WEBER, MAX: ESTAT, DOMINACIÓ I LEGITIMITAT A "LA POLÍTICA COM A VOCACIÓ"

 WEBER, MAX: ESTAT, DOMINACIÓ I LEGITIMITAT 

A "LA POLÍTICA COM A VOCACIÓ"

L´Estat només és definible sociològicament per referència a un mitjà específic que ell, com tota associació política, posseeix: la violència física. "Tot Estat està fundat en la violència", va dir Trostski a Brest-Litvosk. Objectivament, això és cert. Si només existissin configuracions socials que ignoressin e, mitjà de la violència, hauria desaparegut el concepte d´"Estat" i s´hauria instaurat el que, en aquest sentit específic, anomenaríem "anarquia". La violència no és, naturalment, ni el mitjà normal ni l´únic mitjà de què l´Estat es val, però sí que és el seu mitjà específic. Avui, precisament, és especialment íntima la relació de l´Estat amb la violència. En el passat, les més diverses associacions, començant per l´associació familiar, utilitzaven la violència com un mitjàcompletament normal. Avui, en canvi, haurem de dir que l´estat és la comunitat humana que, dins d´un determinat territori (el "territori" és l´element distintiu"), reclama (amb èxit) per a ell el monopoli de la violència física legítima. El que és específic del nostre temps és que totes les altres associacions i individus només se´ls reconeix el dret a la violència física en la mesura en què l´Estat ho permet. L´Estat és l´única font del "dret" a la violència.

(...)

L' Estat, com totes les associacions polítiques que històricament l' han precedit, és una relació de dominació d' homes sobre homes, que se sosté per mitjaà de la violència legítima (és a dir, de la que és vista com a tal). Per subsistir necessita, per tant, que els dominats acatin l' autoritat que pretenen tenir aquells que dominen en aquests moments. Quan i per què fan això? Sobre quins motius interns de justificicació i sobre quins mitjans externs recolza aquesta dominacióo?

En principi (per començar per ells) existeixen tres tipus de justificacions internes, de fonaments de la legitimitat d' una dominació.En primer lloc, la legitimitat de l' "etern ahir", del costum consagrat per la seva immemorial validesa i per la consuetudinària orientació dels homes en aquest sentit...En segon termee, l' autoritat de la gràcia (carisma) personal i...En últim lloc, tenim una legitimitat basada en la "legalitat"..." 

Max Weber, La política como vocación. Ensayos de sociología contemporánea, Planeta Agostini, Barna 1985

Bibliografia:  

CABALLERO, Francisco; LARRAURI, Maite; MONROIG, Vicent: Filosofia. Barcelona: Editorial Text. Enciclopedia Catalana, 1999. (pàgines 122-124) 

Webgrafia: 

http://filomasnou.blogspot.com/2013/10/lestat-i-el-dret-la-violencia.html

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/65/Max_Weber%2C_1918.jpg