BLOC II. ANTROPOLOGIA.
UNITAT 6. L' ESCORÇA CEREBRAL. LA HIPÒTESI DE MACLEAN.
Hipótesis del cerebro triple
En 1970, MacLean desarrolló aún más su concepción del sistema límbico al colocarlo dentro de una teoría más amplia que intentaba explicar los procesos emocionales en todos los niveles de complejidad. Ésta era la hipótesis del cerebro triple.
De acuerdo con esta visión, el cerebro había experimentado tres grandes etapas de evolución de modo que en los mamíferos superiores existe una jerarquía de tres cerebros en uno, de ahí el término cerebro triple (en inglés triune, literalmente “tres en uno”).
El cerebro reptil, que comprende el tallo cerebral, regula los elementos básicos de supervivencia, como la homeostasis. Es compulsivo y estereotipado. MacLean ilustra esta función al sugerir que organiza los procesos involucrados en el regreso de las tortugas marinas al mismo terreno de crianza de años atrás.
El cerebro paleomamífero, que comprende el sistema límbico, añade la experiencia actual y reciente a los instintos básicos mediados por el cerebro reptil. El sistema límbico permite que los procesos de sobrevivencia básicos del cerebro reptil interactúen con elementos del mundo externo, lo que resulta de la expresión de la emoción general. Por ejemplo, el instinto de reproducción interactuaría con la presencia de un miembro atractivo del sexo opuesto, lo que genera sentimientos de deseo sexual.
El cerebro neomamífero, la neocorteza , regula emociones específicas basadas en las percepciones e interpretaciones del mundo inmediato. Los sentimientos de amor hacia un individuo particular serían un ejemplo de este tipo de emoción. De acuerdo con MacLean, en los humanos y otros mamíferos avanzados existen los tres cerebros. Los mamíferos inferiores tiene sólo los cerebros paleomamífero y reptil. Todos los demás vertebrados tiene sólo el cerebro reptil.
La evolución del cerebro paleomamífero (sistema límbico) fue por tanto visto como algo que libera a los animales de la expresión estereotipada de los instintos dictada por el cerebro reptil. El cerebro neomamífero añadió mayor flexibilidad a la conducta emocional al habilitar a los mamíferos superiores para basar la conducta emocional en procesos interpretativos complejos y utilizar la solución de problemas y la planeación a largo plazo en la expresión de las emociones.
- L' ànima per a Aristòtil:
Sobre l'ànima (en llatí:De Anima; grec:Περὶ Ψυχῆς) és una gran obra d'Aristòtil, que es divideix en tres seccions.
- L' ànima per a Aristòtil:
Secció I[modifica]
Secció I s'examinen les opinions dels primers filòsofs sobre la qüestió i defineix l'abast i mètode de recerca per fer. Una ànima, d'acord amb una definició general, és la realització (entelèquia) d'un cos natural primerament organitzat.
Secció II[modifica]
La secció II presenta el sistema d'Aristòtil en els primers tres dels quatre tipus diferents (o parts) de l'ànima: l'ànima nutritiva (vegetativa), l'ànima sensitiva, l'ànima apetitiva, l'ànima intel·lectual. "L'ànima (...) es defineix per les funcions de nutrició, sensorial i discursiva moviment" (Sobre l'ànima, II, 2, 413 b 14, trad. Bodéüs R.):
- Ànima vegetativa permet a totes les espècies d'éssers vius, plantes o animals alimentar-se (funció de la nutrició) i la reproducció (funció generativa).
- Ànima sensible dotada de la capacitat de sentir i percebre. Tots els animals tenen almenys un sentit que és el del tacte. Tots els animals tenen la capacitat de sentir plaer, el dolor i també desig. L'ànima sensible dóna sentit (de menor a major: tacte, gust, olfacte, oïda, visió), la percepció del plaer i el dolor, el desig, i - per certs éssers vius superiors - la imaginació i el sentit comú (aïsthétikon khoïnon: un home sent i discrimina sensacions diferents).
- Ànima motriu, anomenada apetitiva, el fet que els animals més perfectes es puguin moure per satisfer les seves necessitats. La força motriu no és una ànima completa, tot i que Aristòtil parla de quatre funcions (nutrició, sensació, moviment, pensament) (413a23, 423b11-13).
Secció III[modifica]
La secció III es refereix a la intel·ligència.
- L'ànima intel·lectual, pertany únicament als animals racionals, és a dir, els éssers humans. Allà trobem la teoria del procés intel·lectual de la intel·ligència: l'agent intel·lectual és l'intel·lecte actiu que garanteix que el nostre intel·lecte pot captar l'intel·ligible.
Algunes de les parts posteriors d'aquesta secció dels subjectes es reprèn aviat, però pel que sembla de manera fortuïta, cosa que podria suggerir a alguns que no estaven en la versió original i que van ser afegides més tard per error.
Bibliografia:
ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 106)
Webgrafia:
No hay comentarios:
Publicar un comentario