miércoles, 9 de noviembre de 2016

BLOC I . U3. QUÈ ÉS REAL? EL TEST DE TURING O LA INTELIGENCIA DE LAS MÁQUINAS.

BLOC I

LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA

UNITAT 3. QUÈ ÉS REAL? 

El test de Turing o la inteligencia de las máquinas



Alan Turing fue un visionario y siempre creyó en que las máquinas podrían evolucionar logrando una inteligencia artificial. Para exponer su tesis de las máquinas pensantes ideó el juego de imitación, lo que hoy conocemos como el test de Turing
Alan Turing.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6O2TSh_ZFUCXgDyqLkz2QIpmNrzrzYwjJrLx8g2HbX6-afQiStdaxYZ_iZQlmkgLXnvBh_NOTDOIdZdD5_FGWNGIuJTFQhvrwDdXVCCd66TIB52Zz70YbrtWiUfIRdmPptPevyv7QMoCO/s1600/alan_turin.jpg
“Si una máquina se comporta en todos los aspectos como inteligente, entonces debe ser inteligente”. Esta premisa, y casi convicción, llevó a Alan Turing a exponer en la prestigiosa revista filosófica Mindsu pensamiento ante la comunidad científica británica. Su artículo, publicado en 1950 bajo el título "Computing machinery and intelligence", ahondaba sobre la inteligencia artificial haciéndose una sencilla y trascendental pregunta: ¿pueden las máquinas pensar?
Turing proponía en ese artículo lo que hoy se conoce como el test de Turing, y que consistía en llevar a cabo el juego de imitación. Para dicho juego es necesario un juez, ubicado en una habitación aislada, y un individuo y una máquina en otra. Ambos responderán por chat a la preguntas que les realice el interrogador. La máquina ha de hacerse pasar por un ser humano; si el juez es incapaz de distinguir entre el individuo y el ordenador, se considera entonces que la máquina ha alcanzado un determinado nivel de madurez: es inteligente. 
Para Turing, la inteligencia artificial existirá cuando no seamos capaces de distinguir entre un ser humano y un programa de una computadora en una conversación a ciegas.
Pero la década de los cincuenta estaba lejos de ser una época en la que las ideas visionarias de Turing tuvieran cabida fácilmente. Tuvo que enfrentar críticas y comentarios –a los que respondía en el citado artículo– del ámbito teológico (Dios no ha dotado a los animales ni a las máquinas de alma), pero también matemático. Los colegas matemáticos dudaban de que una máquina pudiera contestar a preguntas que escaparan del sí o del no y que pudieran emular el intelecto humano.

Programa Tres14 sobre inteligencia artificial y test de Turing

De ELIZA a CAPTCHA

Más de diez años después del polémico artículo, un profesor emérito de informática del MIT, Joseph Weizenbaum, diseñó uno de los primeros programas en procesar lenguaje natural. ELIZA, inspirado en los postulados de Alan Turing, funcionaba buscando palabras clave en las frases escritas por el usuario y respondiendo con una frase modelo  registrada en su base de datos.
Resultó tan convincente que algunas personas que interactuaron con el programa, sin saberlo, llegaron a pensar que realmente hablaban con un humano. Aunque ELIZA tenía sus límites: cuando no entendía el enunciado, repetía las palabras en forma de frases y expresiones incoherentes. Aún quedaba mucho para lograr una máquina inteligente.
En 1990 se inició el concurso Premio Loebner entre programas de ordenador que intentan pasar el test de Turing. Un juez humano se enfrenta a dos pantallas de ordenador, una de ellas se encuentra bajo el control de un ordenador, y la otra, bajo el control de un humano. El juez plantea preguntas a las dos pantallas y recibe respuestas.
El premio, que se celebra de forma anual, está dotado con 100.000 dólares para el programa que pase el test. La primera y única vez que un juez confundió a una máquina con un humano fue en el año 2010, cuando el robot Suzette, de Bruce Wilcox, superó la prueba.
Actualmente, una de las aplicaciones de la prueba de Turing más extendida es el control de spam. Este correo basura es generalmente enviado por un ordenador, así que el test de Turing puede usarse para distinguir si el remitente es humano o una máquina. En el CAPTCHA, Completely Automated Public Turing test to tell Computers and Humans Apart (prueba de Turing pública y automática para diferenciar máquinas y humanos), esa conocida sucesión de números y letras, su ‘juez’ es, paradójicamente, un ordenador.
Podeu veure:
"2001, una Odisea en el espacio"
2001: una odissea de l'espai (títol original en anglès: 2001: A Space Odyssey)[2] és una pel·lícula de ciència-ficció del 1968, dirigida per Stanley Kubrick, escrita per ell mateix i per Arthur C. Clarke. La pel·lícula tracta temes com l'evolució humana, laintel·ligència artificial, el futur i la vida extraterrestre. Cal destacar-ne el realisme científic, l'ús per primer cop de molts efectes especials que van marcar un abans i un després en el gènere de ciència-ficció, una fotografia magnifica, surrealista i a voltes ambigua, l'ús del so en lloc de tècniques narratives tradicionals i un ús mínim del diàleg. És la primera, i una de les poques, pel·lícules que mostren de manera acurada la vida a l'espai
El film té una banda sonora memorable. Kubrick associa el moviment de rotació dels satèl·lits amb el dels ballarins de valsos utilitzant com a música Al bell Danubi blau ('An der schönen blauen Donau) de Johann Strauss II, i també el famós poema simfònic"Així parlà Zaratustra", de Richard Strauss, per tractar l'evolució de l'home teoritzada en l'obra homònima de Nietzsche.
Tot i que en el moment de la seva estrena la crítica no va ser especialment calorosa, avui en dia aquesta pel·lícula és reconeguda com una de les millors de la història, tant pel públic com per la crítica. Va ser nominada a quatre Oscars, i en va rebre un pels seus efectes visuals.
El guió i la novel·la homònima estan basats parcialment en el relat curt del mateix Arthur C. Clarke El Sentinella.


Feu recerca:
- Què és Watson (IBM)?
- Què és Eliza? 

- Pots visionar la següent pel·lícula:
"The Imitation game (Descifrando Enigma)"




Título original
The Imitation Game
Año
Duración
114 min.
País
 Reino Unido
Director
Guión
Graham Moore (Libro: Andrew Hodges)
Música
Alexandre Desplat
Fotografía
Óscar Faura
Reparto
Benedict CumberbatchKeira KnightleyMark StrongCharles DanceMatthew GoodeMatthew BeardAllen LeechTuppence MiddletonRory KinnearTom Goodman-HillHannah FlynnSteven WaddingtonAlex LawtherJack BannonJames NorthcoteAncuta BreabanVictoria Wicks
Productora
The Weinstein Company / Black Bear Pictures / Ampersand Pictures
Género
ThrillerDrama | BiográficoII Guerra MundialAños 40Años 50Homosexualidad
Web oficial
http://theimitationgamemovie.com/
Sinopsis
Biopic sobre el matemático británico Alan Turing, famoso por haber descifrado los códigos secretos nazis contenidos en la máquina Enigma, lo cual determinó el devenir de la II Guerra Mundial (1939-1945) en favor de los Aliados. Lejos de ser admirado como un héroe, Turing fue acusado y juzgado por su condición de homosexual en 1952. (FILMAFFINITY)
Premios
2014: Oscar: Mejor guión adaptado. 8 nominaciones incluyendo mejor película
2014: Globos de Oro: 5 nominaciones, incluyendo Mejor película - Drama
2014: Premios BAFTA: 9 nominaciones incluyendo Mejor película
2014: Festival de Toronto: Mejor película (Premio del público)
2014: National Board of Review: Mejores 10 películas del año
2014: Satellite Awards: Mejor guión adaptado. 8 nominaciones

O també:

"Ex Machina es una película de ciencia ficción británica de 2015, escrita y dirigida por Alex Garland, siendo su primera película como director. Está protagonizada por Domhnall GleesonAlicia VikanderOscar Isaac y Sonoya Mizuno. Ex Machina cuenta la historia de Caleb, un programador de la empresa Bluebook, quien es invitado por Nathan, el Presidente de la compañía para la cual él trabaja, con el fin de realizar la prueba de Turing  a un androide con inteligencia artificial. La película ha recibido principalmente críticas positivas de los expertos. La cinta ganó el Óscar a los mejores efectos visuales." 



BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 51)  

 

Webgrafia:
http://www.eldiario.es/turing/Test-Turing-inteligencia-maquinas_0_225377744.html
http://www.unocero.com/wp-content/uploads/2013/10/recaptcha00.jpg
http://cdn3.computerhoy.com/sites/computerhoy.com/files/editores/user-11130/turing_p_1.jpg

http://ca.wikipedia.org/wiki/2001:_una_odissea_de_l'espai
https://www.youtube.com/watch?v=5XvvYvx1Gsc
https://www.youtube.com/watch?v=rff6l_GCD-4
http://www.filmaffinity.com/es/film617730.html
 https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6O2TSh_ZFUCXgDyqLkz2QIpmNrzrzYwjJrLx8g2HbX6-afQiStdaxYZ_iZQlmkgLXnvBh_NOTDOIdZdD5_FGWNGIuJTFQhvrwDdXVCCd66TIB52Zz70YbrtWiUfIRdmPptPevyv7QMoCO/s1600/alan_turin.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=XYGzRB4Pnq8

BLOC I.U 3: QUÈ ÉS REAL? EL PROBLEMA MENT I COS

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA
UNITAT 3: QUÈ ÉS REAL ? 

EL PROBLEMA MENT-COS 
Gravat del "Tractat sobre l' home" de Descartes, 1664. La il·lustració mostra la relació entre la percepció sensorial d' un objecte i l' acció muscular.

 

Dues realitats diferents? 

Bàsicament el problema implica respondre les preguntes següents: Quina és la naturalesa fonamental de la ment i el cos? Com es relacionen la ment i el cos? Una consideració elemental d' allò que sabem sobre els fets mentals i físics ens podria portar a pensar que les característiques més generals de cada una d' aquestes classes de fets es contraposen a les de l' altra i que, això no obstant, sembla haver alguna relació entre ambdós dominis, certa influència mútua entre ells.

El nostre coneixement científic ens suggereix que el món físic és inanimat, que no hi ha en ell propòsits o intencions, sinó que l' ordre dels esdeveniments està determinat o fixat. Per la seva banda, el món mental implica la consciència, la planificació, la voluntat, el desig. Per més que un món i un altre difereixen en aquests aspectes, la nostra experiència sembla indicar-nos que estan interrelacionats o interconnectats. Les coses que succeeixen en el món físic afecten el nostre món mental i poden canviar les nostres idees, desitjos, etc. De manera similar, un desig, alguna cosa mental, pot alterar els esdeveniments en el món físic, com quan, per exemple, encenem un misto. La decisió que prenem en aquest cas, un fet del món mental, va seguida pel fet físic: el misto s' encén.

Ateses les diferències aparents entre els fets físics i mentals i la seva relació mútua aparent, la metafísica ha proposat diverses teories sobre la naturalesa de la ment i el cos i sobre la connexió que hi ha entre una i l' altre.

Solucions al problema ment-cos:
- Dualisme
- Materialisme
- Epifenomenisme
- Conductisme lògic
- Funcionalisme.

 

Pel.lícula: 

BLADE RUNNER

 

Sinopsi:

 
La pel·lícula descriu un futur en el qual els anomenats replicants, éssers fabricats a través de l'enginyeria genètica, fan els treballs perillosos i degradants a les "colònies exteriors" de la Terra. Aquests replicants són fabricats per Tyrell Corporation; per tal de ser "més humans que els humans", especialment en el cas dels models Nexus-6, s'assemblen físicament als humans, tenen més agilitat i força física, però manquen de la mateixa resposta emocional i d'empatia. Els replicants van ser declarats il·legals en el planeta Terra després d'una revolta sagnant. Un cos especial de la policia, els blade runners, s'encarrega de rastrejar i matar els replicants fugitius que es troben a la Terra. A la pel·lícula, es demana a un blade runner semiretirat, Deckard, que s'enfronti a un grup de replicants particularment brutal i hàbil que ha arribat a Los Angeles

 

ACTIVITATS:

1.- La consciència no és la intel.ligència. La consciència és la capacitat d' adonar-se d' alguna cosa, d' allò que li passa a un mateix; per exemple, que un entén una cosa o que no ho entén. Els replicants posseeixen consciència? Si es pren la consciència com a criteri, hi ha diferències entre els cinc replicants? Quins passatges de la pel·lícula servirien d' il·lustració a les teves respostes?

2.- Lleó pregunta: "Vaig néixer el 2 d' abril de 2017. Quant viuré? " La pregunta sobre la mort és possible si no hi ha consciència? En quins aspectes Lleó és només una ment o una consciència incompleta?

3.- Lleó intenta desesperadament recuperar les seves fotografies, els seus records, perquè per a ell són el més preuat. Els seus records són la seva vida, allò que l' individualitza. Què ocorre quan algú perd els seus records? És possible una ment humana sense records? Som només els nostres records?

4.- El test Voight-Kampff servia per detectar l' absència de reacciones emocionals en els replicants. L' emotivitat és un altre indicador de la presència d' una ment o consciènica? Deckard no respon quan Rachel li pregunta si ell mateix s'ha fet el test. Per què?

5.- Deckard no executa els replicants, sinó que els "retira", els "sacrifica". Quines diferències veus entre els replicints i els humans que justifiquin aquest tracte?

6.- Tyrrell, el creador dels replicants diu: "El nostre lema és "més humans que els humans". Creus que ho aconsegueix?


-Adaptació del qüestionari sobre Blade Runner elaborar pel professor Eugenio Sánchez i disponible a www.auladefilosofia.com

 

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 48,49 i 50)  

 

 WEBGRAFIA:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Blade_Runner 

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5dt8ovqbi2egyeIF6Z7dUs8nk7dFJC6f0OG2hISZ5B6rh9TpkcDf6Kn1uy3_33u2gldxXkTS-qS1yTYFJF3OkOqU2Ls78FNeNWuZYH8GygRH3TxbwURg0LtS4FM2dUt22hv4U-y_qYJkw/s1600/Deckard.jpg 

http://www.masqderecho.com/wp-content/uploads/2012/09/bladerunner.jpg