FILOSOFIA DE LA CULTURA
Títol del curs del Col·legi de Llicenciats, impartit per Lluís Roca Jusmet.
1 Juliol 2013 (1ª part)
Apunts desenvolupats per Sílvia Gil Cordero
La paraula cultura, què significa? Què és? On és la trampa? Per tothom té el mateix significat?
Podríem començar per dir que la paraula “cultura” es pot veure de les següents maneres:
1.- Particular: Cultura catalana; cultura andalusa
Universal: Pròpia de tots els éssers humans, si ens atenyem al seu sentit ontològic.
2.- Com a element distintiu. Segons BORDIEU que té un llibre que es diu La distinción , la cultura té a veure amb certes connotacions que es tradueixen com ara dir si una persona té molta cultura (positiva) o té poca cultura (negativa).
3.- Podem establir així mateix, la diferència entre naturalistes=etòlegs i culturalistes. Pels etòlegs, l’ ésser humà és un animal més. Pels culturalistes, l’ ésser humà és pròpiament, manifestació de la “cultura”, ja que tot en ell és cultura.
4.- Cultura és, també alguna cosa adquirida (aprenentatge; transmissió) i no innata. L’ instint no és cultura. No obstant, si entenem que la cosa adquirida és aprenentage i transmissió ens trobem que no sempre és exclusiva dels éssers humans.
Pels culturalistes, l’ ésser humà té un món cultural. És la mediació entre nosaltres i el nostre entorn. I, el tema central és el llenguatge.
És en aquest punt, on jo trobo la relació entre les paraules de Lluís Roca Jusmet, amb el llibre de Michel FOUCAULT, Las palabras y las cosas. Com diu Foucault, l’ enfant sauvage, Víctor de l’ Aveyron, al ser observat pel seu mestre i descobridor Jean Itard, demostra que és el signe el que diferencia a l’ home de l’ animal, ja que transforma l’ instint en coneixement racional. D’ aquesta manera, serà possible la diferencia entre allò que està bé i, allò que està malament.
“Es el signo el que traza la partición entre el hombre y el animal; el que transforma la imaginación en memoria voluntaria, la atención espontánea en reflexión, el instinto en conocimiento racional. Es también el signo cuya falla ha sido descubierta por Itard en el salvaje de l’ Aveyron. Los signos naturales no son sino el esbozo rudimentario, el dibujo lejano que sólo quedará terminado por la instauración de lo arbitrario, frente a estos signos de convención” [1]
El professor Lluís Roca Jusmet, cita a Ernst CASSIRER, i la seva obra Antropología filosófica. Allà, se’ns parla del cas de Helen Keller. Cassirer il·lustra allò que vol dir, amb un episodi notable en la vida d'Helen Keller, sorda, muda i cega, qui va tenir accés al llenguatge humà, no gradualment com en els nens normals, sinó de sobte, en una revelació gairebé miraculosa. Anna Sullivan, la mestre que va tenir Helen Keller, ho va descriure d’ una manera semblant a aquesta:
Aquest matí, mentre ella rentava, volia saber el nom d’ "aigua". Quan ella vol saber el nom de qualsevol cosa, apunta a la mateixa i dóna un copet a la mà. Vaig escriure "w-a-t-e-r" i no vaig pensar més al respecte, fins després de l'esmorzar ... [Posteriorment] Vàrem sortir cap a la bomba d’ aigua de la casa, i jo vaig fer que l’ Helen mantingués la seva tassa sota del raig d’ aigua. Quan l'aigua freda va brollar, omplint la tassa, vaig escriure "W-a-t-e-r" a la mà lliure de l’Helen. La paraula tan a prop de la sensació de l'aigua freda corrent sobre la seva mà, semblava espantar-la. Va deixar la tassa i es va quedar com paralitzada. Se li va il·luminar la cara. Va escriure “aigua” en diverses ocasions. Després es va deixar caure a terra i va preguntar pel seu nom i es va referir a la bomba i l'enreixat i de sobte es va tornar preguntant pel meu nom. Li vaig escriure "mestre." Tot el camí de tornada a la casa va ser molt emocionant, i va aprendre el nom de cada objecte que tocava, de manera que en poques hores s'havia afegit trenta noves paraules al seu vocabulari. [. . .] Tot ha de tenir un nom ara.
Per il·lustrar aquest fragment, es pot visionar la pel.lícula de 1962, “El milagro de Anna Sullivan”:
Però, tal i com ens fa notar el professor Roca Jusmet, si el llenguatge és mediació, aleshores perdem el món animal. Quines implicacions pot tenir això? Per una banda:
2.- Per altra, recordem que CHOMSKY diu que hi ha una estructura similar en les diferents llengües.
És a dir:
“Chomsky pensó que debería haber considerables similitudes entre la estructura profunda de distintas lenguas, y que esas estructuras revelarían propiedades comunes a todas las lenguas que estaban escondidas bajo la estructura superficial. Es discutible que la motivación para introducir las transformaciones era simplemente hacer gramáticas más (matemáticamente) poderosas, en lugar de explicar el origen de las variaciones sintácticas entre las lenguas. Aunque, para Chomsky, la capacidad de una teoría gramatical a la hora de generalizarse en su análisis de distintas lenguas es fundamental, algunas obras clave al inicio de la Gramática transformacional (por ejemplo, la obra de Chomsky Aspects of the Theory of Syntax 1965) hacen hincapié en el papel que juegan las transformaciones para obtener el nivel necesario de poder matemático” . [2]
Se m’ acut que podem tornar altra vegada al llibre de FOUCAULT, Las palabras y las cosas. Tal i com jo mateixa vaig escriure en una altra ocasió:
“Parece obvio que la "enunciación es una operación sucesiva" y que el lenguaje no puede expresar el pensamiento todo de golpe. Es el orden en el espacio. Sin embargo, "la sucesión no es la misma en todas las lenguas: algunas colocan la acción en la mitad de la frase: otras al final... lo que hace que las lenguas extrañas sean opacas unas a otras y tan difíciles de traducir, es la incompatibilidad de su sucesión, más que la diferencia de las palabras. Con relación al orden evidente, necesario, universal, que la ciencia y, en especial, el álgebra, introducen en la representación, el lenguaje es espontáneo, irreflexionado; es, por así decirlo, natural. “ [3]
Les ciències del llenguatge es divideixen en gramàtica i retòrica. La gramàtica, ens diu FOUCAULT, té a veure amb l’ ordre succesiu de les paraules en el temps i planteja la posibilitat d’ un idioma comú universal a tots : "De allí, la posibilidad de hacer una historia de la libertad y de la esclavitud a partir de los idiomas, o aun una historia de las opiniones, de los prejuicios, de las supersticiones, de las creencias de todos los órdenes...”[4]. L’ idioma més arcaic de tots, escriu a Las palabras y las cosas, serà l’ hebreu, però, a partir del segle XVII, són els idiomes els que desenvolupen les representacions...Segons el parer de Foucault, haurà tipologies de l’ ordre:
1.- Grup d’ idiomes que coloquen primer el subjecte del que es parla; després, l’ acció com ara el francès, l’ anglès o l’ espanyol.
2.- Grup d’ idiomes que fan precedir l’ acció, l’ objecte o la circumstància com ara el llatí.
3.- Grup mixte, com el grec o el teutònic.
Afirma el professor Lluís Roca, que la cultura humana és un complement on no arriba l’ instint i, si es pot, es transmet...o, potser és un suplement? La cultura crea realitats i problemes nous. El llenguatge és una capacitat innata. Ens inventem llengües. Tenim plasticitat neuronal.
Pel neurocientífic Antonio DAMASIO, la ment és un producte del cervell. Des del moment en què tenim memòria, tenim restes de percepcions. És a dir, d’ imaginari.
En aquest article, podem llegir:
“La consciencia tiene muchos niveles de control, desde los más simples hasta los más humanos, como la consciencia autobiográfica. El origen de todos es muy similar en todos los animales. Pero en otras especies no ha llegado tan alto como en la nuestra.”
Pel que fa als animals, Lluís Roca Jusmet ens parla de la pel·lícula “El perro blanco” dirigida per Samuel Fuller:
“Al volver del rodaje de una película, una joven actriz atropella a un perro pastor alemán de pelaje blanco. Inmediatamente lo lleva a un veterinario para que le cure las heridas y coloca anuncios para localizar a su dueño. Como nadie lo reclama, se queda con él, pero un día ataca sin motivo a una mujer negra. Entonces la joven descubre, horrorizada, que el perro está adiestrado para atacar a personas de color. Curtis Hanson (director de "L.A. Confidential") colaboró con Fuller en la adaptación de la novela de Romain Gary. (FILMAFFINITY)”
Pot un animal ensinistrat per matar, tornar enrera en els seus records? La tesi de la pel·lícula és que se li superposen dues tendències, la racista i l’ antirascista, sense que el gos pugui distingir entre les dues.
Segons tinc entès, Gregory BATESON, marit de l’ antropòloga Margaret MEAD, és conegut pel desenvolupament de la teoria del “doble vincle”; parla d’ aquest darrer, com a esquizofrenealògic, és a dir, originador de l’ esquizofrenia en els humans, juntament amb un dels líders de la teoria de la comunicació Paul WATZLAWICK, el seu col·laborador en el Mental Research Intitute de Palo Alto. Un doble vincle es dona quan una persona rep dues informacions contraposades.
Ho podem fer els humans això de revertir records? Canviar costums? Hi ha una pel·lícula interessant al respecte, “American History X”, un film dirigit per Tony Kaye:
“Daniel Vinyard (Edward Furlong) es obligado por su director de instituto a hacer un trabajo sobre el encarcelamiento de su hermano mayor, Derek Vinyard (Edward Norton). Derek es un joven perteneciente a un grupo de ideología nazi, quien es encarcelado por asesinar a dos jóvenes afroamericanos a los que sorprendió cuando estaban robando su vehículo. Así que durante la estancia en la cárcel, su hermano Daniel lo idolatra e intenta seguir equivocadamente sus pasos, consecuencia de que el director intente sobreavisarle.
Mientras, en la cárcel, Derek se encuentra con una serie de neonazis que se relacionan con bandas de otras razas sólo para que les consigan droga. Esto hará a Derek ver que ellos no creen en su propia ideología y le hace ver la vida de manera menos superficial. Los neonazis de la prisión le violan como traición, y sobrevive en la cárcel gracias a un amigo de color que lo protege a sus espaldas, y al director de su antiguo instituto. Cuando sale, ve la vida de manera distinta y se encuentra con la sorpresa del cambio de su hermano, que sigue a Cameron, líder en su ciudad de la antigua banda de Derek. Dándose cuenta de que puede correr su misma suerte, Derek intentará no sólo enmendar los errores del pasado, sino alejar a su hermano de ese peligroso mundo.”
(Descans)
[1] FOUCAULT, Las palabras y las cosas Página 68.
[3] FOUCAULT, Las palabras y las cosas. Página 88
[4] FOUCAULT, Las palabras y las cosas. Página 93
BIBLIOGRAFIA:
WEBGRAFIA:
https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=IIu70Jo38eo
