UNITAT 1
QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?
El repte de Sòcrates
Els
filòsofs, seguint el consell socràtic, insisteixen a portar a la llum
les nostres creences implícites, les quals assumim en la nostra manera
d' entendre el món, nosaltres mateixos i els valors en què creiem...el
filòsof creu que aquestes han de ser inspeccionades i organitzades com
un sistema significatiu i coherent de creences.
Mort de Sòcrates (1787) de Jacques Louis DavidRecepta per pensar a la manera de Sòcrates
El
mètode socràtic d' examen del sentit comú, atès que segueix una sèrie
consistent de passos, s' ha de presentar sense cap mena de greuge en el
llenguatge d' un manual o un llibre de cuina i aplicar-lo a qualsevol
creença que ens sentim instats a acceptar o bé inclinats a rebutjar. El
mètode suggereix que no podem determinar la corecció d' un enunciat
basant-nos en què gaudeixi de l' acceptació majoritària o de l'
assentiment tradicional de persones de renom. Un enunciat correcte és
aquell que no es pot contradir racionalment. Un enunciat és vertader si
no pot ser refutat. Si la refutació és possible, llavors, per elevats
que siguin el nombre i la categoria dels qui ho subscriuen, l' enunciat
serà fals i encertarem si el posem en dubte.
1. Trieu un enunciat que gaudeixi del suport confiat del sentit comú.
Obrar amb valentia implica no retirar-se de la lluita.
2.
Imagineu por un moment que, malgrat la confiança de qui ho proposa, l'
enunciat és fals. S' han de buscar situacions o contextos en què l'
enunciat no resulti vertader.
És possible ser valent i, això, no obstant, retirar-se de la lluita?
És possible matenir-se ferm en la lluita i, tanmateix, no ser valent?
3. Si es troba alguna excepció, la definició serà falsa o, al menys imprecisa.
És possible ser valent i retirar-se
És possible mantenir-se ferm en la lluita i tot i amb això no ser valent
4. L' enunciat inicial s' ha de matisar per donar compte de l' excepció.
Obrar amb valentia pot implicar tant la retirada com l' avanç en la lluita.
5.
Si es descobreixen noves excepcions als enunciats millorats, el procés
s' ha de repetir. La veritat, si és que un ésser humà és capaç d'
assolir quelcom semblant, radica en un enunciat que sembli impossible de
refutar. Esbrinant allò que una cosa no és, és com ens aproximem a la
comprensió d' allò que és.
Adaptat d' A. de Botton, Les consolacions de la filosofia, 2000
Bibliografia:
ALFARO, Carme i VVAA: Filosofia i ciutadania, Ediciones del Serbal, pàgines 12 i 13
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario