COMENTARI DE TEXT (CRAIG) PER FER A CASA PÀGINA 23

COMENTARI DE TEXT (CRAIG) PER FER A CASA 

PÀGINA 23

"Gairebé tots nosaltres som (en certa manera) filòsofs ja que tenim algun tipus de valors segons els quals vivim (o ens agrada pensar que els tenim, o ens sentim a disgust quan no els tenim). La majoria de nosaltres, a més, accepta alguna descripció general del món. Potser pensem que hi ha un Déu creador de tot, inclosos nosaltres mateixos; o al contrari, pensem que tot ées una qüestió de casualitat i selecció natural. Potser pensem que tenim alguna cosa en nosaltres immaterial i immortal a la qual anomenem ànima o esperit; o just allò contrari, que som només una organització de matèria complicada, que es cau a trossos després de morir. Així que la majoria de nosaltres, fins i tot aquells que dirien que no és una cosa que els preocupi, disposem d' una cosa semblant a respostes per a les dues preguntes filosòfiques bàsiques, a saber: "Què hem de fer?" i  "Què és real?". I hi ha una tercera pregunta bàsica per a la qual també la majoria de nosaltres té algun tipus de resposta; una pregunta que ens assetja en el moment mateix en que som conscients d' una de les dues preguntes anteriors, a saber: "com sabem alguna cosa o, si no ho sabem, com ho podríem saber? Fent servir els ulls, pensant, consultant un oracle, preguntat un científic?": La filosofia -entesa com un tema que pot ser estudiat, del qual es pot ser ignorant, en què es pot millorar o fin i tot arribar a ser un expert- és simplement ser més reflexiu sobre algunes d' aquestes qüestions i les seves relacions mútues; és aprendre allò que ja s' ha dit sobre elles i per què"

CRAIG, E., Philosophy. A Very Short Introduction, 2002

CONTESTA LES SEGÜENTS PREGUNTES:

1.- Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text (sense repetir-lo) i com hi apareixen relacionades. (2 punts)

2.- Posa-li un títol filosòfic diferent al del llibre (1punt)

3.- Relaciona aquest text, amb tot allò que sàpigues de les Unitats 1,2 del llibre de text, treballat a classe. (Recorda: textos de Russell, Magee, Rubert de Ventòs, Alain de Botton,  Hilary Putnam, etcètera)  (3 punts)

4.- Relaciona alguns aspecte del  text amb la pel·lícula Matrix (2 p)

5.- Fes una opinió personal i mira si pots trobar relació amb l' actualitat (2 punts)

DATES D' ENTREGA COMENTARI DE TEXT (50% NOTA TRIMESTRE)

B11 
DIMARTS 6 Novembre 2018: +1 punt d' actitud (es sumarà a la nota del comentari) Es lliurarà en mà a la professora a l' hora de classe.
DIMECRES 7 Novembre 2018:  +0,5 punt d' actitud (es sumarà a la nota del comentari) Es lliurarà en mà a la professora a l' hora de classe.
DIJOUS 8 Novembre 2018: 0 punt d' actitud (la nota del comentari ni suma ni baixa); s' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@inscampsblancs.cat.
DIVENDRES 9 Novembre 2018:  -1 punt d' actitud (la nota del comentari baixa); s' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@inscampsblancs.cat

B12
DIMARTS  6 Novembre 2018: +1 punt d' actitud (es sumarà a la nota del comentari) Es lliurarà en mà a la professora a l' hora de classe.
DIVENDRES 9 Novembre 2018: +0,5 punt d' actitud (es sumarà a la nota del comentari) Es lliurarà en mà a la professora a l' hora de classe.
DISSABTE  10 Novembre 2019:0 punt d' actitud (la nota del comentari ni suma ni baixa); s' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@inscampsblancs.cat.
DIUMENGE 11 Novembre 2018:   -1 punt d' actitud (la nota del comentari baixa); s' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@inscampsblancs.cat.

FORA D' AQUESTES DATES EL COMENTARI NO SERÀ AVALUAT. TAMPOC NO SERÀ AVALUAT SI NO ES LLIURA EN FORMAT PAPER EL SEGÜENT DIA DE CLASSE. 

Els treballs lliurats on-line s' hauran d' adjuntar en format Word com arxiu adjunt, mai en Drive. Lletra Arial 12, interlineat 1,5; text justificat. 

EXAMEN B11 i B12 (50% NOTA TRIMESTRE) 
B11
DIMARTS 20 Novembre 2018. Examen (1ª part de 45 minuts): S'han de contestar obligatòriament la 1ª i 2ª preguntes. Es poden començar la resta de preguntes. Aquesta part ja no s' entrega. Només tindreu l' examen amb les preguntes. 

DIMECRES 21 Novembre 2018. Examen (2na. part de 45 minuts). S'ha de contestar la resta de l' examen. L' extensió és lliure a les preguntes restants. 

B12
DIVENDRES 16 Novembre 2018. Examen (1ª part de 45 minuts): S'han de contestar obligatòriament la 1ª i 2ª preguntes. Es poden començar la resta de preguntes. Aquesta part la professora no la lliurarà. Només tindreu l' examen amb el text i les preguntes. 

DIMARTS 20 Novembre 2018. Examen (2na. part de 45 minuts). S'ha de contestar la resta de l' examen. L' extensió és lliure a les preguntes restants. 

TREBALLS OPCIONALS

El dia de l' examen es podran entregar fins a 4 treballs opcionals de 0,25 dècimes de punt, sempre i quan es posi webgrafia o font consultada; si no fos així, la puntuació atorgada serà de 0,10 punts. 
La puntuació serà sumada a l' examen. 

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 23)

B i. UNITAT 2 PUTNAM/MATRIX/PLATÓ (2a part)

BLOC I 

LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA

UNITAT 2: 

CREENÇA, SABER I VERITAT. 

Una pel·lícula: Matrix 

"Neo descobreix que el món en el qual creia viure no és més que una simulació virtual creada per una comunitat de maquines superevolucionades, que ara controlen el planeta, a la qual es troba connectat mitjançant un cable endollat al seu cervell. Els milers de milions de persones que viuen connectades al seu voltant estan sent conreades de la mateixa manera per a poder donar energia a les màquines. Aquesta il·lusió col·lectiva (o simulació interactiva) és coneguda com a Matrix." 

El "Mite de la caverna" de Plató i Matrix 

https://www.youtube.com/watch?v=ifiOeW1pUCg

ANÀLISI DE LA PEL·LÍCULA:
1.- Identifica els personatges principals de la pel·lícula, descriu el seu paper en la trama i explica el significat dels seus noms.
2.- El tema filosòfic de Matrix és el problema clàssic plantejat per l ' escepticisme. Així ho expressa Morfeo: "Què és real? De quina manera definiries real? Si et refereixes a allò que pots sentir, a allò que pots olorar, a allò que vols assaborir i veure, allò real podrien ser senyals elèctrics interpretats pel teu cervell". Cita altres fragments del guió que mostrin la importància d' aquesta qüestió en la pel·lícula. 
3.- El mite de la caverna, que Plató explica en La República , presenta els éssers humans encadenats en el fons d' una cova. Els presoners només veuen ombres, les quals prenen per la realitat. Un d' ells escapa i arriba a veure el món real. Quan torna, enlluernat per la claror, als altres els sembla que no sap el que diu. Aquest mite platònic domina el guió de Matrix . Així ho expressa Morfeo: "Ets un esclau, Neo. Igual que els altres, vas néixer en captiveri. Vas néixer en una presó que no pots ni olorar, ni assaborir ni tocar. Una presó per a la teva ment". Busca informació sobre el mite platònic i relaciona els seus diferents detalls amb la història de Matrix. 
4.- Cypher traeix el grup de Morfeo per continua r vivint en l' engany. Descriu el diàleg en el qual Cypher traeix els seus companys. Què en penses, de la seva actitud?

MITE DE LA CAVERNA de Plató 

Plató: el mite de la caverna

−Ara, vaig continuar, imagina’t la nostra natura, pel que es refereix a la ciència, i a la ignorància, mitjançant la següent escena. Imagina uns homes en una habitació subterrània en forma de caverna amb una gran obertura del costat de la llum. Es troben en ella des de la seva infància, subjectes per cadenes que els immobilitzen les cames i el coll, de tal manera que no poden ni canviar de lloc ni tornar el cap, i no veuen més que el que està davant ells. La llum els ve d’un foc encesa a una certa distància darrere ells sobre una eminència del terreny. Entre aquest foc i els presoners, hi ha un camí elevat, al llarg del qual has d’imaginar un petit mur semblant a les barreres que els il·lusionistes aixequen entre ells i els espectadors i per sobre de les quals mostren els seus prodigis.

−Ja ho veig, va dir.

−Pensa ara que al llarg d’aquest mur uns homes porten objectes de totes classes, figures d’homes i d’animals de fusta o de pedra, i de mil formes diferents, de manera que apareixen per sobre del mur. I naturalment entre els homes que passen, uns parlen i altres no diuen res.

−És aquesta una estranya escena i uns estranys presoners, va dir.

−S’assemblen a nosaltres, vaig respondre. I primer que res, creus que en aquesta situació veuran una altra cosa de si mateixos i dels que estan al seu costat que unes ombres projectades per la llum del foc sobre el fons de la caverna que està enfront d’ells.

−No, ja que es veuen forçats a mantenir tota la seva vida el cap immòbil.

-I no ocorre el mateix amb els objectes que passen per darrere ells?

−Sens dubte.

−I si aquests homes poguessin conversar entre si, no creus que creurien anomenar a les coses en si anomenant les ombres que veuen passar?

−Necessàriament.

−I si hi hagués un ressò que tornès els sons des del fons de la presó, cada cop que parlés un de què passen, no creurien que senten parlar a l’ombra mateixa que pansa davant els seus ulls?

−Sí, per Zeus, va exclamar.

−En resum, aquests presoners no atribuiran realitat més que a aquestes ombres?

−És inevitable.

−Suposem ara que se’ls alliberi de les seves cadenes i se’ls curi del seu error; mira el que resultaria naturalment de la nova situació en què anem a col·locar-los. Alliberem a un d’aquests presoners. L’obliguem a aixecar-se, a girar el cap, a caminar i a mirar cap al costat de la llum: no podrà fer res d’això sense patir, i l’enlluernament li impedirà distingir els objectes les ombres dels quals abans veia. Et pregunto què podrà respondre si algú li diu que fins llavors només havia contemplat ombres vanes, però que ara, més prop de la realitat i tornat cap a objectes més reals, veu amb més perfecció; i si a l’últim, mostrant-li cada objecte a mesura que pansa, se li obligués a força de preguntes a dir què és, no creus que es trobarà en un compromís, i que li semblarà més vertader el que veia abans que el que ara li mostren?

−Sens dubte, va dir.

−I si se li obliga a mirar la mateixa llum, no se li danyarien els ulls? No apartarà la seva mirada d’ella per dirigir-la a aquestes ombres que mira sense esforç? No creurà que aquestes ombres són realment més visibles que els objectes que li ensenyen?

−Segurament.

−I si ara l’arrenquem de la seva caverna a viva força i el portem pel camí aspre i escarpat fins a la claredat del sol, aquesta violència no provocarà les seves queixes i la seva còlera? I quan estigui ja a ple sol, enlluernat per la seva resplendor, podrà veure algun dels objectes que anomenem vertaders?

−No podrà, almenys els primers instants.

−Els seus ulls hauran d’acostumar-se a poc a poc a aquesta regió superior. El que més fàcilment veurà al principi seran les ombres, després les imatges dels homes i dels altres objectes reflectides en les aigües, i finalment els objectes mateixos. D’aquí dirigirà les seves mirades al cel, i suportarà més fàcilment la vista del cel durant la nit, quan contempli la lluna i les estrelles, que durant el dia el sol i la seva resplendor.

−Així ho crec.

−I crec que al fi podrà no sols veure el sol reflectit en les aigües o en qualsevol altra part, sinó contemplar-ho a ell mateix en el seu vertader seient.

−Indubtablement.

−Després d’això, posant-se a pensar, arribarà a la conclusió que el sol produeix les estacions i els anys, ho governa tot en el món visible i és d’alguna manera la causa del que ells veien a la caverna.

−És evident que arribarà a aquesta conclusió seguint aquests passos.

−I en recordar-se llavors de la seva primera habitació i dels seus coneixements allí i dels seus companys de captivitat, no se sentirà feliç pel seu canvi i no compadirà als altres?

—Certament.

−I si en la seva vida anterior hi hagués hagut honors, alabances, recompenses públiques establertes entre ells per a aquell que observés millor les ombres al seu pas, que recordés millor en quina ordre acostumen a precedir-se, a seguir-se o a aparèixer juntes i que per això fos el més hàbil a pronosticar la seva aparició, creus que l’home de què parlem sentiria nostàlgia d’aquestes distincions, i envejaria als més assenyalats pels seus honors o autoritat entre els seus companys de captivitat?  No creus més aviat que serà com l’heroi d’Homer i preferirà mil vegades no ser més «que un mosso de cultiu al servei d’un pobre camperol» i patir tots els mals possibles abans que tornar a la seva primera il·lusió i viure com vivia?

−No dubto que estaria disposat a patir-ho tot abans que viure com anteriorment.

−Imagina ara que aquest home torni a la caverna i se sent en el seu antic lloc. No se li quedarien els ulls com cegats per aquest pas sobtat a la foscor?

−Sí, no hi ha dubte.

−I si, mentre la seva vista encara està confusa, abans que els seus ulls s’hagin instal·lat novament a la foscor, hagués de donar la seva opinió sobre aquestes ombres i discutir sobre elles amb els seus companys que no han abandonat la captivitat, no els donaria que riure? No diran que per haver pujat a l’exterior ha perdut la vista, i no val la pena intentar l’ascensió? I si algú intentés deslligar-los i portar-los allí, no ho matarien, si poguessin agafar-ho i matar-ho?

−És molt probable.

−Aquesta és precisament, el meu volgut Glaucó, la imatge de la nostra condició. La caverna subterrània és el món visible. El foc que la il·lumina, és la llum del sol. Aquest presoner que puja a la regió superior i contempla les seves meravelles, és l’ànima que s’eleva al món intel·ligible. Això és el que jo penso, ja que vols conèixer-ho; només Déu sap si és veritat. En tot cas, jo crec que en els últims límits del món intel·ligible està la idea del bé, que percebem amb dificultat, però que no podem contemplar sense concloure que ella és la causa de tot allò bell i bo que existeix. Que en el món visible és ella la que produeix la llum i l’astre de què correspon. Que en el món intel·ligible és ella també la que produeix la veritat i la intel·ligència. I a l’últim que és necessari mantenir els ulls fixos en aquesta idea per conduir-se amb saviesa, tant en la vida privada com en la pública.—Jo també ho veig d’aquesta manera, va dir, fins al punt que puc seguir-te. [. . .]

−Per tant, si tot això és vertader, vaig dir jo, hem d’arribar a la conclusió que la ciència no s’aprèn del mode que alguns pretenen. Afirmen que poden fer-la entrar en l’ànima gairebé el mateix que si donessin la vista a uns ulls cecs.

−Així diuen, en efecte, va dir Glaucó.

−Ara bé, el que hem dit suposa, al contrari, que tota ànima posseeix la facultat d’aprendre, un òrgan de la ciència; i que, com uns ulls que no poguessin tornar-se cap a la llum si no girés també el cos sencer, l’òrgan de la intel·ligència ha de tornar-se amb l’ànima sencera des de la visió del que neix fins a la contemplació del que és i el que hi ha més lluminós en l’ésser; i a això hem anomenat el bé, no és així?

−Sí.

−Tot l’art, vaig continuar, consisteix doncs en buscar la manera més fàcil i eficaç que l’ànima pugui realitzar la conversió que ha de fer. No es tracta de donar-li la facultat de veure, doncs ja la té. Però el seu òrgan no està dirigit en la bona direcció, no mira cap a on hauria s'adreçar-se: això és el que s’ha de corregir.

−Així sembla, va dir Glaucó.

__________________________________________________

República Vll; 514a-517c i 518b-d. (R. Verneaux, Textos dels grans filòsofs. Edat antiga, Herder, Barcelona 1982, p. 26-30).

. Les classes socials per Plató a La República utópica

El filòsof és el qui ha sortit de la caverna. Ha contemplat la Idea del Bé i la Bellesa i, per tant és bo. Per tant, és l' únic que pot governar amb saviesa la polis. El guerrer és qui ha de defensar la polis i, l' artesà i agricultor és qui mantindrà la ciutat-ideal. 

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 34)

Webgrafia:
https://www.youtube.com/watch?v=ifiOeW1pUCg
http://blogs.sapiens.cat/batecsclassics/files/2016/09/platon.jpg

B.I UNITAT 2 H. PUTNAM/ MATRIX/PLATÓ (1a part)

BLOC I 

LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA

UNITAT 2: 

CREENÇA, SABER I VERITAT. 

Les preguntes de l' escèptic

Els mitjans de comunicació escampen que amb l' adveniment de les  comunicacions modernes i la tecnologia de la informació, el coneixement humà s' expandeix més ràpid que en qualsevol altre període de la història. Es diu que el nostre saber es dobla cada quatre anys. Però, realment sabem tot allò que creiem que sabem? És el saber allò que s' expandeix o només la massa de les nostres creences? Des de l' antiguitat, els filòsofs escèptics ens han advertit de la nostra tendència natural a creure que hi ha saber allà on de fet, no n' hi ha. 

El cas dels cervells en una cubeta

"Aquesta és una possibilitat de ciència ficció discutida pels filòsofs:  imaginem-nos que un ésser humà (el lector pot imaginar que és ell qui pateix l' incident) ha estat sotmès a una ooperació per un científic diabòlic. El cervell d' aquesta persona (el teu cervell, estimat lector) ha estat extret del cos i col·locat en una cubeta de nutrients que el mantenen viu. Les terminacions nervioses han estat connectades a un ordenador supercientífic que provoca en aquesta persona la il·lussió que tot és perfectament normal. Sembla que hi ha gent, objectes, cel, etc., però en realitat, tot allò que la persona (tu) està experimentant és el resultat dels impulsos electrònics que es desplacen des de l' ordinador fins a les terminacions nervioses.

En comptes d' 'imaginar un sol cervell en una cubeta, podem imaginar que els ésser humans (tal vegada tots els éssers que senten) són cerveells en una cubeta (o sistemees nerviosos en una cubeta, en el cas d' alguns éssers que només posseeixen un sistema nerviós mínim, però que ja compten com a éssers que senten). Per descomptat, el científic diabòlic hauria d' estar fora o, voldria estar-hi? Potser no existeix cap científic diabòlic, potser (encara que això és absurd) el món consisteix en una maquinària automàtica que té cura d' una cubeta plena de cervells i sistemes nerviosos"

PUTNAM H., Raó, veritat i història, 1988.
(pàgina 35) 

Una pel·lícula: Matrix 

"Neo descobreix que el món en el qual creia viure no és més que una simulació virtual creada per una comunitat de maquines superevolucionades, que ara controlen el planeta, a la qual es troba connectat mitjançant un cable endollat al seu cervell. Els milers de milions de persones que viuen connectades al seu voltant estan sent conreades de la mateixa manera per a poder donar energia a les màquines. Aquesta il·lusió col·lectiva (o simulació interactiva) és coneguda com a Matrix." 

El "Mite de la caverna" de Plató i Matrix 

ANÀLISI DE LA PEL·LÍCULA:
1.- Identifica els personatges principals de la pel·lícula, descriu el seu paper en la trama i explica el significat dels seus noms.
2.- El tema filosòfic de Matrix és el problema clàssic plantejat per l ' escepticisme. Així ho expressa Morfeo: "Què és real? De quina manera definiries real? Si et refereixes a allò que pots sentir, a allò que pots olorar, a allò que vols assaborir i veure, allò real podrien ser senyals elèctrics interpretats pel teu cervell". Cita altres fragments del guió que mostrin la importància d' aquesta qüestió en la pel·lícula. 
3.- El mite de la caverna, que Plató explica en La República , presenta els éssers humans encadenats en el fons d' una cova. Els presoners només veuen ombres, les quals prenen per la realitat. Un d' ells escapa i arriba a veure el món real. Quan torna, enlluernat per la claror, als altres els sembla que no sap el que diu. Aquest mite platònic domina el guió de Matrix . Així ho expressa Morfeo: "Ets un esclau, Neo. Igual que els altres, vas néixer en captiveri. Vas néixer en una presó que no pots ni olorar, ni assaborir ni tocar. Una presó per a la teva ment". Busca informació sobre el mite platònic i relaciona els seus diferents detalls amb la història de Matrix. 
4.- Cypher traeix el grup de Morfeo per continua r vivint en l' engany. Descriu el diàleg en el qual Cypher traeix els seus companys. Què en penses, de la seva actitud?

MITE DE LA CAVERNA de Plató 

 
- Relació entre el "Mite de la caverna" de Plató  i la pel·lícula "Matrix" 

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 33,34 i 35 ) 

WEBGRAFIA: 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Matrix

https://www.youtube.com/watch?v=ifiOeW1pUCg

tml.rincondelvago.com/000368831.png 

BLOC I UNITAT 1 QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? Filosofia i admiració. TEXT DE RUBERT DE VENTÒS

BLOC I

UNITAT 1

QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

 Per llegir i pensar. Filosofia i admiració. 

"Allò que en un principi va moure els homes a fer les primeres indagacions filosòfiques va ser, com ho és ara, el fet d' admirar-se. (...) Anar a la recerca d' una explicació i admirar-se, és reconèixer que s' ignora"

ARISTÒTIL, Metafísica, Llibre I (segle IV a.C.) 

Xavier Rubert de Ventòs

No veure les coses clares 

"Per què hem de "veure-ho tot clar"? Crec que es tracta d' una necessital més vital que pròpiament intel·lectual. La nostra necessitat d' interpretar i aclarir-ho tot no respon tant al nostre desig de coneixement com a la nostra necessitat d' apaivagament. No és tant un producte de la nostra curiositat com de la nostra ansietat, i més que expressió del nostre interèsssss pel món respon a la por que aquest ens produeix.

Doncs bé, fer filosofia demana ser prou ingenu -o valent- per reconèixer que no veiem les coses clares. Per acceptar sense reserves ni coartades el desconcert, la inquietud i el vertigen que ens produeix allò que no entenem. En comptes de buscar una explicació, una fórmula, un concepte o un exorcisme que suavitzi el nostre horror al buit intel·lectual, l' actitud filosòfica és aquella que s' atreveix a demorar i furgar en la perplexitat mateixa.

Sovint, la nostra temptació de veure clar ens porta a situar els problemes, definir els esdeveniments i a posar les preguntes allà on voldríem que fossin, per no haver-nos de qüestionar de veres. d' aquesta manera retallem el món a la mesura de les nostres necessitats, és a dir a la mesura dels comportaments mentals o culturals que ja tenim preparats per entendre-ho. Amb freqüència actuem volent fer-nos la il·lussió que el problema és on nosaltres el podem controlar. Però allò que la perplexitat filosòfica pot ensenyar-nos és que, sovint, el problema és on no es deixa captar in manipular"

XAVIER RUBERT DE VENTÓS, Per què filosofia, 1983. 

Per saber-ne més:
De quin color és aquesta sabatilla esportiva?

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 14 i 15) 

Webgrafia:

 http://cat.bloctum.com/salmeron/files/2010/04/aristotle.gif

 http://www.llull.cat/monografics/fil04/fotos_prot/rubert_ventos.jpg

https://i.ytimg.com/vi/X7F1tfuwCmc/hqdefault.jpg

http://img4.woman.es/9d/7e/54/color-ves-zapatilla-reto-viral-internet-640.jpg

BLOC I UNITAT 1 QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? . Filosofia i admiració. TEXT RUSSELL

BLOC I

UNITAT 1

QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

 Per llegir i pensar. Filosofia i admiració. 

Filosofia i incertesa

"De fet, el valor de la filosofia s' ha de buscar en gran mesura en la seva incertesa real . L' home que no té cap vernís de filosofia va per la vida presoner dels prejudicis que es deriven del sentit comú, de les creences habituals en el seu temps i en el seu país, i de les que s' han desenvolupat en el seu esperit sense la cooperació ni el consentiment deliberat de la seva raó. Per aquest home, el món tendeix a fer-se precís, definit, obvi, els objectes habituals no li susciten cap problema i les possibilitats no familiars són rebutjades amb menyspreu. Des del moment en què comencem a filosofiar, trobem que encara els objectes més ordinaris condueixen a problemes als quals només podem donar respostes molt incompletes. La filosofia, tot i que és capaç de dir-nos amb certesa quina és la veritable resposta als dubtes que suscita, és capaç de suggerir diverses possibilitats que amplien els nostres pensaments i ens alliberen de la tirania del costum. Així, en disminuir el nostre sentiment de certesa sobre allò que són les coses, augmenta molt el nostre coneixement d' allò que poden ser; rebutja el dogmatisme un tant arrogant d' aquells que no s' han introduït mai en la regió del dubte alliberador i guarda viu el nostre sentit de l' admiració, presentant els objectes familiars en un aspecte no familiar". 

RUSSELL B., Els problemes de la filosofia, 1912 (pàgina 14) 

Un exemple d' allò que fan els filòsofs a la vida quotidiana (pàgina 10), no donar gaire importància als esdeveniments que preocupen i situar-los en una perspectiva més amplia ho trobem en el Discurs inaugural que va fer Steve Jobs a la Universitat de Stanford:

Per saber-ne més: 

El filósofo Francis Bacon (siglos XVI-XVII) sostiene en su obra Novum Organum que hay hasta cuatro géneros distintos de ídolos:

-Ídolos de la tribu, que están conectados a la misma naturaleza humana y a nuestra forma de entender el mundo. Se deben a que nuestro intelecto imagina una serie de paralelismos, conexiones, analogías y correspondencias que en realidad no existen (o sólo en la mente de las personas...). Es el intelecto el responsable de relacionar hechos y nociones, advirtiendo después una concatenación legítima entre ellos, por la única razón de que le resulta, a él, razonable o convincente. Así, por ejemplo, la creencia de que todo movimiento planetario debía ser circular y perfecto es un ídolo de la tribu porque supone creer, tan sólo, por el mero hecho de que preferíamos esa forma geométrica particular, no por las evidencias, sustituyendo "por supersticiones las supremas verdades de la naturaleza; la luz de la experiencia, por la soberbia y la vanagloria", en palabras de Bacon.

- Los Ídolos de la Caverna son los propios del hombre individual. Cada uno de nosotros vive en su propia cueva, una caverna en donde la luz de la naturaleza es refractada y alterada. Nuestra noción de la realidad está alterada y moldeada, "ya sea por la naturaleza propia y singular de cada uno, o por la educación y trato con los demás, o por la lectura de libros y la autoridad de aquellos que cada cual cultiva y admira". Casi cada hombre particular construye sus propios ídolos cavernarios, por lo que su diversidad es inmensa

- Los Ídolos del Foro (o del Comercio, o Mercado) "surgen del acuerdo y de la asociación del género humano entre sí". Los hombres suelen desginar, erróneamente, significados particulares a ciertos términos o expresiones del lenguaje. Hay palabras que poseen significado y, sin embargo, no denotan realidad alguna, mientras que otras algunas cosas reales están definidas de manera inadecuada o se usan confusamente. Este tipo de ídolos son los que Bacon considera como más peligrosos, por ser causa de disputas verbales y porque "se insinúan ante el intelecto mediante el acuerdo de las palabras; pero también sucede que las palabras se retuercen y reflejan su fuerza sobre el intelecto, lo cual convierte en sofísticas la filosofía y las ciencias".

- Por último, los Ídolos del Teatro son aquellos que penetraton en el intelecto del hombre a partir "de los diferentes dogmas de las filosofías y también a partir de las perversas leyes de las demostraciones". Toda filosofía anterior es, para Bacon, "una fábula compuesta y representada en la cual se forjaron mundos ficticios y teatrales". Asimismo, algo similar cabe decir, según Bacon, de "muchos principios y axiomas de las ciencias, los cuales se impusieron por tradición, por credulidad y por negligencia". Bacon afirma que la única autoridad que poseen dichas escuelas, teorías o axiomas científicos o filosóficos es la de ser construcciones verbales producto de un elevado talento, pero cuyo contenido es escasamente ilustrativo para descubrir las leyes naturales. Bacon clasifica en tres grupos a los Ídolos del Teatro: sofísticos (basados en falsos razonamientos, como los de Aristóteles), empíricos (basados en generalizaciones erróneas, como las de los alquismistas), y los supersticiosos (que se sustentan en la reverencia y el respeto a la mera autoridad, como el platonismo y el pitagorismo).

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 14 ) 

WEBGRAFIA: 

https://www.youtube.com/watch?v=vXJYrrLGNAo

http://apuntesdefilosofa.blogspot.com.es/2009/07/los-idola-de-francis-bacon.html