martes, 16 de mayo de 2017

BlOC III. EL PODER. FOUCAULT. FORMES DE RESISTÈNCIA A Dos assaigs sobre el subjecte i el poder

MICHEL FOUCAULT
FORMES DE RESISTÈNCIA A
 Dos assaigs sobre el subjecte i el poder



Aquest text va ser escrit en els anys vuitanta i és el resultat de l' impacte que certs moviments socials i polítics -que encara existeixen avui dia- van tenir sobre Foucault. Per això l' estudi del poder es planteja en aquest text associat a certes resistències. L' anàlisi de les resistències al poder permet justament entendre en què consisteixen les relacions de poder.

Pel que fa a les relacions de poder, per a comprendre en què consisteixen, potser caldria analitzar les formes de resistència i els esforços desplegats per a provar de dissociar aquestes relacions.

Proposaré, com a punt de partença, prendre una sèrie d' oposicions que s'han desenvolupat en aquests darrers anys: l' oposició al poder dels homes sobre les dones, dels pares sobre els fills, de la psiquiatria sobre els malalts mentals, de la medicina sobre la població, de l' Administració sobre la manera de viure de la gent.

No n'hi ha prou de dir que aquestes oposicions són lluites contra l' autoritat; cal provar de definir més precisament el que tenen en comú.

1) Són lluites "transversals"; vull dir amb això que no es limiten a un país particular. És clar que certs països n' afavoreixen el desenvolupament, tot facilitant-ne l' extensió, però no estan restringides a un tipus particular de govern polític o econòmic.

2) La finalitat d' aquestes lluites consisteix en els efectes de poder com a tals. Per exemple, el retret que hom fa a la professió mèdica no és d' antuvi el fet de ser una empresa de caràcter lucratiu, sinó d' exercir sense control un poder sobre els cossos, la salut dels individus, la seva vida i la seva mort.

3) Són lluites "immediates", i això per dues raons. En primer lloc perquè la gent critica les instàncies de poder que té més a prop, les que exerceixen la seva acció sobre els individus. No busca "l' enemic número 1", sinó l' enemic immediat. Tot seguit, no es planteja que la solució del seu problema resideixi en un avenir qualsevol (és a dir, en una promesa d' alliberament, de revolució, en la fi del conflicte de classes). Respecte a una escala teòrica d' explicació o a l' ordre revolucionari que l' historiador polaritza, són lluites anàrquiques. 

Però aquestes no són les seves característiques més originals. La seva especificitat es defineix més aviat com segueix:

4) Són lluites que posen en qüestió la condició del individu: per una banda, afirmen el dret a la diferència i subratllen tot allò que pot fer els individus veritablement individuals; d' altra banda, ataquen tot el que pot aïllar l' individu, separar-lo dels altres, escindir la vida comunitària, constrènyer l' individu a replegar-se sobre ell mateix i subjectar-lo a una identitat pròpia. 

Aquestes lluites no estan exactament a favor o en contra de l' "individu", sinó que s' oposen al que es podria anomenar el "govern mitjançant la individualització".

5) Oposen una resistència als efectes de poder que estan lligats al saber, a la competència i a la qualificació. Lluiten contra els privilegis de saber. Però també s' oposen al misteri, a la deformació i a tot el que pot haver-hi de mistificador en les representacions que hom imposa a la gent.

No hi ha res de "cientista" en tot això (és a dir, cap creença dogmàtica en el valor del saber científic), però no hi ha tampoc rebuig escèptic o relativista de tota veritat certificada. El que es posa en qüestió és la manera com el saber circula i funciona, les seves relacions amb el poder. En una paraula, el règim del saber.

6) En fi, totes les lluites actuals giren al voltant de la mateixa qüestió: qui som nosaltres? Són un rebuig de les abstracciones, un rebuig de la violència econòmica i ideològica exercida per l' Estat, que ignora qui som individualment, i també un rebuig de la inquisició científica o administrativa que determina la nostra identitat.

Per a resumir, el principal objectiu d' aquestes lluites no és tant atacar aquesta o l' altra institució de poder, grup, o classe, o èlit, com ara una tècnica particular, una forma de poder.

Aquesta forma de poder s' exerceix en la vida quotidiana immediata, classifica els individus en categories, els designa per la seva individualitat pròpia, els subjecta a la seva identitat, els imposa una llei de veritat que els cal reconèixer i que els altres han de reconèixer en ells. És una forma de poder que transforma els individus en subjectes. La paraula subjecte té dos sentits: subjecte sotmès a l' altre mitjançant el control i la dependència, i subjecte lligat a la seva pròpia identitat per la consciència o el coneixement de si mateix. En ambdós casos, aquesta paraula suggereix una forma de poder que subjuga i subjecta.

- Vídeo: Michel Foucault & Noam Chomsky



Bibliografia:  

CABALLERO, Francisco; LARRAURI, Maite; MONROIG, Vicent: Filosofia. Barcelona: Editorial Text. Enciclopedia Catalana, 1999. (pàgines 122-124) 

Webgrafia:

lunes, 8 de mayo de 2017

COMENTARI DE TEXT PER FER A CASA I MODEL D' EXAMEN "El Sr. Mosques"

COMENTARI DE TEXT PER FER A CASA 
I
MODEL D' EXAMEN 




“Piggy, enganxat a terra, intentava cridar l'atenció de Ralph... 
- Ralph ... recorda't al que vam venir. El foc. Les meves ulleres.
Ralph va assentir...va clavar a terra el mànec de la llança... Ralph va alçar la vista cap als pinacles, després la va tornar al grup de salvatges.
- Escolteu. Us vaig a dir al que hem vingut. Primer, heu de retornar les ulleres de Piggy. No pot veure sense elles. Així no es juga ...
La tribu de salvatges pintats es va agitar a rialles i la ment de Ralph vacil·lar... i va contemplar la màscara verda i negra davant seu, intentant recordar el veritable aspecte de Jack...
- Ah, sí. Quant al tema del foc, ho torno a dir. I porto repetint des que vam caure a l'illa... L'única esperança és mantenir una foguera de senyal perquè es vegi mentre hagi llum. Així pot ser que un vaixell vegi el fum i vingui a rescatar i portar-nos a casa. Però sense aquest fum haurem d'esperar fins que s'acosti un vaixell per
casualitat. Podríem passar-nos anys esperant; fins fer-nos vells ...
El riure tremolosa, cristal·lina i irreal dels salvatges va regar l'aire i es va esvair en la 
llunyania. Una ràfega d'ira va sacsejar a Ralph. La seva veu es va trencar.
- És que no ho enteneu, imbècils guixats? Nosaltres quatre - Sam, Eric, Piggy i jo - no som prou. Tractem de mantenir viva la foguera, però no vam poder. I vosaltres aquí no feu més que jugar a la caça ...” [1]
GOLDING, William: El Senyor de les mosques

CONTESTA: 
1.- Digues amb les teves paraules, i sense repetir, de què va el text. (2,5p)
2.- Posa-li un títol filosòfic (1p)
3.- Relaciona aquest text, de manera argumentativa,[2]  amb les teories de Hobbes, Locke, Montesquieu, Maquiavel, Woolf, Plató, Aristòtil, Freud. (4,5p). S' haurà de posar un mínim de cinc autors. 
4.- Fes una opinió personal i mira si pots trobar relació amb l' actualitat (2p)



[1] “Piggy, pegado al suelo, intentaba llamar la atención de Ralph. Ralph se acercó e inclinó, sin apartar de Jack la mirada. - Ralph... acuérdate a lo que vinimos. El fuego. Mis gafas. Ralph asintió. Aflojó sus tensos músculos, se calmó y clavó en el suelo el mango de la lanza. Jack le miraba herméticamente a través de su pintura. Ralph alzó la vista hacia los pináculos, después la volvió al grupo de salvajes. - Escuchadme. Os voy a decir a lo que hemos venido. Primero, tenéis que devolver las gafas de Piggy. No puede ver sin ellas. Así no se juega...
La tribu de salvajes pintados se agitó en risas y la mente de Ralph vaciló. Se echó el pelo hacia atrás y contempló la máscara verde y negra frente a él, intentando recordar el verdadero aspecto de Jack. Piggy murmuró: - Y lo del fuego. - Ah, sí. En cuanto a lo del fuego, lo vuelvo a decir. Y llevo repitiéndolo desde que caímos en la isla. Alzó su lanza y señaló a los salvajes. - La única esperanza es mantener una hoguera de señal para que se vea mientras
haya luz. Así puede que un barco vea el humo y venga a rescatarnos y llevarnos a casa. Pero sin ese humo vamos a tener que esperar hasta que se acerque un barco por casualidad. Podríamos pasarnos años esperando; hasta hacernos viejos...La risa trémula, cristalina e irreal de los salvajes regó el aire y se desvaneció en la lejanía. Una ráfaga de ira sacudió a Ralph. Su voz se quebró. - ¿Es que no lo entendéis, imbéciles pintarrajeados? Nosotros cuatro - Sam, Eric, Piggy y yo - no somos bastantes. Tratamos de mantener viva la hoguera, pero no pudimos. Y vosotros aquí no hacéis más que jugar a la caza... 


[2] El text argumentatiu sol organitzar el contingut en tres apartats : introducció, desenvolupament o cos argumentatiu , i conclusió.


Teníu més informació al vostre llibre de text Ediciones del Serbal:

- MONTESQUIEU, De l' esperit de les lleis, 1748 (pàgina 211, 216,226)

- MAQUIAVEL, El Príncep (pàgina 213)

- HOBBES, Leviathan (pàgina 214)

- LOCKE, Carla a la tolerància i Tractat sobre el govern civil (pàgina 215)

- PLATÓ, La República, 473 a.C (pàgina 192)

- ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac (pàgina 192 del llibre de text i pàgina 130 de les fotocòpies "El Poder") 



I, a dos blocs "Mystiké Epopteia:

- PLATÓ, La República

http://mystikeepopetiafilosofia.blogspot.com.es/2016/10/bloc-i-pellicula-recomanada-matrix-per.html


- FREUD, Tótem y tabú:

http://mystikeepopteiatreballderecerca.blogspot.com.es/




TREBALL AVALUATIU SOBRE “EL PODER”

B11

DILLUNS 15 MAIG 2017 +1 punt actitud
DIMECRES 17 MAIG 2017 +0,5 Punts d’ actitud
DIJOUS  19 MAIG 2017 0 punts d’ actitud a sgil4@xtec.cat
DIVENDRES 20 MAIG 2017 -1 punt d’ actitud a sgil4@xtec.cat

B12

DILLUNS 15 MAIG 2017 +1 punt actitud
DIJOUS 18 MAIG 2017 +0,5 Punts d’ actitud
DIVENDRES  19 MAIG 2017 0 punts d’ actitud a sgil4@xtec.cat i també a treballrecercafilosofia@gmail.com
DISSABTE 20 MAIG 2017 -1 punt d’ actitud a sgil4@xtec.cat i també a treballrecercafilosofia@gmail.com

. Els treballs enviats per e-mail, s' hauran de lliurar en mà a la professora el dia de l' examen. La resta d' alumnes hauran lliurat el treball a la professora a l'hora de classe habitual. La nota serà enviada per e-mail, diumenge per la tarda, als delegats. 

RECORDEU QUE:

- Després d' haver corregit la majoria dels vostres treballs que no han estat enviats via e-mail, recordeu que no es pot copiar de pàgines web ni posar autors que no són els que es demanen de manera explícita a la pregunta o, que no són els autors i les obres que es mencionen a les fotocòpies que hem treballat a classe. 

EXAMEN “EL PODER”

B11
DILLUNS 22 MAIG (1ª PART*) + 4 treballs Opcionals de 0,25 punts
DIMECRES 23 MAIG (2ª PART)

B12
DILLUNS 22 MAIG (1ª PART*) + 4 treballs Opcionals de 0,25 punts
DIJOUS 25 MAIG (2º PART)

* En la primera part és obligatori contestar les preguntes 1 i 2 de l' examen. 


Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. 


Webgrafia:

http://www.quelibroleo.com/images/libros/libro_1322162278.jpeg
http://www.busateo.es/busateo/Biblioteca/G/G/Golding,%20William%20-%20El%20Senor%20de%20las%20Moscas.pdf



martes, 2 de mayo de 2017

BLOC III. EL PODER. MAQUIAVEL EL FI I ELS MITJANS DE LA POLÍTICA A El Príncep

MAQUIAVEL

EL FI I ELS MITJANS DE LA POLÍTICA A

 El Príncep 



No és gaire habitual que els filòsofs reflexionin sobre l' exercici de la política a partir de com són veritablement els éssers humans. Maquiavel ho fa i n' extreu una sèrie de conseqüències pràctiques amb les quals aspira a poder aconsellar els governants.

Ara només ens resta veure quin ha de ser el capteniment i el govern d' un príncep amb els súbdits i els amics. I com que sé de molts que han escrit sobre aquestes coses, temo,  parlant-ne jo encara més, que no sigui tingut per presumptuós, sobretot pel fet de distanciar-me, com faré en tractar d' aquesta matèria, dels procediments dels altres. Tanmateix, essent la meva intenció d' escriure alguna cosa útil a qui hi pari atenció, m' ha semblat més convenient cercar la veritat efectiva de les coses que no pas la idea imaginària d' aquestes. N'hi ha molts que han imaginat repúbliques i principats que ningú no ha vist mai, ni ningú sap que hagin existit de veritat; perquè hi ha una separació tan gran de com es viu a com s' hauria de viure, aque aquell que deixa allò que es fa per allò que s' hauria de fer, aprén més aviat a forjar-se la ruïna que la salvació: un home que en tot vulgui fer professió de bo trobarà forçosament la ruïna enmig de tants que no són bons. D' aquí que a un príncep que es vulgui conservar li cal aprendre de poder o ser bo i de fer-ne ús o no segons la necessitat.
(...)

A un príncep, doncs, no li cal tenir totes les qualitats esmentades més amunt, però li és molt necessari que sembli posseir-les. Fins i tot m' atreveria a dir que són perjudicials si les posseeix i les practica sempre, i són útils si només fa veure de posseir-les, com semblar compassiu, lleial, humà,, íntegre, religiós i ser-ho, però estar amb l' ànim preparat de tal manera que, si cal no ser-ho, puguis i sàpiques canviar-te en tot el contrari. I has de saber que un príncep, i sobretot un príncep nou, no pot obsrvar totes aquelles coses que fan que els homes siguin tingut per bons, i sovint es veu forçat, per mantenir l' estat, d' obrar contra la fe, contra la caritat, contra la humanitat, contra la religió. I per això cal que tingui un ànim disposat a moure's segons el que li manen els vents i les variacions de la fortuna, i, tal comm he dit més amunt, no abandonar el bé, si pot, però saber entrar en el mal, si cal.

Així doncs, un príncep ha de tenir molta cura que no li surti mai de la boca res que no sigui ple de les cinc qualitats esmentades i que sembli, en veure'l i sentir-lo, tot compassió, tot lleialtat, tot integritat, tot religió. I no ni ha res de què calgui més aparentar la pràctica que aquesta darrera qualitat. Els homes, generalment, jutgen més pels ulls que per les mans, perquè a tothom li és permés de veure, però a ben pocs de tocar. Tothom veurà el que sembles,, pocs s' adonaran del que ets, i aquets pocs no gosaran oposar-se a l' opinió de la majoria que tingui el poder de l' estat que els defensa: en les accions de tots els homes, i sobretot dels prínceps, on no hi ha tribunal d' apel·lació, es mira el fi. Miri, doncs, un príncep de vèncer i mantenir l' estat; els mitjans sempre seran jutjats honorables i lloats per tothom,, perquè el vulgar de la gent es deixa portar per l' aparença i per l' èxit de les coses. En el món no hi ha res més que vulgaritat, i els pocs només poden trobar-hi un lloc si la majoria té on apuntarlar-se.

El príncep, XV-XVIII


César Borgia va ser el personatge que va inspirar "El Príncep" de Maquiavel


Material complementari:

 

 "Llevat que els filòsofs regnin en els Estats, o els qui ara són anomenats reis i governants filosofin de manera genuïna i adequada, i que coincideixin en una mateixa persona el poder polític i la filosofia, i que es prohibeixi rigorosament que marxin separadament per cada un d'aquests camins les múltiples natures que actualment ho fan així, no hi haurà estimat Glaucó, fi dels mals per als Estats ni tampoc, em sembla, en la raça dels homes; tampoc abans d'això no s'esdevindrà, en la mesura del possible, ni veurà la llum del sol, l'organització política que ara acabem de descriure. Això és el que des de fa una estona vacil·lo a dir, perquè veia que era una manera de parlar controvertida; i és difícil d'advertir que no hi ha cap més manera d'ésser feliç, tant en la vida privada com en la pública." Plató: República V, 473d-e.

 



- Experiment d' Ash. Conformitat grupal. 



- Experiment de Milgram. Obediència a l' autoritat




Bibliografia:  


CABALLERO, Francisco; LARRAURI, Maite; MONROIG, Vicent: Filosofia. Barcelona: Editorial Text. Enciclopedia Catalana, 1999. (pàgines 116 i 117) 

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 192 i 213) 



Webgrafia: