BLOC II. ANTROPOLOGIA.
UNITAT 7: NATURALESA I CULTURA
Natura i cultura
L’ésser humà és un ésser condicionat alhora per la natura i per la cultura; dit en altres paraules, l’ésser humà és una realitat biològica i cultural. La resta d’animals, en canvi, estan determinats només biològicament i viuen per tant amb l’únic objectiu de satisfer les seves necessitats vitals a cada moment.
Entenem per natura la codificació genètica, és a dir, allò amb què es neix. En relació a alguns altres animals, les diferències pròpiament bioquímiques i genètiques de l’espècie humana són ben escasses, però en canvi les diferències anatòmiques són molt rellevants, especialment el desenvolupament del cervell o la posició bípeda i dreta.
Entenem per cultura no pas la instrucció general d’una persona (les coses que pot arribar a saber o els coneixements que pot arribar a adquirir) sinó tots els recursos, tecnologies i pautes de comportament propis d’una societat: coneixements, creences, valors, normes, símbols identitaris, tradicions i costums, hàbits d’alimentació, expressions artístiques, béns de consum… És la concepció de la cultura pròpia de l’antropologia.
És evident que l’ésser humà és un animal portador de cultura. La informació que emmagatzema en el cervell i les capacitats i els hàbits adquirits per herència social conformen la seva conducta. Fins i tot la manera com satisfem les nostres necessitats biològiques (menjar, dormir, mantenir relacions sexuals…) respon a formes d’expressió cultural.
Per a nosaltres, la realitat és quelcom que se’ns fa present en la percepció, no pas un estímul que determina una resposta. Percebem la realitat com un conjunt d’estímuls (de manera semblant a la resta d’animals), però aquests estímuls ens suggereixen una resposta, no la determinen. I això perquè, després de la fase de percepció, intervé la nostra intel·ligència, d’una banda comprenent la realitat (i generant per tant coneixement) i d’una altra establint una conducta (generant comportament). I tot això de manera conscient.
La cultura és una novetat evolutiva: el llenguatge, el foc, l’habitatge i el vestit, la domesticació d’animals i l’agricultura són guanys culturals d’enorme transcendència en l’evolució de la nostra espècie. Es pot dir que l’ésser humà té, per natura, cultura. La ment és una revolució.
Bibliografia a consultar:
ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 112)
WEBGRAFIA:
No hay comentarios:
Publicar un comentario