NIETZSCHE
LA VOLUNTAT DE PODER
Així parlà Zaratustra, segona part
L' expressió de Nietzsche "voluntat de poder" inclou voler i poder alhora. El poder pot entendre's en aquest text com una relació amb si mateix, amb altres éssers humans i amb el món en general, ja que es considera que la vida mateixa és voluntat de poder; una vida més gran i més potent que la vida dels humans i dins del moviment de la qual estem immersos. Qui parla és un personatge inventat per Nietzschee: Zaratustra, que encarna el profeta que anuncia un nou tipus d' humanitat.
Pero per tal que entengueu la meva paraula sobre el bé i el mal, us diré encara la meva paraula sobre la vida i sobre la mena de tot el que viu.
Jo he fet cap a tot el que viu, he recorregut els camins més grans i els més petits, per a conèixer-ne la mena.
Amb mirall centuplicat n' he copsat l' esguard quan tenia tancada la boca: perquè em parlés el seu ull. I el seu ull m' ha parlat.
Però arreu on he trobat éssers vivents he sentit parlar també d' obediència. Tot ésser vivien és un ésser obedient.
I això és la segona cosa que m' ha dit: hom dóna ordres a aquell que no sap obeir-se a ell mateix. Així és la mena d' éssers vius.
I vet aquí la tercera cosa que he sentit: manar és més difícil que no pas obeir. I no solament perquè qui mana arrossega el pes de tots els que obeeixen, i aquest pes fàcilment l' esclafa.
Un assajar i un parany he descobert en tot manar; i sempre que mana, en fer-ho, l' ésser vivent s' arrisca.
Fins i tot quan es mana a ell mateix: també llavors ha de pensar el seu manar. De la seva pròpia llei, se n'ha de convertir en jutge i venjador i víctima.
Com és això, doncs?, em preguntava. Què és això que persuadeix l' ésser vivent a obeir i a manar i a practicar l' obediència fins i tot quan mana?
Escolteu, doncs, la meva paraula, saberuts! Comproveu seriosament si m' he arrossegat fins al cor de la vida i fins a les arrels del seu cor!
Arreu on he trobat éssers vivents, hi he trobat voluntat de poder; i àdhuc en la voluntat del criat, hi he trobat la voluntat de ser senyor.
A servir el més fort, a això convenç el més dèbil la seva voluntat, que vol dominar el que encara és més dèbil: aquest plaer és l' únic al qual no pot renunciar.
I així com el més petit es lliura al més gran, per tal d' obtenir plaer i poder sobre el més mínim: així també el màxim es lliura, i a causa del poder -arrisca la vida.
Aquesta és la donació del màxim, que és parany i perill i un joc de daus amb la mort.
I on hi ha immolació i servitud i esguards d' amor: també hi ha voluntat de ser senyor. Per camins secrets s' esmuny el més dèbil al castell i fins al cor del més fort -i li roba poder.
I vet aquí el misteri que m' ha confiat la vida mateixa: "Guaita", digué, "jo sóc allò que s' ha de dominar sempre a si mateix.
"Certament, d' això en dieu voluntat d' engendrar o instint de finalitat, de més altura, de més llunyania, de més varietat: però tot això és una única cosa i un únic misteri.
"Més m' estimo enfonsar-me en el meu ocàs abans que desdir-me d' aquesta única cosa; i, en veritat, allà on hi ha ocàs i fulles que cauen, fixa-t'hi, allà la vida s' immola ella mateixa -a causa del poder!
"Perquè he de ser lluita i esdevenir i finalitat i contradicció de les finalitats: tant de bo la meva voluntat copsi també per quins camins tortuosos li cal anar!
"Sigui el que sigui allò que jo creï i que jo estimi,- aviat em cal tornar-me adversari seu i del meu amor: així ho vol la meva voluntat.
(...)
"Només on hi ha vida, hi ha també voluntat: però no pas voluntat de vida, ans -així t' ho ensenyo jo -voluntat de poder!
"Moltes són les coses que l' ésser vivent prea més altres que la vida mateixa; però en el mateix prear parla -la voluntat de poder!"
Això fou el que antany m' ensenyà la vida: i amb això us resolc, tan saberuts, fins i tot l' enigma del vostre cor.
En veritat, jo us dic: El bé i el mal que no fossin moridors -no existeixen! A partir d' un mateix, sempre de nou, s' ha de dominar un mateix.
Amb els vostres valors i amb les vostres paraules del bé i del mal practiqueu la vostra puixança, valoradors; i aquest és el vostre amor secret i la resplendor, el tremolor i el desbordament de la vostra ànima.
Però una puixança més forta sorgeix dels vostres valors i una nova dominació: en la qual es trenquen ou i closca.
I qui ha de ser un creador en el bé i en el mal: en veritat, ha de ser abans un anihilador i ha de destruir els valors.
Per això al bé suprem pertany el suprem mal: però aquell és el bé creador.
Parlem ara d' això, saberuts, per bé que sigui repugnant. Callar és pitjor; totes les veritats callades es tornen verinoses.
I que caigui a trossos tot allò que en les nostres veritats -pugui caure a trossos! Encara hi ha moltes cases per construir!
Així parlà Zaratustra.
(pàgines 125-127)
- Visionarem la pel·lícula:
"El dia que Nietzsche lloró"
(pàgines 125-127)
- Visionarem la pel·lícula:
"El dia que Nietzsche lloró"
BIBLIOGRAFIA UTILITZADA:
CABALLERO, Francisco; LARRAURI, Maite; MONROIG, Vicent: Filosofia. Barcelona: Editorial Text. Enciclopedia Catalana, 1999.
WEBGRAFIA:
WEBGRAFIA:
No hay comentarios:
Publicar un comentario