viernes, 27 de octubre de 2017

COMENTARI DE TEXT (CRAIG) PER FER A CASA. PÀGINA 23

COMENTARI DE TEXT (CRAIG) PER FER A CASA 
PÀGINA 23

"Gairebé tots nosaltres som (en certa manera) filòsofs ja que tenim algun tipus de valors segons els quals vivim (o ens agrada pensar que els tenim, o ens sentim a disgust quan no els tenim). La majoria de nosaltres, a més, accepta alguna descripció general del món. Potser pensem que hi ha un Déu creador de tot, inclosos nosaltres mateixos; o al contrari, pensem que tot ées una qüestió de casualitat i selecció natural. Potser pensem que tenim alguna cosa en nosaltres immaterial i immortal a la qual anomenem ànima o esperit; o just allò contrari, que som només una organització de matèria complicada, que es cau a trossos després de morir. Així que la majoria de nosaltres, fins i tot aquells que dirien que no és una cosa que els preocupi, disposem d' una cosa semblant a respostes per a les dues preguntes filosòfiques bàsiques, a saber: "Què hem de fer?" i  "Què és real?". I hi ha una tercera pregunta bàsica per a la qual també la majoria de nosaltres té algun tipus de resposta; una pregunta que ens assetja en el moment mateix en que som conscients d' una de les dues preguntes anteriors, a saber: "com sabem alguna cosa o, si no ho sabem, com ho podríem saber? Fent servir els ulls, pensant, consultant un oracle, preguntat un científic?": La filosofia -entesa com un tema que pot ser estudiat, del qual es pot ser ignorant, en què es pot millorar o fin i tot arribar a ser un expert- és simplement ser més reflexiu sobre algunes d' aquestes qüestions i les seves relacions mútues; és aprendre allò que ja s' ha dit sobre elles i per què"


CRAIG, E., Philosophy. A Very Short Introduction, 2002


CONTESTA LES SEGÜENTS PREGUNTES:


1.- Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text (sense repetir-lo) i com hi apareixen relacionades. (2,5 punts)


2.- Posa-li un títol filosòfic diferent al del llibre (1punt)


3.- Relaciona aquest text, amb tot allò que sàpigues de les Unitats 1,2 del llibre de text, treballat a classe. (Recorda: textos de Russell, Magee, Rubert de Ventòs, Alain de Botton,  Hilary Putnam, etcètera)  (4,5punts)

4.- Fes una opinió personal i mira si pots trobar relació amb l' actualitat (2 punts)

DATES D' ENTREGA COMENTARI DE TEXT (50% NOTA TRIMESTRE)


B11 i B12

DIMARTS 7 NOVEMBRE 2017 +1 punt d' actitud (es sumarà a la nota del comentari) Es lliurarà en mà a la professora a l' hora de classe.
DIJOUS 9 NOVEMBRE 2017 +0,5 punt d' actitud (es sumarà a la nota del comentari) Es lliurarà en mà a la professora a l' hora de classe.
DIVENDRES 10 NOVEMBRE 2017 0 punt d' actitud (la nota del comentari ni suma ni baixa); s' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@xtec.cat.
DISSABTE 11 NOVEMBRE 2017 -1 punt d' actitud (la nota del comentari baixa); s' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@xtec.cat.

FORA D' AQUESTES DATES EL COMENTARI NO SERÀ AVALUAT. TAMPOC NO SERÀ AVALUAT SI NO ES LLIURA EN FORMAT PAPER EL DIMARTS 14 NOVEMBRE 2017

EXAMEN B11 i B12 (50% NOTA TRIMESTRE) 

DIMARTS 21 NOVEMBRE 2017 1ª PART DE L' EXAMEN (45 MINUTS) S' HAURÀ DE CONTESTAR OBLIGATÒRIAMENT LES PREGUNTES 1 i 2. La resta de l' examen, es pot contestar de manera lliure. 

DIJOUS 23 NOVEMBRE 2ª PART DE L' EXAMEN (45 MINUTS). 

TREBALLS OPCIONALS

El dia de l' examen es podran entregar fins a 4 treballs opcionals de 0,25 dècimes de punt, sempre i quan es posi webgrafia o font consultada; si no fos així, la puntuació atorgada serà de 0,10 punts. 
La puntuació serà sumada a l' examen. 



Bibliografia:


ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 23)

miércoles, 18 de octubre de 2017

BLOC I.U2. PEL·LÍCULA MATRIX I EL MITE CAVERNA DE PLATÓ

BLOC I 

LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA

UNITAT 2: 

CREENÇA, SABER I VERITAT. 


Una pel·lícula: Matrix 

"Neo descobreix que el món en el qual creia viure no és més que una simulació virtual creada per una comunitat de maquines superevolucionades, que ara controlen el planeta, a la qual es troba connectat mitjançant un cable endollat al seu cervell. Els milers de milions de persones que viuen connectades al seu voltant estan sent conreades de la mateixa manera per a poder donar energia a les màquines. Aquesta il·lusió col·lectiva (o simulació interactiva) és coneguda com a Matrix." 


El "Mite de la caverna" de Plató i Matrix 


https://www.youtube.com/watch?v=ifiOeW1pUCg


ANÀLISI DE LA PEL·LÍCULA:
1.- Identifica els personatges principals de la pel·lícula, descriu el seu paper en la trama i explica el significat dels seus noms.
2.- El tema filosòfic de Matrix és el problema clàssic plantejat per l ' escepticisme. Així ho expressa Morfeo: "Què és real? De quina manera definiries real? Si et refereixes a allò que pots sentir, a allò que pots olorar, a allò que vols assaborir i veure, allò real podrien ser senyals elèctrics interpretats pel teu cervell". Cita altres fragments del guió que mostrin la importància d' aquesta qüestió en la pel·lícula. 
3.- El mite de la caverna, que Plató explica en La República , presenta els éssers humans encadenats en el fons d' una cova. Els presoners només veuen ombres, les quals prenen per la realitat. Un d' ells escapa i arriba a veure el món real. Quan torna, enlluernat per la claror, als altres els sembla que no sap el que diu. Aquest mite platònic domina el guió de Matrix . Així ho expressa Morfeo: "Ets un esclau, Neo. Igual que els altres, vas néixer en captiveri. Vas néixer en una presó que no pots ni olorar, ni assaborir ni tocar. Una presó per a la teva ment". Busca informació sobre el mite platònic i relaciona els seus diferents detalls amb la història de Matrix. 
4.- Cypher traeix el grup de Morfeo per continua r vivint en l' engany. Descriu el diàleg en el qual Cypher traeix els seus companys. Què en penses, de la seva actitud?

MITE DE LA CAVERNA de Plató 



Plató: el mite de la caverna
−Ara, vaig continuar, imagina’t la nostra natura, pel que es refereix a la ciència, i a la ignorància, mitjançant la següent escena. Imagina uns homes en una habitació subterrània en forma de caverna amb una gran obertura del costat de la llum. Es troben en ella des de la seva infància, subjectes per cadenes que els immobilitzen les cames i el coll, de tal manera que no poden ni canviar de lloc ni tornar el cap, i no veuen més que el que està davant ells. La llum els ve d’un foc encesa a una certa distància darrere ells sobre una eminència del terreny. Entre aquest foc i els presoners, hi ha un camí elevat, al llarg del qual has d’imaginar un petit mur semblant a les barreres que els il·lusionistes aixequen entre ells i els espectadors i per sobre de les quals mostren els seus prodigis.
−Ja ho veig, va dir.
−Pensa ara que al llarg d’aquest mur uns homes porten objectes de totes classes, figures d’homes i d’animals de fusta o de pedra, i de mil formes diferents, de manera que apareixen per sobre del mur. I naturalment entre els homes que passen, uns parlen i altres no diuen res.
−És aquesta una estranya escena i uns estranys presoners, va dir.
−S’assemblen a nosaltres, vaig respondre. I primer que res, creus que en aquesta situació veuran una altra cosa de si mateixos i dels que estan al seu costat que unes ombres projectades per la llum del foc sobre el fons de la caverna que està enfront d’ells.
−No, ja que es veuen forçats a mantenir tota la seva vida el cap immòbil.
-I no ocorre el mateix amb els objectes que passen per darrere ells?
−Sens dubte.
−I si aquests homes poguessin conversar entre si, no creus que creurien anomenar a les coses en si anomenant les ombres que veuen passar?
−Necessàriament.
−I si hi hagués un ressò que tornès els sons des del fons de la presó, cada cop que parlés un de què passen, no creurien que senten parlar a l’ombra mateixa que pansa davant els seus ulls?
−Sí, per Zeus, va exclamar.
−En resum, aquests presoners no atribuiran realitat més que a aquestes ombres?
−És inevitable.
−Suposem ara que se’ls alliberi de les seves cadenes i se’ls curi del seu error; mira el que resultaria naturalment de la nova situació en què anem a col·locar-los. Alliberem a un d’aquests presoners. L’obliguem a aixecar-se, a girar el cap, a caminar i a mirar cap al costat de la llum: no podrà fer res d’això sense patir, i l’enlluernament li impedirà distingir els objectes les ombres dels quals abans veia. Et pregunto què podrà respondre si algú li diu que fins llavors només havia contemplat ombres vanes, però que ara, més prop de la realitat i tornat cap a objectes més reals, veu amb més perfecció; i si a l’últim, mostrant-li cada objecte a mesura que pansa, se li obligués a força de preguntes a dir què és, no creus que es trobarà en un compromís, i que li semblarà més vertader el que veia abans que el que ara li mostren?
−Sens dubte, va dir.
−I si se li obliga a mirar la mateixa llum, no se li danyarien els ulls? No apartarà la seva mirada d’ella per dirigir-la a aquestes ombres que mira sense esforç? No creurà que aquestes ombres són realment més visibles que els objectes que li ensenyen?
−Segurament.
−I si ara l’arrenquem de la seva caverna a viva força i el portem pel camí aspre i escarpat fins a la claredat del sol, aquesta violència no provocarà les seves queixes i la seva còlera? I quan estigui ja a ple sol, enlluernat per la seva resplendor, podrà veure algun dels objectes que anomenem vertaders?
−No podrà, almenys els primers instants.
−Els seus ulls hauran d’acostumar-se a poc a poc a aquesta regió superior. El que més fàcilment veurà al principi seran les ombres, després les imatges dels homes i dels altres objectes reflectides en les aigües, i finalment els objectes mateixos. D’aquí dirigirà les seves mirades al cel, i suportarà més fàcilment la vista del cel durant la nit, quan contempli la lluna i les estrelles, que durant el dia el sol i la seva resplendor.
−Així ho crec.
−I crec que al fi podrà no sols veure el sol reflectit en les aigües o en qualsevol altra part, sinó contemplar-ho a ell mateix en el seu vertader seient.
−Indubtablement.
−Després d’això, posant-se a pensar, arribarà a la conclusió que el sol produeix les estacions i els anys, ho governa tot en el món visible i és d’alguna manera la causa del que ells veien a la caverna.
−És evident que arribarà a aquesta conclusió seguint aquests passos.
−I en recordar-se llavors de la seva primera habitació i dels seus coneixements allí i dels seus companys de captivitat, no se sentirà feliç pel seu canvi i no compadirà als altres?
—Certament.
−I si en la seva vida anterior hi hagués hagut honors, alabances, recompenses públiques establertes entre ells per a aquell que observés millor les ombres al seu pas, que recordés millor en quina ordre acostumen a precedir-se, a seguir-se o a aparèixer juntes i que per això fos el més hàbil a pronosticar la seva aparició, creus que l’home de què parlem sentiria nostàlgia d’aquestes distincions, i envejaria als més assenyalats pels seus honors o autoritat entre els seus companys de captivitat?  No creus més aviat que serà com l’heroi d’Homer i preferirà mil vegades no ser més «que un mosso de cultiu al servei d’un pobre camperol» i patir tots els mals possibles abans que tornar a la seva primera il·lusió i viure com vivia?
−No dubto que estaria disposat a patir-ho tot abans que viure com anteriorment.
−Imagina ara que aquest home torni a la caverna i se sent en el seu antic lloc. No se li quedarien els ulls com cegats per aquest pas sobtat a la foscor?
−Sí, no hi ha dubte.
−I si, mentre la seva vista encara està confusa, abans que els seus ulls s’hagin instal·lat novament a la foscor, hagués de donar la seva opinió sobre aquestes ombres i discutir sobre elles amb els seus companys que no han abandonat la captivitat, no els donaria que riure? No diran que per haver pujat a l’exterior ha perdut la vista, i no val la pena intentar l’ascensió? I si algú intentés deslligar-los i portar-los allí, no ho matarien, si poguessin agafar-ho i matar-ho?
−És molt probable.
−Aquesta és precisament, el meu volgut Glaucó, la imatge de la nostra condició. La caverna subterrània és el món visible. El foc que la il·lumina, és la llum del sol. Aquest presoner que puja a la regió superior i contempla les seves meravelles, és l’ànima que s’eleva al món intel·ligible. Això és el que jo penso, ja que vols conèixer-ho; només Déu sap si és veritat. En tot cas, jo crec que en els últims límits del món intel·ligible està la idea del bé, que percebem amb dificultat, però que no podem contemplar sense concloure que ella és la causa de tot allò bell i bo que existeix. Que en el món visible és ella la que produeix la llum i l’astre de què correspon. Que en el món intel·ligible és ella també la que produeix la veritat i la intel·ligència. I a l’últim que és necessari mantenir els ulls fixos en aquesta idea per conduir-se amb saviesa, tant en la vida privada com en la pública.—Jo també ho veig d’aquesta manera, va dir, fins al punt que puc seguir-te. [. . .]
−Per tant, si tot això és vertader, vaig dir jo, hem d’arribar a la conclusió que la ciència no s’aprèn del mode que alguns pretenen. Afirmen que poden fer-la entrar en l’ànima gairebé el mateix que si donessin la vista a uns ulls cecs.
−Així diuen, en efecte, va dir Glaucó.
−Ara bé, el que hem dit suposa, al contrari, que tota ànima posseeix la facultat d’aprendre, un òrgan de la ciència; i que, com uns ulls que no poguessin tornar-se cap a la llum si no girés també el cos sencer, l’òrgan de la intel·ligència ha de tornar-se amb l’ànima sencera des de la visió del que neix fins a la contemplació del que és i el que hi ha més lluminós en l’ésser; i a això hem anomenat el bé, no és així?
−Sí.
−Tot l’art, vaig continuar, consisteix doncs en buscar la manera més fàcil i eficaç que l’ànima pugui realitzar la conversió que ha de fer. No es tracta de donar-li la facultat de veure, doncs ja la té. Però el seu òrgan no està dirigit en la bona direcció, no mira cap a on hauria s'adreçar-se: això és el que s’ha de corregir.
−Així sembla, va dir Glaucó.
__________________________________________________
República Vll; 514a-517c i 518b-d. (R. Verneaux, Textos dels grans filòsofs. Edat antiga, Herder, Barcelona 1982, p. 26-30).

. Les classes socials per Plató a La República utópica





El filòsof és el qui ha sortit de la caverna. Ha contemplat la Idea del Bé i la Bellesa i, per tant és bo. Per tant, és l' únic que pot governar amb saviesa la polis. El guerrer és qui ha de defensar la polis i, l' artesà i agricultor és qui mantindrà la ciutat-ideal. 


Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 34)

Webgrafia:

https://www.youtube.com/watch?v=ifiOeW1pUCg
http://blogs.sapiens.cat/batecsclassics/files/2016/09/platon.jpg



BLOC I. U2: LES PREGUNTES DE L' ESCÈPTIC. EL CERVELL EN UNA CUBETA

BLOC I 

LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA

UNITAT 2: 

CREENÇA, SABER I VERITAT. 

Les preguntes de l' escèptic


Els mitjans de comunicació escampen que amb l' adveniment de les  comunicacions modernes i la tecnologia de la informació, el coneixement humà s' expandeix més ràpid que en qualsevol altre període de la història. Es diu que el nostre saber es dobla cada quatre anys. Però, realment sabem tot allò que creiem que sabem? És el saber allò que s' expandeix o només la massa de les nostres creences? Des de l' antiguitat, els filòsofs escèptics ens han advertit de la nostra tendència natural a creure que hi ha saber allà on de fet, no n' hi ha. 

El cas dels cervells en una cubeta



"Aquesta és una possibilitat de ciència ficció discutida pels filòsofs:  imaginem-nos que un ésser humà (el lector pot imaginar que és ell qui pateix l' incident) ha estat sotmès a una ooperació per un científic diabòlic. El cervell d' aquesta persona (el teu cervell, estimat lector) ha estat extret del cos i col·locat en una cubeta de nutrients que el mantenen viu. Les terminacions nervioses han estat connectades a un ordenador supercientífic que provoca en aquesta persona la il·lussió que tot és perfectament normal. Sembla que hi ha gent, objectes, cel, etc., però en realitat, tot allò que la persona (tu) està experimentant és el resultat dels impulsos electrònics que es desplacen des de l' ordinador fins a les terminacions nervioses.
En comptes d' 'imaginar un sol cervell en una cubeta, podem imaginar que els ésser humans (tal vegada tots els éssers que senten) són cerveells en una cubeta (o sistemees nerviosos en una cubeta, en el cas d' alguns éssers que només posseeixen un sistema nerviós mínim, però que ja compten com a éssers que senten). Per descomptat, el científic diabòlic hauria d' estar fora o, voldria estar-hi? Potser no existeix cap científic diabòlic, potser (encara que això és absurd) el món consisteix en una maquinària automàtica que té cura d' una cubeta plena de cervells i sistemes nerviosos"


PUTNAM H., Raó, veritat i història, 1988.
(pàgina 35) 

Una pel·lícula: Matrix 

"Neo descobreix que el món en el qual creia viure no és més que una simulació virtual creada per una comunitat de maquines superevolucionades, que ara controlen el planeta, a la qual es troba connectat mitjançant un cable endollat al seu cervell. Els milers de milions de persones que viuen connectades al seu voltant estan sent conreades de la mateixa manera per a poder donar energia a les màquines. Aquesta il·lusió col·lectiva (o simulació interactiva) és coneguda com a Matrix." 



El "Mite de la caverna" de Plató i Matrix 



ANÀLISI DE LA PEL·LÍCULA:

1.- Identifica els personatges principals de la pel·lícula, descriu el seu paper en la trama i explica el significat dels seus noms.
2.- El tema filosòfic de Matrix és el problema clàssic plantejat per l ' escepticisme. Així ho expressa Morfeo: "Què és real? De quina manera definiries real? Si et refereixes a allò que pots sentir, a allò que pots olorar, a allò que vols assaborir i veure, allò real podrien ser senyals elèctrics interpretats pel teu cervell". Cita altres fragments del guió que mostrin la importància d' aquesta qüestió en la pel·lícula. 
3.- El mite de la caverna, que Plató explica en La República , presenta els éssers humans encadenats en el fons d' una cova. Els presoners només veuen ombres, les quals prenen per la realitat. Un d' ells escapa i arriba a veure el món real. Quan torna, enlluernat per la claror, als altres els sembla que no sap el que diu. Aquest mite platònic domina el guió de Matrix . Així ho expressa Morfeo: "Ets un esclau, Neo. Igual que els altres, vas néixer en captiveri. Vas néixer en una presó que no pots ni olorar, ni assaborir ni tocar. Una presó per a la teva ment". Busca informació sobre el mite platònic i relaciona els seus diferents detalls amb la història de Matrix. 
4.- Cypher traeix el grup de Morfeo per continua r vivint en l' engany. Descriu el diàleg en el qual Cypher traeix els seus companys. Què en penses, de la seva actitud?

MITE DE LA CAVERNA de Plató 


 
- Relació entre el "Mite de la caverna" de Plató  i la pel·lícula "Matrix" 







BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 33,34 i 35 ) 


WEBGRAFIA: 


http://ca.wikipedia.org/wiki/Matrix


https://www.youtube.com/watch?v=ifiOeW1pUCg


tml.rincondelvago.com/000368831.png 



BLOC I. UNITAT 1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? TEXT DE CRAIG

BLOC I. LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. 
UNITAT 1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?
 Preguntes filosòfiques 


"Gairebé tots nosaltres som (en certa manera) filòsofs ja que tenim algun tipus de valors segons els quals vivim (o ens agrada pensar que els tenim, o ens sentim a disgust quan no els tenim). La majoria de nosaltres, a més, accepta alguna descripció general del món. Potser pensem que hi ha un Déu creador de tot, inclosos nosaltres mateixos; o al contrari, pensem que tot ées una qüestió de casualitat i selecció natural. Potser pensem que tenim alguna cosa en nosaltres immaterial i immortal a la qual anomenem ànima o esperit; o just allò contrari, que som només una organització de matèria complicada, que es cau a trossos després de morir. Així que la majoria de nosaltres, fins i tot aquells que dirien que no és una cosa que els preocupi, disposem d' una cosa semblant a respostes per a les dues preguntes filosòfiques bàsiques, a saber: "Què hem de fer?" i  "Què és real?". I hi ha una tercera pregunta bàsica per a la qual també la majoria de nosaltres té algun tipus de resposta; una pregunta que ens assetja en el moment mateix en que som conscients d' una de les dues preguntes anteriors, a saber: "com sabem alguna cosa o, si no ho sabem, com ho podríem saber? Fent servir els ulls, pensant, consultant un oracle, preguntat un científic?": La filosofia -entesa com un tema que pot ser estudiat, del qual es pot ser ignorant, en què es pot millorar o fin i tot arribar a ser un expert- és simplement ser més reflexiu sobre algunes d' aquestes qüestions i les seves relacions mútues; és aprendre allò que ja s' ha dit sobre elles i per què"


CRAIG, E., Philosophy. A Very Short Introduction, 2002

MODEL DE POSSIBLES PREGUNTES D' EXAMEN:



1.- Digues amb les teves paraules, i sense repetir, de què va el text. (2,5p)

2.- Posa-li un títol (1p)

3.- Relaciona aquest text, amb tot allò que sàpigues de les Unitats 1,2 i 3 del llibre de text, treballat a classe. (4,5p)
4.- Fes una opinió personal i mira si pots trobar relació amb l' actualitat (2p)


Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 23)

Webgrafia:

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX8nwJFXBQEOIjqD_OlJgpA1FOClQ-JkbqZlRz4Meca7kfi8jASoesW-R83x1bFJsPAJ3y9tPeh56Y9GNC-Th_ARKGYtbhBC_x9FaxHL4iG9e0wKfQ-20AMwwxOderJo0gPDO_Hu7lB88/s1600/foto.jpeg

BLOC I UNITAT 1 QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? Els problemes de la filosofia

BLOC I
UNITAT 1
QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

El text diu: "Això no és una pipa" de René Magritte

Els problemes de la filosofia 


. La realitat
. El coneixement
. L' acció 

Branques de la filosofia

Així, si ens quedem amb l' aspecte bàsic, es pot dir que la filosofia s' assenta sobre tres interrogants fonamentals. El primer és: "Quina és la naturalesa de tot allò que existeix?". I el segon és: "Com podem saber alguna cosa, si és que això és possible?". El tercer interrogant es pot enunciar així: "Com hem d' actuar?". 
Les investigacions sobre la primera d' aquestes qüestions, sobre allò que existeix i sobre la naturalesa de la seva existència, constitueixen la branca de la filosofia coneguda com a ontologia o metafísica. La investigació sobre la segona qüestió -sobre la naturalesa del coneixement i sobre què podem saber, si és que podem saber alguna cosa-, rep el nom d' epistemologia. La filosofia moral o ètica i la filosofia política s' ocupen del tercer dels interrogants fonamentals.
El desenvolupament de les tres qüestions esmentades al llarg dels egles, i de totes aquelles altres qüestions subsidiàries que d' elles es deriven, constitueix el corrent principal de la història de la filosofia. Altres branques de la filosofia -com la filosifa de la ciència, l' estètica o la filosofia de la religió-, per més que siguin per sí mateixes apassionants, tenen un caràcter subsidiari pel qe fa a les tres branques fonamentals. 

Bibliografia:
ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 20 i 21) 

Webgrafia:
http://blocs.xtec.cat/espaidevisualiplastica/files/2012/09/250px-Magritte_Pipa.jpg

BLOC I .U 1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? TEXT DE MAGEE.

BLOC I 

LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA
UNITAT 1.
QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? 

Per llegir i pensar: la filosofia i les formes del saber

La filosofia, la ciència, l' art i la religió. 


“La insistència en la raó és un dels trets característics de la filosofia. Distingeix la filosofia, per exemple, de la religió i de les arts. En la religió, de vegades, s’ apel·la a la raó, però la fe, la revelació, el ritual i l’ obediència tenen sempre un paper fonamental: la sola raó no pot fer que algú recorri completament aquest camí. L’ artista creatiu, com el filòsof, està totalment compromès amb una activitat de recerca de la veritat, intenta veure per sota de la superfície de les coses i adquirir una comprensió més profunda de l’ experiència humana; això no obstant, publica o presenta públicament les seves troballes d’ una manera diferent a la del filòsof; en una forma que se sosté sobre la percepció directa o la intuïció, més que sobre l’ argumentació racional.
Un tipus diferent de frontera separa la filosofia de les ciències. El científic, igual que el filòsof i l’ artista, està també compromès amb la recerca de la veritat, intenta fer nous descobriments sobre el món i sobre la naturalesa de l’ experiència que d’ ell tenim i el seu propòsit és donar-los sentit. Publica també les seves troballes. I, igual que el filòsof, està obligat a donar una justificació racional de tot allò que diu. En aquest cas, la diferència clau, pel que fa al filòsof, és que el científic s’ ocupa de qüestions que puguin decidir-se a través de l’ experimentació i l’ observació. Però no hi ha experiments ni observacions que ens diguin si el temps té un principi o no, o què són els drets humans. Preguntes com aquestes, que poden ser objecte d’ investigació racional, per més que no siguin aptes per ser tractades amb els mètodes de la ciència, són les preguntes típiques reservades als filòsofs.”
B. MAGEE, The Story of Philosophy, 1998

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (Pàgina 19)

1.- Digues amb les teves paraules, i sense repetir, de què va el text. (2,5p)
2.- Posa-li un títol filosòfic (1p)
3.- Relaciona aquest text, amb tot allò que sàpigues de les Unitats 1,2 i 3 del llibre de text, treballat a classe, i altres materials (4,5p)

4.- Fes una opinió personal i mira si pots trobar relació amb l' actualitat (2p)



Per saber-ne més:

Pel·lícula:

Who the Fuck Is Jackson Pollock







Bibliografia:

ALFARO, Carme i VVAA: Filosofia i ciutadania, Ediciones del Serbal, pàgina 18

Webgrafia:

https://www.youtube.com/watch?v=7Zxqj2gjigU

BLOC I. U.1 QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? TEXT DE NAGEL

BLOC I 

LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA
UNITAT 1.
QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? 

Per llegir i pensar: la filosofia i les formes del saber


La filosofia, la ciència i la matemàtica


El geògraf (1668), de Jan Vermeer 

"La filosofia es diferencia de la ciència i també de la matemàtica. A diferència de la ciència, no se suporta en experiments ni en observacions, sinó només en el pensament. A diferència de les matemàtiques, no disposa de mètodes formals de demostració. Es practica plantejant preguntes, argumentant, posant a prova les idees, pensant en arguments possibles en contra d' elles, sorprenent-se davant del funcionament real dels nostres conceptes.
La principal ocupació de la filosofia és posar en qüestió i entendre idees molts comunes, que tots nosaltres usem en el dia a dia sense pensar. Un historiador es pot pregunta què va succeir en un moment determinat del passat, però un filòsof preguntarà: "Què és el temps?" Un matemàtic pot investigar les relacions entre els números, però un filòsof preguntarà: "Què és un número?". Un físic es pot preguntar de què estan fets els àtoms o què explica la gravetat, però un filòsof preguntarà com sabem que existeix alguna cosa fora de les nostres ments. Un psicòleg pot investigar com aprenen els nens una llengua, però un filòsof preguntarà: "Què fa que una paraula tingui significat?". Algú es pot preguntar si està bé esquitllar-se al cinema sense pagar, però el filòsof preguntarà: "Què fa que una acció estigui bé o malament?"

NAGEL, Th: What does it all mean?, 1987 

1.- Fes un llistat dels principals conceptes científics amb què estiguis familiaritzat. Distingeix els conceptes de les ciències següents: matemàtica, física, química, biologia. (2 punts) 
2.- Segons l' autor del text, la matemàtica és un tipus particular de ciència? Què la diferencia de les altres ciències? (2 punts)
3.- La física, la química i la biologia solen ser anomenades "ciències experimentals" o "empíriques". Què tenen en comú? Segons l' autor del text, què és allò que defineix la filosofia? (3 punts)
4.- Per a cada un dels conceptes que has apuntat en la primera pregunta, proposa una qüestió que consideris filosòfica (3 punts) 

AQUEST ÉS EL TEXT QUE ES VA FER A CLASSE PER A PREPARAR L' AVALUACIÓ INICIAL.


Bibliografia:
ALFARO, Carme i VVAA: Filosofia i ciutadania, Ediciones del Serbal, pàgina 18

Webgrafia:
https://translate.google.es/?hl=ca
http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/vermeer/i/geographer.jpg

BLOC I: UNITAT 1. FILOSOFIA I CIÈNCIA.

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. 

UNITAT 1. Què es la Filosofia?  

Filosofia i Ciència

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/31/Plaza_de_Dal%C3%AD_(Madrid)_07.jpg
Homenatge a Newton (1969), de Salvador Dalí 

 

La filosofia com a tronc comú de les ciències 

En l' antiguitat i durant segles, la filosofia va cobrir un àmbit extremadament ampli, abastant temes que després es van separar de  la filosofia, com la física, les matemàtiques, la psicologia o la sociologia. Els antics grecs no distingien aquests camps de la filosofia. Com a filòsofs es van dedicar a tots ells, per descomptat, no de la mateixa manera en la qual  un científic actual s' ocupa de la  ciència. Tots aquests camps d' investigació s'han desenvolupat a partir de la filosofia. 

L' astronomia i la medicina es van constituir relativament aviat com a ciències separades de la filosofia. Això va ocórrer a finals del Renaixement , en el segle XVI. En data més recent, a finals del segle XIX, la matemàtica i la lògica van seguir el mateix camí. La separació d' altres ciències de la filosofia se situa en diferents moments de la història: la química i la biologia van ingressar en el territori científic en el segle XVIII; la psicologia i la sociologia, en el segle XIX. 

  

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 16)

Webgrafia:

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/31/Plaza_de_Dal%C3%AD_%28Madrid%29_07.jpg

BLOC I UNITAT 1 QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? X. RUBERT DE VENTÓS.

BLOC I
UNITAT 1
QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?


 Per llegir i pensar. Filosofia i admiració. 


"Allò que en un principi va moure els homes a fer les primeres indagacions filosòfiques va ser, com ho és ara, el fet d' admirar-se. (...) Anar a la recerca d' una explicació i admirar-se, és reconèixer que s' ignora"
ARISTÒTIL, Metafísica, Llibre I (segle IV a.C.) 

http://www.llull.cat/monografics/fil04/fotos_prot/rubert_ventos.jpg
Xavier Rubert de Ventòs


No veure les coses clares 

"Per què hem de "veure-ho tot clar"? Crec que es tracta d' una necessital més vital que pròpiament intel·lectual. La nostra necessitat d' interpretar i aclarir-ho tot no respon tant al nostre desig de coneixement com a la nostra necessitat d' apaivagament. No és tant un producte de la nostra curiositat com de la nostra ansietat, i més que expressió del nostre interèsssss pel món respon a la por que aquest ens produeix.
Doncs bé, fer filosofia demana ser prou ingenu -o valent- per reconèixer que no veiem les coses clares. Per acceptar sense reserves ni coartades el desconcert, la inquietud i el vertigen que ens produeix allò que no entenem. En comptes de buscar una explicació, una fórmula, un concepte o un exorcisme que suavitzi el nostre horror al buit intel·lectual, l' actitud filosòfica és aquella que s' atreveix a demorar i furgar en la perplexitat mateixa.
Sovint, la nostra temptació de veure clar ens porta a situar els problemes, definir els esdeveniments i a posar les preguntes allà on voldríem que fossin, per no haver-nos de qüestionar de veres. d' aquesta manera retallem el món a la mesura de les nostres necessitats, és a dir a la mesura dels comportaments mentals o culturals que ja tenim preparats per entendre-ho. Amb freqüència actuem volent fer-nos la il·lussió que el problema és on nosaltres el podem controlar. Però allò que la perplexitat filosòfica pot ensenyar-nos és que, sovint, el problema és on no es deixa captar in manipular"
XAVIER RUBERT DE VENTÓS, Per què filosofia, 1983. 

Per saber-ne més:
De quin color és aquesta sabatilla esportiva?






BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 14 i 15) 

Webgrafia:
 http://cat.bloctum.com/salmeron/files/2010/04/aristotle.gif
 http://www.llull.cat/monografics/fil04/fotos_prot/rubert_ventos.jpg

https://i.ytimg.com/vi/X7F1tfuwCmc/hqdefault.jpg

http://img4.woman.es/9d/7e/54/color-ves-zapatilla-reto-viral-internet-640.jpg