BLOC II. ANTROPOLOGIA
UNITAT 8. LA CIÈNCIA COM A ACTIVITAT SIMBÒLICA
L'ésser humà com a animal simbòlic.
Cassirer i l'ésser humà com a animal simbòlic.
A més del debat sobre raó i passió (emoció) en la definició de l'home i de la crítica de la filosofia de la sospita i de l'existencialisme a la noció de "naturalesa humana", l'antropologia filosòfica tradicional [l'anterior a Foucault i a Sloterdijk, Nota de l'Ed.], va plantejar també el tema de l'home com a animal simbòlic. L'ésser humà pot ser descrit com a animal simbòlic, un ésser capaç de crear símbols amb els quals representa la realitat i es comunica amb els altres. Un símbol és quelcom destinat a suscitar la imatge o a representar la idea d'alguna cosa amb la qual no té cap relació objectiva: la bandera, per exemple, simbolitza o representa la pàtria, la paraula "cercle" simbolitza o representa la idea de cercle. Però la pàtria podria ser simbolitzada per uns altres colors o per qualsevol altre objecte, i el cercle es podria anomenar de qualsevol altra manera.
El llenguatge és un sistema de símbols. Per mitjà de les paraules representem la realitat, pensem les coses i les comuniquem. Això és una cosa que no succeeix entre els animals no lingüístics, de manera que el llenguatge i, en general, la capacitat simbòlica, constitueix un tret específic de l'ésser humà.
Per a Ernst Cassirer (1874-1945) la capacitat simbòlica defineix i singularitza l'ésser humà. Segons Cassirer, els humans no podem comprendre o reproduir de manera immediata el món real; sempre necessitarem la mediació d'un sistema de símbols, mitjançant els quals podrem "traduir" la realitat als nostres esquemes mentals.
Mentre que l'animal viu adaptat al seu medi i respon de manera directa als estímuls que rep, els humans es relacionen indirectament amb el món per mitjà del llenguatge o mitjançant altres creacions simbòliques que també formen part de la cultura com ara l'art, la religió, la ciència, la política, la història o, fins i tot, la filosofia. En tots els llocs i èpoques, l'ésser humà ha construït símbols, amb els quals es pot relacionar amb la realitat. Es tracta d'artificis culturals, que funcionen com a intermediaris entre el món i la resposta humana, de manera que qualsevol acció humana depèn d'aquestes mediacions simbòliques. Ernst Cassirer va anomenar aquesta mediació cultural, "l'univers simbòlic" dels humans.
Els humans, doncs, no habitem només en un pur univers físic, sinó en l'univers simbòlic que hem bastit. L'ésser humà no s'enfronta al món directament, sinó mitjançant les seves pròpies creacions. I està tan immers en aquestes creacions que no percep res sinó és a través d'elles.
En opinió de Cassirer, una antropologia de les formes simbòliques corregeix i amplia la definició clàssica de l'ésser humà. La racionalitat segueix sent un tret inherent de moltes activitats humanes, però no és capaç d'abastar tot tipus de realitzacions, algunes d'elles de caràcter netament irracional. Al costat del llenguatge científic o lògic -que podríem considerar exemplars pel que fa a racionalitat- existeix també un llenguatge emotiu o un llenguatge poètic que no s'ajusta a les exigències de la raó en sentit estricte.
Tampoc l'art o la religió no són sempre productes de la racionalitat. Aleshores, per què cal continuar caracteritzant l'ésser humà com a animal racional? Tal vegada moltes realitzacions humanes no són racionals; però totes elles són simbòliques.
Per tant, conclou Cassirer:
"... en lloc de definir l'ésser humà com a animal racional, el definirem com a animal simbòlic. D'aquesta manera podem designar la seva diferència específica i podem comprendre el nou camí obert a l'home: el camí de la civilització".
I en aquest projecte s'inclou l'estudi posterior de tota antropologia filosòfica que pretén dir quelcom significatiu de l'home en tant que animal simbòlic.
Text recollit de FILOSOFIA, L. Martínez, P. Montaner i J. Sanllehí, Ed. Castellnou, 2002. Barcelona.
 |
| A través de conceptes físics i matemàtics, A. Einstein va crear, al segle XX, una innovadora visió científica de l' Univers. |
Ciència i cultura
Igual que les produccions artístiques o les religions, la ciència és cultura, informació transmesa socialment. També és un esquema sim`bolic mb què expliquem els successos de l' experiència. Imaginem u na teoria científica com si fos una xarxa. D' una banda, en tenim els nusos, que equivalen als conceptes propis de la teroria, normalment quantificables. Per l' altra, els fils que els uneixen enetre sí, de forma sistèmatica i també expressable matemàticament, es corresponen amb les hipòtesis i lleis de la teoria.
Com són els conceptes científics?
Han de poder ser expressats quantitativament. És difícil, per exemple, construir una teoria científica al voltant de la noció de felicitat, a no ser que suposem que la felicitat pot ser mesurada calibrant, mitjançant alguna tècnica particular, l' activitat cerebral. En canvi, els conceptes "velocitat" o "temperatura" no presenten aquests inconvenients. Per tant, es poden fer anar amb seguretat en una teoria científica.
Cal poder definir-los amb precisió. Podem definir operacionalment -estipulant una operació que, en la pràctica, ense serveixi de criteri per usar-los-. Així del concepte "àcid" diríem: un líquid és un àcid si, i només si, en introduir dintre seu una tira de paper tornassolat, es torna vermella. Hom pot també definir sistemàticament, explicant el concepte a partir d' altres de la mateixa teoria, el significat dels quals ja coneixem. Entendrem així que un àcid és un electròlit que proporciona ions d' hidrogen.
Hipòtesis i lleis científiques
En les ciències experimentals que, d' una manera o altra, depenen de l' observació, els conceptes científics forman part d' hipòtesis -explicacions racionals possibles dels fenomens estudiats- i lleis -hipòtesis que ja han estat corroborades per l' experiència-. Però no totes les hipòtesis són científiques, per poder considerar-les com a tals han de satisfer dues condicions:
- Els enunciats han d' afirmar certes connexions regulars i matemàtiques entre fenòmens descrits a través de conceptes ben definits.
- Cal poder deduri matemàticament d' aquests enunciats alguna predicció constrastable amb l' experiència.
Si afirmem: "Les bruixes de Salem estaven posseïdes pel dimoni" no diem res científic. En canvi, la llei d' atracció de masses enunciada per Newton sí que compleix els requisits anteriors. D' una banda, s' hi afirma una certa connexió regular i matematitzable entre fenòmens. De l' altra, donada la llei i una determinada situació experimental, com la caiguda d' un cos de massa des de certa altura, podem predir, per exemple, a quina velocitat s' estavellarà a terra.
Els conceptes científics
"La història de la química representa un dels millors exemples d' aquesta llei de transformació del llenguatge científic. No va ser la falta de proves empíriques el que va impedir durant alguns segles el progrés del pensament químic i el va mantenir en els límits dels conceptes precientífics. Si estudiem la història de l' alquímia veurem que els alquimistes estaven dotats d' un sorprendent talent d' observació. Van acumular una gran quantitat de fets valuosos, però la forma en què estava presentada aquesta matèria primera era del tot inadequada. Quan l' alquimista comença a descriure les seves observacions parla amb metàfores i al·legories i no amb conceptes científics. Fins a finals dels segle XVIII la química no aprèn a parlar el llenguatge quantitatiu. A partir de llavors hom observa un ràpid progrés."
Adaptat de E. Cassirer, Antropologia filosòfica, 1944
ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 138-139)
Webgrafia:
http://filoantropologia.webcindario.com/simbolic.htm
.jpg)
.jpg)