BLOC II. CONSCIÈNCIA LLENGUATGE I SOCIABILITAT (DESCARTES)
En el Segle XVII, el fundador del corrent racionalista R. Descartes (1596-1650), va declarar que era la consciència -i, en particular, l' autoconsciència- l' element que constituïa l' especificitat humana. És el seu famós "Cogito ergo sum" = "Penso, aleshores sóc o existeixo"
Un ésser conscient i autoconscient
En el llibre Ments, cervells i ciència, el pensador britànic J. Searle (1932) resumeix de la forma següent el sentit del terme "consciència":
- La consciència té intencionalitat.
- Té subjectivitat
- El subjecte és qui realitza l' acció
"L' home es tan sols un jonc, el més feble de la naturalesa, però és un jonc que pensa. No cal que tot l' univers s' armi per esclafar-lo; el vapor, una gota d' aigua són suficients per acabar amb la seva vida. Però encara que l' univers l' esclafés, l' home seguiria sent superior a aquell que el mata, perquè sap que mor, i l' avantatge que l' univers té sobre seu, l' univers no la coneix. Tota la nostra dignitat consisteix, per tant, en el pensament. (...) Esforcem-nos, doncs, a pensar bé: heus aquí el principi de la moral."
B. Pascal (1623-1662), Pensaments
Bibliografia:
ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 154,155)
Webgrafia:
http://image.slidesharecdn.com/mentcervell-dualisme3856/95/mentcervell-dualisme-17-728.jpg?cb=1272532689
No hay comentarios:
Publicar un comentario