"Gairebé tots nosaltres som (en certa manera) filòsofs ja que tenim algun tipus de valors segons els quals vivim (o ens agrada pensar que els tenim, o ens sentim a disgust quan no els tenim). La majoria de nosaltres, a més, accepta alguna descripció general del món. Potser pensem que hi ha un Déu creador de tot, inclosos nosaltres mateixos; o al contrari, pensem que tot ées una qüestió de casualitat i selecció natural. Potser pensem que tenim alguna cosa en nosaltres immaterial i immortal a la qual anomenem ànima o esperit; o just allò contrari, que som només una organització de matèria complicada, que es cau a trossos després de morir. Així que la majoria de nosaltres, fins i tot aquells que dirien que no és una cosa que els preocupi, disposem d' una cosa semblant a respostes per a les dues preguntes filosòfiques bàsiques, a saber: "Què hem de fer?" i "Què és real?". I hi ha una tercera pregunta bàsica per a la qual també la majoria de nosaltres té algun tipus de resposta; una pregunta que ens assetja en el moment mateix en que som conscients d' una de les dues preguntes anteriors, a saber: "com sabem alguna cosa o, si no ho sabem, com ho podríem saber? Fent servir els ulls, pensant, consultant un oracle, preguntat un científic?": La filosofia -entesa com un tema que pot ser estudiat, del qual es pot ser ignorant, en què es pot millorar o fin i tot arribar a ser un expert- és simplement ser més reflexiu sobre algunes d' aquestes qüestions i les seves relacions mútues; és aprendre allò que ja s' ha dit sobre elles i per què"
CRAIG, E., Philosophy. A Very Short Introduction, 2002
MODEL DE POSSIBLES PREGUNTES D' EXAMEN:
1.- Digues amb les teves paraules, i sense repetir, de què va el text. (2,5p)
2.- Posa-li un títol (1p)
3.- Relaciona aquest text, amb tot allò que sàpigues de les Unitats 1,2 i 3 del llibre de text, treballat a classe. (4,5p)
4.- Fes una opinió personal i mira si pots trobar relació amb l' actualitat (2p)
Bibliografia:
ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 23)
Per llegir i pensar: la filosofia i les formes del saber
La filosofia, la ciència i la matemàtica
El geògraf (1668), de Jan Vermeer
"La filosofia es diferencia de la ciència i també de la matemàtica. A diferència de la ciència, no se suporta en experiments ni en observacions, sinó només en el pensament. A diferència de les matemàtiques, no disposa de mètodes formals de demostració. Es practica plantejant preguntes, argumentant, posant a prova les idees, pensant en arguments possibles en contra d' elles, sorprenent-se davant del funcionament real dels nostres conceptes.
La principal ocupació de la filosofia és posar en qüestió i entendre idees molts comunes, que tots nosaltres usem en el dia a dia sense pensar. Un historiador es pot pregunta què va succeir en un moment determinat del passat, però un filòsof preguntarà: "Què és el temps?" Un matemàtic pot investigar les relacions entre els números, però un filòsof preguntarà: "Què és un número?". Un físic es pot preguntar de què estan fets els àtoms o què explica la gravetat, però un filòsof preguntarà com sabem que existeix alguna cosa fora de les nostres ments. Un psicòleg pot investigar com aprenen els nens una llengua, però un filòsof preguntarà: "Què fa que una paraula tingui significat?". Algú es pot preguntar si està bé esquitllar-se al cinema sense pagar, però el filòsof preguntarà: "Què fa que una acció estigui bé o malament?"
NAGEL, Th: What does it all mean?, 1987
1.- Fes un llistat dels principals conceptes científics amb què estiguis familiaritzat. Distingeix els conceptes de les ciències següents: matemàtica, física, química, biologia. (2 punts)
2.- Segons l' autor del text, la matemàtica és un tipus particular de ciència? Què la diferencia de les altres ciències? (2 punts)
3.- La física, la química i la biologia solen ser anomenades "ciències experimentals" o "empíriques". Què tenen en comú? Segons l' autor del text, què és allò que defineix la filosofia? (3 punts)
4.- Per a cada un dels conceptes que has apuntat en la primera pregunta, proposa una qüestió que consideris filosòfica (3 punts)
DATES D' ENTREGA:
B11
DILLUNS, 28 setembre 2015. +1 punt d' actitud a sumar al comentari de text entregat DIMARTS, 29 setembre 2015. +0,5 punt d' actitud a sumar al comentari de text entregat DIMECRES, 30 setembre 2015. 0 o Cap punt a sumar al comentari de text entregat DIJOUS, 1 octubre 2015. -1 a restar al comentari de text entregat Dimecres i dijous, l' entrega es farà via e-mail a sgil4@xtec.cat El comentari de text, entregat via e-mail s' entregarà a la professora en mà imprès, dimecres, 14 d' Octubre a la Biblioteca de l' Institut Camps Blancs (Primer pis)
B12 DIMARTS, 29 setembre 2015 +1 punt d' actitud a sumar al comentari de text entregat DIJOUS, 1 octubre 20152015. +0,5 punt d' actitud a sumar al comentari de text entregat DIVENDRES, 2 octubre. 0 o Cap punt a sumar al comentari de text entregat DISSABTE, 3 octubre 2015. -1 a restar al comentari de text entregat
Divendres i dissabte, l' entrega es farà via e-mail a sgil4@xtec.cat
El comentari de text, entregat via e-mail s' entregarà a la professora en mà imprès, dijous, 15 d' Octubre a l'hora de classe habitual. El text en xinès, segons el Google Translate:
En l' antiguitat i durant segles, la filosofia va cobrirun
àmbit extremadament ampli, abastant temes que després es van separar de
la filosofia, com la física, les matemàtiques, la psicologia o la
sociologia. Els antics grecs no distingien aquests camps de la
filosofia. Com a filòsofs es van dedicar a tots ells, per descomptat, no
de la mateixa manera en la qual un científic actual s' ocupa de la
ciència. Tots aquests camps d' investigació s'han desenvolupat a partir
de la filosofia.
L' astronomia i la medicina es van
constituir relativament aviat com a ciències separades de la filosofia.
Això va ocórrer a finals del Renaixement , en el segle XVI. En data més
recent, a finals del segle XIX, la matemàtica i la lògica van seguir el
mateix camí. La separació d' altres ciències de la filosofia se situa en
diferents moments de la història: la química i la biologia van
ingressar en el territori científic en el segle XVIII; la psicologia i
la sociologia, en el segle XIX.
BIBLIOGRAFIA:
ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 16)
"De fet, el valor de la filosofia s' ha
de buscar en gran mesura en la seva incertesa real . L' home que no té
cap vernís de filosofia va per la vida presoner dels prejudicis que es
deriven del sentit comú, de les creences habituals en el seu temps i en
el seu país, i de les que s' han desenvolupat en el seu esperit sense la
cooperació ni el consentiment deliberat de la seva raó. Per aquest
home, el món tendeix a fer-se precís, definit, obvi, els objectes
habituals no li susciten cap problema i les possibilitats no familiars
són rebutjades amb menyspreu. Des del moment en què comencem a
filosofiar, trobem que encara els objectes més ordinaris condueixen a
problemes als quals només podem donar respostes molt incompletes. La
filosofia, tot i que és capaç de dir-nos amb certesa quina és la
veritable resposta als dubtes que suscita, és capaç de suggerir diverses
possibilitats que amplien els nostres pensaments i ens alliberen de la
tirania del costum. Així, en disminuir el nostre sentiment de certesa
sobre allò que són les coses, augmenta molt el nostre coneixement d'
allò que poden ser; rebutja el dogmatisme un tant arrogant d' aquells
que no s' han introduït mai en la regió del dubte alliberador i guarda
viu el nostre sentit de l' admiració, presentant els objectes familiars
en un aspecte no familiar".
RUSSELL B., Els problemes de la filosofia, 1912 (pàgina 14) Un exemple d' allò que fan els filòsofs a la vida quotidiana
(pàgina 10), no donar gaire importància als esdeveniments que preocupen
i situar-los en una perspectiva més amplia ho trobem en el Discurs
inaugural que va fer Steve Jobs a la Universitat de Stanford:
BIBLIOGRAFIA:
ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 14 )
Els
filòsofs, seguint el consell socràtic, insisteixen a portar a la llum
les nostres creences implícites, les quals assumim en la nostra manera
d' entendre el món, nosaltres mateixos i els valors en què creiem...el
filòsof creu que aquestes han de ser inspeccionades i organitzades com
un sistema significatiu i coherent de creences.
Mort de Sòcrates (1787) de Jacques Louis David
Recepta per pensar a la manera de Sòcrates
El
mètode socràtic d' examen del sentit comú, atès que segueix una sèrie
consistent de passos, s' ha de presentar sense cap mena de greuge en el
llenguatge d' un manual o un llibre de cuina i aplicar-lo a qualsevol
creença que ens sentim instats a acceptar o bé inclinats a rebutjar. El
mètode suggereix que no podem determinar la corecció d' un enunciat
basant-nos en què gaudeixi de l' acceptació majoritària o de l'
assentiment tradicional de persones de renom. Un enunciat correcte és
aquell que no es pot contradir racionalment. Un enunciat és vertader si
no pot ser refutat. Si la refutació és possible, llavors, per elevats
que siguin el nombre i la categoria dels qui ho subscriuen, l' enunciat
serà fals i encertarem si el posem en dubte.
1. Trieu un enunciat que gaudeixi del suport confiat del sentit comú.
Obrar amb valentia implica no retirar-se de la lluita.
2.
Imagineu por un moment que, malgrat la confiança de qui ho proposa, l'
enunciat és fals. S' han de buscar situacions o contextos en què l'
enunciat no resulti vertader.
És possible ser valent i, això, no obstant, retirar-se de la lluita?
És possible matenir-se ferm en la lluita i, tanmateix, no ser valent?
3. Si es troba alguna excepció, la definició serà falsa o, al menys imprecisa.
És possible ser valent i retirar-se
És possible mantenir-se ferm en la lluita i tot i amb això no ser valent
4. L' enunciat inicial s' ha de matisar per donar compte de l' excepció.
Obrar amb valentia pot implicar tant la retirada com l' avanç en la lluita.
5.
Si es descobreixen noves excepcions als enunciats millorats, el procés
s' ha de repetir. La veritat, si és que un ésser humà és capaç d'
assolir quelcom semblant, radica en un enunciat que sembli impossible de
refutar. Esbrinant allò que una cosa no és, és com ens aproximem a la
comprensió d' allò que és.
Adaptat d' A. de Botton, Les consolacions de la filosofia, 2000
Bibliografia:
ALFARO, Carme i VVAA: Filosofia i ciutadania, Ediciones del Serbal, pàgines 12 i 13
En general, la filosofia es veu com el tema més difícil i abstracte de tots; com una cosa, molt allunyada de les qüestions del dia a dia. Tanmateix, per més que la filosofia sigui per a molts només una noció vaga, el terme apareix amb freqüència en les converses de la vida quotidiana.
La paraula "filosofia" deriva de dos mots grecs que signifiquen "filo" amor o amistat i, "sofia" saviesa. Filosofia és doncs, amor pel coneixement.
El pensador (1880), d' August Rodin
La filosofia en la vida quotidiana
Con relativa frecuencia en el transcurso de una conversación se escuchan
afirmaciones en la que los interlocutores enfáticamente hace referencia
a “su filosofía”, así, “su filosofía le dice tal, o cual cosa”, o su
filosofía le permite o no le permite hacer tal o cual cosa”, o “a partir
de mi filosofía sostengo tal posición”, es decir, la gente afirma que
tiene una filosofía propia. Pero, ¿qué se quiere decir cuando se afirma
que se posee una filosofía propia? Si radicalmente cada persona poseyera
una filosofía propia, producto de intelecto, de su reflexión,
entendiendo por ésta como una posición diferente ante la vida que le
hace actuar en consecuencia, sin lugar a dudas sería imposible cualquier
intento de diálogo, de compartir experiencias, de convivencia. Si todos
los humanos tuviéramos que elaborar una filosofía propia nos
encontraríamos ante una tarea por demás imposible de sistematizar.
Cuando se afirma que se tiene una filosofía propia en la práctica se
está reconociendo que es importante tener unos fundamentos, principios
básicos que armonicen y organicen la propia visión del mundo, ideas que
sustenten el orden que queremos que exista. Se reconoce, por tanto, que
se tiene aversión a un mundo que carezca de comprensión, de lógica, en
donde las ideas y la conducta humana no tuvieran consistencia.
La imatge del filòsof
Hay multiplicidad de imágenes de los filósofos, desde el ya clásico fumador de marihuana, pasando por el erudito enclaustradohasta el súper héroe...Algunas de las formas que observamos son graciosas,
misteriosas, ridículas, sobrias, etc. pero
lo que de común tienen a mí parecer son
tres aspectos:
1.El filósofo
es alguien que tiene mucho conocimiento.
2.Está
en un ámbito de realidad diferente al resto de
la sociedad, es “raro”.
3.Es una
persona solitaria.
Bajo estos tres supuestos, me pregunto ¿qué tanto los filósofos estamos
comprometidos con un ideal del filósofo? ¿Cuáles son nuestros límites? Y ¿Qué
tanto estamos dispuestos a aceptar nuevas conductas y modelos de pensamiento?
Si bien, no generalizo, sí observo una tendencia (al menos dentro de la
institución en la que nos encontramos) de repetir estereotipos como las arriba mencionados; entre los
filósofos suele haber un rechazo hacia lo diferente, en este caso hacia lo
“normal” u ordinario, este rechazo es reflejo de la carga conceptual que se
trae arrastrando y que dictamina la diferencia entre El Filósofo y todo lo
demás.
Tomo el siguiente ejemplo: ¿Qué pasaría
si una chica vestida de manera provocativa (al estilo Jessica Rabbit) llega al
salón de clases y dice ser filósofa? ¿Le creeremos? ¿Estaríamos dispuestos a
aceptarla? Este es quizá un mal ejemplo,
pero lo que quiero mostrar es cómo dentro del ámbito filosófico existen
posturas que confían en que para ser filósofo hay que tener ciertas
características infranqueables (¿llevar barba?) o, de lo contrario, no puede llamarse tal, pero ¿qué hay de los filósofos que reconocen que no
saben, ni mucho ni de todo, o que no proclaman
ser el tope del mundo? ¿O que simplemente no buscan la soledad?
La visió panoràmica
Els filòsofs avaluen la informació i les creences que tenim sobre l' univers i les qüestions humanes. La seva meta és construir una representació general, sistemàtica i coherent de tot allò que sabem i pensem.
El tipus de comprensió general de la realitat característic de la filosofia proporciona un esquema o estructura en què la gent corrent pot situar la seva pròpia concepció del món i de les qüestions humanes. La filosofia és com una lent a través de la qual podem veure en una perspectiva panoramica els nostres rols i activitats i determinar, llavors, quin és el seu significat. D' aquesta manera, estem en millors condicions per considerar el valor dels nostres ideals i aspiracions i, també, per comprendre per què els acceptem i, tal vegada, preguntar-nos si hauríem de fer-ho o, potser, modificar-los d' alguna manera.
Pregunta't: Per què estic estudiant el batxillerat? Què m' agradaria fer després? Potser una carrera universitària? Potser un Curs Formatiu de Grau Superior?
L' examen racional
Els filòsofs han cregut i creuen que cal examinar els punts de vista que solem acceptar respecte del nostre món i de nosaltres mateixos per veure si són racionalment defensables.
Tots tenim molta informació i diverses opinions sobre l' univers natural i humà. Això no obstant, pocs ens preguntem si aquesta informació i aquestes opinions són fiables i quin valor els hem de donar. Solem acceptar, sense qüestionar-los, els informes sobre descobriments científics i fem els mateix amb les creences tradicionals i un bon nombre d' opinions que hem construït a partir de les nostres experiències personals. Tanmateix, el filòsof vol sotmetre tot això a un intens examen crític per descobrir si les nostres opinions i creences estan suportades per evidències adequades i si seria justificable que una persona raonable les acceptés.
Per exemple:
- És creïble el fet que l' home ha arribat a la lluna?
- És certa la hipòtesi del científic Stephen Hawking, sobre l' existència dels forats negres i el límit on es concentra tot allò de l' univers i que el forat negra, s' empassa?
Avancem informació de Segon de Batxillerat
Els filòsofs presocràtics: Els milesis
En el s. VI aC., Milet (Grècia; ara és a Turquia), era una de les ciutats més
pròsperes i expansives de la Mediterrània. Aquesta efervescència
productiva generava problemes tècnics, la solució dels
quals exigia un estudi de la realitat diferent del que possibilitaven
els mites:
- Es buscarà a través de l'experimentació
les causes dels fenòmens (però dins de la pròpia
naturalesa). Per això els primers filòsofs foren, bàsicament,
homes pràctics i no purament teòrics (molí d'olives,
caiguda al pou), una espècie d'enginyers que intentaven solucionar
els problemes concrets que comportava la gran activitat econòmica
de l'època. Així:
TALES, a través de la triangulació, inventà
un sistema per determinar les distàncies dels vaixells a l'alta mar;
aplicà la climatologia a l'agricultura; predí, fins i tot,
un eclipsi de sol (ja en parlarem).
ANAXIMANDRE, construí un rellotge de sol amb
gnòmon (l'agulla del rellotge de sol), confeccionà mapes del
cel i de les terres conegudes.
ANAXIMENES donà explicacions raonades de diferents
fenòmens meteorològics i geològics.
