UNITAT 1: QUÈ ÉS FILOSOFIA?
Els problemes de la filosofia. La realitat i el coneixement.
La realitat
Nosaltres, els éssers humans, ens descobrim a nosaltres mateixos en un món el qual, en el seu aspecte més bàsic, és una estructura d' espai i temps -tres dimensions d' espai i una de temps-, poblat per una enorme quantitat d' objectes molt diversos, entre els quals s' hi troben els éssers humans. I els filòsofs s' han plantejat interrogants com: què és el temps? Tot allò que existeix, incloses les persones, són simples objectes materials i prou? En fer preguntes com aquestes, els filòsofs no només pretenen aprofundir en el significat d' un concepte o un altre. Pretenen aconseguir una comprensió fonamental de tot allò que existeix, inclosos nosaltres mateixos. I això sense necessitat de recórrer a la fe religiosa ni al dictat de cap autoritat, sinó apel·lant només a l' argumentació racional.
El coneixement
En ser la filosofia la recerca de la comprensió racional d' allò que és més bàsic en la realitat, planteja interrogants importants sobre la naturalesa mateixa de la nostra capacitat d' entendre el món en què vivim. Podem saber alguna cosa realment, en el sentit d' estar segur d' alguna cosa? I, per més que sapiguem coses, com podem estar segurs que realment sabem? És a dir, podem arribar a saber que sabem? Interrogants com aquests han ocupat un lloc primordial en la filosofia. El filòsof alhora que s' interroga sobre el món que l' envolta, es pregunta sobre la naturalesa de la percepció humana, sobre la nostra experiència i la nostra capacitat d' entendre-la.
(Pàgina 20)
(Pàgina 20)
Pel·lícula: ¿Y, tú qué sabes?
Per llegir i pensar.
Filosofia i incertesa
"De fet, el valor de la filosofia s' ha de buscar en gran mesura en la seva incertesa real . L' home que no té cap vernís de filosofia va per la vida presoner dels prejudicis que es deriven del sentit comú, de les creences habituals en el seu temps i en el seu país, i de les que s' han desenvolupat en el seu esperit sense la cooperació ni el consentiment deliberat de la seva raó. Per aquest home, el món tendeix a fer-se precís, definit, obvi, els objectes habituals no li susciten cap problema i les possibilitats no familiars són rebutjades amb menyspreu. Des del moment en què comencem a filosofiar, trobem que encara els objectes més ordinaris condueixen a problemes als quals només podem donar respostes molt incompletes. La filosofia, tot i que és capaç de dir-nos amb certesa quina és la veritable resposta als dubtes que suscita, és capaç de suggerir diverses possibilitats que amplien els nostres pensaments i ens alliberen de la tirania del costum. Així, en disminuir el nostre sentiment de certesa sobre allò que són les coses, augmenta molt el nostre coneixement d' allò que poden ser; rebutja el dogmatisme un tant arrogant d' aquells que no s' han introduït mai en la regió del dubte alliberador i guarda viu el nostre sentit de l' admiració, presentant els objectes familiars en un aspecte no familiar".
RUSSELL B., Els problemes de la filosofia, 1912 (pàgina 14)
Un exemple d' allò que fan els filòsofs a la vida quotidiana (pàgina 10), no donar gaire importància als esdeveniments que preocupen i situar-los en una perspectiva més amplia ho trobem en el Discurs inaugural que va fer Steve Jobs a la Universitat de Stanford:
Un exemple d' allò que fan els filòsofs a la vida quotidiana (pàgina 10), no donar gaire importància als esdeveniments que preocupen i situar-los en una perspectiva més amplia ho trobem en el Discurs inaugural que va fer Steve Jobs a la Universitat de Stanford:
BIBLIOGRAFIA:
ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 14 i 20)
WEBGRAFIA:
