BLOC II. ANTROPOLOGIA

UNITAT 8: L' ANIMAL SIMBÒLIC?

L' ART COM A ACTIVITAT SIMBÒLICA.

L' experiència estètica té les seves arrels en la capacitat simbòlica de l' home, tot i que aquesta última, orientada cap al domini artístic, adquierix trets que la distingeixen d' altres processo de simbolització, com la religió i la ciència.

El jurament dels Horacis, de Jacques-Louis David (1785)

Els símbols estètics

En els símbols estètics hi ha dues característiques específiques:

- Obertura semàntica. En l' àmbit artístic, la connexió entre els símbols i els seus significats, les experiències i coses a què remeten, és menys unívoca que la que hi ha entre els signes lingüístics i els seus referents. Això confereix als símbols estètics la seva peculiar capacitat per irradiar contínuament nous significats, diferents moltes vegades d'aquells que se'ls va donar en el moment de la seva producció.

- Predomini de la funció poètica sobre la referencial. En general, en el simbolisme estètic predomina la funció poètica. Els materials artístics, les paraules, formes visuals, colors o sons compten per si mateixos, en la seva materialitat, igual o més que en la seva referència a algun aspecte del món. Les representacions científiques i els símbols religiosos estan subordinats a un ordre extern o a un cos dogmàticament definit de creences, respectivament, del qual depèn l' organització del pla simbòlic. El simbolisme estètic està regit per pautes menys apegades a la funció referencial.

Una cantata de Bach o una pintura neoclàssica poden ser considerades com a descripcions, l' una, d' un cert estat afectiu intensament religiós, l' altra, de situacions històriques de l' antiguitat. Tot i així, per apreciar estèticament aquesta cantata caldrà fixar-se en les regles de l' harmonia o el contrapunt, que depenen d' una certa tradició musical i no del significat que li assignem a la composició. També en una pintura neoclàssica - El jurament dels Horacis de David, per exemple- el significat està subordinat a les regles de la perspectiva i la distribució regular de figures i colors.

Què es una obra d' art?

La noció d' obra d' art, aglutinadora de símbols estètics, no ha significat sempre ni a tot arrreu el mateix. El mot llatí ars -del qual deriva "art"- i l aparaula grega tékné -d'on prové "tècnica"- van ser sinònims durant segles. A Grècia, a Roma i durant l' Edat Mitjana, aquets termes designaven l' habilitat tant mental com manual de metges, sabaters o poetes.

El concepte d' art, com a institucionalització de les experiències estètiques al voltant de les relacions entre artistes, obres i públic, és exclusiu dels quatre o cinc darrers segles de la cultura occidental i no té equivalència en altres tradicions culturals per a les quals allò artístic i allò tècnic o funcional mai no s' han escindit.

D' altra banda, fins i tot en la nostra tradició aquest concepte ha travessat una forta crisi, els primers símptomes de la qual es donen a finals del segle XIX, quan la funcionalitat, reservada a l' artesania, i allò estètic es reuneixen novament en el disseny industrial o l' urbanisme. La situació s' agreuja a principis del segle XX amb el sorgiment de les avantguardes, per a les quals l' art era ja quelcom mort, o terminalment malalt.

El signe més evident d' aquesta crisi és la gran dificultat per definir satisfactòriament la noció d' "obra d' art". Tal vegada, la millor definició que avui per avui podem admetre és la del crític M Dufrenne: "Una obra d' art és tot allò que és reconegut i proposat com a tal al nostre assentiment".

Universalitat del fenomen artístic

Els objectes que s' anomenen "obres d' art" es caracteritzen sovint per la seva capacitat de superar els límits de les cultures on s' han originat i seguir sent valuosos, com a portadors d' experiència estètica, en contextos diferents. Així el David que Miquel Àngel va esculpir al Renaixement mostra, encara avui, una representació simbòlica d' abast universal -és a dir, pot induir una emoció estètica a qualsevol persona- tot i que seria difícil entendre'l plenament sense comptar amb la tradició cultural que el va produir.

Per saber-ne més: