lunes, 1 de diciembre de 2014

EXAMEN DEL PRIMER TRIMESTRE DE FILOSOFIA I CIUTADANIA, B11/ B. MAGEE, The Story of Philosophy, 1998











INSTITUT

CAMPS BLANCS


Dept. de  Ciències Socials

 
Filosofia i Ciutadania
Seminari de Filosofia

NOTA FINAL


COGNOM I NOM
CURS
1r de Batxillerat
GRUP
B11
DATA


“La insistència en la raó és un dels trets característics de la filosofia. Distingeix la filosofia, per exemple, de la religió i de les arts. En la religió, de vegades, s’ apel·la a la raó, però la fe, la revelació, el ritual i l’ obediència tenen sempre un paper fonamental: la sola raó no pot fer que algú recorri completament aquest camí. L’ artista creatiu, com el filòsof, està totalment compromès amb una activitat de recerca de la veritat, intenta veure per sota de la superfície de les coses i adquirir una comprensió més profunda de l’ experiència humana; això no obstant, publica o presenta públicament les seves troballes d’ una manera diferent a la del filòsof; en una forma que se sosté sobre la percepció directa o la intuïció, més que sobre l’ argumentació racional.
Un tipus diferent de frontera separa la filosofia de les ciències. El científic, igual que el filòsof i l’ artista, està també compromès amb la recerca de la veritat, intenta fer nous descobriments sobre el món i sobre la naturalesa de l’ experiència que d’ ell tenim i el seu propòsit és donar-los sentit. Publica també les seves troballes. I, igual que el filòsof, està obligat a donar una justificació racional de tot allò que diu. En aquest cas, la diferència clau, pel que fa al filòsof, és que el científic s’ ocupa de qüestions que puguin decidir-se a través de l’ experimentació i l’ observació. Però no hi ha experiments ni observacions que ens diguin si el temps té un principi o no, o què són els drets humans. Preguntes com aquestes, que poden ser objecte d’ investigació racional, per més que no siguin aptes per ser tractades amb els mètodes de la ciència, són les preguntes típiques reservades als filòsofs.”
B. MAGEE, The Story of Philosophy, 1998

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (Pàgina 19)

1.- Digues amb les teves paraules, i sense repetir, de què va el text. (2,5p)
2.- Posa-li un títol filosòfic (1p)
3.- Relaciona aquest text, amb tot allò que sàpigues de les Unitats 1,2 i 3 del llibre de text, treballat a classe, i altres materials (4,5p)
4.- Fes una opinió personal i mira si pots trobar relació amb l' actualitat (2p)




 



EXAM DEL 1r TRIMESTRE DE FILOSOFIA I CIUTADANIA, B12 /RUSSELL, B. Els problemes de la filosofia, 1912







INSTITUT

CAMPS BLANCS


Dept. de  Ciències Socials

INSTITUT CAMPS BLANCS
Filosofia i Ciutadania
Seminari de Filosofia

NOTA FINAL


COGNOM I NOM
CURS
1r de Batxillerat
GRUP
B12
DATA

“De fet, el valor de la filosofia s' ha de buscar en gran mesura en la seva incertesa real. L' home que no té cap  vernís de filosofia va per la vida presoner dels prejudicis que es deriven del sentit comú, de les creences habituals en el seu temps i en el seu país, i de les que s' han desenvolupat en el seu esperit sense la cooperació ni el consentiment deliberat de la seva raó. Per aquest, home, el món tendeix a fer-se precís, definit, obvi, els objectes habituals no li susciten cap problema i les possibilitat no familiars són rebutjades amb menys preu. Des del moment en què comencem a filosofar, trobem que encara els objectes més ordinaris condueixen a problemes als quals només podem donar respostes molt incompletes. La filosofia, tot i que és incapaç de dir-nos amb certesa quina és la veritable resposta als dubtes que suscita, és capaç de suggerir diverses possibilitats que amplien els nostres pensament i ens alliberen de la tirania del costum. Així, en disminuir el nostre sentiment de certesa sobre allò que són les coses, augmenta molt el nostre coneixement d' allò que poden ser; rebutja el dogmatisme un tant arrogant d' aquells que no s'han introduït mai en  la regió del dubte alliberador i guarda viu el nostre sentit de l' admiració, presentant els objectes familiars en un aspecte no familiar."
RUSSELL, B. Els problemes de la filosofia, 1912

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 14)

1.- Digues amb les teves paraules, i sense repetir, de què va el text. (2,5p)
2.- Posa-li un títol (1p)
3.- Relaciona aquest text, amb tot allò que sàpigues de les Unitats 1,2 i 3 del llibre de text, treballat a classe. (4,5p)
4.- Fes una opinió personal i mira si pots trobar relació amb l' actualitat (2p)



 



jueves, 20 de noviembre de 2014

DATA I MODEL D' EXAMEN DE FILOSOFIA B11 I B12 CURS (2014-2015)

DATA D' EXAMEN

 

 1R BATXILLERAT (B11)

AULA 303

DIMARTS  2 DESEMBRE 2014

BLOC I

 UNITATS 1, 2 , 3


1R BATXILLERAT (B12)

AULA 304

DIJOUS 27 NOVEMBRE 2014

BLOC I

 UNITATS 1, 2 , 3

MODEL D' EXAMEN:
"Gairebé tots nosaltres som (en certa manera) filòsofs ja que tenim algun tipus de valors segons els quals vivim (o ens agrada pensar que els tenim, o ens sentim a disgust quan no els tenim). La majoria de nosaltres, a més, accepta alguna descripció general del món. Potser pensem que hi ha un Déu creador de tot, inclosos nosaltres mateixos; o al contrari, pensem que tot ées una qüestió de casualitat i selecció natural. Potser pensem que tenim alguna cosa en nosaltres immaterial i immortal a la qual anomenem ànima o esperit; o just allò contrari, que som només una organització de matèria complicada, que es cau a trossos després de morir. Així que la majoria de nosaltres, fins i tot aquells que dirien que no és una cosa que els preocupi, disposem d' una cosa semblant a respostes per a les dues preguntes filosòfiques bàsiques, a saber: "Què hem de fer?" i  "Què és real?". I hi ha una tercera pregunta bàsica per a la qual també la majoria de nosaltres té algun tipus de resposta; una pregunta que ens assetja en el moment mateix en que som conscients d' una de les dues preguntes anteriors, a saber: "com sabem alguna cosa o, si no ho sabem, com ho podríem saber? Fent servir els ulls, pensant, consultant un oracle, preguntat un científic?": La filosofia -entesa com un tema que pot ser estudiat, del qual es pot ser ignorant, en què es pot millorar o fin i tot arribar a ser un expert- és simplement ser més reflexiu sobre algunes d' aquestes qüestions i les seves relacions mútues; és aprendre allò que ja s' ha dit sobre elles i per què"
CRAIGE., Philosophy. A Very Short Introduction, 2002
(Pàgina 23 del llibre de text)
1.- Digues amb les teves paraules, i sense repetir, de què va el text. (2,5p)
2.- Posa-li un títol (1p)
3.- Relaciona aquest text, amb tot allò que sàpigues de les Unitats 1,2 i 3 del llibre de text, treballat a classe i, altres materials per pensar. (4,5p)
4.- Fes una opinió personal i mira si pots trobar relació amb l' actualitat (2p)

BLOC I: LA INVEST. FILOS. UNITAT 3 : El test de Turing o la inteligencia de las máquinas

BLOC I

LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA

UNITAT 3. QUÈ ÉS REAL? 

El test de Turing o la inteligencia de las máquinas



Alan Turing fue un visionario y siempre creyó en que las máquinas podrían evolucionar logrando una inteligencia artificial. Para exponer su tesis de las máquinas pensantes ideó el juego de imitación, lo que hoy conocemos como el test de Turing
Alan Turing.

“Si una máquina se comporta en todos los aspectos como inteligente, entonces debe ser inteligente”. Esta premisa, y casi convicción, llevó a Alan Turing a exponer en la prestigiosa revista filosófica Mindsu pensamiento ante la comunidad científica británica. Su artículo, publicado en 1950 bajo el título "Computing machinery and intelligence", ahondaba sobre la inteligencia artificial haciéndose una sencilla y trascendental pregunta: ¿pueden las máquinas pensar?
Turing proponía en ese artículo lo que hoy se conoce como el test de Turing, y que consistía en llevar a cabo el juego de imitación. Para dicho juego es necesario un juez, ubicado en una habitación aislada, y un individuo y una máquina en otra. Ambos responderán por chat a la preguntas que les realice el interrogador. La máquina ha de hacerse pasar por un ser humano; si el juez es incapaz de distinguir entre el individuo y el ordenador, se considera entonces que la máquina ha alcanzado un determinado nivel de madurez: es inteligente. 
Para Turing, la inteligencia artificial existirá cuando no seamos capaces de distinguir entre un ser humano y un programa de una computadora en una conversación a ciegas.
Pero la década de los cincuenta estaba lejos de ser una época en la que las ideas visionarias de Turing tuvieran cabida fácilmente. Tuvo que enfrentar críticas y comentarios –a los que respondía en el citado artículo– del ámbito teológico (Dios no ha dotado a los animales ni a las máquinas de alma), pero también matemático. Los colegas matemáticos dudaban de que una máquina pudiera contestar a preguntas que escaparan del sí o del no y que pudieran emular el intelecto humano.

Programa Tres14 sobre inteligencia artificial y test de Turing

De ELIZA a CAPTCHA

Más de diez años después del polémico artículo, un profesor emérito de informática del MIT, Joseph Weizenbaum, diseñó uno de los primeros programas en procesar lenguaje natural. ELIZA, inspirado en los postulados de Alan Turing, funcionaba buscando palabras clave en las frases escritas por el usuario y respondiendo con una frase modelo registrada en su base de datos.
Resultó tan convincente que algunas personas que interactuaron con el programa, sin saberlo, llegaron a pensar que realmente hablaban con un humano. Aunque ELIZA tenía sus límites: cuando no entendía el enunciado, repetía las palabras en forma de frases y expresiones incoherentes. Aún quedaba mucho para lograr una máquina inteligente.
En 1990 se inició el concurso Premio Loebner entre programas de ordenador que intentan pasar el test de Turing. Un juez humano se enfrenta a dos pantallas de ordenador, una de ellas se encuentra bajo el control de un ordenador, y la otra, bajo el control de un humano. El juez plantea preguntas a las dos pantallas y recibe respuestas.
El premio, que se celebra de forma anual, está dotado con 100.000 dólares para el programa que pase el test. La primera y única vez que un juez confundió a una máquina con un humano fue en el año 2010, cuando el robot Suzette, de Bruce Wilcox, superó la prueba.
Actualmente, una de las aplicaciones de la prueba de Turing más extendida es el control de spam. Este correo basura es generalmente enviado por un ordenador, así que el test de Turing puede usarse para distinguir si el remitente es humano o una máquina. En el CAPTCHA, Completely Automated Public Turing test to tell Computers and Humans Apart (prueba de Turing pública y automática para diferenciar máquinas y humanos), esa conocida sucesión de números y letras, su ‘juez’ es, paradójicamente, un ordenador.
Podeu veure:
"2001, una Odisea en el espacio"
2001: una odissea de l'espai (títol original en anglès: 2001: A Space Odyssey)[2] és una pel·lícula de ciència-ficció del 1968, dirigida per Stanley Kubrick, escrita per ell mateix i per Arthur C. Clarke. La pel·lícula tracta temes com l'evolució humana, laintel·ligència artificial, el futur i la vida extraterrestre. Cal destacar-ne el realisme científic, l'ús per primer cop de molts efectes especials que van marcar un abans i un després en el gènere de ciència-ficció, una fotografia magnifica, surrealista i a voltes ambigua, l'ús del so en lloc de tècniques narratives tradicionals i un ús mínim del diàleg. És la primera, i una de les poques, pel·lícules que mostren de manera acurada la vida a l'espai
El film té una banda sonora memorable. Kubrick associa el moviment de rotació dels satèl·lits amb el dels ballarins de valsos utilitzant com a música Al bell Danubi blau ('An der schönen blauen Donau) de Johann Strauss II, i també el famós poema simfònic"Així parlà Zaratustra", de Richard Strauss, per tractar l'evolució de l'home teoritzada en l'obra homònima de Nietzsche.
Tot i que en el moment de la seva estrena la crítica no va ser especialment calorosa, avui en dia aquesta pel·lícula és reconeguda com una de les millors de la història, tant pel públic com per la crítica. Va ser nominada a quatre Oscars, i en va rebre un pels seus efectes visuals.
El guió i la novel·la homònima estan basats parcialment en el relat curt del mateix Arthur C. Clarke El Sentinella.


Feu recerca:
- Què és Watson (IBM)?
- Què és Eliza? 

- Pots visionar la següent pel·lícula:
"The Imitation game (Descifrando Enigma)"





Webgrafia:
http://www.eldiario.es/turing/Test-Turing-inteligencia-maquinas_0_225377744.html
http://www.unocero.com/wp-content/uploads/2013/10/recaptcha00.jpg
http://cdn3.computerhoy.com/sites/computerhoy.com/files/editores/user-11130/turing_p_1.jpg

http://ca.wikipedia.org/wiki/2001:_una_odissea_de_l'espai
https://www.youtube.com/watch?v=5XvvYvx1Gsc

jueves, 13 de noviembre de 2014

BLOC I UNITAT 3: QUÈ ÉS REAL ? EL PROBLEMA MENT-COS

BLOC I

UNITAT 3: QUÈ ÉS REAL ? EL PROBLEMA MENT-COS

 

Gravat del "Tractat sobre l' home" de Descartes, 1664. La il·lustració mostra la relació entre la percepció sensorial d' un objecte i l' acció muscular.

 

Dues realitats diferents? 

Bàsicament el problema implica respondre les preguntes següents: Quina és la naturalesa fonamental de la ment i el cos? Com es relacionen la ment i el cos? Una consideració elemental d' allò que sabem sobre els fets mentals i físics ens podria portar a pensar que les característiques més generals de cada una d' aquestes classes de fets es contraposen a les de l' altra i que, això no obstant, sembla haver alguna relació entre ambdós dominis, certa influència mútua entre ells.

El nostre coneixement científic ens suggereix que el món físic és inanimat, que no hi ha en ell propòsits o intencions, sinó que l' ordre dels esdeveniments està determinat o fixat. Per la seva banda, el món mental implica la consciència, la planificació, la voluntat, el desig. Per més que un món i un altre difereixen en aquests aspectes, la nostra experiència sembla indicar-nos que estan interrelacionats o interconnectats. Les coses que succeeixen en el món físic afecten el nostre món mental i poden canviar les nostres idees, desitjos, etc. De manera similar, un desig, alguna cosa mental, pot alterar els esdeveniments en el món físic, com quan, per exemple, encenem un misto. La decisió que prenem en aquest cas, un fet del món mental, va seguida pel fet físic: el misto s' encén.

Ateses les diferències aparents entre els fets físics i mentals i la seva relació mútua aparent, la metafísica ha proposat diverses teories sobre la naturalesa de la ment i el cos i sobre la connexió que hi ha entre una i l' altre. 

 

Pel.lícula: 

BLADE RUNNER

 

Sinopsi:

 
La pel·lícula descriu un futur en el qual els anomenats replicants, éssers fabricats a través de l'enginyeria genètica, fan els treballs perillosos i degradants a les "colònies exteriors" de la Terra. Aquests replicants són fabricats per Tyrell Corporation; per tal de ser "més humans que els humans", especialment en el cas dels models Nexus-6, s'assemblen físicament als humans, tenen més agilitat i força física, però manquen de la mateixa resposta emocional i d'empatia. Els replicants van ser declarats il·legals en el planeta Terra després d'una revolta sagnant. Un cos especial de la policia, els blade runners, s'encarrega de rastrejar i matar els replicants fugitius que es troben a la Terra. A la pel·lícula, es demana a un blade runner semiretirat, Deckard, que s'enfronti a un grup de replicants particularment brutal i hàbil que ha arribat a Los Angeles

 

ACTIVITATS:

1.- La consciència no és la intel.ligència. La consciència és la capacitat d' adonar-se d' alguna cosa, d' allò que li passa a un mateix; per exemple, que un entén una cosa o que no ho entén. Els replicants posseeixen consciència? Si es pren la consciència com a criteri, hi ha diferències entre els cinc replicants? Quins passatges de la pel·lícula servirien d' il·lustració a les teves respostes?

2.- Lleó pregunta: "Vaig néixer el 2 d' abril de 2017. Quant viuré? " La pregunta sobre la mort és possible si no hi ha consciència? En quins aspectes Lleó és només una ment o una consciència incompleta?

3.- Lleó intenta desesperadament recuperar les seves fotografies, els seus records, perquè per a ell són el més preuat. Els seus records són la seva vida, allò que l' individualitza. Què ocorre quan algú perd els seus records? És possible una ment humana sense records? Som només els nostres records?

4.- El test Voight-Kampff servia per detectar l' absència de reacciones emocionals en els replicants. L' emotivitat és un altre indicador de la presència d' una ment o consciènica? Deckard no respon quan Rachel li pregunta si ell mateix s'ha fet el test. Per què?

5.- Deckard no executa els replicants, sinó que els "retira", els "sacrifica". Quines diferències veus entre els replicints i els humans que justifiquin aquest tracte?

6.- Tyrrell, el creador dels replicants diu: "El nostre lema és "més humans que els humans". Creus que ho aconsegueix?


-Adaptació del qüestionari sobre Blade Runner elaborar pel professor Eugenio Sánchez i disponible a www.auladefilosofia.com

 

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 48,49 i 50)  

 

 WEBGRAFIA:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Blade_Runner 

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5dt8ovqbi2egyeIF6Z7dUs8nk7dFJC6f0OG2hISZ5B6rh9TpkcDf6Kn1uy3_33u2gldxXkTS-qS1yTYFJF3OkOqU2Ls78FNeNWuZYH8GygRH3TxbwURg0LtS4FM2dUt22hv4U-y_qYJkw/s1600/Deckard.jpg 

http://www.masqderecho.com/wp-content/uploads/2012/09/bladerunner.jpg 

 

BLOC I. "JO REAL" I "JO QUÀNTIC" GARNIER

Jean-Pierre Garnier Malet, padre de la teoría del desdoblamiento del tiempo

Victor-M Amela, Ima Sanchís, Lluís Amiguet

"Nosotros, como el tiempo, también nos desdoblamos"

09/11/2010 - 03:05
"Nosotros, como el tiempo, también nos desdoblamos"
Asombroso
La teoría del desdoblamiento del tiempo permitió explicar la llegada al cinturón de Kuiper de planetoides que están en el origen de explosiones solares de envergadura, pero Garnier va mucho más allá y nos cuenta que esa ley es aplicable a nuestra vida: "Tenemos un cuerpo muy bien hecho que nos permite proyectarnos en el porvenir: ir a ver el futuro, arreglarlo y volver para vivirlo. Y es durante la noche cuando tenemos la capacidad de arreglar ese futuro que hemos construido durante el día. Podemos ver los peligros antes de vivirlos por medio de la intuición, y borrarlos". Expuso su teoría (explicada en Cambia tu futuro por las aperturas temporales) en la librería Épsilon de Barcelona
Su teoría ¿está avalada por la ciencia? 

La respetada revista American Institute of Physics de Nueva York y su comité científico la han validado publicándola en el 2006 porque es una teoría que ha permitido, primero, prever, y luego, explicar la llegada de planetoides al sistema solar. ¿Quiere que le explique para qué sirve la ley del desdoblamiento del tiempo?

Sí, pero sencillito. 

Tenemos dos tiempos diferentes al mismo tiempo: un segundo en un tiempo consciente y miles de millones de segundos en otro tiempo imperceptible en el que podemos hacer cosas cuya experiencia pasamos luego al tiempo consciente.

¿Y todo eso sin enterarnos? 

Exacto. Tengo una síntesis instantánea de un análisis que he realizado en otro tiempo aunque no tenga la memoria de ello.

¿Así funciona el tiempo? 

Sí, en cada instante presente tengo un tiempo imperceptible en el cual fabrico un futuro potencial, lo memorizo y en mi tiempo real lo realizo.

¿? 

Tenemos la sensación de percibir un tiempo continuo. Sin embargo, tal como demuestran los diagnósticos por imágenes, en nuestro cerebro se imprimen solamente imágenes intermitentes. Entre dos instantes perceptibles siempre hay un instante imperceptible.

¿Como en el cine, que sólo vemos 24 imágenes por segundo? 

Sí, la número 25 no la vemos, es subliminal. En publicidad se ha utilizado ese tipo de imágenes para influir con éxito en nuestro comportamiento, lo que ha mostrado que lo subliminal es accesible a nuestra memoria. El desdoblamiento del tiempo ha sido probado científicamente y la teoría ha dado justificaciones a escala de partículas y a escala de sistema solar.

Tenía entendido que las leyes de la cuántica no se aplicaban a las cosas grandes. 

El fenómeno del desdoblamiento del tiempo nos da como resultado el hombre que vive en el tiempo real y en el cuántico, un tiempo imperceptible con varios estados potenciales: memoriza el mejor y se lo transmite al que vive en el tiempo real.

¿Nuestro otro yo cuántico crea nuestra realidad? 

Podríamos decir que entre el yo consciente y el yo cuántico se da un intercambio de información que nos permite anticipar el presente a través de la memoria del futuro. En física se llama hiperincursión y está perfectamente demostrada.

¿Estoy desdoblada como la partícula?

 
Sí. Y sabemos que, si tenemos dos partículas desdobladas, ambas tienen la misma información al mismo tiempo, porque los intercambios de energía de información utilizan velocidades superiores a la velocidad de la luz. ¿Conoce el principio de los gemelos de Langevin?

No. 

En los años 20, Paul Langevin demostró que si un gemelo viajaba a la velocidad de la luz, envejecía menos que el que se quedaba quieto. A Langevin no le creyeron. Hubo que esperar 50 años: en 1970, gracias a los relojes atómicos, se comprobó esa ley.

Entonces, en ese tiempo imperceptible pasó mucho tiempo. 

Exacto: si puedo viajar a velocidades prodigiosas, un microsegundo se convierte en un día entero. Cuando regreso, no sé si me he ido, puesto que he estado ausente un microsegundo.

Estupenda propiedad, ¿pero quién es el que viaja?, ¿yo? 

Existe otra propiedad conocida en física: la dualidad de la materia; es decir, una partícula es a la vez corpuscular (cuerpo) y ondulatoria (energía). Somos a la vez cuerpo y energía, capaces de ir a buscar informaciones a velocidades ondulatorias.

¿Y cómo asimilamos esa información? 
En el sueño paradoxal, cuando estamos más profundamente dormidos y tenemos nuestra máxima actividad cerebral, se da el intercambio entre el cuerpo energético y el corpuscular. Y es ese intercambio el que le permite arreglar el futuro que ha creado durante el día, lo que hace que al día siguiente su memoria esté transformada.

Vaya. 

El intercambio se realiza a través del agua del cuerpo. Ese intercambio de información permanente es el que crea el instinto de supervivencia y la intuición.

¿Fabricamos potenciales por medio de nuestro pensamiento? 

Así es. Si por ejemplo pienso en una catástrofe, ese potencial ya se inscribe en el futuro y puede sufrirla usted u otro. De manera que la conclusión es: "No pienses en hacer a los demás lo que no quisieras que los demás pensaran en hacerte a ti". No es una ley moral ni filosófica, es una ley física.

Es difícil controlar el pensamiento. 

De día, mucho; pero justo antes de quedarnos dormidos tenemos un minuto, y basta con que durante ese minuto controlemos: esa es la manera de conectar con esa parte energética, llamémosla el doble, para pedirle que solucione los problemas. 

¿Es como una oración? 

No: es una relación, y hay que dejar totalmente las riendas al otro; las noches están para eso. La noche no sólo permite borrar potenciales no deseados, sino que también nos guía los pensamientos del día siguiente.

Película para visionar en clase:
"El efecto mariposa" (Trailer en español)




Película Completa:
"El efecto mariposa" 



WEBGRAFIA: