BLOC II: ANTROPOLOGIA.
UNITAT 6: EVOLUCIÓ I HOMINITZACIÓ.
Una gran família.
Homo habilis
 |
| Australopithecus habilis |
L'Homo habilis és una espècie extinta d'homínid que visqué a l'Àfrica de l'Est i del Sud, ara fa entre 1,9 i 1,6 milions d'anys. El nom habilis, "hàbil", li ve pel fet que s'han trobat eines de pedra a la vora de les restes fòssils. El primer fòssil fou descobert per Louis Seymour Bazett Leakey al 1960. Aquest espècimen (OH 7) va esdevenir l'espècimen tipus per la definició de la nova espècie.[1]
Se'ls va batejar al començament com a Teantrops o Prezinjantrops. H. habilis és considerat com a forma gràcil avançada delsaustralopitecs per part d'alguns autors, raó per la qual es pot trobar la denominació Australopithecus habilis. Per d'altres, H. habilisrepresenta el punt d'inflexió en l'evolució dels homínids, el pas dels australopitecs als Homo. Com a punt important, es troba l'increment progressiu de la capacitat encefàlica; la seva capacitat craniana era d'entre 600 i 700 cc, una mica superior a la de l'australopitec.[2]
Donat el gran dimorfisme sexual entre els australopitecs, alguns autors consideraren que Homo habilis i H. rudolfensis no
eren més que les formes femenines i masculines -respectivament- d'una
mateixa espècie. La tendència actual és la de considerar l´H. rudolfensiscom a espècie separada -probablement d'aparició anterior- i contemporània de l'H. habilis.
Homo erectus
 |
| Homo Erectus |
Homo erectus procedeix de l'evolució d'Homo ergaster. S'anomena erectus (o Arcantrop) perquè quan el descobrí Eugène Dubois(1858–1940) era l'homo fòssil més antic que podia caminar dret. Posteriorment se n'han trobat de més antics. L' H. erectus es localitza a la franja sud del centre i l'est d'Àsia, amb una antiguitat d'entre 1,8 milions d'anys a 300.000 anys.
Els primers fòssils foren descoberts per Dubois l'any 1891, consistint en un fèmur molt semblant a un fèmur humà i
un crani (aquest darrer és conegut com a Trinil 2, l'espècimen tipus).
La descoberta es va fer a Trinil, a l'illa de Java (Indonèsia). Dubois
va batejar-lo com a Pithecanthropus erectus ("home-mico que camina dret" o Pitecantrop).
Els
jaciments més importants es localitzen a l'illa de Java ("l'home de
Java") i d'altres illes de l'indonèsia, a la Xina i nord d'Àfrica
(Atlantrop). Entre els jaciments xinesos, la cova de Zhoukoudian, a uns
50 km de Pequín, n'és un dels més importants. Les restes descobertes aquí es van anomenar inicialment Sinanthropus pekinensis (Sinantrop), "home xinès de Pequín" (popularment conegut com a "home de Pekin").
Els Homo erectus dominaven la tècnica de tallar pedres (fabricació de bifaços i de petites destrals). Fabricaven els seus acampaments i practicaven la recol·lecció i la caça. Els últims Homo erectus van descobrir com dominar el foc. Usaven vestits i eren capaços de comunicar-se.
El
pitecantrop agafava la posició vertical perfectament, igual que els
altres homos erectus; se sap que fabricava utensilis i es creu que es
menjaven el cervell dels seus congèneres. El crani del Sinantrop és mes
humà que el dels australopitecs però
encara segueix guardant parentiu amb els simis; era d'alçada
lleugerament superior però de baixa capacitat craniana -amb tot aquesta
capacitat era superior als Australopitecs- i la dentadura era
essencialment humana. La capacitat craniana del pitecantrop és inferior a
la del sinantrop i és més semblant a la de l'atlantrop. L'alçària d'un
pitecantrop estaria sobre 1,65 metres i la del sinantrop seria
lleugerament inferior.
Tot i què en un principi es pensava que Homo erectus era
l'ancestre de l'home actual, avui en dia sembla que fou una branca
lateral que va acabar extingint-se. L'home actual provindria de
l'evolució de l´Homo ergaster, ancestre de l´erectus.
Els neandertals
 |
| Homo sapiens neanderthalensis |
L'home de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal, és una espècie extinta del gènere Homo que visqué aEuropa i el Pròxim Orient al Paleolític mitjà, entre fa 250.000 i 28.000 anys. Si bé anteriorment era classificat com una subespècied'Homo sapiens (i anomenat per consegüent Homo sapiens neanderthalensis), actualment la majoria d'autors el consideren una espècie diferent.
L'anàlisi del genoma dels neandertals, segons l'article publicat en el número del 7 de maig del 2010 a la revista Science, mostra que és molt probable que hi hagués hagut creuaments amb els humans moderns. Entre l'1% i el 4% del genoma d'Homo Sapiens derivaria del genoma dels neandertals.[1]
Protagonitzà una rica cultura material anomenada Mosterià i
mostrava preocupacions estètiques i espirituals (sepultures). Després
d'un difícil reconeixement, durant molt de temps l'home de Neandertal ha
estat vist negativament en comparació amb Homo sapiens. En la imaginació popular apareix com un ésser simiesc, rude, lleig i ximplet. De fet, és més robust que Homo sapiens i el seu cervell és lleugerament més voluminós de mitjana. Els progressos de l'arqueologia prehistòrica i de la paleoantropologia des de la dècada del 1960 han
revelat un ésser de gran riquesa cultural. Tanmateix, encara queden
molts punts per aclarir, com ara les causes de la seva extinció.
ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 98,99)
Webgrafia:
No hay comentarios:
Publicar un comentario