BLOC III .U11 . ÈTICA I CIUTADANIA A ATENES. PÈRICLES

BLOC III

ÈTICA, POLÍTICA I CIUTADANIA

UNITAT 11. TEORIES ÈTIQUES I CIUTADANIA 

ÈTICA I CIUTADANIA A ATENES 

Pericles

Pèricles (Pericles, Περικλη̂ς) (495 aC - 429 aC) va ser un home d'estat grec atenenc tan important que va donar nom a tot el segle V aC (segle de Pèricles).

De jove va estudiar amb els millors experts de l'època (la posició dels pares li permetia) com Pitòclides i Damó en música o Zenó i Anaxàgores en filosofia. Ja adult va participar en la guerra i es va distingir per la seva valentia.

Una de les primeres propostes de Pèricles, en la seva carrera política, fou posar el tresor públic a disposició dels que no tenien prou mitjans per assolir càrrecs publics; la llei fou passada; després va proposar el pagament dels ciutadans que servien a les corts de l'Heliea.Ulpià diu que va imposar també el pagament als soldats que servien a l'estat.

En aquest temps Pèricles va voler fer realitat una idea que era la unió dels estats grecs: va convidar a tots els estats grecs a unir-se en una confederació i va convocar un congrés a Atenes. Entre els temes a estudiar hi havia la reconstrucció dels temples destruïts pels perses, els sacrificis comuns en temps de perill, i la llibertat i seguretat de navegació en totes direccions garantida per una pau general. Vint homes de més de 50 anys van viatjar pels estats grecs però amb l'oposició d'Esparta finalment no es va arribar a res.

El tresor públic es va dedicar a grans construccions: a part de millores a l'acròpoli es van construir o millorar la Propilea (construïda en cinc anys), el Partenó, l'Odeum i altres. La direcció arquitectònica va estar en mans de Fídies i amb ell van treballar entre d' altres, Coroebus (l'arquitecte que va començar el temple d'Eleusis). Aquestes construccions van moure l'activitat econòmica d'altres branques industrials i comercials de l'Àtica i van portar una prosperitat universal (materials, artesans, serveis, subordinats,...). Això però també va tornar als seus habitants menys preparats per la guerra, acostumats a tenir un pagament segur, i alguns enriquits ràpidament i amb por de perdre els seus guanys.

En aquestos anys la seva parella Aspasia de Milet fou acusada pel poeta còmic Hermip de corrompre els costums de les dones atenenques (per admetre a les dones a veure els progressos de les obres de Pèricles). Mentre estava pendent de judici es va aprovar una llei per la que tot el que denegués l'existència del déus o introduís noves opinions sobre fenòmens celestials seria processat; això anava dirigit a Anaxàgores i a través d'ell a Pèricles.  Aspàsia fou finalment absolta per les pressions de Pèricles; la sort d'Anàxagores és incerta i del procediment contra Pèricles no se'n torna a parlar; es diu que aquest càrrec va induir a Pèricles a provocar la guerra del Peloponès, però no s'ha pogut provar.

El nom de la dona de Pèricles és desconegut. Va tenir amb ella dos fills, Xàntip i Paralos. El matrimoni no fou feliç i Pèricles es va aparellar amb Aspàsia de Milet, amb la que va viure amb harmonia la resta de la seva vida. Aspàsia es va divorciar del seu marit per unir-se a Pèricles. Va tenir un fill amb ella que va portar el nom de Pèricles com el pare (Pèricles el Jove). Es diu que quan va morir la seva fortuna personal era la mateixa que quan va accedir per primer cop als alts càrrecs de l'estat.

Pèricles donava gran importància als seus discursos com a mitjà per a convèncer el poble de les seves idees. Coherentment, va ajudar a estendre l'oratòria mitjançant l'escola i va protegir el teatre. Atorgava gran prestigi a la religió (destaquen les festes en honor de la deessa Atenea) i a la filosofia. Va impulsar gran quantitat d'obres públiques i de lleis que afavorien el comerç marítim, la principal font d'ingressos d'Atenes. Però la supremacia creixent de l'estat va causar el descontentament de les altres ciutats gregues, i fou origen de la Guerra del Peloponès.

La ecclesia o ekklesia ^[1] ( grec : ἐκκλησία) va ser l'acoblament principal de la democràcia de l'antigaAtenes durant la seva " edat d'or "(480-404 aC). Va ser l'assemblea popular, oberta a tots els ciutadans homes amb 2 anys de servei militar. En 594 aC, Soló va permetre a tots els ciutadans atenesos a participar, independentment de la seva classe, fins i tot els thetes . L'assemblea va ser el responsable de declarar la guerra, l'estratègia militar i elegir el estrategos i altres funcionaris. Va ser responsable de la nominació i elecció dels magistrats, per tant l'elecció indirecta dels membres del Areòpag . Es tenia l'última paraula sobre la legislació i el dret de cridar als magistrats al compte després del seu any en el càrrec. Al segle cinquè abans de Crist als seus membres sumaven al voltant de 43.000 persones.Hauria estat difícil, però, per a les persones no riques fora del centre urbà d'Atenes per assistir fins que els pagaments per assistència es van introduir a finals del cinquè segle. Al principi es reunia un cop al mes, però més tard es va reunir en tres o quatre vegades al mes. L'agenda de la ekklesia va ser establert per la Boule , el regidor popular. Vots van ser preses per votació a mà alçada.

El quòrum de 6000 es va requerir a vegades per fer negocis. La ecclesia elegits per sorteig anual del Boule o consell. Part del seu poder sota Soló va ser delegada a la Cort per Pèricles en les seves reformes.

A l'antiga Grècia un Ekklesiasterion era un edifici construït específicament per al propòsit de la celebració de les reunions de la ecclesia. Igual que moltes altres ciutats d'Atenes no tenia un Ekklesiasterion. En lloc d'això, es van dur a terme les reunions ordinàries de l'assemblea en la Pnyx i dues reunions anuals van tenir lloc al Teatre de Dionís . Al voltant de 300 aC a totes les reunions dels ekklesia es van traslladar al teatre. Les reunions de l'assemblea podria atreure grans audiències :. 6.000 ciutadans podrien haver assistit a Atenes al segle V abans de Crist 

Un policia local de 300 escites esclaus va cordes ocre tacat de vermell per induir els ciutadans que rondaven al àgora d'Atenes per assistir a les reunions de l'assemblea. Qualsevol persona amb robes tacades de vermell que no era a la reunió va ser condemnat a una pena.

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 186)  

Webgrafia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/P%C3%A8ricles#mediaviewer/File:Pericles_Pio-Clementino_Inv269.jpg

http://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=en&u=http://en.wikipedia.org/wiki/Ecclesia_(ancient_Athens)&prev=search