Segle XVII: El triomf de la Raó matemàtica
Malgrat la condemna imposada per la Inquisició a Galileu el 1633 a causa de la defensa del copernicanisme, els principis de la "nova ciència" s' estenien arreu juntament amb el precepte galileà segons el qual "el llibre de la naturalesa està escrit en llengua matemàtica". Newton, als Principis matemàtics de filosofia natural (1687), posarà els fonaments de la física moderna. Al mateix temps, René Descartes, fascinat per la precisió de les matemàtiques proclamava les potencialitats de l' ús metòdic de la raó. L' anomenat mètode cartesià havia de permetre revelar totes les veritats a condició de respectar-ne les regles, seguint un rigorós ordre deductiu. Descartes, en la seva obra fonamental, El discurs del mètode (1637), va esbossar una moral provisional amb preceptes pràctics fonamentats en el sentit comú, a l' espera d' una ètica racionalista que mai no va desenvolupar.
Per llegir:
"La primera (màxima) era obeir les lleis i els costums del meu país, mantenint constantment la religió en què Déu m' ha fet la gràcia de ser educat des de la infantesa i guiant-me en tota altra cosa per les opinions més moderades i més allunyades de l' excés que fossin comunament admeses en la pràctica pels més assenyats d' aquells amb qui hauria de viure. (...) La meva segona màxima era ser tan ferm i decidit com pogués en les meves accions, i seguir fins les opinions més dubtoses, una vegada m' hagués determinat per elles, amb no menys constància que si haguessin estat molt segures. (...) La meva tercera màxima era procurar sempre vèncer-me a mi mateix més aviat que a la fortuna, i canviar els meus desigs més aviat que l' ordre del món"
Per llegir:
"La primera (màxima) era obeir les lleis i els costums del meu país, mantenint constantment la religió en què Déu m' ha fet la gràcia de ser educat des de la infantesa i guiant-me en tota altra cosa per les opinions més moderades i més allunyades de l' excés que fossin comunament admeses en la pràctica pels més assenyats d' aquells amb qui hauria de viure. (...) La meva segona màxima era ser tan ferm i decidit com pogués en les meves accions, i seguir fins les opinions més dubtoses, una vegada m' hagués determinat per elles, amb no menys constància que si haguessin estat molt segures. (...) La meva tercera màxima era procurar sempre vèncer-me a mi mateix més aviat que a la fortuna, i canviar els meus desigs més aviat que l' ordre del món"
René Descartes, Discurs del mètode III
. Aquest text és conegut com a "moral provisional", quina és la raó?
. Tenen relació algunes d' aquestes màximes amb alguna de les teories ètiques del periode clàssic grec?
. Consideres suficients aquestes màximes com a guia per a l' acció? N' afegiries o en trauries alguna?
Bibliografia:
ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 194)
Webgrafia:
mage.slidesharecdn.com/111-100222102005-phpapp01/95/descartes-3-728.jpg?cb=1266855630
. Tenen relació algunes d' aquestes màximes amb alguna de les teories ètiques del periode clàssic grec?
. Consideres suficients aquestes màximes com a guia per a l' acció? N' afegiries o en trauries alguna?
Bibliografia:
ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 194)
Webgrafia:
mage.slidesharecdn.com/111-100222102005-phpapp01/95/descartes-3-728.jpg?cb=1266855630
No hay comentarios:
Publicar un comentario