En l' antiguitat i durant segles, la filosofia va cobrirun
àmbit extremadament ampli, abastant temes que després es van separar de
la filosofia, com la física, les matemàtiques, la psicologia o la
sociologia. Els antics grecs no distingien aquests camps de la
filosofia. Com a filòsofs es van dedicar a tots ells, per descomptat, no
de la mateixa manera en la qual un científic actual s' ocupa de la
ciència. Tots aquests camps d' investigació s'han desenvolupat a partir
de la filosofia.
L' astronomia i la medicina es van
constituir relativament aviat com a ciències separades de la filosofia.
Això va ocórrer a finals del Renaixement , en el segle XVI. En data més
recent, a finals del segle XIX, la matemàtica i la lògica van seguir el
mateix camí. La separació d' altres ciències de la filosofia se situa en
diferents moments de la història: la química i la biologia van
ingressar en el territori científic en el segle XVIII; la psicologia i
la sociologia, en el segle XIX.
. El Kosmos pitagòric: 5 planetes, el sol, la luna, la terra, l' antiterra i un foc al centre de l' univers, amb l' esfera dels estels fixos.
. El Cosmos aristotèlic és geocèntric.
. L' Univers aristotèlic-ptolemaic
. L' Univers copernicà
. L' Univers per Galileu
BIBLIOGRAFIA:
ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 16)
"Allò que en un principi va moure els homes a fer les primeres indagacions filosòfiques va ser, com ho és ara, el fet d' admirar-se. (...) Anar a la recerca d' una explicació i admirar-se, és reconèixer que s' ignora"
ARISTÒTIL, Metafísica, Llibre I (segle IV a.C.)
Xavier Rubert de Ventòs
No veure les coses clares
"Per què hem de "veure-ho tot clar"? Crec que es tracta d' una necessital més vital que pròpiament intel·lectual. La nostra necessitat d' interpretar i aclarir-ho tot no respon tant al nostre desig de coneixement com a la nostra necessitat d' apaivagament. No és tant un producte de la nostra curiositat com de la nostra ansietat, i més que expressió del nostre interèsssss pel món respon a la por que aquest ens produeix.
Doncs bé, fer filosofia demana ser prou ingenu -o valent- per reconèixer que no veiem les coses clares. Per acceptar sense reserves ni coartades el desconcert, la inquietud i el vertigen que ens produeix allò que no entenem. En comptes de buscar una explicació, una fórmula, un concepte o un exorcisme que suavitzi el nostre horror al buit intel·lectual, l' actitud filosòfica és aquella que s' atreveix a demorar i furgar en la perplexitat mateixa.
Sovint, la nostra temptació de veure clar ens porta a situar els problemes, definir els esdeveniments i a posar les preguntes allà on voldríem que fossin, per no haver-nos de qüestionar de veres. d' aquesta manera retallem el món a la mesura de les nostres necessitats, és a dir a la mesura dels comportaments mentals o culturals que ja tenim preparats per entendre-ho. Amb freqüència actuem volent fer-nos la il·lussió que el problema és on nosaltres el podem controlar. Però allò que la perplexitat filosòfica pot ensenyar-nos és que, sovint, el problema és on no es deixa captar in manipular"
XAVIER RUBERT DE VENTÓS, Per què filosofia, 1983.
BIBLIOGRAFIA:
ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 14 i 15)
"De fet, el valor de la filosofia s' ha de buscar en gran mesura en la seva incertesa real . L' home que no té cap vernís de filosofia va per la vida presoner dels prejudicis que es deriven del sentit comú, de les creences habituals en el seu temps i en el seu país, i de les que s' han desenvolupat en el seu esperit sense la cooperació ni el consentiment deliberat de la seva raó. Per aquest home, el món tendeix a fer-se precís, definit, obvi, els objectes habituals no li susciten cap problema i les possibilitats no familiars són rebutjades amb menyspreu. Des del moment en què comencem a filosofiar, trobem que encara els objectes més ordinaris condueixen a problemes als quals només podem donar respostes molt incompletes. La filosofia, tot i que és capaç de dir-nos amb certesa quina és la veritable resposta als dubtes que suscita, és capaç de suggerir diverses possibilitats que amplien els nostres pensaments i ens alliberen de la tirania del costum. Així, en disminuir el nostre sentiment de certesa sobre allò que són les coses, augmenta molt el nostre coneixement d' allò que poden ser; rebutja el dogmatisme un tant arrogant d' aquells que no s' han introduït mai en la regió del dubte alliberador i guarda viu el nostre sentit de l' admiració, presentant els objectes familiars en un aspecte no familiar".
RUSSELL B., Els problemes de la filosofia, 1912 (pàgina 14) Un exemple d' allò que fan els filòsofs a la vida quotidiana (pàgina 10), no donar gaire importància als esdeveniments que preocupen i situar-los en una perspectiva més amplia ho trobem en el Discurs inaugural que va fer Steve Jobs a la Universitat de Stanford:
BIBLIOGRAFIA:
ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 14 i 20)
Els filòsofs, seguint el consell socràtic, insisteixen a portar a la llum les nostres creences implícites, les quals assumim en la nostra manera d' entendre el món, nosaltres mateixos i els valors en què creiem...el filòsof creu que aquestes han de ser inspeccionades i organitzades com un sistema significatiu i coherent de creences.
Mort de Sòcrates (1787) de Jacques Louis David
Recepta per pensar a la manera de Sòcrates
El mètode socràtic d' examen del sentit comú, atès que segueix una sèrie consistent de passos, s' ha de presentar sense cap mena de greuge en el llenguatge d' un manual o un llibre de cuina i aplicar-lo a qualsevol creença que ens sentim instats a acceptar o bé inclinats a rebutjar. El mètode suggereix que no podem determinar la corecció d' un enunciat basant-nos en què gaudeixi de l' acceptació majoritària o de l' assentiment tradicional de persones de renom. Un enunciat correcte és aquell que no es pot contradir racionalment. Un enunciat és vertader si no pot ser refutat. Si la refutació és possible, llavors, per elevats que siguin el nombre i la categoria dels qui ho subscriuen, l' enunciat serà fals i encertarem si el posem en dubte.
1. Trieu un enunciat que gaudeixi del suport confiat del sentit comú.
Obrar amb valentia implica no retirar-se de la lluita.
2. Imagineu por un moment que, malgrat la confiança de qui ho proposa, l' enunciat és fals. S' han de buscar situacions o contextos en què l' enunciat no resulti vertader.
És possible ser valent i, això, no obstant, retirar-se de la lluita?
És possible matenir-se ferm en la lluita i, tanmateix, no ser valent?
3. Si es troba alguna excepció, la definició serà falsa o, al menys imprecisa.
És possible ser valent i retirar-se
És possible mantenir-se ferm en la lluita i tot i amb això no ser valent
4. L' enunciat inicial s' ha de matisar per donar compte de l' excepció.
Obrar amb valentia pot implicar tant la retirada com l' avanç en la lluita.
5. Si es descobreixen noves excepcions als enunciats millorats, el procés s' ha de repetir. La veritat, si és que un ésser humà és capaç d' assolir quelcom semblant, radica en un enunciat que sembli impossible de refutar. Esbrinant allò que una cosa no és, és com ens aproximem a la comprensió d' allò que és.
Adaptat d' A. de Botton, Les consolacions de la filosofia, 2000
Bibliografia:
ALFARO, Carme i VVAA: Filosofia i ciutadania, Ediciones del Serbal, pàgines 12 i 13
BLOC I LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA UNITAT 1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? Per llegir i pensar: la filosofia i les formes del saber
La filosofia, la ciència i la matemàtica
El geògraf (1668), de Jan Vermeer
"La filosofia es diferencia de la ciència i també de la matemàtica. A diferència de la ciència, no se suporta en experiments ni en observacions, sinó només en el pensament. A diferència de les matemàtiques, no disposa de mètodes formals de demostració. Es practica plantejant preguntes, argumentant, posant a prova les idees, pensant en arguments possibles en contra d' elles, sorprenent-se davant del funcionament real dels nostres conceptes.
La principal ocupació de la filosofia és posar en qüestió i entendre idees molts comunes, que tots nosaltres usem en el dia a dia sense pensar. Un historiador es pot pregunta què va succeir en un moment determinat del passat, però un filòsof preguntarà: "Què és el temps?" Un matemàtic pot investigar les relacions entre els números, però un filòsof preguntarà: "Què és un número?". Un físic es pot preguntar de què estan fets els àtoms o què explica la gravetat, però un filòsof preguntarà com sabem que existeix alguna cosa fora de les nostres ments. Un psicòleg pot investigar com aprenen els nens una llengua, però un filòsof preguntarà: "Què fa que una paraula tingui significat?". Algú es pot preguntar si està bé esquitllar-se al cinema sense pagar, però el filòsof preguntarà: "Què fa que una acció estigui bé o malament?"
NAGEL, Th: What does it all mean?, 1987
1.- Fes un llistat dels principals conceptes científics amb què estiguis familiaritzat. Distingeix els conceptes de les ciències següents: matemàtica, física, química, biologia. (2 punts)
2.- Segons l' autor del text, la matemàtica és un tipus particular de ciència? Què la diferencia de les altres ciències? (2 punts)
3.- La física, la química i la biologia solen ser anomenades "ciències experimentals" o "empíriques". Què tenen en comú? Segons l' autor del text, què és allò que defineix la filosofia? (3 punts)
4.- Per a cada un dels conceptes que has apuntat en la primera pregunta, proposa una qüestió que consideris filosòfica (3 punts)
DATES D' ENTREGA:
B11
DILLUNS, 26 setembre 2016. +1 punt d' actitud a sumar al comentari de text entregat DIMECRES, 28 setembre 2016. +0,5 punt d' actitud a sumar al comentari de text entregat DIJOUS, 29 setembre 2016. 0 o Cap punt a sumar al comentari de text entregat DIVENDRES, 30 setembre 2016. -1 a restar al comentari de text entregat Dijous i divendres l' entrega es farà via e-mail a sgil4@xtec.cat El comentari de text, entregat via e-mail s' entregarà a la professora en mà imprès, dilluns, 3 d' Octubre 2016 a l' hora de classe habitual.
B12 DILLUNS, 26 setembre 2016 +1 punt d' actitud a sumar al comentari de text entregat DIJOUS, 29 setembre 2016. +0,5 punt d' actitud a sumar al comentari de text entregat DIVENDRES,30 Octubre 2016. 0 o Cap punt a sumar al comentari de text entregat DISSABTE, 1 octubre 2015. -1 a restar al comentari de text entregat
Divendres i dissabte, l' entrega es farà via e-mail a sgil4@xtec.cat
El comentari de text, entregat via e-mail s' entregarà a la professora en mà imprès, dilluns, 3 d' Octubre 2016 a l'hora de classe habitual.
Bibliografia:
ALFARO, Carme i VVAA: Filosofia i ciutadania, Ediciones del Serbal, pàgina 18
En general, la filosofia es veu com el tema més difícil i abstracte de
tots; com una cosa, molt allunyada de les qüestions del dia a dia.
Tanmateix, per més que la filosofia sigui per a molts només una noció
vaga, el terme apareix amb freqüència en les converses de la vida
quotidiana.
La paraula "filosofia" deriva de dos mots grecs que signifiquen "filo"
amor o amistat i, "sofia" saviesa. Filosofia és doncs, amor pel
coneixement.
El pensador (1880), d' August Rodin
La filosofia en la vida quotidiana
Con relativa frecuencia en el transcurso de una conversación se escuchan
afirmaciones en la que los interlocutores enfáticamente hace referencia
a “su filosofía”, así, “su filosofía le dice tal, o cual cosa”, o su
filosofía le permite o no le permite hacer tal o cual cosa”, o “a partir
de mi filosofía sostengo tal posición”, es decir, la gente afirma que
tiene una filosofía propia. Pero, ¿qué se quiere decir cuando se afirma
que se posee una filosofía propia? Si radicalmente cada persona poseyera
una filosofía propia, producto de intelecto, de su reflexión,
entendiendo por ésta como una posición diferente ante la vida que le
hace actuar en consecuencia, sin lugar a dudas sería imposible cualquier
intento de diálogo, de compartir experiencias, de convivencia. Si todos
los humanos tuviéramos que elaborar una filosofía propia nos
encontraríamos ante una tarea por demás imposible de sistematizar.
Cuando se afirma que se tiene una filosofía propia en la práctica se
está reconociendo que es importante tener unos fundamentos, principios
básicos que armonicen y organicen la propia visión del mundo, ideas que
sustenten el orden que queremos que exista. Se reconoce, por tanto, que
se tiene aversión a un mundo que carezca de comprensión, de lógica, en
donde las ideas y la conducta humana no tuvieran consistencia.
La imatge del filòsof
Hay multiplicidad de imágenes de los filósofos, desde el ya clásico fumador de marihuana, pasando por el erudito enclaustradohasta el súper héroe...Algunas de las formas que observamos son graciosas,
misteriosas, ridículas, sobrias, etc. pero
lo que de común tienen a mí parecer son
tres aspectos:
1.El filósofo
es alguien que tiene mucho conocimiento.
2.Está
en un ámbito de realidad diferente al resto de
la sociedad, es “raro”.
3.Es una
persona solitaria.
Bajo estos tres supuestos, me pregunto ¿qué tanto los filósofos estamos
comprometidos con un ideal del filósofo? ¿Cuáles son nuestros límites? Y ¿Qué
tanto estamos dispuestos a aceptar nuevas conductas y modelos de pensamiento?
Si bien, no generalizo, sí observo una tendencia (al menos dentro de la
institución en la que nos encontramos) de repetir estereotipos como las arriba mencionados; entre los
filósofos suele haber un rechazo hacia lo diferente, en este caso hacia lo
“normal” u ordinario, este rechazo es reflejo de la carga conceptual que se
trae arrastrando y que dictamina la diferencia entre El Filósofo y todo lo
demás.
Tomo
el siguiente ejemplo: ¿Qué pasaría
si una chica vestida de manera provocativa (al estilo Jessica Rabbit)
llega al
salón de clases y dice ser filósofa? ¿Le creeremos? ¿Estaríamos
dispuestos a
aceptarla? Este es quizá un mal ejemplo,
pero lo que quiero mostrar es cómo dentro del ámbito filosófico existen
posturas que confían en que para ser filósofo hay que tener ciertas
características infranqueables (¿llevar barba?) o, de lo contrario, no
puede llamarse tal, pero ¿qué hay de los filósofos que reconocen que no
saben, ni mucho ni de todo, o que no proclaman
ser el tope del mundo? ¿O que simplemente no buscan la soledad?
La visió panoràmica
Els
filòsofs avaluen la informació i les creences que tenim sobre l'
univers i les qüestions humanes. La seva meta és construir una
representació general, sistemàtica i coherent de tot allò que sabem i
pensem.
El
tipus de comprensió general de la realitat característic de la
filosofia proporciona un esquema o estructura en què la gent corrent pot
situar la seva pròpia concepció del món i de les qüestions humanes. La
filosofia és com una lent a través de la qual podem veure en una
perspectiva panoramica els nostres rols i activitats i determinar,
llavors, quin és el seu significat. D' aquesta manera, estem en millors
condicions per considerar el valor dels nostres ideals i aspiracions i,
també, per comprendre per què els acceptem i, tal vegada, preguntar-nos
si hauríem de fer-ho o, potser, modificar-los d' alguna manera.
Pregunta't:
Per què estic estudiant el batxillerat? Què m' agradaria fer després?
Potser una carrera universitària? Potser un Curs Formatiu de Grau
Superior?
L' examen racional
Els
filòsofs han cregut i creuen que cal examinar els punts de vista que
solem acceptar respecte del nostre món i de nosaltres mateixos per veure
si són racionalment defensables.
Tots
tenim molta informació i diverses opinions sobre l' univers natural i
humà. Això no obstant, pocs ens preguntem si aquesta informació i
aquestes opinions són fiables i quin valor els hem de donar. Solem
acceptar, sense qüestionar-los, els informes sobre descobriments
científics i fem els mateix amb les creences tradicionals i un bon
nombre d' opinions que hem construït a partir de les nostres
experiències personals. Tanmateix, el filòsof vol sotmetre tot això a un
intens examen crític per descobrir si les nostres opinions i creences
estan suportades per evidències adequades i si seria justificable que
una persona raonable les acceptés.
Per exemple:
- És creïble el fet que l' home ha arribat a la lluna?
-
És certa la hipòtesi del científic Stephen Hawking, sobre l' existència
dels forats negres i el límit on es concentra tot allò de l' univers i
que el forat negra, s' empassa?
Avancem informació de Segon de Batxillerat
Els filòsofs presocràtics: Els milesis
En el s. VI aC., Milet (Grècia; ara és a Turquia), era una de les ciutats més
pròsperes i expansives de la Mediterrània. Aquesta efervescència
productiva generava problemes tècnics, la solució dels
quals exigia un estudi de la realitat diferent del que possibilitaven
els mites:
- Es buscarà a través de l'experimentació
les causes dels fenòmens (però dins de la pròpia
naturalesa). Per això els primers filòsofs foren, bàsicament,
homes pràctics i no purament teòrics (molí d'olives,
caiguda al pou), una espècie d'enginyers que intentaven solucionar
els problemes concrets que comportava la gran activitat econòmica
de l'època. Així:
TALES, a través de la triangulació, inventà
un sistema per determinar les distàncies dels vaixells a l'alta mar;
aplicà la climatologia a l'agricultura; predí, fins i tot,
un eclipsi de sol (ja en parlarem).
ANAXIMANDRE, construí un rellotge de sol amb
gnòmon (l'agulla del rellotge de sol), confeccionà mapes del
cel i de les terres conegudes.
ANAXIMENES donà explicacions raonades de diferents
fenòmens meteorològics i geològics.
EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ DE LA MATÈRIA A LLIURAR A L’ALUMNE
PROFESSOR
Sílvia Gil Cordero
NIVELL EDUCATIU
Batxillerat
MATÈRIA
Filosofia i Ciutadania
CURS
1r
CONTINGUTS
Continguts comuns a
tots els blocs (continguts de caràcter metodològic i actitudinal)
-Obtenció, processament i anàlisi crítica d’informació
-Expressió argumentada, oral i escrita, d’idees
-Participació en espais de reflexió i intercanvi
d’informació, cerca, contrast i expressió d’idees, aprofitant les tecnologies
de la informació i la comunicació
-Participació en debats mitjançant l’exposició raonada
del pensament propi
-Comentari de textos filosòfics o que suscitin problemes
filosòfics, emprant amb propietat els corresponents termes i conceptes
-Racionalitat, empatia i respecte crític envers els
plantejaments aliens, individuals i col·lectius
-Autonomia personal i sentit de la responsabilitat a l’hora
de prendre decisions iactuar,
assumint una visió crítica vers qualsevol forma d’injustícia i discriminació
-Posició crítica envers els valors, normes i actituds
contràries als drets humans.
Els continguts de
caràcter conceptual s’estructuren en les següents unitats:
BLOC I. LA
INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA.
Unitat 1. Filosofia, ciència i altres models de saber
1.
Diferents maneres de saber
1.1. Coneixement mític i coneixement religiós
1.2. Coneixement científic
1.3. La ciència i la Filosofia
Unitat 2.
El coneixement filosòfic
1. El
coneixement filosòfic
1.1. El pas del mite al logos. Característiques
del logos
Unitat 3. Veritat i Certesa
1.
Veritat i Certesa
1.1.Origen i límits del
coneixement: Racionalisme i Empirisme
1.2. Diferents tipus de veritat: La veritat com
a adequació del pensament amb la realitat.
La veritat com a adaptació. La veritat com a
captació subjectiva de la realitat. La impossibilitat de conèixer la veritat.
BLOC II. ANTROPOLOGIA.
Unitat 4.L’ésser humà: dimensió biològica i sociocultural
1.
Dimensió biològica
1.1.Teories sobre l’origen de l’ésser humà
1.2.L’hominització
2.
Dimensió cultural
2.1.L’esser humà, animal cultural
2.2.Especificitat del fet cultural
3.
Dimensió social
3.1. La socialització
3.2. Estructures socials
Unitat
5.L’ésser humà com a ésser simbòlic
1.Capacitat
lingüística
1.1. Llenguatge i comunicació
1.2. El llenguatge com a sistema de comunicació simbòlic
2. Funcions i origen del
llenguatge
2.1. Pensament i llenguatge
3. Altres formes de relació
simbòlica
Unitat 6
. Diferents concepcions de l’ésser humà
1.Homo faber versus homo
ludens
2.Monisme i dualisme
3.L’home com a projecte
4.Cap al cyborg
BLOC III. ÈTICA, POLÍTICA I CIUTADANIA
UNITAT 7.
L’acció: llibertat i responsabilitat
1.La Grècia
Hel·lenística
2.La
Filosofia Hel·lenística
2.1. L’escepticisme
2.2. L’epicureisme
2.2.1. La canònica. Teoria del coneixement
2.2.2. Teoria sobre la naturalesa
2.2.3. Teoria ètica
2.3. L’estoïcisme
UNITAT 8.
La política: democràcia i ciutadania
1.Per què vivim junts?
1.1. Individu i ciutat
1.2.Individu i Etat
2.Qui és el sobirà?
2.1. La font de la sobirania
2.2. De sobirania absolutista a sobirania representativa
2.3. Posar límits a la sobirania
2.4. Autoorganització sense Estat
3.Per què cal obeir?
3.1. Consens
3.2. Desobediència i subversió
COMPETÈNCIES
La competència
reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa que implica la presa de
consciència de la incertesa que envolta el món del coneixement, l’habilitat
per identificar problemes filosòfics i abordar-los de manera filosòfica, per
relacionar els coneixements en una concepció global del món i de les coses, per
aprendre a pensar amb ordre i criteri i per exposar les opinions pròpies,
respectant les dels altres i valorant-les, si escau, com a manera d’enriquir
la pròpia visió de la realitat.
La competència social i
cívica que subratlla la capacitat d’anàlisi de les accions , les seves
intencions, resultats i conseqüències, així com la reflexió crítica sobre els
valors, les normes i les institucions.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Criteris
Reconèixer
l’especificitat de la filosofia i distingir-la d’altres sabers o maneres
d’explicar la realitat
Raonar amb
argumentacions ben construïdes, fer anàlisis crítiques i elaborar una
reflexió adequada en relació amb els coneixements adquirits
Exposar
argumentacions i compondre textos propis en els quals s’aconsegueixi una
integració de les diverses perspectives i s’avanci en la formació d’un
pensament autònom
Fer servir i
valorar el diàleg com a forma d’aproximació racional al coneixement i
com a procés intern de construcció d’aprenentatges significatius.
Obtenir informació
rellevant per mitjà de diverses fonts, elaborar-la, contrastar-la i
utilitzar-la criticament en l’anàlisi de problemes filosòfics.
Conèixer i
analitzar les característiques específiques de l’ésser humà com una
realitat complexa i oberta, amb múltiples expressions i possibilitats,
aprofundint en la dialèctica entre natura i cultura i entre individu i
societat.
Conèixer i valorar
la naturalesa de les accions humanes en la mesura que són lliures,
responsables i transformadores.
Comprendre i valorar
les idees filosòfiques que han contribuït, en diferents monents
històrics, a definir la categoria de ciutadà.
Instruments.
L’ alumne,per tal de superar la
matèria, n’ haurà d’ assolir les competències específiques. La manera de
demostrar que és apte serà realitzant:
-Una
prova escrita o examen fet a classe que, consistirà en un Comentari de Text
amb preguntes o bé unes preguntes sobre una pel·lícula visionada aclasse.
-Entregant
el dia de l’ examen, treballs opcionals, de qüestions sorgides a classe fins
a un total de quatre treballs amb una vàlua de 0,25 punts cadascú d’ ells,
fent un total de 1p. Aquest punt més, s’ afegirà a la nota de l’ examen.
-Una
prova escrita feta a casa que, consistirà en un Comentari de Text amb
preguntes o bé unes preguntes sobre una pel·lícula visionada a classe.
Preferiblement en suport informàtic.
Tenint en compte la data
d’ entrega es procedirà de la següent manera:
. 1r dia de data d’
entrega: Es sumarà un punt a la nota del treball
. 2n dia de data d’ entrega:
Es sumarà mig punt a la nota del treball.
. 3r dia de data d’
entrega: No es sumarà cap punt a la nota del treball.
. 4t dia de data d’ entrega: Es
penalitzarà amb un punt negatiu. Caldrà justificant metge en cas d’ absència
per malaltia.
Fora d’ aquestes dates, no
s’ acceptarà l’ entrega del treball.
S’ acceptarà que el 3r i 4r dia de data
d’ entrega, es pugui enviar per correu electrònic a sgil4@xtec.cat. Per a assolir la nota de
qualificació,el treball haurà d’estar imprès, el més aviat possible, sinó
comptarà com No Presentat.
La nota de qualificació
del trimestre o d’avaluació, sorgirà seguint la següent fórmula:
[Examen + 1 punt de treballs opcionals]= 50%
[Comentari Text o pel·lícula a
casa+ Data d’ entrega]= 50%
Es farà la nota mitjana.
La nota de qualificacióde
tot el curs, sorgirà de la nota mitjana de les tres avaluacions. Si
aquesta nota és 4,5 punts,es considerarà l’ assignatura aprovada. Si aquest
no és el cas, l’ alumne s’ haurà d’ examinar de l’ avaluació o avaluacions
suspeses a la prova extraordinària de juny. Si l’ alumne no aprova al juny,
s’ haurà d’ examinar de tota la matèria a la prova extraordinària de
setembre, amb un examen de comentari de text amb preguntes.
NOTA IMPORTANT: Per acord
d’equip docent, l’ alumne que tingui un 20% de faltes tant justificades com
injustificades, no podrá accedir a l’ avaluació contínua.
BIBLIOGRAFIA
El llibre Filosofia
i ciutadaniad’ediciones del
Serbal
MATERIAL NECESSARI
Consultar el blog de
la professora: http://mystikeepopetiafilosofia.blogspot.com.es/
El material fotocopiat
que es lliura a classe
El llibre Filosofia
i ciutadaniad’ediciones del
Serbal
