTROPOLOGIA UNITAT 8: L' ANIMAL SIMBÒLIC QUÈ ÉS NATURAL? QUÈ ÉS CULTURAL?



BLOC II. ANTROPOLOGIA

UNITAT 8: L' ANIMAL SIMBÒLIC 

QUÈ ÉS NATURAL? QUÈ ÉS CULTURAL? 


Resultat d'imatges de jane goodall
En 1960, la primatóloga, etóloga, antropóloga y mensajera de la paz de la ONU Jane Goodall inició el viaje hacia el que sería su destino vital: el Parque Nacional de Gombe (Tanzania). Es hoy una de las científicas más reconocidas a nivel internacional, especialmente por su conocimiento del comportamiento de los chimpancés. Goodall revolucionó una etología (estudio del comportamiento de los animales en sus medios naturales) absorbida por el antropocentrismo y descubrió que, en realidad, chimpancés y humanos no somos tan diferentes: compartimos profundas semejanzas, tanto en el campo de lo positivo como en el de lo negativo –el genoma de Pan troglodytes (chimpancé común) y Pan paniscus (bonobo o chimpancé pigmeo) tiene un 98% de semejanzas génicas con el Homo sapiens. (Font: https://www.clarin.com/revista-enie/ideas/jane-goodall-masacre-ambiental_0_rywD6Cnyz.html)

La comunicació animal 


Els animals es comuniquen entre sí? Tenen algun codi similar o traduïble al nostre? En els darrers trenta anys, molts etòlegs s' han plantejat  aquestes qüestions. En alguns sentits, les seves conclusions són clares però en altres estan encara sotmeses a debat. 

Totes les espècies animals disposen de codis de comunicació que donen als individus que en formen part més possibilitats de sobreviure. Tanmateix, els seus trets difereixen dels que podem trobar en el llenguatge humà. Els animals es comuniquen a través de signes sonors inarticulats, senyals olfactius, moviments o gestos. Pel que sembla, els seus codis són innats i, per tant, comuns als membres de cada espècie.  La informació transmesa a través seu té a veure amb la satisfacció de les seves necessitats bàsiques: alimentació, aparellament, territori. 

Un cas especial, per la seva proximitat respecte a la nostra espècie, és el dels ximpanzés. Cap als anys setanta del segle XX es van obrir als Estats Units alguns projectes experimentals encaminats a investigar la capacitat d' aquests animals per aprendre el llenguatge verbal humà. Els ximpanzés coneguts com a Washoe, Sarah, Lana i Nim Chimsky, pioners en aquests tipus d' investigacions, van aprendre a comunicar informació per mitjans com el llenguatge de signes americà (ASL), els moviments fets amb les mans per persones sordes - Washoe i Nim-, el Yerkish, un llenguatge visual artificial -Lana- i un codi artificial de fitxes de plàstic de diferents colors i formes -Sarah-. Tanmateix, l' estudi va mostrar la seva dificultat per aprendre l' aspecte més creatiu del llenguatge: usar regles per construir un nombre indefinit de noves expressions i frases complexes. Tampoc la capacitat de raonament lògic i abstracte ha estat present en els codis apresos pels simis fins al moment. 


- Vídeo de l' amistat entre l' actor Robin Williams i la Gorila Koko:







Escriu Steven Navas:
Data de publicació: 30 de gen. 2016

34

Koko es la gorila más inteligente del mundo, capaz de entender conversaciones en inglés y de comunicarse con signos. Hace 13 años conoció y conversó con Robbin Williams en su hogar de la Fundación Gorila. El lunes, Koko se enteró del fallecimiento de su amigo y manifestó su tristeza. Así narraron el momento sus cuidadores: “El lunes, cuando se conoció la muerte de Robbin, Koko y los doctores Patterson y Cohn estaban juntos. Comenzaron a entrar llamadas telefónicas sobre el triste acontecimiento. Tras un momento, Koko se dirigió hacia el Dr. Patterson con un gesto inquisidor. El doctor le explicó ‘hemos perdido a nuestro buen amigo Robbin Williams’. Koko se mostró tranquila pero adoptó una mirada meditabunda”. “Se produjeron varias llamadas más. Una de ellas, puesta en altavoz, fue escuchada por Koko. Era de una colega que trabajó con Williams cuando hicimos con él un comercial sobre la Fundación Gorila. Al final de la conversación la colega lloró. Cerca de media hora más tarde, Koko le dijo en signos a su intérprete: ‘la mujer llora’. Al final del día, Koko se tornó lúgubre, con su cabeza gacha y su labio tembloroso. Se puso terriblemente triste”. En 2001, Williams llegó hasta la Fundación Gorila, en el norte de California, atraído por su interés en la conservación de los grandes simios. La mejor carta de presentación de la Fundación es Koko, personaje con el cual han logrado demostrar teorías de comunicación y lenguaje de esos animales. Por eso fue la encargada de darle la bienvenida al famoso. El encuentro de Robbin y Koko quedó registrado en un video que muestra el grado de amistad que nació entre los dos. Williams hizo que Koko riera por primera vez en seis meses; no lo hacía desde la muerte de su compañero Michael, un gorila de 27 años. Koko y Williams se hicieron cosquillas y jugaron. Koko llegó al grado de confianza de quitarle a su amigo las gafas para probárselas ella, esculcar su billetera y desocupar sus bolsillos.





Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 137)  

Webgrafia:

https://www.youtube.com/watch?v=gnMcCSXydnc

https://www.clarin.com/revista-enie/ideas/jane-goodall-masacre-ambiental_0_rywD6Cnyz.html

lunes, 18 de febrero de 2019

BLOC II. ANTROPOLOGIA UNITAT 8: NATURA I CULTURA. "EL CAS DE HELEN KELLER"

BLOC II. ANTROPOLOGIA

UNITAT 8: NATURA I CULTURA. 

"EL CAS DE HELEN KELLER"

Helen Keller with Anne Sullivan in July 1888


Helen Adams Keller (TuscumbiaAlabamaEstats Units27 de juny de 1880 - 1 de juny de 1968 ) fou una activista,escriptora i professora nord-americana sordcega. Va ser la primera persona sordcega a obtenir una llicenciatura universitària. La història de com la seva professora, Anne Sullivan va aconseguir de trencar l'aïllament causat per la manca de possibilitats de comunicació, permetent el desenvolupament complet de la noia s'ha fet famosa mundialment a partir de la pel·lícula El miracle d'Anna Sullivan (The Miracle Worker).
Va ser una autora prolífica, i va fer campanyes intenses en contra de la guerra, pel sufragi femení, els drets dels treballadors i el socialisme.

Helen Keller no va néixer sordcega; als dinou mesos va contraure una malaltia que els doctors van descriure com "una congestió aguda de l'estómac i el cervell", que podria haver estat escarlatina o meningitis. La malaltia no va durar massa temps, però la va deixar sorda i cega. En aquell moment, l'única persona amb qui es comunicava era Martha Washington,[7] la filla de sis anys del cuiner de la casa, que va poder crear una llengua de signes amb ella; als set anys, tenia més de seixanta signes particulars per comunicar-se amb la seva família. Segons el psicòleg soviètic A. Meshcheryakov, l'amistat i els ensenyaments de la Martha van ser crucials per al desenvolupament posterior de la Helen.
El 1886, la seva mare, inspirada per una explicació a "American Notes" de Charles Dickens sobre els èxits en l'educació d'una altra nena sorda i cega, Laura Bridgman, va enviar la Helen, acompanyada pel seu pare a visitar el Dr. J. Julian Chisolm, un oftalmòleg i otorrinolaringòleg de Baltimore.[8] Ell els va posar en contacte amb Alexander Graham Bell, que en aquella època estava treballant amb nens sords. Bell va aconsellar a la parella que contactessin amb l'Institut Perkins per la Ceguera, l'escola on s'havia format Bridgman, que estava situada al Sud de Boston. El director de l'escola, Michael Anaganos, va demanar a l'antiga alumna Anne Sullivan, que també era deficient visual i només tenia 20 anys, que fes de professora de la Keller. Va ser el principi d'una relació de 49 anys, que va evolucionar a institutriu i finalment companya.

Anne Sullivan va arribar a can Keller el març de 1887, i va començar de seguida a ensenyar la Helen a comunicar-se lletrejant paraules a la seva mà, començant per d-o-l-l (nina) per la nina que li havia portat de regal. Al principi no se'n sortia, perquè no entenia que cada objecte tenia una paraula que l'identificava de manera única. De fet, quan Sullivan li intentava ensenyar la paraula "tassa", Keller es va desesperar tant que va trencar la nina.[9] El gran salt de Keller va arribar l'abril del mateix any, quan es va adonar que els gestos que la seva professora feia al palmell de la seva mà, mentre feia rajar aigua fresca per la seva altra mà, simbolitzaven la idea d'"aigua"; en aquell moment va gairebé esgotar a Sullivan exigint els noms de tots els altres objectes que li eren familiars dins el seu món.
Degut a un ull esquerre que sortia molt, normalment Keller sortia fotografiada de perfil. De gran li van posar ulls de vidre per raons "mèdiques i cosmètiques".

A partir del maig de 1888, Keller va anar a l'Institut Perkins per la Ceguera. El 1894, Helen Keller i Anne Sullivan van traslladar-se aNova York per anar a l'Escola Wright-Humason per a Sords i l'Escola Horace Mann per a Sords. El 1896, van tornar a Massachusetts i Keller va entrar a l'Escola de Senyoretes de Cambridge abans de ser admesa, el 1900 a Radcliffe College, una universitat. El seu admirador, Mark Twain, l'havia presentada al magnat del petroli Henry H. Rogers, que, juntament amb la seva dona, li van pagar l'educació. El 1904, als 24 anys, Keller es va llicenciar a Radcliffe, convertint-se en la primera persona sordcega a aconseguir una llicenciatura universitària.

Quan Keller era joveneta, Anne Sullivan la va presentar al prevere episcopalià Phillips Brooks, que la va introduir en el Cristianisme. Fou llavors que va dir una de les seves frases que s'han fet més famoses: "Sempre havia sabut que Ell hi era, però no sabia dir-ne el nom!"

Pel·lícules:



The Miracle Worker (La treballadora miraculosa, traduïda com "el miracle d'Anna Sullivan" en català) és un cicle d'obres dramàtiques basades en la seva autobiografia, La història de la meva vida. Descriuen la relació entre Keller i Sullivan, mostrant com la mestra la va portar des d'un estat pràcticament salvatge a l'educació, l'activisme, i la fama. El títol prové de la descripció que va fer Mark Twain d'Anne Sullivan. La primera obra va ser un guió televisiu de 1957 de William Gibson per al programa Playhouse 90. El va adaptar per una producció teatral que es va estrenar a Broadway el 1959 i finalment una pel·lícula el 1962, que va guanyar dos Oscars, a la millor actriu per Anne Bancroft i a la millor actriu secundària per Patty Duke. Se'n van fer dues versions televisives més el 1979 i el 2000.



El 1984 es va fer una altra pel·lícula per a la televisió sobre la vida de Helen Keller, anomenada The Miracle Continues (El miracle continua). Aquesta pel·lícula, pensada com a continuació de The Miracle Worker explica els anys d'universitat i els principis de la seva edat adulta. Cap de les pel·lícules anteriors mencionen l'activisme social que seria la característica principal de la seva vida, encara que la versió de Disney del 2000 explica als títols de crèdit que va convertir-se en una activista a favor de la igualtat social.

En uno de sus libros, Helen escribiría años más tarde: “A los seis años era un fantasma, viviendo en un mundo de tinieblas sin deseos y sin intelecto, guiada solamente por simples instintos animales”.



Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 136)  

Webgrafia:


lunes, 11 de febrero de 2019

BLOC II. ANTROPOLOGIA. "MEDITACIÓN DE LA TÉCNICA" ORTEGA Y GASSET

BLOC II. ANTROPOLOGIA.
 "MEDITACIÓN DE LA TÉCNICA" ORTEGA Y GASSET

José Ortega y Gasset

"Zoològicament, vida significa tot allò que cal fer per sostenir-se en la naturalesa. Però, l' home s' ho manega per reduir al mínim aquesta vida, per no haver de fer allò que ha de fer l' animal. En el forat que la superació de la seva vida animal deixa, l' home es dedica a una sèrie de tasques no biològiques, que no li són imposades per la naturalesa, que ell mateix s' inventa. I, precisament, d' aquesta vida inventada, inventada com s' inventa una novel·la o una obra de teatre, l' home en diu vida humana, benestar. La vida humana, doncs, transcendeix la realitat natural, no li és donada com li és donat a una pedra caure, i a un animal el rígid repertori dels seus actes orgànics -menjar, fugir, fer nius, etc.-, sinó que ell mateix se la fa, i aquest fer-se-la comença essent la seva invenció. Com? La vida humana, seria aleshores en la seva dimensió específica...una obra d' imaginació? Seria l' home una mena de novel·lista de si mateix que es forja la figura fantàstica d' un personatge amb el seu tipus irreal d' ocupacions i que per tal d' aconseguir realitzar-lo fa tot el que fa, és a dir, és tècnic? (...) L' home no és una cosa, l' home és una pretensió, la pretensió d' ésser això o allò. Cada època, cada poble, cada individu modela de manera diversa la pretensió general humana". 

"Si recapacitan ustedes un poco hallarán que eso que llaman su vida no es sino el afán de realizar un determinado proyecto o programa de existencia. Y su «yo», el de cada cual, no es sino ese programa imaginario. Todo lo que hacen ustedes lo hacen en servicio de ese programa. Y si están ustedes ahora oyéndome es porque creen, de uno u otro modo, que hacer eso les sirve para llegar a ser, íntima y socialmente, ese yo que cada uno de ustedes siente que debe ser, que quiere ser. El hombre es, pues, ante todo, algo que no tiene realidad ni corporal ni espiritual; es un programa como tal; por lo tanto, lo que aún no es, sino que aspira a ser. Se dirá que no puede haber programa si alguien no lo piensa, si no hay, por lo tanto, idea, mente, alma o como se le quiera llamar. Yo no puedo discutir esto a fondo porque tendría que embarcarme en un curso de filosofía. Sólo puedo hacer esta observación: aunque el programa o proyecto de ser un gran financiero tiene que ser pensado en una idea, ser ese proyecto no es ser esa idea». Yo pienso sin dificultad esa idea y, sin embargo, estoy muy lejos de ser ese proyecto. 
 He aquí la tremenda y sin par condición del ser humano, lo que hace de él algo único en el universo. Adviértase lo extraño y desazonador del caso. Un ente cuyo ser consiste, no en lo que ya es, sino en lo que aún no es, un ser que consiste en aún no ser. Todo lo demás del universo consiste en lo que ya es. El astro es lo que ya es ni más ni menos. Todo aquello cuyo modo de ser consiste en serlo que ya es y en el cual, por lo tanto, coincide, desde luego, su potencialidad con su realidad, lo que puede ser con lo que, en efecto, es ya, lamamos cosa. La cosa tiene su ser dado ya y logrado. 
 En este sentido, el hombre no es una cosa sino una pretensión, la pretensión de ser esto o lo otro. Cada época, cada pueblo, cada individuo modula de diverso modo la pretensión general humana. "


ORTEGA Y GASSET - Meditación de la técnica 

Qüestionari:
1.- Resumeix en una frase curta l' opinió de l' autor. (1 punt)
2.- Segons l' autor, quines diferències hi ha entre l' home i els animals? (1 punt)
3.- Estàs d' acord que la vida humana trascendeix la realitat natural? (1 punt) 
4.- Què significa que l' home no és una cosa sinó una pretensió? (1 punt) 
5.- Pot l' home configurar la seva vida com si fos el protagonista d' una novel·la? (1 punt)
6.- Quina és la teva pretensió, és a dir, la teva concepció de benestar? Se sembla una novel·la? Què necessites per realitzar-la? (2 punts)
7.- Relaciona aquest text amb la pel·lícula "El nen salvatge" de François Truffaut. (3 punts) 



Bibliografia: 

CODINA, Manel i, altres autors: Filosofia . Barcelona: Editorial RAP,  1997 (Pàgina 18) 

Webgrafia:


http://html.rincondelvago.com/000785401.jpg

http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/0%20Imagenescine/pequenosalvajeitard.gif

miércoles, 6 de febrero de 2019

BLOC II ANTROPOLOGIA. UNITAT 8: L' ANIMAL SIMBÒLIC. Sense cultura no hi ha llenguatge

BLOC II ANTROPOLOGIA. 

UNITAT 8: L' ANIMAL SIMBÒLIC.

Sense cultura no hi ha llenguatge

COMENTARI DE TEXT PER FER A CASA: 

Imatge relacionada

"Un nen d' onze o dotze anys que temps enrera havia vist completament nu pels boscos de La Caune buscant els glans i arrels de què s' alimentava, fou descobert ca p a finals de l' any VII (de la Revolució Francesa, o sigui 1796). Les meves esperances de fer-lo parlar es veieren del tot defraudades, i l' únic que vaig poder aconseguir va ser l' emissió d' alguns monosíl·labs informes, de vegades greus i de vegades aguts. Vaig voler, tanmateix, mantenir-me ferm, lluitant molt encara contra l' obstinació de l' òrgan vocal, fins que, finalment, en veure que, ni el transcurs dels dies ni la insistència del propòsit arribaven a fer cap efecte, em vaig resignar a deixar en aquell punt els meus darrers intents a favor de la paraula, abandonant el meu deixeble a un estat definitiu de mudesa. Privat de discerniment, negat a la memòria, la seva existència quedava reduïda a una vida purament animal"
Adaptat de Jean Ytard, Víctor de l' Aveyron, 1807

1.- De què va el text? (2'5 punts)
2.- Posa-li un títol filosòfic. (1 punt) 
3.- Relaciona el text amb tot allò que hagis treballat del llibre o del bloc "Mystiké Epopteia", del Tema Natura i Cultura del Bloc II d' Antropologia. Sobretot, amb el "zoon politikón" d' Aristòtil (3punts) 
4.- Comenta les semblances i diferències amb el cas de Genie . (2'5 punts) 
5.- Fes una opinió personal de la temàtica. (1 punt) 

B11
Dimarts 19 Febrer 2019 +1 punt a afegir a la nota del comentari fet a casa. Es lliura a la professora a l' hora de classe. 
Dimecres 20 Febrer 2019 +0,5 a afegir a la nota del comentari fet a casa. Es lliura a la professora a l' hora de classe. 
Dijous 21 Febrer 2019 0= No s' afegeix cap nota ni resta cap nota. S' entrega via e-mail com arxiu adjunt a sgil4@inscampsblancs.cat 
Divendres 22 Febrer 2019 -1 Es resta a la nota del comentari fet a casa. S' entrega via e-mail com arxiu adjunt a sgil4@inscampsblancs.cat 

El dimarts 26 de Febrer es lliura, el comentari fet a casa, que s' ha enviat por e-mail, en mà a la professora. 

L' examen es farà el dimarts 5 Març (1ª part, que dura 45 minuts). Les preguntes 1 (mig full) i 2 són de resposta obligatòria. I, el dimecres 6 Març (2ª part, que dura 45 minuts més. L' extensió de les preguntes 3, 4 i 5 és lliure). 

El primer dia de l' examen i de manera opcional, es podran entregar quatre treballs d' un full d' extensió amb webgrafia. La seva vàlua serà de 0,25 punts cadascun. 

B12
Dimarts 19 Febrer 2019 +1 punt a afegir a la nota del comentari fet a casa. Es lliura a la professora a l' hora de classe. 
Divendres 22 Febrer 2019 +0,5 a afegir a la nota del comentari fet a casa. Es lliura a la professora a l' hora de classe. 
Dissabte 23 Febrer 2019 0= No s' afegeix cap nota ni resta cap nota. S' entrega via e-mail com arxiu adjunt a sgil4@inscampsblancs.cat 
Diumenge 24 Febrer 2019 -1 Es resta a la nota del comentari fet a casa. S' entrega via e-mail com arxiu adjunt a sgil4@inscampsblancs.cat 

El dimarts 26 de Febrer es lliura el comentari fet a casa, que s' ha enviat por e-mail, en mà a la professora. 


L' examen es farà el dimarts 26 de Febrer (1ª part, que dura 45 minuts). Les preguntes 1 (mig full)  i 2 són de resposta obligatòria. I, el dimarts 5 Març (2ª part, que dura 45 minuts més. L' extensió de les preguntes 3, 4 i 5 és lliure). 


El primer dia de l' examen i de manera opcional, es podran entregar quatre treballs d' un full d' extensió amb webgrafia. La seva vàlua serà de 0,25 punts cadascun. 



Molt important! Si l' alumne no lliura el comentari de text (obligatori)  en les dates pactades o, copia el seu contingut d' un altre company o d' una pàgina web, el comentari restarà com a SQ = Sense qualificar. No es podrà fer la nota mitjana i l' alumne tindrà tota l' assignatura per a recuperar el mes de juny. Igualment, si ho vol, podrà  presentar-se a l' examen per saber el seu nivell. Tanmateix, si no es presenta als exàmens trimestrals (obligatoris) li restarà tota l' assignatura per a recuperar al mes de juny. La nota trimestral serà SQ= Sense qualificar ( 0) . 

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 131)  


Webgrafia:
https://es.wikipedia.org/wiki/Jean_Itard