Sòcrates, durant el judici que se li va fer el 399 a. de C.- en el qual finalment va ser condemnat a mort-, va mantenir que la raó per la qual filosofava era que "una vida sense examen no mereix ser viscuda"
Els filòsofs, seguint el consell socràtic, insisteixen a portar a la llum les nostres creences implícites, les quals assumim en la nostra manera d' entendre el món, nosaltres mateixos i els valors en què creiem...el filòsof creu que aquestes han de ser inspeccionades i organitzades com un sistema significatiu i coherent de creences.
Mort de Sòcrates (1787) de Jacques Louis David
Recepta per pensar a la manera de Sòcrates
El mètode socràtic d' examen del sentit comú, atès que segueix una sèrie consistent de passos, s' ha de presentar sense cap mena de greuge en el llenguatge d' un manual o un llibre de cuina i aplicar-lo a qualsevol creença que ens sentim instats a acceptar o bé inclinats a rebutjar. El mètode suggereix que no podem determinar la corecció d' un enunciat basant-nos en què gaudeixi de l' acceptació majoritària o de l' assentiment tradicional de persones de renom. Un enunciat correcte és aquell que no es pot contradir racionalment. Un enunciat és vertader si no pot ser refutat. Si la refutació és possible, llavors, per elevats que siguin el nombre i la categoria dels qui ho subscriuen, l' enunciat serà fals i encertarem si el posem en dubte.
1. Trieu un enunciat que gaudeixi del suport confiat del sentit comú.
Obrar amb valentia implica no retirar-se de la lluita.
2. Imagineu por un moment que, malgrat la confiança de qui ho proposa, l' enunciat és fals. S' han de buscar situacions o contextos en què l' enunciat no resulti vertader.
És possible ser valent i, això, no obstant, retirar-se de la lluita?
És possible matenir-se ferm en la lluita i, tanmateix, no ser valent?
3. Si es troba alguna excepció, la definició serà falsa o, al menys imprecisa.
És possible ser valent i retirar-se
És possible mantenir-se ferm en la lluita i tot i amb això no ser valent
4. L' enunciat inicial s' ha de matisar per donar compte de l' excepció.
Obrar amb valentia pot implicar tant la retirada com l' avanç en la lluita.
5. Si es descobreixen noves excepcions als enunciats millorats, el procés s' ha de repetir. La veritat, si és que un ésser humà és capaç d' assolir quelcom semblant, radica en un enunciat que sembli impossible de refutar. Esbrinant allò que una cosa no és, és com ens aproximem a la comprensió d' allò que és.
Adaptat d' A. de Botton, Les consolacions de la filosofia, 2000
Bibliografia:
ALFARO, Carme i VVAA: Filosofia i ciutadania, Ediciones del Serbal, pàgines 12 i 13
En general, la filosofia es veu com el tema més difícil i abstracte de tots; com una cosa, molt allunyada de les qüestions del dia a dia. Tanmateix, per més que la filosofia sigui per a molts només una noció vaga, el terme apareix amb freqüència en les converses de la vida quotidiana.
La paraula "filosofia" deriva de dos mots grecs que signifiquen "filo" amor o amistat i, "sofia" saviesa. Filosofia és doncs, amor pel coneixement.
La filosofia en la vida quotidiana
Con relativa frecuencia en el transcurso de una conversación se escuchan afirmaciones en la que los interlocutores enfáticamente hace referencia a “su filosofía”, así, “su filosofía le dice tal, o cual cosa”, o su filosofía le permite o no le permite hacer tal o cual cosa”, o “a partir de mi filosofía sostengo tal posición”, es decir, la gente afirma que tiene una filosofía propia. Pero, ¿qué se quiere decir cuando se afirma que se posee una filosofía propia? Si radicalmente cada persona poseyera una filosofía propia, producto de intelecto, de su reflexión, entendiendo por ésta como una posición diferente ante la vida que le hace actuar en consecuencia, sin lugar a dudas sería imposible cualquier intento de diálogo, de compartir experiencias, de convivencia. Si todos los humanos tuviéramos que elaborar una filosofía propia nos encontraríamos ante una tarea por demás imposible de sistematizar. Cuando se afirma que se tiene una filosofía propia en la práctica se está reconociendo que es importante tener unos fundamentos, principios básicos que armonicen y organicen la propia visión del mundo, ideas que sustenten el orden que queremos que exista. Se reconoce, por tanto, que se tiene aversión a un mundo que carezca de comprensión, de lógica, en donde las ideas y la conducta humana no tuvieran consistencia.
La imatge del filòsof
Hay multiplicidad de imágenes de los filósofos, desde el ya clásico fumador de marihuana, pasando por el erudito enclaustradohasta el súper héroe...Algunas de las formas que observamos son graciosas, misteriosas, ridículas, sobrias, etc. pero lo que de común tienen a mí parecer son tres aspectos:
1.El filósofo es alguien que tiene mucho conocimiento.
2.Está en un ámbito de realidad diferente al resto de la sociedad, es “raro”.
3.Es una persona solitaria.
Bajo estos tres supuestos, me pregunto ¿qué tanto los filósofos estamos comprometidos con un ideal del filósofo? ¿Cuáles son nuestros límites? Y ¿Qué tanto estamos dispuestos a aceptar nuevas conductas y modelos de pensamiento?
Si bien, no generalizo, sí observo una tendencia (al menos dentro de la institución en la que nos encontramos) de repetir estereotipos como las arriba mencionados; entre los filósofos suele haber un rechazo hacia lo diferente, en este caso hacia lo “normal” u ordinario, este rechazo es reflejo de la carga conceptual que se trae arrastrando y que dictamina la diferencia entre El Filósofo y todo lo demás.
Tomo el siguiente ejemplo: ¿Qué pasaría si una chica vestida de manera provocativa (al estilo Jessica Rabbit) llega al salón de clases y dice ser filósofa? ¿Le creeremos? ¿Estaríamos dispuestos a aceptarla? Este es quizá un mal ejemplo, pero lo que quiero mostrar es cómo dentro del ámbito filosófico existen posturas que confían en que para ser filósofo hay que tener ciertas características infranqueables (¿llevar barba?) o, de lo contrario, no puede llamarse tal, pero ¿qué hay de los filósofos que reconocen que no saben, ni mucho ni de todo, o que no proclaman ser el tope del mundo? ¿O que simplemente no buscan la soledad?
La visió panoràmica
Els filòsofs avaluen la informació i les creences que tenim sobre l' univers i les qüestions humanes. La seva meta és construir una representació general, sistemàtica i coherent de tot allò que sabem i pensem.
El tipus de comprensió general de la realitat característic de la filosofia proporciona un esquema o estructura en què la gent corrent pot situar la seva pròpia concepció del món i de les qüestions humanes. La filosofia és com una lent a través de la qual podem veure en una perspectiva panoramica els nostres rols i activitats i determinar, llavors, quin és el seu significat. D' aquesta manera, estem en millors condicions per considerar el valor dels nostres ideals i aspiracions i, també, per comprendre per què els acceptem i, tal vegada, preguntar-nos si hauríem de fer-ho o, potser, modificar-los d' alguna manera.
Pregunta't: Per què estic estudiant el batxillerat? Què m' agradaria fer després? Potser una carrera universitària? Potser un Curs Formatiu de Grau Superior?
L' examen racional
Els filòsofs han cregut i creuen que cal examinar els punts de vista que solem acceptar respecte del nostre món i de nosaltres mateixos per veure si són racionalment defensables.
Tots tenim molta informació i diverses opinions sobre l' univers natural i humà. Això no obstant, pocs ens preguntem si aquesta informació i aquestes opinions són fiables i quin valor els hem de donar. Solem acceptar, sense qüestionar-los, els informes sobre descobriments científics i fem els mateix amb les creences tradicionals i un bon nombre d' opinions que hem construït a partir de les nostres experiències personals. Tanmateix, el filòsof vol sotmetre tot això a un intens examen crític per descobrir si les nostres opinions i creences estan suportades per evidències adequades i si seria justificable que una persona raonable les acceptés.
Per exemple:
- És creïble el fet que l' home ha arribat a la lluna?
- És certa la hipòtesi del científic Stephen Hawking, sobre l' existència dels forats negres i el límit on es concentra tot allò de l' univers i que el forat negra, s' empassa?
Avancem informació de Segon de Batxillerat
Els filòsofs presocràtics: Els milesis
En el s. VI aC., Milet (Grècia; ara és a Turquia), era una de les ciutats més pròsperes i expansives de la Mediterrània. Aquesta efervescència productiva generava problemes tècnics, la solució dels quals exigia un estudi de la realitat diferent del que possibilitaven els mites:
- Es buscarà a través de l'experimentació les causes dels fenòmens (però dins de la pròpia naturalesa). Per això els primers filòsofs foren, bàsicament, homes pràctics i no purament teòrics (molí d'olives, caiguda al pou), una espècie d'enginyers que intentaven solucionar els problemes concrets que comportava la gran activitat econòmica de l'època. Així:
TALES, a través de la triangulació, inventà un sistema per determinar les distàncies dels vaixells a l'alta mar; aplicà la climatologia a l'agricultura; predí, fins i tot, un eclipsi de sol (ja en parlarem).
ANAXIMANDRE, construí un rellotge de sol amb gnòmon (l'agulla del rellotge de sol), confeccionà mapes del cel i de les terres conegudes.
ANAXIMENES donà explicacions raonades de diferents fenòmens meteorològics i geològics.
EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ DE LA MATÈRIA A LLIURAR A L’ALUMNE
PROFESSOR
Sílvia Gil Cordero
NIVELL EDUCATIU
Batxillerat
MATÈRIA
Filosofia i Ciutadania
CURS
1r
CONTINGUTS
Continguts comuns a tots els blocs (continguts de caràcter metodològic i actitudinal)
-Obtenció, processament i anàlisi crítica d’informació
-Expressió argumentada, oral i escrita, d’idees
-Participació en espais de reflexió i intercanvi d’informació, cerca, contrast i expressió d’idees, aprofitant les tecnologies de la informació i la comunicació
-Participació en debats mitjançant l’exposició raonada del pensament propi
-Comentari de textos filosòfics o que suscitin problemes filosòfics, emprant amb propietat els corresponents termes i conceptes
-Racionalitat, empatia i respecte crític envers els plantejaments aliens, individuals i col·lectius
-Autonomia personal i sentit de la responsabilitat a l’hora de prendre decisions i actuar, assumint una visió crítica vers qualsevol forma d’injustícia i discriminació
-Posició crítica envers els valors, normes i actituds contràries als drets humans.
Els continguts de caràcter conceptual s’estructuren en les següents unitats:
BLOC I. LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA.
Unitat 1. Filosofia, ciència i altres models de saber
1. Diferents maneres de saber
1.1. Coneixement mític i coneixement religiós
1.2. Coneixement científic
1.3. La ciència i la Filosofia
Unitat 2. El coneixement filosòfic
1. El coneixement filosòfic
1.1. El pas del mite al logos. Característiques del logos
Unitat 3. Veritat i Certesa
1. Veritat i Certesa
1.1.Origen i límits del coneixement: Racionalisme i Empirisme
1.2. Diferents tipus de veritat: La veritat com a adequació del pensament amb la realitat.
La veritat com a adaptació. La veritat com a captació subjectiva de la realitat. La impossibilitat de conèixer la veritat.
BLOC II. ANTROPOLOGIA.
Unitat 4. L’ésser humà: dimensió biològica i sociocultural
1. Dimensió biològica
1.1.Teories sobre l’origen de l’ésser humà
1.2.L’hominització
2. Dimensió cultural
2.1.L’esser humà, animal cultural
2.2.Especificitat del fet cultural
3. Dimensió social
3.1. La socialització
3.2. Estructures socials
Unitat 5. L’ésser humà com a ésser simbòlic
1.Capacitat lingüística
1.1. Llenguatge i comunicació
1.2. El llenguatge com a sistema de comunicació simbòlic
2. Funcions i origen del llenguatge
2.1. Pensament i llenguatge
3. Altres formes de relació simbòlica
Unitat 6 . Diferents concepcions de l’ésser humà
1.Homo faber versus homo ludens
2.Monisme i dualisme
3.L’home com a projecte
4.Cap al cyborg
BLOC III. ÈTICA, POLÍTICA I CIUTADANIA
UNITAT 7. L’acció: llibertat i responsabilitat
1.La Grècia Hel·lenística
2.La Filosofia Hel·lenística
2.1. L’escepticisme
2.2. L’epicureisme
2.2.1. La canònica. Teoria del coneixement
2.2.2. Teoria sobre la naturalesa
2.2.3. Teoria ètica
2.3. L’estoïcisme
UNITAT 8. La política: democràcia i ciutadania
1.Per què vivim junts?
1.1. Individu i ciutat
1.2.Individu i Estat
2.Qui és el sobirà?
2.1. La font de la sobirania
2.2. De sobirania absolutista a sobirania representativa
2.3. Posar límits a la sobirania
2.4. Autoorganització sense Estat
3.Per què cal obeir?
3.1. Consens
3.2. Desobediència i subversió
COMPETÈNCIES
La competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa que implica la presa de consciència de la incertesa que envolta el món del coneixement, l’habilitat per identificar problemes filosòfics i abordar-los de manera filosòfica, per relacionar els coneixements en una concepció global del món i de les coses, per aprendre a pensar amb ordre i criteri i per exposar les opinions pròpies, respectant les dels altres i valorant-les, si escau, com a manera d’enriquir la pròpia visió de la realitat.
La competència social i cívica que subratlla la capacitat d’anàlisi de les accions , les seves intencions, resultats i conseqüències, així com la reflexió crítica sobre els valors, les normes i les institucions.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Criteris
Reconèixer l’especificitat de la filosofia i distingir-la d’altres sabers o maneres d’explicar la realitat
Raonar amb argumentacions ben construïdes, fer anàlisis crítiques i elaborar una reflexió adequada en relació amb els coneixements adquirits
Exposar argumentacions i compondre textos propis en els quals s’aconsegueixi una integració de les diverses perspectives i s’avanci en la formació d’un pensament autònom
Fer servir i valorar el diàleg com a forma d’aproximació racional al coneixement i com a procés intern de construcció d’aprenentatges significatius.
Obtenir informació rellevant per mitjà de diverses fonts, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la criticament en l’anàlisi de problemes filosòfics.
Conèixer i analitzar les característiques específiques de l’ésser humà com una realitat complexa i oberta, amb múltiples expressions i possibilitats, aprofundint en la dialèctica entre natura i cultura i entre individu i societat.
Conèixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en la mesura que són lliures, responsables i transformadores.
Comprendre i valorar les idees filosòfiques que han contribuït, en diferents monents històrics, a definir la categoria de ciutadà.
Instruments.
L’ alumne, per tal de superar la matèria, n’ haurà d’ assolir les competències específiques. La manera de demostrar que és apte serà realitzant:
-Una prova escrita o examen fet a classe que, consistirà en un Comentari de Text amb preguntes o bé unes preguntes sobre una pel·lícula visionada a classe.
-Entregant el dia de l’ examen, treballs opcionals, de qüestions sorgides a classe fins a un total de quatre treballs amb una vàlua de 0,25 punts cadascú d’ ells, fent un total de 1p. Aquest punt més, s’ afegirà a la nota de l’ examen.
-Una prova escrita feta a casa que, consistirà en un Comentari de Text amb preguntes o bé unes preguntes sobre una pel·lícula visionada a classe. Preferiblement en suport informàtic.
Tenint en compte la data d’ entrega es procedirà de la següent manera:
. 1r dia de data d’ entrega: Es sumarà un punt a la nota del treball
. 2n dia de data d’ entrega: Es sumarà mig punt a la nota del treball.
. 3r dia de data d’ entrega: No es sumarà cap punt a la nota del treball.
. 4t dia de data d’ entrega: Es penalitzarà amb un punt negatiu. Caldrà justificant metge en cas d’ absència per malaltia.
Fora d’ aquestes dates, no s’ acceptarà l’ entrega del treball.
S’ acceptarà que el 3r i 4r dia de data d’ entrega, es pugui enviar per correu electrònic a sgil4@inscampsblancs.cat. Per a assolir la nota de qualificació, el treball haurà d’estar imprès, el més aviat possible, sinó comptarà com No Presentat.
La nota de qualificació del trimestre o d’avaluació, sorgirà seguint la següent fórmula:
[Examen + 1 punt de treballs opcionals]= 50%
[Comentari Text o pel·lícula a casa+ Data d’ entrega]= 50%
Es farà la nota mitjana.
La nota de qualificacióde tot el curs, sorgirà de la nota mitjana de les tres avaluacions. Si aquesta nota és 4,5 punts, es considerarà l’ assignatura aprovada. Si aquest no és el cas, l’ alumne s’ haurà d’ examinar de l’ avaluació o avaluacions suspeses a la prova extraordinària de juny. Si l’ alumne no aprova al juny, s’ haurà d’ examinar de tota la matèria a la prova extraordinària de setembre, amb un examen de comentari de text amb preguntes.
És “conditio sine qua non” haver lliurat tots els treballs i fer totes les proves escrites (exàmens) per a poder fer la nota mitjana obtinguda per un alumne/a. Si aquest no entrega (a mà, per gmail i al class-room si així ho demana la professora; mai a la guixeta de la Sala de professors), un comentari de text fet a casa en les dates indicades a tal efecte o, no fa una prova escrita (examen) a classe (en les dues sessions de 45 minuts cadascuna), sense la deguda justificació mèdica, no es podrà fer la nota mitjana de final de curs i per tant l’ alumne haurà de recuperar l’ assignatura en la seva totalitat (no per trimestres), en la recuperació ordinària del mes de juny o, en l extraordinària del mes de setembre. En la recuperació de juny o, setembre, la nota màxima és un 5.
NOTA IMPORTANT:
a)Per acord d’equip docent, l’ alumne que tingui un 10% de faltes injustificades, no podrà accedir a l’ avaluació contínua.
b)Es valorarà positivament la cal·ligrafia, la sintaxi i l’ ortografia. Un treball o examen amb una cal·ligrafia deficient no serà avaluat.
c)Per fer la nota mitjana de tot el curs caldrà que l’ alumne hagi presentat tots el treballs assignats a cada trimestre i, també, que hagi fet totes les proves escrites (exàmens). Un No presentat no farà la nota mitjana.
d)Si es lliura un treball de Locke enlloc d’ un treball de Kant, és a dir, si hi ha una errada en l’ entrega d’ un treball assignat, aquest tindrà la consideració de No Presentat i per tant, no serà avaluat.
e)Si no es pot demostrar haver lliurat un treball via gmail mitjançant un reenviament a sgil4@inscampsblancs.cat el treball constarà com a NO PRESENTAT.
BIBLIOGRAFIA
El llibre Filosofia i ciutadania d’Ediciones del Serbal
MATERIAL NECESSARI
Consultar el bloc de la professora: http://mystikeepopetiafilosofia.blogspot.com.es/
El material fotocopiat que es lliura a classe
El llibre Filosofia i ciutadania d’Ediciones del Serbal
El material que es lliuri al Class-room del domini @inscampsblancs.cat, si fos el cas.
Aquest text va ser escrit en els anys vuitanta i és el resultat de l' impacte que certs moviments socials i polítics -que encara existeixen avui dia- van tenir sobre Foucault. Per això l' estudi del poder es planteja en aquest text associat a certes resistències. L' anàlisi de les resistències al poder permet justament entendre en què consisteixen les relacions de poder.
Pel que fa a les relacions de poder, per a comprendre en què consisteixen, potser caldria analitzar les formes de resistència i els esforços desplegats per a provar de dissociar aquestes relacions.
Proposaré, com a punt de partença, prendre una sèrie d' oposicions que s'han desenvolupat en aquests darrers anys: l' oposició al poder dels homes sobre les dones, dels pares sobre els fills, de la psiquiatria sobre els malalts mentals, de la medicina sobre la població, de l' Administració sobre la manera de viure de la gent.
No n'hi ha prou de dir que aquestes oposicions són lluites contra l' autoritat; cal provar de definir més precisament el que tenen en comú.
1) Són lluites "transversals"; vull dir amb això que no es limiten a un país particular. És clar que certs països n' afavoreixen el desenvolupament, tot facilitant-ne l' extensió, però no estan restringides a un tipus particular de govern polític o econòmic.
2) La finalitat d' aquestes lluites consisteix en els efectes de poder com a tals. Per exemple, el retret que hom fa a la professió mèdica no és d' antuvi el fet de ser una empresa de caràcter lucratiu, sinó d' exercir sense control un poder sobre els cossos, la salut dels individus, la seva vida i la seva mort.
3) Són lluites "immediates", i això per dues raons. En primer lloc perquè la gent critica les instàncies de poder que té més a prop, les que exerceixen la seva acció sobre els individus. No busca "l' enemic número 1", sinó l' enemic immediat. Tot seguit, no es planteja que la solució del seu problema resideixi en un avenir qualsevol (és a dir, en una promesa d' alliberament, de revolució, en la fi del conflicte de classes). Respecte a una escala teòrica d' explicació o a l' ordre revolucionari que l' historiador polaritza, són lluites anàrquiques.
Però aquestes no són les seves característiques més originals. La seva especificitat es defineix més aviat com segueix:
4) Són lluites que posen en qüestió la condició del individu: per una banda, afirmen el dret a la diferència i subratllen tot allò que pot fer els individus veritablement individuals; d' altra banda, ataquen tot el que pot aïllar l' individu, separar-lo dels altres, escindir la vida comunitària, constrènyer l' individu a replegar-se sobre ell mateix i subjectar-lo a una identitat pròpia.
Aquestes lluites no estan exactament a favor o en contra de l' "individu", sinó que s' oposen al que es podria anomenar el "govern mitjançant la individualització".
5) Oposen una resistència als efectes de poder que estan lligats al saber, a la competència i a la qualificació. Lluiten contra els privilegis de saber. Però també s' oposen al misteri, a la deformació i a tot el que pot haver-hi de mistificador en les representacions que hom imposa a la gent.
No hi ha res de "cientista" en tot això (és a dir, cap creença dogmàtica en el valor del saber científic), però no hi ha tampoc rebuig escèptic o relativista de tota veritat certificada. El que es posa en qüestió és la manera com el saber circula i funciona, les seves relacions amb el poder. En una paraula, el règim del saber.
6) En fi, totes les lluites actuals giren al voltant de la mateixa qüestió: qui som nosaltres? Són un rebuig de les abstracciones, un rebuig de la violència econòmica i ideològica exercida per l' Estat, que ignora qui som individualment, i també un rebuig de la inquisició científica o administrativa que determina la nostra identitat. Per a resumir, el principal objectiu d' aquestes lluites no és tant atacar aquesta o l' altra institució de poder, grup, o classe, o èlit, com ara una tècnica particular, una forma de poder. Aquesta forma de poder s' exerceix en la vida quotidiana immediata, classifica els individus en categories, els designa per la seva individualitat pròpia, els subjecta a la seva identitat, els imposa una llei de veritat que els cal reconèixer i que els altres han de reconèixer en ells. És una forma de poder que transforma els individus en subjectes. La paraula subjecte té dos sentits: subjecte sotmès a l' altre mitjançant el control i la dependència, i subjecte lligat a la seva pròpia identitat per la consciència o el coneixement de si mateix. En ambdós casos, aquesta paraula suggereix una forma de poder que subjuga i subjecta. - Vídeo: Michel Foucault & Noam Chomsky
- Aquí teníu el vídeo que he fet durant el confinament pel COVID-19.
- Pels treballs opcionals de 0,25p (en total 4), podeu recercar:
. La primavera àrab (2010-2011)
. El Moviment 15 Maig 2011 (Plaça Catalunya, Plaça del sol)
. La bombolla immobiliària
. Rodrigo Rato (polític)
. L' euro per recepta d' Artur Mas.
. Femen contra VOX
. El moviment hippie
. Maig de 1968 a França
. Los delitos y las penas, Cesare Beccaria
. El AntiEdipo. Capitalismo y esquizofrenia, Deleuze i Guattari.
Si no ho trobeu en català podeu fer la recerca en castellà.
No és gaire habitual que els filòsofs reflexionin sobre l' exercici de la política a partir de com són veritablement els éssers humans. Maquiavel ho fa i n' extreu una sèrie de conseqüències pràctiques amb les quals aspira a poder aconsellar els governants.
Ara només ens resta veure quin ha de ser el capteniment i el govern d' un príncep amb els súbdits i els amics. I com que sé de molts que han escrit sobre aquestes coses, temo, parlant-ne jo encara més, que no sigui tingut per presumptuós, sobretot pel fet de distanciar-me, com faré en tractar d' aquesta matèria, dels procediments dels altres. Tanmateix, essent la meva intenció d' escriure alguna cosa útil a qui hi pari atenció, m' ha semblat més convenient cercar la veritat efectiva de les coses que no pas la idea imaginària d' aquestes. N'hi ha molts que han imaginat repúbliques i principats que ningú no ha vist mai, ni ningú sap que hagin existit de veritat; perquè hi ha una separació tan gran de com es viu a com s' hauria de viure, aque aquell que deixa allò que es fa per allò que s' hauria de fer, aprén més aviat a forjar-se la ruïna que la salvació: un home que en tot vulgui fer professió de bo trobarà forçosament la ruïna enmig de tants que no són bons. D' aquí que a un príncep que es vulgui conservar li cal aprendre de poder o ser bo i de fer-ne ús o no segons la necessitat.
(...) A un príncep, doncs, no li cal tenir totes les qualitats esmentades més amunt, però li és molt necessari que sembli posseir-les. Fins i tot m' atreveria a dir que són perjudicials si les posseeix i les practica sempre, i són útils si només fa veure de posseir-les, com semblar compassiu, lleial, humà,, íntegre, religiós i ser-ho, però estar amb l' ànim preparat de tal manera que, si cal no ser-ho, puguis i sàpiques canviar-te en tot el contrari. I has de saber que un príncep, i sobretot un príncep nou, no pot obsrvar totes aquelles coses que fan que els homes siguin tingut per bons, i sovint es veu forçat, per mantenir l' estat, d' obrar contra la fe, contra la caritat, contra la humanitat, contra la religió. I per això cal que tingui un ànim disposat a moure's segons el que li manen els vents i les variacions de la fortuna, i, tal comm he dit més amunt, no abandonar el bé, si pot, però saber entrar en el mal, si cal. Així doncs, un príncep ha de tenir molta cura que no li surti mai de la boca res que no sigui ple de les cinc qualitats esmentades i que sembli, en veure'l i sentir-lo, tot compassió, tot lleialtat, tot integritat, tot religió. I no ni ha res de què calgui més aparentar la pràctica que aquesta darrera qualitat. Els homes, generalment, jutgen més pels ulls que per les mans, perquè a tothom li és permés de veure, però a ben pocs de tocar. Tothom veurà el que sembles,, pocs s' adonaran del que ets, i aquets pocs no gosaran oposar-se a l' opinió de la majoria que tingui el poder de l' estat que els defensa: en les accions de tots els homes, i sobretot dels prínceps, on no hi ha tribunal d' apel·lació, es mira el fi. Miri, doncs, un príncep de vèncer i mantenir l' estat; els mitjans sempre seran jutjats honorables i lloats per tothom,, perquè el vulgar de la gent es deixa portar per l' aparença i per l' èxit de les coses. En el món no hi ha res més que vulgaritat, i els pocs només poden trobar-hi un lloc si la majoria té on apuntarlar-se. El príncep, XV-XVIII
César Borgia va ser el personatge que va inspirar "El Príncep" de Maquiavel
Material complementari:
"Llevat que els filòsofs regnin en els Estats, o els qui ara són anomenats reis i governants filosofin de manera genuïna i adequada, i que coincideixin en una mateixa persona el poder polític i la filosofia, i que es prohibeixi rigorosament que marxin separadament per cada un d'aquests camins les múltiples natures que actualment ho fan així, no hi haurà estimat Glaucó, fi dels mals per als Estats ni tampoc, em sembla, en la raça dels homes; tampoc abans d'això no s'esdevindrà, en la mesura del possible, ni veurà la llum del sol, l'organització política que ara acabem de descriure. Això és el que des de fa una estona vacil·lo a dir, perquè veia que era una manera de parlar controvertida; i és difícil d'advertir que no hi ha cap més manera d'ésser feliç, tant en la vida privada com en la pública." Plató: República V, 473d-e.
"...aquets pocs no gosaran oposar-se a l' opinió de la majoria que tingui el poder..." (Maquiavel)
- Experiment d' Ash. Conformitat grupal.
- Experiment de Milgram. Obediència a l' autoritat
- La banalidad del mal y Hannnah Arendt (extracto película)
*A la pel·lícula es menciona a Adolf Eichmann:
Otto Adolf Eichmann (Solingen, 19 de març de 1906 - Ramla, 31 de maig de 1962) fou un militar alemany, tinent coronel de les SS (Obersturmbannführer). Fou el responsable directe de la solució final principalment a Polònia i els transports de deportats als camps de concentració alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Va ser l'encarregat de l'organització de la logística de transports de l'Holocaust. - Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen
- Aquí teníu el meu vídeo explicatiu (en confinament des del 13 de març 2020)
