BLOC II. ANTROPOLOGIA UNITAT 8: L' ANIMAL SIMBÒLIC QUÈ ÉS NATURAL? QUÈ ÉS CULTURAL?

 

BLOC II. ANTROPOLOGIA

UNITAT 8: L' ANIMAL SIMBÒLIC 

QUÈ ÉS NATURAL? QUÈ ÉS CULTURAL? 

Noam Chomsky (2017) nascut a Pennsilvània, el 7 de desembre de 1928

En 1960, la primatóloga, etóloga, antropóloga y mensajera de la paz de la ONU Jane Goodall inició el viaje hacia el que sería su destino vital: el Parque Nacional de Gombe (Tanzania). Es hoy una de las científicas más reconocidas a nivel internacional, especialmente por su conocimiento del comportamiento de los chimpancés. Goodall revolucionó una etología (estudio del comportamiento de los animales en sus medios naturales) absorbida por el antropocentrismo y descubrió que, en realidad, chimpancés y humanos no somos tan diferentes: compartimos profundas semejanzas, tanto en el campo de lo positivo como en el de lo negativo –el genoma de Pan troglodytes (chimpancé común) y Pan paniscus (bonobo o chimpancé pigmeo) tiene un 98% de semejanzas génicas con el Homo sapiens. (Font: https://www.clarin.com/revista-enie/ideas/jane-goodall-masacre-ambiental_0_rywD6Cnyz.html)

Per llegir i pensar 

L`ús normal del llenguatge és innovador, en el sentit que una gran part d' allò que diem és totalment nova, en comptes de ser la repetició de quelcom sentit abans o quelcom que obeeixi a un esquema o patró semblant al d' altres oracions o formes de discurs que hàgim sentit prèviament.

Gràcies al fet de no dependre del control exercit pels estímuls, el llenguatge pot servir per a la formulació dels pensament i l' expressió dels estats d' ànim propis, i això no tan sols en el cas de les persones dotades s' un excepcional talent sinó també, de fet, en el de qualsevol persona normal.

La tercera propietat de l´ús normal del llenguatge és la de la seva coherència i "adequació a la situació", que evidentment no té res a veure amb el control per part dels estímuls externs. No tenim dificultat a distingir entre l´ús normal del llenguatge i els desvaris d' un boig o la sortida d' un computador amb un element fortuït. 

Noam Chomsky, 

El llenguatge i l' enteniment, 1993

- Mireu aquests links:

https://psicologiaymente.com/desarrollo/teoria-desarrollo-lenguaje-noam-chomsky

https://psikipedia.com/libro/lenguaje/3936-

La comunicació animal 

Els animals es comuniquen entre sí? Tenen algun codi similar o traduïble al nostre? En els darrers trenta anys, molts etòlegs s' han plantejat  aquestes qüestions. En alguns sentits, les seves conclusions són clares però en altres estan encara sotmeses a debat. 

Totes les espècies animals disposen de codis de comunicació que donen als individus que en formen part més possibilitats de sobreviure. Tanmateix, els seus trets difereixen dels que podem trobar en el llenguatge humà. Els animals es comuniquen a través de signes sonors inarticulats, senyals olfactius, moviments o gestos. Pel que sembla, els seus codis són innats i, per tant, comuns als membres de cada espècie.  La informació transmesa a través seu té a veure amb la satisfacció de les seves necessitats bàsiques: alimentació, aparellament, territori. 

Un cas especial, per la seva proximitat respecte a la nostra espècie, és el dels ximpanzés. Cap als anys setanta del segle XX es van obrir als Estats Units alguns projectes experimentals encaminats a investigar la capacitat d' aquests animals per aprendre el llenguatge verbal humà. Els ximpanzés coneguts com a Washoe, Sarah, Lana i Nim Chimsky, pioners en aquests tipus d' investigacions, van aprendre a comunicar informació per mitjans com el llenguatge de signes americà (ASL), els moviments fets amb les mans per persones sordes - Washoe i Nim-, el Yerkish, un llenguatge visual artificial -Lana- i un codi artificial de fitxes de plàstic de diferents colors i formes -Sarah-. Tanmateix, l' estudi va mostrar la seva dificultat per aprendre l' aspecte més creatiu del llenguatge: usar regles per construir un nombre indefinit de noves expressions i frases complexes. Tampoc la capacitat de raonament lògic i abstracte ha estat present en els codis apresos pels simis fins al moment. 

- Vídeo de l' amistat entre l' actor Robin Williams i la Gorila Koko:

Escriu Steven Navas:
Data de publicació: 30 de gen. 2016

Koko es la gorila más inteligente del mundo, capaz de entender conversaciones en inglés y de comunicarse con signos. Hace 13 años conoció y conversó con Robbin Williams en su hogar de la Fundación Gorila. El lunes, Koko se enteró del fallecimiento de su amigo y manifestó su tristeza. Así narraron el momento sus cuidadores: “El lunes, cuando se conoció la muerte de Robbin, Koko y los doctores Patterson y Cohn estaban juntos. Comenzaron a entrar llamadas telefónicas sobre el triste acontecimiento. Tras un momento, Koko se dirigió hacia el Dr. Patterson con un gesto inquisidor. El doctor le explicó ‘hemos perdido a nuestro buen amigo Robbin Williams’. Koko se mostró tranquila pero adoptó una mirada meditabunda”. “Se produjeron varias llamadas más. Una de ellas, puesta en altavoz, fue escuchada por Koko. Era de una colega que trabajó con Williams cuando hicimos con él un comercial sobre la Fundación Gorila. Al final de la conversación la colega lloró. Cerca de media hora más tarde, Koko le dijo en signos a su intérprete: ‘la mujer llora’. Al final del día, Koko se tornó lúgubre, con su cabeza gacha y su labio tembloroso. Se puso terriblemente triste”. En 2001, Williams llegó hasta la Fundación Gorila, en el norte de California, atraído por su interés en la conservación de los grandes simios. La mejor carta de presentación de la Fundación es Koko, personaje con el cual han logrado demostrar teorías de comunicación y lenguaje de esos animales. Por eso fue la encargada de darle la bienvenida al famoso. El encuentro de Robbin y Koko quedó registrado en un video que muestra el grado de amistad que nació entre los dos. Williams hizo que Koko riera por primera vez en seis meses; no lo hacía desde la muerte de su compañero Michael, un gorila de 27 años. Koko y Williams se hicieron cosquillas y jugaron. Koko llegó al grado de confianza de quitarle a su amigo las gafas para probárselas ella, esculcar su billetera y desocupar sus bolsillos.

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 137)  

Webgrafia:


https://www.clarin.com/revista-enie/ideas/jane-goodall-masacre

https://ca.wikipedia.org/wiki/Noam_Chomsky

https://psicologiaymente.com/desarrollo/teoria-desarrollo-lenguaje-noam-chomsky

https://www.youtube.com/watch?v=rXkvKXaZRws

https://www.youtube.com/watch?v=I9I_QvEXDv0

https://www.youtube.com/watch?v=dDOjwame_M0