miércoles, 24 de abril de 2019

BLOC III. FOUCAULT: FORMES DE RESISTÈNCIA A

MICHEL FOUCAULT
FORMES DE RESISTÈNCIA A
 Dos assaigs sobre el subjecte i el poder




Aquest text va ser escrit en els anys vuitanta i és el resultat de l' impacte que certs moviments socials i polítics -que encara existeixen avui dia- van tenir sobre Foucault. Per això l' estudi del poder es planteja en aquest text associat a certes resistències. L' anàlisi de les resistències al poder permet justament entendre en què consisteixen les relacions de poder.

Pel que fa a les relacions de poder, per a comprendre en què consisteixen, potser caldria analitzar les formes de resistència i els esforços desplegats per a provar de dissociar aquestes relacions.

Proposaré, com a punt de partença, prendre una sèrie d' oposicions que s'han desenvolupat en aquests darrers anys: l' oposició al poder dels homes sobre les dones, dels pares sobre els fills, de la psiquiatria sobre els malalts mentals, de la medicina sobre la població, de l' Administració sobre la manera de viure de la gent.

No n'hi ha prou de dir que aquestes oposicions són lluites contra l' autoritat; cal provar de definir més precisament el que tenen en comú.

1) Són lluites "transversals"; vull dir amb això que no es limiten a un país particular. És clar que certs països n' afavoreixen el desenvolupament, tot facilitant-ne l' extensió, però no estan restringides a un tipus particular de govern polític o econòmic.

2) La finalitat d' aquestes lluites consisteix en els efectes de poder com a tals. Per exemple, el retret que hom fa a la professió mèdica no és d' antuvi el fet de ser una empresa de caràcter lucratiu, sinó d' exercir sense control un poder sobre els cossos, la salut dels individus, la seva vida i la seva mort.

3) Són lluites "immediates", i això per dues raons. En primer lloc perquè la gent critica les instàncies de poder que té més a prop, les que exerceixen la seva acció sobre els individus. No busca "l' enemic número 1", sinó l' enemic immediat. Tot seguit, no es planteja que la solució del seu problema resideixi en un avenir qualsevol (és a dir, en una promesa d' alliberament, de revolució, en la fi del conflicte de classes). Respecte a una escala teòrica d' explicació o a l' ordre revolucionari que l' historiador polaritza, són lluites anàrquiques. 

Però aquestes no són les seves característiques més originals. La seva especificitat es defineix més aviat com segueix:

4) Són lluites que posen en qüestió la condició del individu: per una banda, afirmen el dret a la diferència i subratllen tot allò que pot fer els individus veritablement individuals; d' altra banda, ataquen tot el que pot aïllar l' individu, separar-lo dels altres, escindir la vida comunitària, constrènyer l' individu a replegar-se sobre ell mateix i subjectar-lo a una identitat pròpia. 

Aquestes lluites no estan exactament a favor o en contra de l' "individu", sinó que s' oposen al que es podria anomenar el "govern mitjançant la individualització".

5) Oposen una resistència als efectes de poder que estan lligats al saber, a la competència i a la qualificació. Lluiten contra els privilegis de saber. Però també s' oposen al misteri, a la deformació i a tot el que pot haver-hi de mistificador en les representacions que hom imposa a la gent.

No hi ha res de "cientista" en tot això (és a dir, cap creença dogmàtica en el valor del saber científic), però no hi ha tampoc rebuig escèptic o relativista de tota veritat certificada. El que es posa en qüestió és la manera com el saber circula i funciona, les seves relacions amb el poder. En una paraula, el règim del saber.

6) En fi, totes les lluites actuals giren al voltant de la mateixa qüestió: qui som nosaltres? Són un rebuig de les abstracciones, un rebuig de la violència econòmica i ideològica exercida per l' Estat, que ignora qui som individualment, i també un rebuig de la inquisició científica o administrativa que determina la nostra identitat.

Per a resumir, el principal objectiu d' aquestes lluites no és tant atacar aquesta o l' altra institució de poder, grup, o classe, o èlit, com ara una tècnica particular, una forma de poder.

Aquesta forma de poder s' exerceix en la vida quotidiana immediata, classifica els individus en categories, els designa per la seva individualitat pròpia, els subjecta a la seva identitat, els imposa una llei de veritat que els cal reconèixer i que els altres han de reconèixer en ells. És una forma de poder que transforma els individus en subjectes. La paraula subjecte té dos sentits: subjecte sotmès a l' altre mitjançant el control i la dependència, i subjecte lligat a la seva pròpia identitat per la consciència o el coneixement de si mateix. En ambdós casos, aquesta paraula suggereix una forma de poder que subjuga i subjecta.

- Vídeo: Michel Foucault & Noam Chomsky





Bibliografia:  

CABALLERO, Francisco; LARRAURI, Maite; MONROIG, Vicent: Filosofia. Barcelona: Editorial Text. Enciclopedia Catalana, 1999. (pàgines 122-124) 

Webgrafia:

miércoles, 10 de abril de 2019

BLOC III EL PODER . COM. DE TEXT A CASA (GOLDING)

BLOC III
EL PODER 
COMENTARI DE TEXT  PER FER A CASA

Resultat d'imatges de EL SEÑOR DE LAS MOSCAS


“Meres paraules no podien expressar el sord dolor que sentia. Va guardar silenci, mentre les brillants estrelles es vessaven i ballaven per tot el cel. Sam es va moure intranquil. - De debò, Ralph, és millor que et vagis. Ralph va tornar a alçar els ulls. - Vosaltres dos no us heu empastifat. Com podeu ...? Si fos de dia ...Si fos de dia sentirien la coïssor de la vergonya per admetre aquelles coses. Però la nit era fosca. 

Eric va parlar primer, però de seguida els bessons van reprendre la seva parla antifonal. - Has de anar-te'n perquè aquí no estàs segur ... -... ens van obligar. Ens van fer mal ... - Qui? ¿Jack? - Oh no ... Es van inclinar a prop seu i van baixar les seves veus. - Ves, Ralph ... -... és una tribu ... -... no podíem fer una altra cosa ... Quan de nou va parlar Ralph, ho va fer amb veu més apagada; semblava faltar-li el alè. - Però què he fet jo? M'era simpàtic ... i jo només volia que ens vinguessin a rescatar ... De nou es van vessar els estels pel cel. Eric va sacsejar el cap preocupat. - Escolta, Ralph. No tractis de fer les coses amb sentit comú. Això ja s’ha acabat...”  
GOLDING, William: El Senyor de les mosques 



1.- Digues amb les teves paraules, i sense repetir, de què va el text. (2,5p)
2.- Posa-li un títol filosòfic (1p)
3.- Relaciona aquest text, de manera argumentativa,  amb les teories de Hobbes, Locke, Maquiavel, Woolf, Girard, Freud. (4,5p) (Cinc autors mínim) 
4.- Fes una opinió personal i mira si pots trobar relació amb l' actualitat o la història recent. (2p)

DATES DE LLIURAMENT:

B11 
DIMARTS 30 Abril 2019 +1 punt d' actitud (s' afegirà a la nota del comentari).  S' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@inscampsblancs.cat, en Word com arxiu adjunt (no Drive); no s' acceptarà en  pdf,ni tampoc imatges o fotografies del comentari. S'ha d' entregar en mà a la professora a l' hora de classe habitual. Novetat: S'ha de penjar al Class-Room. 
DIMECRES 1 Maig 2019+0,5 punt d' actitud (s' afegirà a la nota del comentari). s' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@inscampsblancs.cat en Word com arxiu adjunt (no Drive); no s' acceptarà en  pdf,ni tampoc imatges o fotografies del comentari. Novetat: S'ha de penjar al Class-Room. 
DIJOUS 2 Maig 2018 0 punt d' actitud (la nota del comentari ni suma ni baixa); s' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@inscampsblancs.cat, en Word com arxiu adjunt (no Drive);  no s' acceptarà en  pdf,ni tampoc imatges o fotografies del comentari. Novetat: S'ha de penjar al Class-Room. 
DIVENDRES 3 Maig 2018 -1 punt d' actitud (la nota del comentari baixa); s' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@inscampsblancs.cat, en Word com arxiu adjunt (no Drive); no s' acceptarà en  pdf,ni tampoc imatges o fotografies del comentari. Novetat: S'ha de penjar al Class-Room. 


B12 
DIMARTS 30 Abril 2019 +1 punt d' actitud (s' afegirà a la nota del comentari).  S' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@inscampsblancs.cat, en Word com arxiu adjunt (no Drive); no s' acceptarà en  pdf,ni tampoc imatges o fotografies del comentari. S'ha d' entregar en mà a la professora a l' hora de classe habitual. Novetat: S'ha de penjar al Class-Room. 
DIVENDRES 3 Maig 2019+0,5 punt d' actitud (s' afegirà a la nota del comentari). s' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@inscampsblancs.cat en Word com arxiu adjunt (no Drive); no s' acceptarà en  pdf,ni tampoc imatges o fotografies del comentari. S'ha d' entregar en mà a la professora a l' hora de classe habitual.  Novetat: S'ha de penjar al Class-Room. 
DISSABTE 4 Maig 2018 0 punt d' actitud (la nota del comentari ni suma ni baixa); s' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@inscampsblancs.cat, en Word com arxiu adjunt (no Drive);  no s' acceptarà en  pdf,ni tampoc imatges o fotografies del comentari. Novetat: S'ha de penjar al Class-Room. 
DIUMENGE 5 Maig 2018 -1 punt d' actitud (la nota del comentari baixa); s' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@inscampsblancs.cat, en Word com arxiu adjunt (no Drive); no s' acceptarà en  pdf,ni tampoc imatges o fotografies del comentari. Novetat: S'ha de penjar al Class-Room. 


FORA D' AQUESTES DATES EL COMENTARI NO SERÀ AVALUAT. 

RECORDEU QUE AQUEST COMENTARI ÉS EL 50% DE LA NOTA DEL TRIMESTRE. SI NO ÉS LLIURAT NO ES PODRÀ FER LA NOTA MITJA AMB L' EXAMEN.  

NO SERÀ AVALUAT SI NO ES LLIURA EN FORMAT PAPER DIMARTS 30 ABRIL I DIVENDRES 3 DE MAIG. 

EL DIMARTS 7  MAIG 2019, S' ACCEPTARÀ EL LLIURAMENT EN PAPER A L' HORA DE CLASSE EL TREBALLS DEL DIMECRES (PER SER FESTIU, B11), DIJOUS (B11) DIVENDRES (B11) DISSABTE (B12) I DIUMENGE (B12) . 

NO S' ACCEPTARAN PEN-DRIVES. 

ELS TREBALLS NO ES PODEN LLIURAR A LA GUIXETA DE LA SALA DE PROFESSORS, NOMÉS EN MÀ A LA PROFESSORA.  


PROPOSTA DE DATA D' EXAMEN 

B11

DIMARTS 28 MAIG 1ª PART (45 MINUTS): S' HA DE FER OBLIGATÒRIAMENT LES PREGUNTES 1 I 2. ES FARAN LA RESTA DE PREGUNTES. 
DIMECRES 29 MAIG 2ª PART (45 MINUTS): ES FARAN LA RESTA DE PREGUNTES. 


B12

DIVENDRES 24 MAIG 1ª PART (45 MINUTS):S' HA DE FER OBLIGATÒRIAMENT LES PREGUNTES 1 I 2 
DIMARTS 28 MAIG 2ª PART (45 MINUTS): ES FARAN LA RESTA DE PREGUNTES. 


ELS TREBALLS OPCIONALS, FOTOFILOSOFIA O CÒMICS,  ES PODRAN LLIURAR AL CLASS-ROOM EL PRIMER DIA DE L' EXAMEN. La seva vàlua total és de +1 punt si conté la Webgrafia (si no és així 0,10 dècimes de punt enlloc de 0,25p.) 

B11: DIMECRES 22 MAIG
B12: DIVENDRES 24 MAIG 

Webgrafia: 
https://www.abc.es/play/pelicula/el-senor-de-las-moscas-10090/



lunes, 8 de abril de 2019

BLOC III EL PODER MAQUIAVEL EL FI I ELS MITJANS DE LA POLÍTICA El Príncep

BLOC III EL PODER

MAQUIAVEL

EL FI I ELS MITJANS DE LA POLÍTICA 

 El Príncep 



No és gaire habitual que els filòsofs reflexionin sobre l' exercici de la política a partir de com són veritablement els éssers humans. Maquiavel ho fa i n' extreu una sèrie de conseqüències pràctiques amb les quals aspira a poder aconsellar els governants.

Ara només ens resta veure quin ha de ser el capteniment i el govern d' un príncep amb els súbdits i els amics. I com que sé de molts que han escrit sobre aquestes coses, temo,  parlant-ne jo encara més, que no sigui tingut per presumptuós, sobretot pel fet de distanciar-me, com faré en tractar d' aquesta matèria, dels procediments dels altres. Tanmateix, essent la meva intenció d' escriure alguna cosa útil a qui hi pari atenció, m' ha semblat més convenient cercar la veritat efectiva de les coses que no pas la idea imaginària d' aquestes. N'hi ha molts que han imaginat repúbliques i principats que ningú no ha vist mai, ni ningú sap que hagin existit de veritat; perquè hi ha una separació tan gran de com es viu a com s' hauria de viure, aque aquell que deixa allò que es fa per allò que s' hauria de fer, aprén més aviat a forjar-se la ruïna que la salvació: un home que en tot vulgui fer professió de bo trobarà forçosament la ruïna enmig de tants que no són bons. D' aquí que a un príncep que es vulgui conservar li cal aprendre de poder o ser bo i de fer-ne ús o no segons la necessitat.
(...)

A un príncep, doncs, no li cal tenir totes les qualitats esmentades més amunt, però li és molt necessari que sembli posseir-les. Fins i tot m' atreveria a dir que són perjudicials si les posseeix i les practica sempre, i són útils si només fa veure de posseir-les, com semblar compassiu, lleial, humà,, íntegre, religiós i ser-ho, però estar amb l' ànim preparat de tal manera que, si cal no ser-ho, puguis i sàpiques canviar-te en tot el contrari. I has de saber que un príncep, i sobretot un príncep nou, no pot obsrvar totes aquelles coses que fan que els homes siguin tingut per bons, i sovint es veu forçat, per mantenir l' estat, d' obrar contra la fe, contra la caritat, contra la humanitat, contra la religió. I per això cal que tingui un ànim disposat a moure's segons el que li manen els vents i les variacions de la fortuna, i, tal comm he dit més amunt, no abandonar el bé, si pot, però saber entrar en el mal, si cal.

Així doncs, un príncep ha de tenir molta cura que no li surti mai de la boca res que no sigui ple de les cinc qualitats esmentades i que sembli, en veure'l i sentir-lo, tot compassió, tot lleialtat, tot integritat, tot religió. I no ni ha res de què calgui més aparentar la pràctica que aquesta darrera qualitat. Els homes, generalment, jutgen més pels ulls que per les mans, perquè a tothom li és permés de veure, però a ben pocs de tocar. Tothom veurà el que sembles,, pocs s' adonaran del que ets, i aquets pocs no gosaran oposar-se a l' opinió de la majoria que tingui el poder de l' estat que els defensa: en les accions de tots els homes, i sobretot dels prínceps, on no hi ha tribunal d' apel·lació, es mira el fi. Miri, doncs, un príncep de vèncer i mantenir l' estat; els mitjans sempre seran jutjats honorables i lloats per tothom,, perquè el vulgar de la gent es deixa portar per l' aparença i per l' èxit de les coses. En el món no hi ha res més que vulgaritat, i els pocs només poden trobar-hi un lloc si la majoria té on apuntarlar-se.

El príncep, XV-XVIII


César Borgia va ser el personatge que va inspirar "El Príncep" de Maquiavel


Material complementari:


 

 "Llevat que els filòsofs regnin en els Estats, o els qui ara són anomenats reis i governants filosofin de manera genuïna i adequada, i que coincideixin en una mateixa persona el poder polític i la filosofia, i que es prohibeixi rigorosament que marxin separadament per cada un d'aquests camins les múltiples natures que actualment ho fan així, no hi haurà estimat Glaucó, fi dels mals per als Estats ni tampoc, em sembla, en la raça dels homes; tampoc abans d'això no s'esdevindrà, en la mesura del possible, ni veurà la llum del sol, l'organització política que ara acabem de descriure. Això és el que des de fa una estona vacil·lo a dir, perquè veia que era una manera de parlar controvertida; i és difícil d'advertir que no hi ha cap més manera d'ésser feliç, tant en la vida privada com en la pública." Plató: República V, 473d-e.

 



"...aquets pocs no gosaran oposar-se a l' opinió de la majoria que tingui el poder..." (Maquiavel) 

- Experiment d' Ash. Conformitat grupal. 



- Experiment de Milgram. Obediència a l' autoritat




                                  - La banalidad del mal y Hannnah Arendt (extracto película)



*A la pel·lícula es menciona a Adolf Eichmann: 

Otto Adolf Eichmann (Solingen19 de març de 1906 - Ramla31 de maig de 1962) fou un militar alemany, tinent coronel de les SS (Obersturmbannführer). Fou el responsable directe de la solució final principalment a Polònia i els transports de deportats als camps de concentració alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Va ser l'encarregat de l'organització de la logística de transports de l'Holocaust

                                     - Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen 




Bibliografia:  


CABALLERO, Francisco; LARRAURI, Maite; MONROIG, Vicent: Filosofia. Barcelona: Editorial Text. Enciclopedia Catalana, 1999. (pàgines 116 i 117) 

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 192 i 213) 


Webgrafia: