BLOC III U.11. ÈTICA A ATENES. PLATÓ

ÈTICA, POLÍTICA I CIUTADANIA

UNITAT 11. TEORIES ÈTIQUES I CIUTADANIA 

ÈTICA I CIUTADANIA A ATENES

PLATÓ 

1. La preocupació política De jove, Plató volia dedicar-se a la política; però aviat es desencantà: massa corrupciói mal govern. La seva joventut va estar marcada per les Guerres del Peloponès, que van començar tres anys abans del seu naixement i van acabar quan ja tenia 24 anys. A més, quan en tenia uns 29 presencià el judici del seu mestre Sòcrates i fou testimoni de la condemna a mort del més savi de tots els homes: el poder polític democràtic condemnava a mort al poder intel·lectual. Aquestes vivències conduïren a Plató vers la recerca d’una polis o estat perfecte i just; recerca que portà a terme després de construir una base filosòfica; per tant, endinsar-se en la política platònica pressuposa conèixer la seva teoria de les idees, la seva teoria del coneixement o epistemologia i, també, la seva antropologia. En el diàleg de maduresa La República, en grec Politeia, i amb el sobrenom de Sobre la Justícia, és on Plató exposa bona part de les seves idees politiques, idees que configuren el que s’ha anomenat Estat utòpic o ideal, la organització sociopolítica considerada perfecta, modèlica i, per damunt, de tot justa. Aquest diàleg es divideix en deu llibres o parts i hi apareixen aspectes de tot el pensament de Plató; el diàleg s’inicia preguntant quina mena de cosa és la justícia.

2. Esbós de la polis o estat

 

Els humans no són éssers autosuficients; l'origen de la polis radica en la impotència individual per satisfer les pròpies necessitats. Cal una organització en la que les persones realitzin tasques en funció de les seves capacitats o naturalesa. A partir d’aquí, Plató defensa la conveniència de tres classes socials: la dels governants (formada pels homes més prudents i savis),la dels militars (els dotats de valentia) ila dels productors. En resum, només dues classes, la dels guardians de l'estat (governants i militars) i la dels treballadors.

 

En aquesta organització, per sobre dels interessos de qualsevol de les classes, preval el bé de la totalitat de l’estat. I en un estat hi haurà justícia si cadascú fa el que li pertoca en funció de la seva naturalesa o classe social. La qüestió que centrarà sovint la recerca de Plató és sobre com s’ha d’educar els guardians de l’estat, especialment els que arribaran a ser-ne els governants.

L’educació requereix un procés constant de selecció: són els més excel·lents, homes o dones, els que han d’esdevenir governants. El camí educatiu passa per control de lectures i cants; es fonamenta en la gimnàstica i la música; exigeix domini de l’aritmètica, la geometria, l’astronomia; ciències aquestes que preparen per l’ascensió dialèctica. Qui ha de governar doncs? Els més excel·lents, és a dir, aquells que amb el domini de la dialèctica s’hagin elevat i captat la idea d'estat perfecte. Per tant, cal que o bé els filòsofs governin, perquè és suposa que han ascendit pel camí del coneixement, o bé els que ara governen filosofin.

Plató estableix un paral·lelisme o analogia entre l’ànima justa i l’estat just; i de la mateixa manera que una ànima pot esdevenir malalta o injusta, un estat o polis també pot sofrir malalties. Així, en ordre creixent de patologia, la timocràcia, l’oligarquia, la democràcia i la tirania; tots són desviacions de l’estat perfecte o aristocràtic, l’estat governat pels millors.

Activitat: Comentari de Text / Plató

“Llevat que els filòsofs regnin en els Estats, o els qui ara són anomenats reis i governants filosofin de manera genuïna i adequada, i que coincideixen en una mateixa persona el poder polític i la filosofia, i que es prohibeixi rigorosament que marxin separadament per cada un d’aquests camins les múltiples natures que actualment ho fan així, no hi haurà,estimat Glaucó, fi dels mals per als Estat ni tampoc, em sembla, en la raça dels homes; tampoc abans d’això no s’esdevindrà, en la mesura del possible, ni veurà la llum del sol, l’organitzaciópolítica que ara acabem de descriure. Això és el que des de fa una estona vacil·lo a dir, perquè veia que era una manera de parlar controvertida; i és difícil d’advertir que no hi ha cap més manera d’ésser feliç, tant en la vida privada com en la pública.”

Recorda que, al primer trimestre, vàrem veure el "Mite de la caverna" de Plató.
El filòsof és el que surt de la caverna i, contempla la llum del sol (Idea del Bé), present en el Món de les Idees. Per això és el millor governant. 

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 187,192)  

Webgrafia:

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/barriant/platopol.htm

http://www.buenastareas.com/ensayos/Comentari-De-Text-De-Plat%C3%B3/3261848.html

http://image.slidesharecdn.com/platobo-121022144736-phpapp01/95/histra-de-la-filo-68-638.jpg?cb=1350917511
http://image.slidesharecdn.com/notassobreplatn-140321121630-phpapp02/95/notas-sobre-platn-12-638.jpg?cb=1395404223
http://image.slidesharecdn.com/estado-120703164133-phpapp02/95/estado-8-728.jpg?cb=1341334066
http://images.slideplayer.es/3/1118366/slides/slide_14.jpg
https://farmacon.files.wordpress.com/2008/10/caverna2uu9.jpg