BLOC II. ANTROPOLOGIA. UNITAT 8. L' ART COM A ACTIVITAT SIMBÒLICA

BLOC II. ANTROPOLOGIA. 

UNITAT 8. L' ART COM A ACTIVITAT SIMBÒLICA 

L' experiencia estètica té les seves arrels en la capacitat simbòlica de l' home, tot i que aquesta última orientada cap al domini artístic, adquireix trets que la distingeixen d' altres processos de simbolització, com la religió  o la ciència 

El Jurament dels Horacis, de Jacques-Louis David (1785)

Els símbols estètics

En els símbols estètics hi ha dues característiques específiques:

- Obertura semàntica. en l'àmbit artístic, la connexió entre els símbols i els seus significats, les experiències i coses a què remeten, és menys unívoca que la que hi ha entre els signes lingüístics i els seus referents. Això confereix als símbols estètics la seva peculiar capacitat per irradiar contínuament nous significats, diferents moltes vegades d' aquells que se'ls va donar en el moment de la seva producció. 

- Predomini de la funció poètica sobre la referencial. En general, en el simbolisme estètic predomina la funció poètica. Els materials artístics, les paraules, formes visuales, colors o sons compten per si mateixos, en la seva materialitat, igual o més que en la seva referència a algun aspecte del món. Les representacions científiques i els símbols religiosos estan subordinats a un ordre extern o a un cos dgomàticament definit de creences, respectivament, del qual depèn l' organització del pla simbòlic. El simbolisme estètic està regit per paurtes menys apegades a la funció referencial. 

Una cantata de Bach o una pintura neoclàssica poden ser considerades com a descripcions, l' una, d' un cert estat afectiu intensament religiós, l' altra, de situacions històriques de l' antiguitat. Tot i així, per apreciar estèticament aquesta cantata caldrà fixar.se en les regles d el' harmonia o el contrapunt, que dependen d' una certa tradició musical i no del significat que li assignem a la composició. També en una pintura neoclàssica - El  jurament dels Horacis de David, per exemple- el significat està subordinat a les regles de la perspectiva i la distribució regular de les figures i colors. 

Què és una obra d' art? 

La noció d' obra d' art, aglutinadora de símbols estètics, no ha significat sempre ni a tot arreu el mateix. El mot llatí ars -"del qual deriva "art"- i la paraula grega tékné - d' on prové "tècnica"- van ser sinònimes durant segles. A Grècia, a Roma i durant l' Edat Mitjana, aquests termes designaven l' habilitat tan mental com manual de metges, sabaters o poetes.

El concepte d' art, com a institucionalització de les experiències estètiques al voltant de les relacions entre artistes, obres i públic, és exclusiu dels quatre o cinc darrers segles de la cultura occidental i no té equivalència en altres tradicions culturals per a les quals allò artístic i allò tècnic o funcional mai no s' han escindit. 

D' altra banda, fins i tot en la nostra tradició aquest concepte ha travessat una forta crisi, els primers símptomes de la qual es donen a finals del segle XIX, quan la funcionalitat reservada a l' artesania, i allò estètic es reuneixen novament en el disseny industrial o l' urbanisme. La situació s' agreuja a principis del segle XX amb el sorgiment de les avantguardes, per a les quals l' art era ja quelcom mort, o terminalment malalt.

El signe més evident d' aquesta crisi és la gran dificultat per definir satisfactòriament la noció "obra d' art". Tal vegada, la millor definició que avui per avui podem admetre és la del crític M. Dufrenne: "Una obra d' art és tot allò que és reconegut i proposat com a tal al nostre assentiment".

Partitura de Johan Sebastian Bach 

Universalitat del fenomen artístic

Els objectes que anomenem "obres d' art" es caracteritzen sovint per la seva capacitat de superar els límits de les cultures on s' han originat i seguir sent valuosos, com a portadors d' experiència estètica, en contextos diferents. Així, el David que Miquel Àngel va esculpir al Renaixement mostra, encara avui, una representació simbòlica d' abast universal -és a dir, pot induir una emoció estètica a qualsevol persona- tot i que seria difícil entendre'l plenament sense comptar amb la tradició cultural que el va produir.

David de Miquel Àngel 

Bibliografia: 

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 142,143)  

Webgrafia:

http://image.slidesharecdn.com/07eljuramentdelshoracis-101212063622-phpapp02/95/07-el-jurament-dels-horacis-5-728.jpg?cb=1292136612

http://s2.imslp.org/images/thumb/pdfs/88/c25bca3c356d6a76cc12bed11ab1ec1a960a32f0.png

https://100falcons.files.wordpress.com/2013/02/david_von_michelangelo.jpg