B.III COMENT. TEXT CASA SOBRE GOLDING

BLOC III
EL PODER 
COMENTARI DE TEXT  PER FER A CASA

“Meres paraules no podien expressar el sord dolor que sentia. Va guardar silenci, mentre les brillants estrelles es vessaven i ballaven per tot el cel. Sam es va moure intranquil. - De debò, Ralph, és millor que et vagis. Ralph va tornar a alçar els ulls. - Vosaltres dos no us heu empastifat. Com podeu ...? Si fos de dia ...Si fos de dia sentirien la coïssor de la vergonya per admetre aquelles coses. Però la nit era fosca. 
Eric va parlar primer, però de seguida els bessons van reprendre la seva parla antifonal. - Has de anar-te'n perquè aquí no estàs segur ... -... ens van obligar. Ens van fer mal ... - Qui? ¿Jack? - Oh no ... Es van inclinar a prop seu i van baixar les seves veus. - Ves, Ralph ... -... és una tribu ... -... no podíem fer una altra cosa ... Quan de nou va parlar Ralph, ho va fer amb veu més apagada; semblava faltar-li el alè. - Però què he fet jo? M'era simpàtic ... i jo només volia que ens vinguessin a rescatar ... De nou es van vessar els estels pel cel. Eric va sacsejar el cap preocupat. - Escolta, Ralph. No tractis de fer les coses amb sentit comú. Això ja s’ha acabat...”  
GOLDING, William: El Senyor de les mosques 


1.- Digues amb les teves paraules, i sense repetir, de què va el text. (2,5p)
2.- Posa-li un títol filosòfic (1p)
3.- Relaciona aquest text, de manera argumentativa,  amb les teories de Hobbes, Locke, Maquiavel, Woolf, Girard, Freud. (4,5p) (Cinc autors mínim) 
4.- Fes una opinió personal i mira si pots trobar relació amb l' actualitat (2p)

Dates d' entrega:

B11 i B12
DIJOUS 10 Maig 2018+1 punt d' actitud (s' afegirà a la nota del comentari). Donat que hi ha convocada jornada de vaga d' estudiants,  s' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@xtec.cat, en Word com arxiu adjunt (no Drive); no s' acceptarà en  pdf,ni tampoc imatges del comentari. 

DIVENDRES 11 Maig 2018+0,5 punt d' actitud (s' afegirà a la nota del comentari). s' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@xtec.cat, en Word com arxiu adjunt (no Drive); no s' acceptarà en  pdf,ni tampoc imatges del comentari.

DISSABTE 12 Maig 2018 0 punt d' actitud (la nota del comentari ni suma ni baixa); s' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@xtec.cat, en Word com arxiu adjunt (no Drive);  no s' acceptarà en  pdf,ni tampoc imatges del comentari.

DIUMENGE 13 Maig 2018 -1 punt d' actitud (la nota del comentari baixa); s' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@xtec.cat, en Word com arxiu adjunt (no Drive); no s' acceptarà en  pdf,ni tampoc imatges del comentari.

FORA D' AQUESTES DATES EL COMENTARI NO SERÀ AVALUAT. RECORDEU QUE AQUEST COMENTARI ÉS EL 50% DE LA NOTA DEL TRIMESTRE. SINO ÉS LLIURAT NO ES PODRÀ FER LA NOTA MITJA AMB L' EXAMEN.  NO SERÀ AVALUAT SI NO ES LLIURA EN FORMAT PAPER EL DIMARTS 15 MAIG 2018, SI AQUEST S' HA ENVIAT PER E-MAIL. NO S' ACCEPTARAN PEN-DRIVES. 


DATA D' EXAMEN

B11 I B12
DIJOUS 24 MAIG 1ª PART (45 MINUTS) S' HA DE FER OBLIGATÒRIAMENT LES PREGUNTES 1 I 2
DIMARTS 29 MAIG 2ª PART (45 MINUTS) ES FARAN LA RESTA DE PREGUNTES. 

B.III EL PODER. MAQUIAVEL EL FI I ELS MITJANS DE LA POLÍTICA. El Príncep

BLOC III EL PODER

MAQUIAVEL

EL FI I ELS MITJANS DE LA POLÍTICA 

 El Príncep 

No és gaire habitual que els filòsofs reflexionin sobre l' exercici de la política a partir de com són veritablement els éssers humans. Maquiavel ho fa i n' extreu una sèrie de conseqüències pràctiques amb les quals aspira a poder aconsellar els governants.

Ara només ens resta veure quin ha de ser el capteniment i el govern d' un príncep amb els súbdits i els amics. I com que sé de molts que han escrit sobre aquestes coses, temo,  parlant-ne jo encara més, que no sigui tingut per presumptuós, sobretot pel fet de distanciar-me, com faré en tractar d' aquesta matèria, dels procediments dels altres. Tanmateix, essent la meva intenció d' escriure alguna cosa útil a qui hi pari atenció, m' ha semblat més convenient cercar la veritat efectiva de les coses que no pas la idea imaginària d' aquestes. N'hi ha molts que han imaginat repúbliques i principats que ningú no ha vist mai, ni ningú sap que hagin existit de veritat; perquè hi ha una separació tan gran de com es viu a com s' hauria de viure, aque aquell que deixa allò que es fa per allò que s' hauria de fer, aprén més aviat a forjar-se la ruïna que la salvació: un home que en tot vulgui fer professió de bo trobarà forçosament la ruïna enmig de tants que no són bons. D' aquí que a un príncep que es vulgui conservar li cal aprendre de poder o ser bo i de fer-ne ús o no segons la necessitat.

(...)

A un príncep, doncs, no li cal tenir totes les qualitats esmentades més amunt, però li és molt necessari que sembli posseir-les. Fins i tot m' atreveria a dir que són perjudicials si les posseeix i les practica sempre, i són útils si només fa veure de posseir-les, com semblar compassiu, lleial, humà,, íntegre, religiós i ser-ho, però estar amb l' ànim preparat de tal manera que, si cal no ser-ho, puguis i sàpiques canviar-te en tot el contrari. I has de saber que un príncep, i sobretot un príncep nou, no pot obsrvar totes aquelles coses que fan que els homes siguin tingut per bons, i sovint es veu forçat, per mantenir l' estat, d' obrar contra la fe, contra la caritat, contra la humanitat, contra la religió. I per això cal que tingui un ànim disposat a moure's segons el que li manen els vents i les variacions de la fortuna, i, tal comm he dit més amunt, no abandonar el bé, si pot, però saber entrar en el mal, si cal.

Així doncs, un príncep ha de tenir molta cura que no li surti mai de la boca res que no sigui ple de les cinc qualitats esmentades i que sembli, en veure'l i sentir-lo, tot compassió, tot lleialtat, tot integritat, tot religió. I no ni ha res de què calgui més aparentar la pràctica que aquesta darrera qualitat. Els homes, generalment, jutgen més pels ulls que per les mans, perquè a tothom li és permés de veure, però a ben pocs de tocar. Tothom veurà el que sembles,, pocs s' adonaran del que ets, i aquets pocs no gosaran oposar-se a l' opinió de la majoria que tingui el poder de l' estat que els defensa: en les accions de tots els homes, i sobretot dels prínceps, on no hi ha tribunal d' apel·lació, es mira el fi. Miri, doncs, un príncep de vèncer i mantenir l' estat; els mitjans sempre seran jutjats honorables i lloats per tothom,, perquè el vulgar de la gent es deixa portar per l' aparença i per l' èxit de les coses. En el món no hi ha res més que vulgaritat, i els pocs només poden trobar-hi un lloc si la majoria té on apuntarlar-se.

El príncep, XV-XVIII

César Borgia va ser el personatge que va inspirar "El Príncep" de Maquiavel

Material complementari:

 

 "Llevat que els filòsofs regnin en els Estats, o els qui ara són anomenats reis i governants filosofin de manera genuïna i adequada, i que coincideixin en una mateixa persona el poder polític i la filosofia, i que es prohibeixi rigorosament que marxin separadament per cada un d'aquests camins les múltiples natures que actualment ho fan així, no hi haurà estimat Glaucó, fi dels mals per als Estats ni tampoc, em sembla, en la raça dels homes; tampoc abans d'això no s'esdevindrà, en la mesura del possible, ni veurà la llum del sol, l'organització política que ara acabem de descriure. Això és el que des de fa una estona vacil·lo a dir, perquè veia que era una manera de parlar controvertida; i és difícil d'advertir que no hi ha cap més manera d'ésser feliç, tant en la vida privada com en la pública." Plató: República V, 473d-e.

 

- Experiment d' Ash. Conformitat grupal. 

- Experiment de Milgram. Obediència a l' autoritat

Bibliografia:  

CABALLERO, Francisco; LARRAURI, Maite; MONROIG, Vicent: Filosofia. Barcelona: Editorial Text. Enciclopedia Catalana, 1999. (pàgines 116 i 117) 

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 192 i 213) 

Webgrafia:

pload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Cesareborgia.jpg/256px-Cesareborgia.jpg 

https://www.youtube.com/watch?v=wt9i7ZiMed8 

BLOC III. LOCKE Assaig sobre el govern Civil Cap. XV Poder paternal, poder polític, poder despòtic

LOCKE

Assaig sobre el govern Civil

Capítol XV

Poder paternal, poder polític, poder despòtic

En primer lloc, el poder paternal (o de progenitura) no és altre que el que permet als pares de governar sobre els fills pel bé d’ aquests, fins que assoleixin l’ ús de raó o bé un estat de coneixement amb el qual hom els suposi capaços d’ entendre la norma que els ha de regir, ja sigui la llei natural o la llei civil del seu país. Capaços, repeteixo, d’ entendre-la tan bé com els altres que, com a homes lliures, viuen sota la llei. L’ afecte i la tendresa que Déu ha dipositat en el cor dels pares envers la seva descendència deixa prou clar que aquest no ha  de ser pas un govern sever ni arbitrari, sinó encaminat a oferir ajuda, instrucció i protecció als fills. Sigui com vulgui, no hi ha cap raó, com ja he demostrar, per a creure que aquest poder hagi prevalgut mai sobre la vida i la mort dels fills més que sobre la de la resta dels homes, ni podrà ningú justificar que, un cop s’ ha fet home, el fill hagi de seguir subordinat a la voluntat dels pares, ni que els lligams que hi conservi siguin altres que el respecte, l’ honor, la gratitud, l’ assistència i el suport que deu tant al pare com a la mare pel fet d haver-ne rebut la vida i l’ educació. És cert, doncs, que el poder paternal és un poder natural, però no pot de cap manera, envair el terreny del polític. El poder del pare no abasta, en absolut, la propietat del fill, la qual està exclusivament a disposició d’ aquest.

En segon lloc, el poder polític és aquell que tot home posseïa en l’ estat de natura i que ha deixat en mans de la societat –i, per tant, dels governants, en qui la societat ha posat confiança, expressa o tàcita- perquè sigui emprat en benefici d’ ell i per a la salvaguarda de les seves propietats. Aquest poder, doncs, que tots els homes tenen en l’ estat de natura, i al qual renuncien en favor de la societat sempre que aquesta els pugui garantir protecció, consisteix a fer ús de tots els mitjans que creguin adients, i que la natura els permeti, per a defensar les seves possessions, i a castigar, segons els rectes dictats de la raó, les infraccions que els altres cometin contra la llei natural, a fi de garantir tan bé como sigui possible la protecció pròpia i la de la resta de la humanitat. Per això, la finalitat i la mesura d’ aquest poder, que quan es troba en mans de cada home en l’ estat de natura és la salvaguarda de tota la societat de què forma part, és a dir, de tota la humanitat en general, no pot ser altra, una vegada en mans del magistrat, que protegir la vida, les llibertats i les propietats dels  membres de la societat. No pot ser, per tant, un poder arbitrari i absolut damunt la vida i els béns d’ aquells que hauria de protegir tant com fos possible, sinó una facultat per a dictar lleis i per annexionar-hi qualssevol càstigs que tendeixen a la defensa de la totalitat, tot amputan-ne únicament aquelles parts que, de tan corruptes, posin en perill les bones i saludables. Fora d’ això, cap altra severitat no serà lícita. I aquest poder només pot originar-se mitjançant el pacte, l’ acord i el consentiment mutu de tots els que componen la comunitat.

En tercer lloc, el poder despòtic és un poder absolut i arbitrari que un home té damunt un altre i que li permet de llevar-li la vida quan li sembli. Aquest poder no el pot conferir la natura –ja que no fa distincions entre uns homes i uns altres- ni pot ser transferit per cap mena de pacte, ja que si l’ home no posseeix aquest poder arbitrari sobre la pròpia vida, no pot pas adjudicar-lo a un altre; és, senzillament, el resultat de l’ apropiació de la vida d’ un home per part d’ un agressor quan s’ origina l’ estat de guerra. En aquest cas, com que l’ home ha abandonat la raó que Déu li havia donat perquè fos norma d erelació dels uns amb els altres, i, trencant el lligam comú que uneix la natura humana en una sola aliança i societat, ha renunciat al camí de la pau que aquella norma li ensenyava tot fent ús de la força de la guerra per a aconseguir uns fins injustos i perjudicials per a d’ altres sense tenir-hi cap dret, i ha abandonat la condició d’ home per a adoptar la de les bèsties, ja que, com elles, ha fet de la força la seva norma i el seu dret, s’ exposa d’ aquesta manera a ser destruït per la persona agredida i per la resta del gènere humà, que s’ uniran en l’ execució de la justícia com ho farien contra qualsevol altra bèstia salvatge o animal nociu amb el quan no fos possible de conviure amb tranquil·litat.

ACTIVITATS:

1.- Escriu la síntesi del text

2.- Què significa per Locke governar?

3.- Analitza l’ argumentació que Locke desenvolupa entre les línies 34 i 74, que correspon al poder polític

4.- Compara el poder despòtic de Locke amb el monarca absolut de Hobbes

5.- S’ ajusta la descripció del poder paternal de Locke, a la que tu coneixes? En què modificaries la relació de poder entre pares i fills?

Bibliografia:

ALFARO, Carme i altres autors: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgina 215) 

CABALLERO, Francisco; LARRAURI, Maite; MONROIG, Vicent: Filosofia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana S. A., 1999 (pàgines 119-121)


Webgrafia:
http://www.rschindler.com/locke.jpg
http://image.slidesharecdn.com/locke-contra-el-poder-paternal410-120921134522-phpapp01/95/locke-contra-el-poder-paternal-9-728.jpg?cb=1348253259

http://www.notable-quotes.com/l/john_locke_quote.jpg
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGC-frkXlST9Zf_nSMNG2nF9_9RPMpV0biZXBaBgUNqa9gZ0b-h9Hh4TyW4eT-5T46X14JptggrYDbB5nVZm-vnblt1uurTF4wwojwNHWp7nrFbRBUJazTkE21ypqiIar4RLsSvViMBl0/s400/image+Locke.jpg