jueves, 12 de diciembre de 2013

BLOC I. LA INVESTIGACIÓ FILOS. UNITAT 4: ÈTICA I POLÍTICA. QUÈ ÉS FILOSOFIA POLÍTICA?

BLOC I. LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA

UNITAT 4: ÈTICA I POLÍTICA. 

QUÈ ÉS FILOSOFIA POLÍTICA? 


Escultura de la justícia, a Dublín, Irlanda. 


La filosofia política estudia el govern i la relació dels individus i les comunitats amb l'estat. Inclou preguntes filosòfiques sobre els conceptes de justícia, , llei, propietat privada, i els drets i deures dels ciutadans.

Los fundamentos de la filosofía política han variado a través de la historia. Así para los griegos la ciudad era el centro y fin de toda actividad política.
En el Medioevo toda actividad política se centra en las relaciones que debe mantener el ser humano con el orden dado por Dios. A partir del Renacimiento la política adopta un enfoque básicamente antropocéntrico.
Los principales autores que han desarrollado los contenidos de la Filosofía Política han sido Auguste Comte, Emile Durkheim, Alexis Tocqueville, William Edward Burghardt Du Bois, Karl Marx y los autores de la llamada Escuela de Fráncfort.

Els grans temes de la filosofia política

Són tres:
1r tema: La forma que hauria d' adoptar l' Estat.
Intenta aclarir el concepte d' autoritat i la seva legitimitat; l' obediència i la desobediència civil. Si la seva estructura ha de ser unitària o federal, o si ha de ser controlat per mitjans democràtics.
2n tema: Els principis generals que haurien de guiar les decisions de l' Estat.
Quins valors haurien de donar forma a la política econòmica i social? Llibertat? Justícia? interès públic? Drets? Benestar?
3r tema: Aquests principis, han de ser globals? Com per exemple el de justícia? En quins casos estan els estats justificats per entrar en guerra?

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 66 I 67)  

 

WEBGRAFIA:

jueves, 5 de diciembre de 2013

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. UNITAT 4: ÈTICA I POLÍTICA. LA FELICITAT I EL DEURE.

UNITAT 4: ÈTICA I POLÍTICA. 

LA FELICITAT I EL DEURE. 


La felicitat i les seves variants



L' ètica teleològica , del grec télos, finalitat considera els objectius del nostre comportament i les seves conseqüències.
...
La qüestió de què fa que una vida humana sigui bona per a la persona que la viu ha estat en el cor de l' ètica des que els filòsofs grecs van preguntar per l' eudaimonia (felicitat)...Per exemple, alguns d' aquells que...van posar èmfasi en l' experiència sensible van mantenir que allò bo consistia en un tipus particular d' experiència: el plaer. Aquesta perspectiva, coneguda com a hedonisme (del grec hedoné, plaer) és la d' Epicur (s. III adC),  i els seus seguidors.

Per a Aristòtil (s. IV adC), el bé de cada cosa consistia en la funció que li és pròpia. Una bona embarcació, per exemple, és aquella que compleix amb la seva funció tan adequadament com puguem desitjar. Per això Aristòtil afirmava que la felicitat havia d' identificar-se amb la vida encaminada a l' exercici de la raó i de la ciència. 


ÈTIQUES TELEOLÒGIQUES 

Concepte d'ètica teleològica. Diferència entre les ètiques teleològiques gregues i les de la modernitat.

Les ètiques teleològiques es plantegen el telos, la finalitat de l'acció. Això significa que per jutjar un capteniment des del punt de vista ètic hem de considerar el fi que es proposa. En el fi que es proposa una cosa hi ha el seu bé.
És una ètica vinculada a la vida en el sentit que el bé que proposa és la vida bona o feliç (a diferència de l'ètica kantiana o "deontològica" que es preocupa perquè l'home sigui racional i just, cosa que no significa que necessàriament hagi de ser també feliç: o més ben dit, per a Kant ser feliç és complir la llei moral, l'imperatiu categòric).
L'ètica teleològica neix a Grècia i per a un grec la felicitat és inseparable de la vida (la felicitat no és un concepte, sinó una praxi: la vida bona).
Cal tenir present que a Grècia el telos de l'acció està vinculat a qui la fa. La finalitat d'una acció s'ha d'interpretar segons el caràcter (ethos) de l'agent que, si és autènticament agathós (bo en el sentit de noble), no pot deixar d'obrar mirant a la felicitat i al bé vital. A Grècia, pròpiament parlant només hi ha ètica entre els qui són kalokagathós, és a dir els ciutadans, i en queden fora les dones, els esclaus, els infants i els metécos o forasters.
En canvi el cristianisme és universalista (considera pecat la prosopolèpsia) i considera que la llibertat és una condició prèvia de l'exercici de la raó (Crist "allibera" l'home del pecat, pecat que també pot ser social).
Això significa que mentre a Grècia el telos de l'acció està vinculat a qui ho fa, a l'època cristiana i a la modernitat es vincula a què fa. Per això distingim més clarament el nivell dels fins. Dit d'una altra manera, mentre que a Grècia la idea de bé en Aristòtil inclou tant la felicitat com el plaer, en canvi, una mentalitat moderna tendiria a mostrar com els dos conceptes divergeixen.
L'ètica teleològica neix a Grècia, però ha continuat fins a l'actualitat. Molt a l'engrós es considera que a Grècia hi ha dos models clars d'ètica teleològica:
1.- L'aristotelisme, anomenat també eudaimonisme (d'eudaimon que vol dir "felicitat")
2.- L'epicureisme, anomenat també hedonisme (d'hedoné que vol dir "plaer")
Aquesta distinció que apareix a tots els llibres caldria matisar-la per massa "moderna". A un grec no se li hauria acudit mai que "felicitat" i "plaer" fossin coses diferents. Com a màxim per a ell serien "accents", "tarannars vitals", diferents. Si ho voleu així, l'epicureisme era més "corporal", més "individual" i l'eudaimonisme més "intel·lectual" i més "cívic, social". Però Aristòtil (teòric de l'eudaimonisme) valora el benestar del cos tant com el de l'esperit i el mateix passa amb Epicur (iniciador de l'hedonisme). Tot l'inici del llibre X de l'Ètica a Nicòmac mostra que per Aristòtil no hi ha contradicció, sinó col·laboració entre felicitat i plaer.
Alguna vegada s'ha volgut posar en contradicció Aristòtil i Epicur perquè a l'Ètica a Nicòmac 1101 b, Aristòtil diu: Anomenem virtut no a la del cos, sinó a la de l'ànima i diem que la felicitat és una activitat de l'ànima, però hi ha també molts textos en que s'interpreta que si el cos està malament l'home no pot ser feliç. Tot i que Aristòtil considera que: hem d'estar en guàrdia principalment davant l'agradable i el plaer perquè no el jutgem amb imparcialitat (1109 b), això no fa referència a la mena de plaer epicuri sinó al "passotisme moral" i a la grolleria dels qui consideren l'home només com a pur objecte plaer físic.
A l'època moderna l'expressió més clara d'ètica teleològica ha estat l'utilitarisme. En aquesta escola d'ètica (nascuda a Anglaterra a finals del s.XVIII i que té com a principals autors Jeremy Bentham i John Stuart Mill -s.XIX) el fi és aconseguir el màxim de felicitat o benestar per al màxim d'individus possible. Per a Bentham és bo el que ens és útil per a ser feliços.
La modernitat quan és refereix a l'ètica es refereix a les accions. En canvi per a un grec, les accions són inseparables del caràcter. Això marca una diferència radical entre aquests dos móns culturals. Nosaltres no jutgem els homes sinó el que els homes fan. Mentre que en canvi per a un grec la virtut formava part de l'ésser de l'individu i el que calia era estar a l'altura de la pròpia noblesa.
Això també es pot explicar dient que els grecs de sortida eren tots iguals (ciutadans de la mateixa polis amb els mateixos drets) i el que els feia diferents eren les seves accions, la seva forma d’excel·lir moralment, civilment... en definitiva la seva forma de construir-se un caràcter. En canvi la modernitat reivindica la diferència: de sortida tots som diferents (biològicament) i iguals (moralment i política) i el que ens fa iguals, al menys en teoria, és la llei. Però finalment podem ser també diferents, segons com sabéssim jugar el joc de viure i la diversitat ("el color"). En el món grec, un individu massa "diferent" era perillós, mal vist.Aristòtil a la Política ens explica que l'individu que obligava a fer una llei nova a la polis era immediatament enviat a l'exili, perquè obligava a reajustar la ciutat, a repensar-la en el seu fonament i en les relacions humanes. En canvi per a un modern, la diversitat és un guany per ella mateixa i la reivindicació de la diferència ha arribat a ser un tòpic de la modernitat.
Quan un grec es planteja el concepte de telos, no vol dir que es plantegés fer res diferent a la seva pròpia vida. La finalitat de la vida no era l'acció, sinó la vida mateixa (el fer-se home, desenvolupant l'éthos). Això de què vivim per a actuar és profundament occidental i modern. El món oriental i antic tenia una altra visió de la jugada, i no jutjaven l'home només per l'acció.
L'ètica grega era una ètica de la perfecció (s'entén de la perfecció de la pròpia vida). Era bo l'home que duia a bon terme la pròpia vida: la vida humana era un aprenentatge que no quedava reduït al mer concepte; sinó que implicava la construcció d'un caràcter ferm, afer en què té molt a veure l'educació dels afectes, de la sensibilitat, el nivell comunitari i el domini del llenguatge.. En aquesta perspectiva la raó no és un instrument per a viure sinó una característica de la vida mateixa. L'home que es capté èticament és el que porta a bon terme -el seu fi, la vida racional. En aquest sentit un mal medi per a un grec és el que no aconsegueix el seu fi: que és la vida bona, el viure bé.
Les ètiques teleològiques modernes: el conseqüèncialisme
Si les ètiques gregues cercaven la "perfecció" -o com a mínim el "perfeccionament"- de l'home, en canvi les ètiques teleològiques modernes es qualifiquen generalment com a "conseqüencialistes" perquè no tenen com a objectiu últim dels nostres actes millorar el caràcter propi, sinó millorar la convivència. La normativa ètica té sentit i es mesura per les seves conseqüències i la seva primera conseqüència és la millora de la vida social. A la societat moderna el que importa no és tant l'acte en sí -perquè som una societat que es caracteritza per la seva llibertat i per tant cadascú pot fer el que vol (dins la llei que determina la llibertat). Precisament perquè hi ha llibertat l'important és la responsabilitat i les conseqüències dels nostres actes.
Allí on els grecs donaven importància al caràcter, els moderns donem importància a la norma. El paper de la norma consisteix a posar els mitjans necessaris per assolir el fi. El que discuteix l'ètica moderna és l'eticitat dels medis. Per l'utilitarisme, que és el model canònic d'ètica teleològica moderna, els medis són bons en la mesura que són útils per augmentar la nostra felicitat. Es tracta d'aconseguir la més gran felicitat possible per al més gran nombre d'individus .
A partir de John Stuart Mill, l'utilitarisme distingeix:
1.- L'utilitarisme de l'acte: que consisteix a sopesar totes les conseqüències de l'acció que ens proposem per a aconseguir el fi desitjat, per avaluar el "grau" de felicitat que aporta als implicats (si cal a través d'un sistema de compensacions).
2.- L'utilitarisme de les regles: que apunta a la universalitat. Una regla és millor (més útil) en la mesura que aporta més felicitat (per això la llibertat no és un fi en sí mateix sinó que s'ha d'avaluar en la mesura que és condició necessària i imprescindible per ser feliç). La regla bàsica és, òbviament, la felicitat comunitària. S'acostuma a dir que Bentham és partidari de l'utilitarisme de l'acte i Mill de l'utilitarisme de la regla; però això és força simplificador.
Resum:
Ètiques teleològiques gregues: finalitat la vida
Ètiques teleològiques modernes: conseqüèncialistes, utilitarisme; finalitat la vida i les conseqüències de l'acció.

PEL.LÍCULA:
El dilema de Adam Smith en "Una mente maravillosa"  




BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 61 I 62)  

 


WEBGRAFIA: 

http://www.alcoberro.info/V1/etica7.htm

https://www.youtube.com/watch?v=wS84q1SQwSU


BLOC I: EXAMEN B12. CRAIG, E., Philosophy. A very Short Introduction, 2002 (Pàgina 39 del llibre de text)

EXAMEN B12

“Un empirista que sostingui que només la percepció produeix coneixement no té perquè afirmar que el procés mateix de percebre no implica algun tipus de pensament, com si poguéssim tenir algun tipus de percepció pura, sense que s’hi barregi cap pensament. Fins i tot, mirar la meva taula i veure que al damunt hi ha un bolígraf demana alguna cosa més de mi que enregistrar passivament els patrons de llum que arriben als meus ulls. He de saber alguna cosa sobre els bolígrafs, si més no, quin aspecte tenen i aplicar després aquest coneixement al cas, d’ una altra manera no veuria el bolígraf més que com el veu la càmera amb què el podem fotografiar. La percepció és interpretativa, mentre que les càmeres fotogràfiques només enregistren patrons de llum. Per la qual cosa, un empirisme menys radical acceptarà que classificar, pensar, inferir i raonar tinguin un paper legítim. Negarà, això no obstant, que puguin generar per ells mateixos cap tipus de coneixement. Pot ser que sigui cert que no hi hagi percepció lliure de pensament, però també ho és que no hi ha coneixement lliure de percepció. Tot allò que es presenta com saber és desposta, en últim terme, a la percepció; és possible que vagi més enllà de la percepció, però ha de partir d’ ella”
CRAIG, E., Philosophy. A very Short Introduction, 2002
(Pàgina 39 del llibre de text)

1.- Digues amb les teves paraules, i sense repetir, de què va el text. (2,5p)
2.- Posa-li un títol (1p)
3.- Relaciona aquest text, amb tot allò que sàpigues de les Unitats 1,2 i 3 del llibre de text, treballat a classe. (4,5p)
4.- Fes una opinió personal i mira si pots trobar relació amb l' actualitat (2p)

BLOC I: EXAMEN B11. CRAIG, E., Philosophy. A Very Short Introduction, 2002 (Pàgina 23 del llibre de text)

EXAMEN B11

"Gairebé tots nosaltres som (en certa manera) filòsofs ja que tenim algun tipus de valors segons els quals vivim (o ens agrada pensar que els tenim, o ens sentim a disgust quan no els tenim). La majoria de nosaltres, a més, accepta alguna descripció general del món. Potser pensem que hi ha un Déu creador de tot, inclosos nosaltres mateixos; o al contrari, pensem que tot ées una qüestió de casualitat i selecció natural. Potser pensem que tenim alguna cosa en nosaltres immaterial i immortal a la qual anomenem ànima o esperit; o just allò contrari, que som només una organització de matèria complicada, que es cau a trossos després de morir. Així que la majoria de nosaltres, fins i tot aquells que dirien que no és una cosa que els preocupi, disposem d' una cosa semblant a respostes per a les dues preguntes filosòfiques bàsiques, a saber: "Què hem de fer?" i  "Què és real?". I hi ha una tercera pregunta bàsica per a la qual també la majoria de nosaltres té algun tipus de resposta; una pregunta que ens assetja en el moment mateix en que som conscients d' una de les dues preguntes anteriors, a saber: "com sabem alguna cosa o, si no ho sabem, com ho podríem saber? Fent servir els ulls, pensant, consultant un oracle, preguntat un científic?": La filosofia -entesa com un tema que pot ser estudiat, del qual es pot ser ignorant, en què es pot millorar o fin i tot arribar a ser un expert- és simplement ser més reflexiu sobre algunes d' aquestes qüestions i les seves relacions mútues; és aprendre allò que ja s' ha dit sobre elles i per què"
CRAIG, E., Philosophy. A Very Short Introduction, 2002
(Pàgina 23 del llibre de text)
1.- Digues amb les teves paraules, i sense repetir, de què va el text. (2,5p)
2.- Posa-li un títol (1p)
3.- Relaciona aquest text, amb tot allò que sàpigues de les Unitats 1,2 i 3 del llibre de text, treballat a classe. (4,5p)
4.- Fes una opinió personal i mira si pots trobar relació amb l' actualitat (2p)

domingo, 24 de noviembre de 2013

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA.UNITAT 4: ÈTICA I POLÍTICA. ACTUAR I VALORAR. L' ANELL DE GIGES.

UNITAT 4: ÈTICA I POLÍTICA. ACTUAR I VALORAR.

 L' ANELL DE GIGES.


"La del Anillo de Giges es una leyenda mitológica mencionada por el filósofo ateniense Platón en el libro II de La república. Guarda vaga relación con el Giges histórico de que habla Heródoto.
Narra la historia de Giges, un pastor que tras una tormenta y un terremoto encontró, en el fondo de un abismo, un caballo de bronce con un cuerpo sin vida en su interior. Este cuerpo tenía un anillo de oro y el pastor decidió quedarse con él. Lo que no sabía Giges es que era un anillo mágico, que cuando le daba la vuelta, le volvía invisible. En cuanto hubo comprobado estas propiedades del anillo, Giges lo usó para seducir a la reina y, con ayuda del ella, matar al rey, para apoderarse de su reino.
Glaucón (hermano de Platón) hace referencia a esta leyenda para ejemplificar su teoría de que todas las personas por naturaleza son injustas. Sólo son justas por miedo al castigo de la ley o por obtener algún beneficio por ese buen comportamiento. Si fuéramos "invisibles" a la ley como Giges con el anillo, seríamos injustos por nuestra naturaleza.
Este mito ha tenido gran influencia en la filosofía, ya que da a entender que el ser humano hace el bien hasta que puede hacer el mal cuando «se hace invisible», y puede acceder a cosas que no son suyas, con lo que llevado por esas circunstancias la persona se corrompe irremediablemente. Según este supuesto, la persona no sería libre. Es interesante ver cómo Tolkien, en su famosa obra El Señor de los anillos da otro planteamiento a la negatividad que encierra los poderes del anillo..."

Pel·lícula recomanada:
"Delitos y faltas" de Woody Allen

Pel·lícula que visionarem a classe: 

"El Señor de los Anillos" 





Bibliografia de referència:

PlatónLa república, II, 359a - 360d.

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 61)  

 


Webgrafia:



jueves, 14 de noviembre de 2013

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÓFICA. UNITAT 4: ÈTICA I POLÍTICA. ACTUAR I VALORAR.

UNITAT 4: ÈTICA I POLÍTICA. ACTUAR I VALORAR. 


Què és l'ètica?


Algunes definicions:
"L'ètica és la teoria o ciència del comportament moral dels humans en societat" p.25

"La moral és un conjunt de normes, acceptades lliurement i conscientment, que regulen la conducta individual i social dels humans." p.61  A. Sánchez Vázquez Ética Ed.Crítica, B, 1981
"El termino ética deriva de êthos -griego-, que significa costumbre y, por ello, se ha definido con frecuencia la ética como la doctrina de las costumbres, sobre todo en las direcciones empiristas. La distinción aristotélica entre las virtudes éticas,  indica que el término etico es tomado primitivamente sólo en un sentido «adjetivo»; se trata de saber si una acción, una cualidad, una «virtud» o un modo de ser son o no «éticos». Las virtudes eticas son para Aristóteles aquellas que se desenvuelven en la práctica y que van encaminadas a la consecución de un fin, en que las dianoéticas son las virtudes puramente intelectuales. A las primeras pertenecen las virtudes que sirven para la realización del orden de la vida del Estado —la justicia, la amistad, el valor, etc— y tienen su origen directo en las costumbres y hábito, por lo cual pueden llamarse virtudes de hábito o tendencia. A las segundas, en cambio, pertenecen las virtudes fundanmentales las que son como los principios de las éticas, las virtudes de la inteligencia la razón: sabiduría, ousía, y prudencia, phronesis. En la evolución posterior del sentido del vocablo, lo ético se ha identificado cada vez más con lo moral, y la ética ha llegado a significar propiamente la ciencia se ocupa de los objetos morales en sus formas, la filosofía moral." J. Ferrater Mora, Diccionario de Filosofia. Ed. Círculo de lectores, B. 1991
Alguns textos:
"En resumen: a diferencia de otros seres, vivos o inanimados, los hombres podemos inventar y elegir en parte nuestra forma de vida. Podemos optar por lo que nos parece bueno, es decir, conveniente para nosotros frente a lo que nos parece malo e inconveniente. Y como podemos inventar y elegir, podemos equivocarnos, que es algo que a los castores, las abejas y las termitas no suele pasarles. De modo que parece prudente fijarnos bien en lo que hacemos y procurar adquirir un cierto saber vivir que nos permita acertar. A ese saber vivir, o arte de vivir si prefieres, es a lo que llaman ética."F. Savater Ética para Amador Ed. Ariel. B. 1992
"El objeto material de la ética parece, pues, constituido por el carácter (êthos), los hábitos y los actos humanos." p. 171

"El objeto formal de la ética es , en última instancia, no la vida, sino el carácter adquirido en ella. A la vida venimos con una "naturaleza", con un "haber" dado. A lo largo de la vida conquistamos un carácter, un "haber" por apropiación, y éste es el que importa éticamente. Lo que se ha llegado a ser con lo que se era por naturaleza, lo que en ella y sobre ella hemos impreso: el "carácter".

El carácter, éticamente considerado, es la personalidad moral; lo que al hombre le va quedando "de suyo" a medida que la vida pasa: hábitos, costumbres, virtudes, vicios, modo de ser; en suma, êthos. La tarea moral consiste en llegar a ser lo que se puede ser con lo que se es." p. 363 José Luis L. Aranguren. Ética, Ed. Biblioteca Nueva, M, 1997
MORAL / ÈTICA
"Moral viene de la palabra latina mos, mores, que significa costumbre (s). Lo que llamamos moral tiene que ver, en primera instancia, con los hábitos o costumbres del ser humano. Esto no quiere decir que todas las costumbres o hábitos de los seres humanos sean morales en el sentido en que habitualmente empleamos hoy esta palabra. Si así fuera, la moral se identificaría con la antropologia o con la etologia, o sea con la descripción y análisis de los diferentes comportamientos o costumbres. Pero hay conductas o comportamientos amorales, no sólo en la acepción de "inmorales", sino también en la acepción de "extramorales". Durante mucho tiempo se ha pensado que todas lsa conductas o comportamientos de los animales son de ese tipo, extramorales, y que, por tanto, sólo los comportamientos de los seres humanos (y de ellos sólo algunos) tienen una dimensión propiamente moral.

Es precisamente en las costumbres o hábitos en que acaban cuajando las conductas o comportamientos del ser humano donde aflora el problema de la moralidad. Y, en ese sentido, seguramente la palabra griega éthos (de la que procede nuestra palabra ética), que inicialmente significo carácter o ánimo, expresa mejor lo que queremos decir cuando decimos que al conducta o comportamiento es moral (o inmoral).

En su origen, la delimitación de lo que es moral parece haber tenido que ver con el lugar en que habita el hombre, con la casa, con la morada, que es el espacio material de la costumbre en el caso específico de los seres humanos. Y en eco de este origen queda todavía en nuestra consideración de lo moral como algo que está íntimamente ligado a lo doméstico, a la privacidad, a las acciones y hábitos característicos de la vida privada del ser humano. Sólo que nuestra cultura greco-judeo-cristiana nos ha impuesto intensamente un matiz importante; a saber: en la medida en que se refieren a esa peculiar cualidad de los actos humanos por lo que decimos de ellos que son "buenos" o "virtuosos" moral y moralidad se presentan como nociones que se predican de la morada interior del ser humano, remitiendo, por tanto, a su fuero interno, a la parte espiritual de su estar en el mundo, a la conciencia.

En cualquier caso, sea por historia, por tradición o por convención, se suele decir que moral es el comportamiento o conjunto de comportamientos y normas de conducta que consideramos generalmente válidos."   p. 9-10

"El lenguaje corriente u ordinario no distingue entre los términos "moral" y "ética". En la vida cotidiana usamos ambos, indistintamente, para referirnos a conductas y comportamientos del ser humano. Y también para referirnos a las normas qque rigen éstos. Por su etimología (mores y éthos respectivamente), ambos términos hacen referencia al comportamiento o conducta del ser humano conectado a las costumbres, a los hábitos y al carácter de los individuos, aunque con la diferencia de matiz que antes se ha dicho. En el griego antiguo existían dos palabras, êthos y éthos, cuyos sentidos, aunque mutuamente vinculados, no són del todo equivalentes: êthos se puede traducir por "carácter", mientras que éthos tiene el sentido de "hábito"." p.12  

Però des del punt de vista tècnic-filosòfic, ètica i moral  no tenen el mateix sentit:

"Se entiende así que moral es el conjunto de comportamientos y normas que solemos aceptar como válidos; y que ética es la reflexión sobre por qué los consideramos válidos, lo cual incluye la comparación con otras morales que tienen personas diferentes. Según esta distinción, lo moral o la moral es el objeto de la ética. La ética hace tema de lo moral, lo tematiza reflexionando sobre ello. Por eso se suele decir que, hablando con propiedad, la ética es la filosofía moral o disciplina filosófica que estudia las reglas morales y su fundamentación. O también: la ética es la teoria (el saber o ciencia, entendida en un sentido amplio) del comportamiento moral de los hombres en sociedad" p. 13  Francisco Fernández Buey. Ética y filosofía política, Ed. Bellaterra, B, 2000  
Relacionar amb la BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 58 I 59)  

 

WEBGRAFIA:

lunes, 11 de noviembre de 2013

BLOC I. UNITAT 3: QUÈ ÉS REAL? EL PROBLEMA MENT-COS. PEL.LÍCULA: EL EFECTO MARIPOSA.


UNITAT 3: QUÈ ÉS REAL? EL PROBLEMA MENT-COS. 

PEL.LÍCULA: EL EFECTO MARIPOSA. 




Web Oficial (España): www.tripictures-spain.com
Trailer Oficial:


CARACTERÍSTICAS TÉCNICAS Y ARTÍSTICAS
Dirección y Guión: Eric Bress y J. Mackye Gruber
País: USA
Año: 2004Duración: 133 minInterpretación: Ashton Kutcher (Evan Treborn), Amy Smart (Kayleigh Miller), Eric Stoltz (George Miller), William Lee Scott (Tommy Miller), Elden Henson (Lenny Kagan), Ethan Suplee (Thumper), Melora Walters (Andrea Treborn), Brandy Heidrick (Kristin), Grant Thompson (Hunter), Daniel Spink (Toby)
Producción: Chris Bender, J.C. Spink, A.J. Dix y Anthony Rhulen
Música: Michael Suby
Fotografía: Matthew F. Leonetti
Montaje: Peter Amundson
Diseño de producción: Douglas Higgins
Dirección artística: Shannon Grover
Vestuario: Carla Hetland
Estreno en USA: 23 Enero 2004
Estreno en España: 30 Abril 2004


SINOPSIS
Desde una edad muy temprana, el protagonista Evan Treborn  (Ashton Kutcher) ha perdido la noción del tiempo, momentos cruciales en su vida han caído en el agujero negro del olvido. Lo que queda es el fantasma de los recuerdos y las vidas rotas que le rodean: las de sus amigos de la niñez, Kayleigh, Lenny y Tommy. Ayudado por un psicólogo durante su infancia, Evan escribe un diario durante su niñez.
Más adelante, en la universidad, decide leer uno de sus diarios y de repente e inexplicablemente se encuentra en el pasado. Finalmente se da cuenta de que los diarios que guarda debajo de la cama son un vehículo para regresar al pasado y recuperar sus recuerdos. Sin embargo, estos recuerdos sólo le hacen sentir a Evan responsable de las vidas estropeadas de sus amigos, particularmente la de Kayleigh, la amiga que fue su primer amor y a la que sigue queriendo. Decidido a llevar a cabo lo que no pudo hacer durante su infancia, Evan viaja en el tiempo, con su mente actual en el cuerpo de niño, e intenta reescribir la historia para que sus seres queridos no sufran las experiencias traumáticas que tuvieron. Al modificar el pasado Evan espera transformar el presente. Sin embargo, cada vez que Evan cambia algo en el pasado descubre al regresar al presente que sus acciones han tenido consecuencias inesperadas y desastrosas. Por mucho que lo intenta, no es capaz de crear una realidad que les permita a Kayleigh y a él vivir felizmente.
Una y otra vez intenta volver al pasado para modificar un simple suceso en su vida que, por muy sencillo que sea, tiene consecuencias impredecibles y cada vez más nefastas. Descubre que cualquier mínimo cambio en el pasado altera enormemente su futuro.


¿QUÉ CONCEPTOS MATEMÁTICOS APARECEN EN LA PELÍCULA?
La teoría del caos está presente en las acciones del protagonista, que intenta volver al pasado para modificar alguna variable En los títulos de crédito se muestra una interrelación entre una mariposa, como icono del tema y la memoria registrada por el individuo. El "efecto mariposa" es un concepto que hace referencia a la noción de sensibilidad a lascondiciones iniciales dentro del marco de la teoría del caos. La idea es que, dadas unas condiciones iniciales de un determinado sistema caótico, la más mínima variación en ellas puede provocar que el sistema evolucione en formas completamente diferentes. Sucediendo así que, una pequeña perturbación inicial, mediante un proceso de amplificación, podrá generar un efecto considerablemente grande.
Un ejemplo claro sobre el efecto mariposa es soltar una pelota justo sobre la arista del tejado de una casa varias veces; pequeñas desviaciones en la posición inicial pueden hacer que la pelota caiga por uno de los lados del tejado o por el otro, conduciendo a trayectorias de caída y posiciones de reposo final completamente diferentes. Cambios minúsculos que conducen a resultados totalmente divergentes.


APLICACIONES EN OTROS CONTEXTOS
La interrelación de causa-efecto se da en todos los eventos de la vida. Un pequeño cambio puede generar grandes resultados o poéticamente: "el aleteo de una mariposa en Hong Kong puede desatar una tormenta en Nueva York".
La consecuencia práctica del efecto mariposa es que en sistemas complejos tales como el estado del tiempo o la bolsa de valores es muy difícil predecir con seguridad en un mediano rango de tiempo. Los modelos finitos que tratan de simular estos sistemas necesariamente descartan información acerca del sistema y los eventos asociados a él. Estos errores son magnificados en cada unidad de tiempo simulada hasta que el error resultante llega a exceder el ciento por ciento.


¿A QUÉ NIVEL ACADÉMICO CORRESPONDE?

Universitario


CURIOSIDADES
¿Qué es el efecto mariposa?
El “efecto mariposa” fue acuñado a partir del resultado obtenido por el meteorólogo y matemático Edward Lorenz al intentar hacer una predicción del clima atmosférico. Hacia 1960, Lorenz se dedicaba a estudiar el comportamiento de la atmósfera, tratando de encontrar un modelo matemático, un conjunto de ecuaciones, que permitiera predecir a partir de variables sencillas, mediante simulaciones de ordenador, el comportamiento de grandes masas de aire, en definitiva, que permitiera hacer predicciones climatológicas.
Lorenz realizó distintas aproximaciones hasta que consiguió ajustar el modelo a la influencia de tres variables que expresan como cambian a lo largo del tiempo la velocidad y la temperatura del aire. El modelo se concretó en tres ecuaciones matemáticas, bastante simples, conocidas, hoy en día, como modelo de Lorenz.
Pero Lorenz recibió una gran sorpresa cuando observó que pequeñas diferencias en los datos de partida (algo aparentemente tan simple como utilizar 3 ó 6 decimales) llevaban a grandes diferencias en las predicciones del modelo. De tal forma que cualquier pequeña perturbación, o error, en las condiciones iniciales del sistema puede tener una gran influencia sobre el resultado final. De tal forma que se hacía muy difícil hacer predicciones climatológicas a largo plazo. Los datos empíricos que proporcionan las estaciones meteorológicas tienen errores inevitables, aunque sólo sea porque hay un número limitado de observatorios incapaces de cubrir todos los puntos de nuestro planeta. Esto hace que las predicciones se vayan desviando con respecto al comportamiento real del sistema.
Lorenz intentó explicar esta idea mediante un ejemplo hipotético. Sugirió que imaginásemos a un meteorólogo que hubiera conseguido hacer una predicción muy exacta del comportamiento de la atmósfera, mediante cálculos muy precisos y a partir de datos muy exactos. Podría encontrarse una predicción totalmente errónea por no haber tenido en cuenta el aleteo de una mariposa en el otro lado del planeta. Ese simple aleteo podría introducir perturbaciones en el sistema que llevaran a la predicción de una tormenta. De aquí surgió el nombre de efecto mariposa que, desde entonces, ha dado lugar a muchas variantes y recreaciones.
Lorenz en aquella ocasión quiso volver a echar un vistazo a una simulación que ya había hecho llevándola más lejos en el tiempo. En vez de comenzar desde el principio y esperar a que el ordenador llegara al intervalo que le interesaba, introdujo por el teclado los valores que ya tenía apuntados en el papel. Dejó la máquina trabajando y se fue a tomar un café. Después de una hora, la máquina había simulado dos meses de predicción atmosférica. Y sucedió lo inesperado. Había valores de los días que había simulado anteriormente que no coincidían con los que había calculado esta vez. El clima atmosférico se describe por 3 ecuaciones diferenciales bien definidas. Siendo así, conociendo las condiciones iniciales se podría conocer la predicción del clima en el futuro. Sin embargo, al ser éste un sistema caótico, y no poder conocer nunca con exactitud los parámetros que fijan las condiciones iniciales (en cualquier sistema de medición, por definición, siempre se comete un error, por pequeño que éste sea) hace que aunque se conozca el modelo, éste diverja de la realidad pasado un cierto tiempo.
Se denomina, por tanto, efecto mariposa a la amplificación de errores que pueden aparecer en el comportamiento de un sistema complejo. En definitiva, el efecto mariposa es una de las características del comportamiento de un sistema caótico, en el que las variables cambian de forma compleja y errática, haciendo imposible hacer predicciones más allá de un determinado punto, que recibe el nombre de horizonte de predicciones.
Diagrama de la trayectoria del sistema de Lorenz para los valores r = 28, σ = 10, b = 8/3
i
Si quieres saber más sobre la Teoría del Caos puedes leer el artículo:
El caos y la física: http://centros5.pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/Curiosid/Rc-49/Rc-49.htm

Libros, grupos y otras películas

  • El término se ha popularizado al que ser usado como argumento de artículos de divulgación, novelas y películas que, en su mayoría, poco tienen que ver con la teoría del caos. El grupo de metal, MoonSpell graba en 1997 un disco titulado El efecto mariposa.
  • Tras numerosos años en diferentes formaciones musicales, en el año 2000 nace el grupo “Efecto Mariposa”. En el año 2001 se publica su primer disco titulado “Efecto Mariposa”, con el que se dieron a conocer no solamente a nivel nacional, sino también en México, donde obtuvieron gran éxito con su primer single “Sola”. Susana Alva: voz, Frasco G. Ridgway: bajo y Alfredo Baón: batería.
  • Escrito hecho por Ray Bradbury, titulado El ruido de un trueno que fue llevada al cine en 2005 dirigida por Peter Hyams. En el mismo, unos cazadores viajan en el tiempo hasta llegar a la prehistoria y sin darse cuenta matan una mariposa prehistórica; debido a ello, cuando vuelven al presente se dan cuenta que el mundo en que se encuentran es totalmente diferente al que conocían en un principio. (Esta historia fue parodiada en un episodio de Noche de Brujas de Los Simpson, en la que Homer retrocedía en el tiempo hacia la prehistoria, mataba un insecto y cuando intentaba volver al futuro llegaba siempre a una realidad distinta).
  • Isaac Asimov escribió el libro El fin de la eternidad en el cual existe una especie de dimensión especial en la que unos hombres, llamados Los Eternos, realizan cambios en la historia viajando en el tiempo. Lo hacen con el fin de mejorar el mundo. Realizan un Cambio Mínimo Necesario, que consiste en una nimiedad, pero que tiene grandes consecuencias.
  • También se hace referencia al efecto mariposa en Parque Jurásico (1993), al exponer el "matemático" Ian Malcolm que los sistemas complejos del parque dejarían de funcionar al estar esperando un Accidente, el momento de producirse.
  • La película española El efecto mariposa (1995), de Fernando Colomo, también trata, desde el género de la comedia, las aventuras de un joven enamorado de la Teoría del Caos de Edward Lorenz, y sus consecuencias en las relaciones personales. Todo ello ambientado en la ciudad de Londres.
  • Pi (1998), presenta la vida de un matemático aferrado a encontrar un patrón en la bolsa de valores, y se da cuenta que hay judíos tras esa teoría de 216 dígitos, que incluso dicen es la llave para ver al verdadero dios.
  • En Corre, Lola, corre (1998), la protagonista tiene 20 minutos para salvar a su novio consiguiendo 100.000 marcos; al fracasar, la carrera de 20 minutos vuelve a empezar. Así vemos 3 realidades diferentes desencadenadas por un cambio mínimo en el comienzo de la cadena de sucesos.
  • Dos vidas en un instante (1998) presenta un planteamiento similar, en el que se muestra cómo cambia la vida de una joven a raíz de coger o perder el metro en un momento dado. En el primer caso se encuentra a su novio engañándola con otra en casa, mientras que en el segundo llega más tarde y no lo descubre, continuando su relación con él.
  • En la película Babel (2007) también se toca el tema del efecto mariposa. En ella, las historias de distintas personas viviendo en extremos opuestos del mundo son afectadas unas a otras.
  • En la película infantil Meet the Robinsons ("La familia del Futuro" en Latinoamérica, "Descubriendo a los Robinsons" en España (2007)), se muestra que el simple suceso de no atrapar una bola durante un partido de béisbol puede cambiar radicalmente los acontecimientos en la vida del villano Mike Yagoobian. Al final de la trama, cuando el protagonista Lewis regresa en el tiempo, hace que Mike atrape la pelota cambiando radicalmente su destino.
  • En el libro El pintor de batallas (2006) del escritor Arturo Pérez-Reverte un antiguo fotógrafo de guerra recibe la visita de un ex combatiente croata al que el fotógrafo tomó una foto diez años atrás, al cruzarse fugazmente con unos soldados que se retiraban en las afueras de Vuckovar. A partir de aquella coincidencia la foto se publica y le da fama entre sus camaradas, pero posteriormente provoca que le torturen brutalmente sus enemigos durante meses y que asesinen salvajemente a su familia al enterarse de que el marido era soldado croata. En el diálogo entre ambos se maneja el concepto del efecto mariposa en medio de la reflexión sobre la inexorable brutalidad del ser humano.
  • El segundo capítulo de la tercera temporada de la serie estadounidense Héroes se llama "El Efecto Mariposa". En la serie se explica que los cambios que hizo Peter Petrellipara mejorar el futuro, provocaron consecuencias mucho peores.
  • En la película Los crímenes de Oxford, también se alude al efecto mariposa, en donde un simple comentario desemboca en una cadena de crímenes.
  • Una canción del grupo británico Muse lleva por nombre "Butterflies and Hurricanes". La letra de la canción describe cómo las pequeñas individualidades pueden marcar gran diferencia.
  • En la trilogía cinematográfica Regreso al futuro.
  • El Teorema - Adam Fawer, también trata el tema de la teoría del caos y el efecto mariposa.

Finales alternativos de la película

1) En la penúltima escena, en la que se mete al consultorio del doctor a ver un video, en vez de ver un video de su infancia, ve un video en el cual, están llevando a su madre a la sala de parto para que él nazca. Evan se mete en el útero de su madre y se estrangula con el cordón umbilical, mientras su madre suplica a los doctores que lo salven, ya que tuvo tres embarazos sin término. Evan consigue de esa manera no participar de ninguna manera en los hechos, ya que estaba destinado a no nacer. Se ven escenas del desarrollo de las vidas de los demás, felices sin su participación. Final 1: Se suicida cuando es feto.
2) En la escena final original en la que Evan habla con su madre por teléfono y Kayleigh se cruza en su camino, cuando él voltea y ella se aleja, él la sigue detrás y se termina cuando se pierden en la multitud. Final 2: La sigue.
3) En la escena final original en la que Evan habla con su madre por teléfono y Kayleigh se cruza en su camino, cuando él voltea, ella lo sigue viendo y le pregunta que si lo conoce, entonces, el le dice su nombre y la invita a tomar un café, a lo que ella acepta y termina la escena con ellos contentos. Final 3: Conversan y se conocen.

WEBGRAFIA:


jueves, 7 de noviembre de 2013

BLOC I: UNITAT 3: QUÈ ÉS REAL ? EL PROBLEMA MENT-COS. PEL.LÍCULA: BLADE RUNNER

UNITAT 3: QUÈ ÉS REAL ? EL PROBLEMA MENT-COS

 

Gravat del "Tractat sobre l' home" de Descartes, 1664. La il·lustració mostra la relació entre la percepció sensorial d' un objecte i l' acció muscular.

 

Dues realitats diferents? 

Bàsicament el problema implica respondre les preguntes següents: Quina és la naturalesa fonamental de la ment i el cos? Com es relacionen la ment i el cos? Una consideració elemental d' allò que sabem sobre els fets mentals i físics ens podria portar a pensar que les característiques més generals de cada una d' aquestes classes de fets es contraposen a les de l' altra i que, això no obstant, sembla haver alguna relació entre ambdós dominis, certa influència mútua entre ells.

El nostre coneixement científic ens suggereix que el món físic és inanimat, que no hi ha en ell propòsits o intencions, sinó que l' ordre dels esdeveniments està determinat o fixat. Per la seva banda, el món mental implica la consciència, la planificació, la voluntat, el desig. Per més que un món i un altre difereixen en aquests aspectes, la nostra experiència sembla indicar-nos que estan interrelacionats o interconnectats. Les coses que succeeixen en el món físic afecten el nostre món mental i poden canviar les nostres idees, desitjos, etc. De manera similar, un desig, alguna cosa mental, pot alterar els esdeveniments en el món físic, com quan, per exemple, encenem un misto. La decisió que prenem en aquest cas, un fet del món mental, va seguida pel fet físic: el misto s' encén.

Ateses les diferències aparents entre els fets físics i mentals i la seva relació mútua aparent, la metafísica ha proposat diverses teories sobre la naturalesa de la ment i el cos i sobre la connexió que hi ha entre una i l' altre. 

 

Pel.lícula: 

BLADE RUNNER

 

Sinopsi:

 
La pel·lícula descriu un futur en el qual els anomenats replicants, éssers fabricats a través de l'enginyeria genètica, fan els treballs perillosos i degradants a les "colònies exteriors" de la Terra. Aquests replicants són fabricats per Tyrell Corporation; per tal de ser "més humans que els humans", especialment en el cas dels models Nexus-6, s'assemblen físicament als humans, tenen més agilitat i força física, però manquen de la mateixa resposta emocional i d'empatia. Els replicants van ser declarats il·legals en el planeta Terra després d'una revolta sagnant. Un cos especial de la policia, els blade runners, s'encarrega de rastrejar i matar els replicants fugitius que es troben a la Terra. A la pel·lícula, es demana a un blade runner semiretirat, Deckard, que s'enfronti a un grup de replicants particularment brutal i hàbil que ha arribat a Los Angeles

 

ACTIVITATS:

1.- La consciència no és la intel.ligència. La consciència és la capacitat d' adonar-se d' alguna cosa, d' allò que li passa a un mateix; per exemple, que un entén una cosa o que no ho entén. Els replicants posseeixen consciència? Si es pren la consciència com a criteri, hi ha diferències entre els cinc replicants? Quins passatges de la pel·lícula servirien d' il·lustració a les teves respostes?

2.- Lleó pregunta: "Vaig néixer el 2 d' abril de 2017. Quant viuré? " La pregunta sobre la mort és possible si no hi ha consciència? En quins aspectes Lleó és només una ment o una consciència incompleta?

3.- Lleó intenta desesperadament recuperar les seves fotografies, els seus records, perquè per a ell són el més preuat. Els seus records són la seva vida, allò que l' individualitza. Què ocorre quan algú perd els seus records? És possible una ment humana sense records? Som només els nostres records?

4.- El test Voight-Kampff servia per detectar l' absència de reacciones emocionals en els replicants. L' emotivitat és un altre indicador de la presència d' una ment o consciènica? Deckard no respon quan Rachel li pregunta si ell mateix s'ha fet el test. Per què?

5.- Deckard no executa els replicants, sinó que els "retira", els "sacrifica". Quines diferències veus entre els replicints i els humans que justifiquin aquest tracte?

6.- Tyrrell, el creador dels replicants diu: "El nostre lema és "més humans que els humans". Creus que ho aconsegueix?


-Adaptació del qüestionari sobre Blade Runner elaborar pel professor Eugenio Sánchez i disponible a www.auladefilosofia.com

 

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 48,49 i 50)  

 

 WEBGRAFIA:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Blade_Runner 

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5dt8ovqbi2egyeIF6Z7dUs8nk7dFJC6f0OG2hISZ5B6rh9TpkcDf6Kn1uy3_33u2gldxXkTS-qS1yTYFJF3OkOqU2Ls78FNeNWuZYH8GygRH3TxbwURg0LtS4FM2dUt22hv4U-y_qYJkw/s1600/Deckard.jpg 

http://www.masqderecho.com/wp-content/uploads/2012/09/bladerunner.jpg