BLOC II. ANTROPOLOGIA: Cromanyó amb una mica de neandertal, per Daniel Closa

Cromanyó amb una mica de neandertal

Parlar d’espècies sempre resulta complicat ja que el concepte no deixa de ser una eina que fem servir els humans per classificar les moltes formes de vida que hi ha al planeta. Si mirem un gat i el comparem amb un gos, tenim clar que parlem de coses diferents per tant, sembla el més normal del món considerar-los ”espècies” diferents. La cosa es complica quan parlem de diferents espècies de gossos que, de vegades son tant diferents que, a primer cop d’ull no tindríem problemes en també classificar-los en paquets diferents.

La teoria diu que si es poden creuar i tenir descendència fèrtil, pertanyen a la mateixa espècie. Assenyat, però si penso en un Chihuahua i un Santbernat trobo difícil imaginar com reproduir-los. Especialment si el Chihuahua és la femella. Els límits en les classificacions sempre són complicats, i si a sobre hi afegim el factor temps, la cosa es pot embolicar més.

En el cas dels humans, la classificació que fem es va modificant a mida que anem descobrint més fòssils o millorem el nostre coneixement del material genètic. Nosaltres som els únics representants actuals, els Homo sapiens, però abans van trepitjar el planeta els neandertals (Homo neanderthaliensis) i a Indonesia tenim restes dels petits “home de Flores” (Homo floresiensis). N’hi va haver altres i segur que les classificacions seguiran canviant, però aquests dos van compartir el planeta amb elssapiens durant uns quants milers d’anys.

La pregunta que els últims anys s’ha fet sovint és si va haver-hi entrecreuaments entre nosaltres i els neandertals. Després de tot, els Homo sapiens vàrem sortir d’Àfrica fa uns doscents mil anys i en arribar a Europa (els que anomenem “Home de Cromanyó i que ja era igualet a nosaltres) vam trobar que els neandertals ja hi portaven més de trenta mil anys. El cas és que tots dos eren prou similars com per sospitar possibles hibridacions, però amb els fòssils no hi havia manera de treure l’aigua clara.

Per sort, fa poc es va seqüenciar el genoma dels neandertals i el van comparar amb el nostre. I, bingo!, sembla que sí que van tenir lloc creuaments ja que cada un de nosaltres porta entre un 1 % i un 3% de gens d’origen neandertal. Al menys els humans d’origen europeu. Els africans no van estar en contacte amb els neandertals i no van tenir ocasió d’intercanviar gens. La cosa és complexa perquè no sempre son els mateixos gens. És a dir que el 2 % de gens neandertals d’algú pot ser completament diferent del 2 % d’algú altre. Si els agrupem tots, un cinquè dels gens que tenien els neandertals poden trobar-se en humans.

Amb aquesta mena de transferències podem fixar-nos en les coses bones o en les dolentes. Per exemple, hi ha qui diu que ens van aportar gens implicats en malalties com la diabetis, el lupus o la cirrosi. Però segur que també ens van aportar altres que donen més resistència a la pell o a les ungles i alguns que deuen tenir alguna virtut que no hem identificat. És fàcil assenyalar els inconvenients associats amb malalties, però és difícil notar els avantatges de fets que són normals.

Però, per molt que ens sembli curiós això de la hibridació amb neandertals, tampoc resulta tant particular. Nosaltres provenim d’uns homínids que van abandonar Àfrica fa temps, però els neandertals també. Ells simplement van emprendre el viatge per colonitzar el planeta uns quants milers d’anys abans, però segurament vàrem tenir un avantpassat comú fa mig milió d’anys.

Tot plegat ens permet entendre molt millor com va ser la nostra història més antiga, de quina manera els humans, en les seves diferents versions van proliferar i colonitzar el planeta i com diferents branques de la família es van separar per tornar a trobar-se milers d’anys després. És interessant per la genètica bàsica, per entendre els canvis evolutius i per perfilar els mecanismes d’especiació.

Finalment ens permet entendre’ns millor a nosaltres mateixos. Mireu-vos al mirall. Estareu veient ni més ni menys que un autèntic Cromanyó amb un petit percentatge de Neandertal. I no cometeu mai l’error de pensar que això és ofensiu.

Autor: Daniel Closa

- Sobre la possibilitat de barrejar genèticament, neanderthals amb sapiens, existeix la novel.la El Clan del oso cavernario de  l' escriptora Jean M. Auel, "best seller" del que s' ha fet una pel·lícula.

Webgrafia:

http://ciencia.ara.cat/centpeus/2014/02/05/cromanyo-amb-una-mica-de-neandertal/
http://www.colegioglenndoman.edu.co/aula%20virtual/evolucion%201.gif