FILOSOFIA DE LA CULTURA
Títol del curs del Col·legi de Llicenciats, impartit per Lluís Roca Jusmet.
1 Juliol 2013 (2ª part)
Apunts desenvolupats per Sílvia Gil Cordero
Cita Lluís Roca i Jusmet a Raymond WILLIAMS i la seva obra, Vocabulario de la cultura:
Però fa esment de l' ús de la paraula cultura a partir de L' imaginaire de Jean-Paul SARTRE.
El món ve de la percepció i l' imaginari ens permet veure en el futur, possibilitats. Però, Jacques LACAN critica a SARTRE, quan diu que ens hem de basar en la percepció. Per Lacan, cau en la il·lussió de l’ empirisme, ja que l’ imaginari són construccions a partir del llenguatge. Un “objecte” és una construcció. (En una nota personal, puc afegir que efectivament el FENOMEN Kantià, és una construcció entre la impressió+coordenades espai-temps del subjecte). La Ideologia té una part de discurs, però, també d’ imaginari. Un racista, té un imaginari i un discurs. Una part irracional i una part racional.
Jacques LACAN parla de:
- simbòlic= llei, llenguatge, conceptes
- imaginari= representacions, imatges
- real = tota la resta
Hi ha un escriptor de Kansas que ara es pregunta perquè gent de classe bàsicament proletària, vota als republicans. La resposta és que els demòcrates obliden fer campanyes dirigint-se a aquesta classe proletària, adreçant-se a les classes mitges i altes; en canvi, els republicans i el Tea Party [5] , comencen a fer servir un llenguatge proper als proletaris. Votants doncs, dels demòcrates són els arquitectes, professors universitaris, liberals; els republicans defensen el patriotisme, però, quan guanyen treuen impostos als rics, ja que responen a l’ imaginari del país. Aquell qui sap entrar en l’ imaginari col·lectiu, guanya les eleccions.
És el mateix Identitat que Identificació? Identificació té a veure amb formar part d’ un grup, o participar del seu sentiment. Per Cornelius CASTORIADIS ( La Institución imaginaria de la sociedad, Fábula Busquets Editores), el simbòlic forma part de l’ imaginari (respon a Lacan). De les imatges, sorgeixen les normes. Diu que l’ imaginari és un magma, i les normes sorgeixen d’ aquest magma, com productes seus secundaris.
La cultura és un producte social, però, què és la societat? Quin és el límit entre una societat i una altra? Potser tenir elements polítics, econòmics, culturals comuns?
El sociòleg Immanuel WALLERSTEIN té una obra titulada El moderno sistema-mundo (The modern world-system). El món actual està globalitzat de tal manera que per entendre què passa al barri, s’ ha d’ entendre què passa al món. El capitalisme és interestatal, per això no pot haver una hegemonia o un imperialisme. En aquestes circumstàncies, com dona lloc el saber? El saber es donarà apareixent la ciència moderna, les Universitats i la diferència entre:
- cultura científica (que té prioritat)
- cultura humanística on s’ inscriu la Filosofía com Opinió; les Ciències Socials (d’ Occident i d’ Orient i Societats Primitives) i, la Història.
(Com a aportació personal, afegeixo que seria interessant recordar les obres de Michel FOUCAULT, Las palabras y las cosas o, la de Max WEBER, La ética protestante y el espíritu del capitalismo)
L’ antropòleg estudia les societats primitives on tot és cultura. Nosaltres tenim: economia, ciències polítiques, sociologia...Segons WALLERSTEIN, hi ha un procès que impedeix, per la seva fragmentació, la seva comprensió, és a dir, la comprensió global del món.
La lògica del capitalisme està montada per a guanyar cada cop més, de manera infinita. Això és absurd, perquè porta a la destrucció.
BIBLIOGRAFIA:
FOUCAULT, Las palabras y las cosas. Una arqueología de las ciencias humanas. Siglo XXI editores, 1ª edición en español 1968, 31ª ed., 2004 (Título original: Les mots et les choses, une archéologie des siences humaines. París: Éditions Gallimard, 1966)
WEBGRAFIA:
[1] FOUCAULT, Las palabras y las cosas Página 68.
Veure també, la pel·lícula “El pequeño salvaje” de François Truffaut, 1969 : http://www.youtube.com/watch?v=WKHbs4Wv7IM&feature=relmfu
[3] FOUCAULT, Las palabras y las cosas. Página 88
[4] FOUCAULT, Las palabras y las cosas. Página 93
[5] El Tea Party Movement (a veces traducido como Partido del Té1 ) es un movimiento político estadounidense antielitista2 de derecha centrado en una política fiscalmente conservadora, y definido por el originalismo, es decir, la vuelta a los orígenes filosófico-constitucionales de los Estados Unidos
No hay comentarios:
Publicar un comentario