BLOC II. ANTROPOLOGIA
UNITAT 8.
LA RELIGIÓ COM A ACTIVITAT SIMBÒLICA
Varietats de l' experiència religiosa
Recordem la varietat de formes religioses existents. Les religions monoteistes com el judaisme, el cristianisme o l' islam, afirmen l' existència d' un sol Déu; les politeistes, com l' hinduisme, parlen d' una pluralitat de divinitats. El panteisme identifica Déu amb la naturalesa i el deisme teoritza l' existència d' un ésser suprem creador, però aliè a qualsevol vincle amb els éssers creats. L' animisme atorga un caràcter sagrat als éssers i fenòmens naturals. Alguns especialistesrlen fins i tot de religions sense déu, com el budisme, mentre que altres s' estimen més veure en aquesta doctrina una simple i important reflexió ètica, mancada de caràcter religiós.
El simbolisme religiós
Per a tots els casos anteriors, el simbolisme de la religió es distingeix dels altres continguts culturals perquè el seu camp de significats:
- Suposa que rere allò empíric existeix un domini sagrat real, accesible d' alguna manera als éssers humans.
- Té a veure amb allò que ha de fer-se, amb la manera en què els individus valoren el seu comportament.
- Està interessat a donar resposta a les preguntes per la naturalesa de la realitat i pel lloc que l'home hi ocupa.
Ciència i religió
L' últim tret esmentat causa sorpresa a molts occidentals que, donada la tendència a la secularització de la pròpia cultura, neguen tota validesa a les pràctiques i creences religioses o bé entenn que la religió hauria d' ocupar-se exclusivament del pla ètic i sagrat i renunciar a explicar l' estructura de la realitat natural, tasca reservada exclusivament al discurs científic.
Valoracions al marge, l' existència d' un espai d' intersecció enetre religió i ciència ha estat una constant en la història d' Occident. Això no ha de dur, però, a confusió atès que ambdues disciplines prioritzen diferents disposicions en la persona. En un cas, l' adhesió a través de la fe a uns principis religiosos i la capacitat per dur-los a l' acció; en l' altre, la capacitat d' observació i d' anàlisi racional.
El simbolisme dels "ritus de pas"
Des del punt de vista antropològic, tota religió té un paper important en la dinàmica social de la seva cultura. L' exemple dels "ritus de pas" pot il·lustrar aquesta afirmació. Les religions són cosmovisions i codis de creences ètiques. La funció normativa de la religió queda simbòlicament relfectida a les ceremònies amb què s' assenyalen els canvis pels quals un individu passa d' una situació social a una altra. Els antropòlegs els anomenen "ritus de pas". Totes les religions -el cristianisme n'és una mostra- els celebren en quatre ocasions específiques en el curs de la vida de cada individu: el naixement, la pubertat, el matrimoni i la mort. La societat, a través de les seves creences religioses, confereix o assigna papers mitjançant rituals que tenen com a objectiu el fer conèixer als altres membres de la comunitat els canvis importants en la situació de cada persona. Es tracta de fixar un nou estatus social i, al mateix temps, de ressaltar l' aspecte ètic que l' acompanya, les obligacions cap als altres que contrau l' individu que canvia de posició i les que els altres contrauen amb ell i amb els seus parents.
Allò sagrat
"Qualsevol concepció religiosa del món implica una distinció entre allò sagrat i allò profà.
Allò sagrat pertany, com a propietat estable o efímera, a certes coses (els instruments de culte), a alguns éssers (el rei, el sacerdot), a certs espais (el temple, l' església, l' altar), a certs moments (el diumenge, el dia de Pasqua, de Nadal, etc.)."
Adaptat de Roger Callois, L' Home i allò sagrat, 1939
Per a tots els casos anteriors, el simbolisme de la religió es distingeix dels altres continguts culturals perquè el seu camp de significats:
- Suposa que rere allò empíric existeix un domini sagrat real, accesible d' alguna manera als éssers humans.
- Té a veure amb allò que ha de fer-se, amb la manera en què els individus valoren el seu comportament.
- Està interessat a donar resposta a les preguntes per la naturalesa de la realitat i pel lloc que l'home hi ocupa.
 |
| Baptisme segons el ritus del cristianisme ortodox |
Ciència i religió
L' últim tret esmentat causa sorpresa a molts occidentals que, donada la tendència a la secularització de la pròpia cultura, neguen tota validesa a les pràctiques i creences religioses o bé entenn que la religió hauria d' ocupar-se exclusivament del pla ètic i sagrat i renunciar a explicar l' estructura de la realitat natural, tasca reservada exclusivament al discurs científic.
Valoracions al marge, l' existència d' un espai d' intersecció enetre religió i ciència ha estat una constant en la història d' Occident. Això no ha de dur, però, a confusió atès que ambdues disciplines prioritzen diferents disposicions en la persona. En un cas, l' adhesió a través de la fe a uns principis religiosos i la capacitat per dur-los a l' acció; en l' altre, la capacitat d' observació i d' anàlisi racional.
 |
| Un casament a l' Índia |
El simbolisme dels "ritus de pas"
Des del punt de vista antropològic, tota religió té un paper important en la dinàmica social de la seva cultura. L' exemple dels "ritus de pas" pot il·lustrar aquesta afirmació. Les religions són cosmovisions i codis de creences ètiques. La funció normativa de la religió queda simbòlicament relfectida a les ceremònies amb què s' assenyalen els canvis pels quals un individu passa d' una situació social a una altra. Els antropòlegs els anomenen "ritus de pas". Totes les religions -el cristianisme n'és una mostra- els celebren en quatre ocasions específiques en el curs de la vida de cada individu: el naixement, la pubertat, el matrimoni i la mort. La societat, a través de les seves creences religioses, confereix o assigna papers mitjançant rituals que tenen com a objectiu el fer conèixer als altres membres de la comunitat els canvis importants en la situació de cada persona. Es tracta de fixar un nou estatus social i, al mateix temps, de ressaltar l' aspecte ètic que l' acompanya, les obligacions cap als altres que contrau l' individu que canvia de posició i les que els altres contrauen amb ell i amb els seus parents.
 |
| Funeral procession of Anne of Bohemia, Queen consort of England, 1394 |
Allò sagrat
"Qualsevol concepció religiosa del món implica una distinció entre allò sagrat i allò profà.
Allò sagrat pertany, com a propietat estable o efímera, a certes coses (els instruments de culte), a alguns éssers (el rei, el sacerdot), a certs espais (el temple, l' església, l' altar), a certs moments (el diumenge, el dia de Pasqua, de Nadal, etc.)."
Adaptat de Roger Callois, L' Home i allò sagrat, 1939
No hay comentarios:
Publicar un comentario