BLOC I LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA UNITAT 1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? Per llegir i pensar: la filosofia i les formes del saber
La filosofia, la ciència i la matemàtica
El geògraf (1668), de Jan Vermeer
"La filosofia es diferencia de la ciència i també de la matemàtica. A diferència de la ciència, no se suporta en experiments ni en observacions, sinó només en el pensament. A diferència de les matemàtiques, no disposa de mètodes formals de demostració. Es practica plantejant preguntes, argumentant, posant a prova les idees, pensant en arguments possibles en contra d' elles, sorprenent-se davant del funcionament real dels nostres conceptes.
La principal ocupació de la filosofia és posar en qüestió i entendre idees molts comunes, que tots nosaltres usem en el dia a dia sense pensar. Un historiador es pot pregunta què va succeir en un moment determinat del passat, però un filòsof preguntarà: "Què és el temps?" Un matemàtic pot investigar les relacions entre els números, però un filòsof preguntarà: "Què és un número?". Un físic es pot preguntar de què estan fets els àtoms o què explica la gravetat, però un filòsof preguntarà com sabem que existeix alguna cosa fora de les nostres ments. Un psicòleg pot investigar com aprenen els nens una llengua, però un filòsof preguntarà: "Què fa que una paraula tingui significat?". Algú es pot preguntar si està bé esquitllar-se al cinema sense pagar, però el filòsof preguntarà: "Què fa que una acció estigui bé o malament?"
NAGEL, Th: What does it all mean?, 1987
1.- Fes un llistat dels principals conceptes científics amb què estiguis familiaritzat. Distingeix els conceptes de les ciències següents: matemàtica, física, química, biologia. (2 punts)
2.- Segons l' autor del text, la matemàtica és un tipus particular de ciència? Què la diferencia de les altres ciències? (2 punts)
3.- La física, la química i la biologia solen ser anomenades "ciències experimentals" o "empíriques". Què tenen en comú? Segons l' autor del text, què és allò que defineix la filosofia? (3 punts)
4.- Per a cada un dels conceptes que has apuntat en la primera pregunta, proposa una qüestió que consideris filosòfica (3 punts)
AQUEST ÉS EL TEXT QUE ES VA FER A CLASSE PER A PREPARAR L' AVALUACIÓ INICIAL.
Bibliografia:
ALFARO, Carme i VVAA: Filosofia i ciutadania, Ediciones del Serbal, pàgina 18
Sòcrates, durant el judici que se li va fer el 399 a. de C.- en el qual finalment va ser condemnat a mort-, va mantenir que la raó per la qual filosofava era que "una vida sense examen no mereix ser viscuda"
Els filòsofs, seguint el consell socràtic, insisteixen a portar a la llum les nostres creences implícites, les quals assumim en la nostra manera d' entendre el món, nosaltres mateixos i els valors en què creiem...el filòsof creu que aquestes han de ser inspeccionades i organitzades com un sistema significatiu i coherent de creences.
Mort de Sòcrates (1787) de Jacques Louis David
Recepta per pensar a la manera de Sòcrates
El mètode socràtic d' examen del sentit comú, atès que segueix una sèrie consistent de passos, s' ha de presentar sense cap mena de greuge en el llenguatge d' un manual o un llibre de cuina i aplicar-lo a qualsevol creença que ens sentim instats a acceptar o bé inclinats a rebutjar. El mètode suggereix que no podem determinar la corecció d' un enunciat basant-nos en què gaudeixi de l' acceptació majoritària o de l' assentiment tradicional de persones de renom. Un enunciat correcte és aquell que no es pot contradir racionalment. Un enunciat és vertader si no pot ser refutat. Si la refutació és possible, llavors, per elevats que siguin el nombre i la categoria dels qui ho subscriuen, l' enunciat serà fals i encertarem si el posem en dubte.
1. Trieu un enunciat que gaudeixi del suport confiat del sentit comú.
Obrar amb valentia implica no retirar-se de la lluita.
2. Imagineu por un moment que, malgrat la confiança de qui ho proposa, l' enunciat és fals. S' han de buscar situacions o contextos en què l' enunciat no resulti vertader.
És possible ser valent i, això, no obstant, retirar-se de la lluita?
És possible matenir-se ferm en la lluita i, tanmateix, no ser valent?
3. Si es troba alguna excepció, la definició serà falsa o, al menys imprecisa.
És possible ser valent i retirar-se
És possible mantenir-se ferm en la lluita i tot i amb això no ser valent
4. L' enunciat inicial s' ha de matisar per donar compte de l' excepció.
Obrar amb valentia pot implicar tant la retirada com l' avanç en la lluita.
5. Si es descobreixen noves excepcions als enunciats millorats, el procés s' ha de repetir. La veritat, si és que un ésser humà és capaç d' assolir quelcom semblant, radica en un enunciat que sembli impossible de refutar. Esbrinant allò que una cosa no és, és com ens aproximem a la comprensió d' allò que és.
Adaptat d' A. de Botton, Les consolacions de la filosofia, 2000
Bibliografia:
ALFARO, Carme i VVAA: Filosofia i ciutadania, Ediciones del Serbal, pàgines 12 i 13
En general, la filosofia es veu com el tema més difícil i abstracte de tots; com una cosa, molt allunyada de les qüestions del dia a dia. Tanmateix, per més que la filosofia sigui per a molts només una noció vaga, el terme apareix amb freqüència en les converses de la vida quotidiana.
La paraula "filosofia" deriva de dos mots grecs que signifiquen "filo" amor o amistat i, "sofia" saviesa. Filosofia és doncs, amor pel coneixement.
El pensador (1880), d' August Rodin
La filosofia en la vida quotidiana
Con relativa frecuencia en el transcurso de una conversación se escuchan afirmaciones en la que los interlocutores enfáticamente hace referencia a “su filosofía”, así, “su filosofía le dice tal, o cual cosa”, o su filosofía le permite o no le permite hacer tal o cual cosa”, o “a partir de mi filosofía sostengo tal posición”, es decir, la gente afirma que tiene una filosofía propia. Pero, ¿qué se quiere decir cuando se afirma que se posee una filosofía propia? Si radicalmente cada persona poseyera una filosofía propia, producto de intelecto, de su reflexión, entendiendo por ésta como una posición diferente ante la vida que le hace actuar en consecuencia, sin lugar a dudas sería imposible cualquier intento de diálogo, de compartir experiencias, de convivencia. Si todos los humanos tuviéramos que elaborar una filosofía propia nos encontraríamos ante una tarea por demás imposible de sistematizar. Cuando se afirma que se tiene una filosofía propia en la práctica se está reconociendo que es importante tener unos fundamentos, principios básicos que armonicen y organicen la propia visión del mundo, ideas que sustenten el orden que queremos que exista. Se reconoce, por tanto, que se tiene aversión a un mundo que carezca de comprensión, de lógica, en donde las ideas y la conducta humana no tuvieran consistencia.
La imatge del filòsof
Hay multiplicidad de imágenes de los filósofos, desde el ya clásico fumador de marihuana, pasando por el erudito enclaustradohasta el súper héroe...Algunas de las formas que observamos son graciosas, misteriosas, ridículas, sobrias, etc. pero lo que de común tienen a mí parecer son tres aspectos:
1.El filósofo es alguien que tiene mucho conocimiento.
2.Está en un ámbito de realidad diferente al resto de la sociedad, es “raro”.
3.Es una persona solitaria.
Bajo estos tres supuestos, me pregunto ¿qué tanto los filósofos estamos comprometidos con un ideal del filósofo? ¿Cuáles son nuestros límites? Y ¿Qué tanto estamos dispuestos a aceptar nuevas conductas y modelos de pensamiento?
Si bien, no generalizo, sí observo una tendencia (al menos dentro de la institución en la que nos encontramos) de repetir estereotipos como las arriba mencionados; entre los filósofos suele haber un rechazo hacia lo diferente, en este caso hacia lo “normal” u ordinario, este rechazo es reflejo de la carga conceptual que se trae arrastrando y que dictamina la diferencia entre El Filósofo y todo lo demás.
Tomo el siguiente ejemplo: ¿Qué pasaría si una chica vestida de manera provocativa (al estilo Jessica Rabbit) llega al salón de clases y dice ser filósofa? ¿Le creeremos? ¿Estaríamos dispuestos a aceptarla? Este es quizá un mal ejemplo, pero lo que quiero mostrar es cómo dentro del ámbito filosófico existen posturas que confían en que para ser filósofo hay que tener ciertas características infranqueables (¿llevar barba?) o, de lo contrario, no puede llamarse tal, pero ¿qué hay de los filósofos que reconocen que no saben, ni mucho ni de todo, o que no proclaman ser el tope del mundo? ¿O que simplemente no buscan la soledad?
La visió panoràmica
Els filòsofs avaluen la informació i les creences que tenim sobre l' univers i les qüestions humanes. La seva meta és construir una representació general, sistemàtica i coherent de tot allò que sabem i pensem.
El tipus de comprensió general de la realitat característic de la filosofia proporciona un esquema o estructura en què la gent corrent pot situar la seva pròpia concepció del món i de les qüestions humanes. La filosofia és com una lent a través de la qual podem veure en una perspectiva panoramica els nostres rols i activitats i determinar, llavors, quin és el seu significat. D' aquesta manera, estem en millors condicions per considerar el valor dels nostres ideals i aspiracions i, també, per comprendre per què els acceptem i, tal vegada, preguntar-nos si hauríem de fer-ho o, potser, modificar-los d' alguna manera.
Pregunta't: Per què estic estudiant el batxillerat? Què m' agradaria fer després? Potser una carrera universitària? Potser un Curs Formatiu de Grau Superior?
L' examen racional
Els filòsofs han cregut i creuen que cal examinar els punts de vista que solem acceptar respecte del nostre món i de nosaltres mateixos per veure si són racionalment defensables.
Tots tenim molta informació i diverses opinions sobre l' univers natural i humà. Això no obstant, pocs ens preguntem si aquesta informació i aquestes opinions són fiables i quin valor els hem de donar. Solem acceptar, sense qüestionar-los, els informes sobre descobriments científics i fem els mateix amb les creences tradicionals i un bon nombre d' opinions que hem construït a partir de les nostres experiències personals. Tanmateix, el filòsof vol sotmetre tot això a un intens examen crític per descobrir si les nostres opinions i creences estan suportades per evidències adequades i si seria justificable que una persona raonable les acceptés.
Per exemple:
- És creïble el fet que l' home ha arribat a la lluna?
- És certa la hipòtesi del científic Stephen Hawking, sobre l' existència dels forats negres i el límit on es concentra tot allò de l' univers i que el forat negra, s' empassa?
Avancem informació de Segon de Batxillerat
Els filòsofs presocràtics: Els milesis
En el s. VI aC., Milet (Grècia; ara és a Turquia), era una de les ciutats més pròsperes i expansives de la Mediterrània. Aquesta efervescència productiva generava problemes tècnics, la solució dels quals exigia un estudi de la realitat diferent del que possibilitaven els mites:
- Es buscarà a través de l'experimentació les causes dels fenòmens (però dins de la pròpia naturalesa). Per això els primers filòsofs foren, bàsicament, homes pràctics i no purament teòrics (molí d'olives, caiguda al pou), una espècie d'enginyers que intentaven solucionar els problemes concrets que comportava la gran activitat econòmica de l'època. Així:
TALES, a través de la triangulació, inventà un sistema per determinar les distàncies dels vaixells a l'alta mar; aplicà la climatologia a l'agricultura; predí, fins i tot, un eclipsi de sol (ja en parlarem).
ANAXIMANDRE, construí un rellotge de sol amb gnòmon (l'agulla del rellotge de sol), confeccionà mapes del cel i de les terres conegudes.
ANAXIMENES donà explicacions raonades de diferents fenòmens meteorològics i geològics.
EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ DE LA MATÈRIA A LLIURAR A L’ALUMNE
PROFESSOR
Sílvia Gil Cordero
NIVELL EDUCATIU
Batxillerat
MATÈRIA
Filosofia i Ciutadania
CURS
1r
CONTINGUTS
Continguts comuns a
tots els blocs (continguts de caràcter metodològic i actitudinal)
-Obtenció, processament i anàlisi crítica d’informació
-Expressió argumentada, oral i escrita, d’idees
-Participació en espais de reflexió i intercanvi
d’informació, cerca, contrast i expressió d’idees, aprofitant les tecnologies
de la informació i la comunicació
-Participació en debats mitjançant l’exposició raonada
del pensament propi
-Comentari de textos filosòfics o que suscitin problemes
filosòfics, emprant amb propietat els corresponents termes i conceptes
-Racionalitat, empatia i respecte crític envers els
plantejaments aliens, individuals i col·lectius
-Autonomia personal i sentit de la responsabilitat a
l’hora de prendre decisions iactuar,
assumint una visió crítica vers qualsevol forma d’injustícia i discriminació
-Posició crítica envers els valors, normes i actituds
contràries als drets humans.
Els continguts de
caràcter conceptual s’estructuren en les següents unitats:
BLOC I. LA INVESTIGACIÓ
FILOSÒFICA.
Unitat 1. Filosofia, ciència i altres models de saber
1.
Diferents maneres de saber
1.1. Coneixement mític i coneixement religiós
1.2. Coneixement científic
1.3. La ciència i la Filosofia
Unitat 2.
El coneixement filosòfic
1. El
coneixement filosòfic
1.1. El pas del mite al logos. Característiques
del logos
Unitat 3. Veritat i Certesa
1.
Veritat i Certesa
1.1.Origen i límits del
coneixement: Racionalisme i Empirisme
1.2. Diferents tipus de veritat: La veritat com
a adequació del pensament amb la realitat.
La veritat com a adaptació. La veritat com a
captació subjectiva de la realitat. La impossibilitat de conèixer la veritat.
BLOC II. ANTROPOLOGIA.
Unitat 4.L’ésser humà: dimensió biològica i sociocultural
1.
Dimensió biològica
1.1.Teories sobre l’origen de l’ésser humà
1.2.L’hominització
2.
Dimensió cultural
2.1.L’esser humà, animal cultural
2.2.Especificitat del fet cultural
3.
Dimensió social
3.1. La socialització
3.2. Estructures socials
Unitat
5.L’ésser humà com a ésser simbòlic
1.Capacitat
lingüística
1.1. Llenguatge i comunicació
1.2. El llenguatge com a sistema de comunicació simbòlic
2. Funcions i origen del
llenguatge
2.1. Pensament i llenguatge
3. Altres formes de relació
simbòlica
Unitat 6
. Diferents concepcions de l’ésser humà
1.Homo faber versus homo
ludens
2.Monisme i dualisme
3.L’home com a projecte
4.Cap al cyborg
BLOC III. ÈTICA, POLÍTICA I CIUTADANIA
UNITAT 7.
L’acció: llibertat i responsabilitat
1.La
Grècia Hel·lenística
2.La
Filosofia Hel·lenística
2.1. L’escepticisme
2.2. L’epicureisme
2.2.1. La canònica. Teoria del coneixement
2.2.2. Teoria sobre la naturalesa
2.2.3. Teoria ètica
2.3. L’estoïcisme
UNITAT 8.
La política: democràcia i ciutadania
1.Per què vivim junts?
1.1. Individu i ciutat
1.2.Individu i Etat
2.Qui és el sobirà?
2.1. La font de la sobirania
2.2. De sobirania absolutista a sobirania representativa
2.3. Posar límits a la sobirania
2.4. Autoorganització sense Estat
3.Per què cal obeir?
3.1. Consens
3.2. Desobediència i subversió
COMPETÈNCIES
La competència
reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa que implica la presa de
consciència de la incertesa que envolta el món del coneixement, l’habilitat
per identificar problemes filosòfics i abordar-los de manera filosòfica, per
relacionar els coneixements en una concepció global del món i de les coses, per
aprendre a pensar amb ordre i criteri i per exposar les opinions pròpies,
respectant les dels altres i valorant-les, si escau, com a manera d’enriquir
la pròpia visió de la realitat.
La competència social i
cívica que subratlla la capacitat d’anàlisi de les accions , les seves
intencions, resultats i conseqüències, així com la reflexió crítica sobre els
valors, les normes i les institucions.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Criteris
Reconèixer
l’especificitat de la filosofia i distingir-la d’altres sabers o maneres
d’explicar la realitat
Raonar amb
argumentacions ben construïdes, fer anàlisis crítiques i elaborar una
reflexió adequada en relació amb els coneixements adquirits
Exposar
argumentacions i compondre textos propis en els quals s’aconsegueixi una
integració de les diverses perspectives i s’avanci en la formació d’un
pensament autònom
Fer servir i
valorar el diàleg com a forma d’aproximació racional al coneixement i
com a procés intern de construcció d’aprenentatges significatius.
Obtenir informació
rellevant per mitjà de diverses fonts, elaborar-la, contrastar-la i
utilitzar-la criticament en l’anàlisi de problemes filosòfics.
Conèixer i
analitzar les característiques específiques de l’ésser humà com una
realitat complexa i oberta, amb múltiples expressions i possibilitats,
aprofundint en la dialèctica entre natura i cultura i entre individu i
societat.
Conèixer i valorar
la naturalesa de les accions humanes en la mesura que són lliures,
responsables i transformadores.
Comprendre i valorar
les idees filosòfiques que han contribuït, en diferents monents
històrics, a definir la categoria de ciutadà.
Instruments.
L’ alumne,per tal de superar la
matèria, n’ haurà d’ assolir les competències específiques. La manera de
demostrar que és apte serà realitzant:
-Una
prova escrita o examen fet a classe que, consistirà en un Comentari de Text
amb preguntes o bé unes preguntes sobre una pel·lícula visionada aclasse.
-Entregant
el dia de l’ examen, treballs opcionals, de qüestions sorgides a classe fins
a un total de quatre treballs amb una vàlua de 0,25 punts cadascú d’ ells,
fent un total de 1p. Aquest punt més, s’ afegirà a la nota de l’ examen.
-Una
prova escrita feta a casa que, consistirà en un Comentari de Text amb
preguntes o bé unes preguntes sobre una pel·lícula visionada a classe.
Preferiblement en suport informàtic.
Tenint en compte la data
d’ entrega es procedirà de la següent manera:
. 1r dia de data d’
entrega: Es sumarà un punt a la nota del treball
. 2n dia de data d’
entrega: Es sumarà mig punt a la nota del treball.
. 3r dia de data d’
entrega: No es sumarà cap punt a la nota del treball.
. 4t dia de data d’ entrega: Es
penalitzarà amb un punt negatiu. Caldrà justificant metge en cas d’ absència
per malaltia.
Fora d’ aquestes dates, no
s’ acceptarà l’ entrega del treball.
S’ acceptarà que el 3r i 4r dia de data
d’ entrega, es pugui enviar per correu electrònic a sgil4@inscampsblancs.cat. Per a assolir la nota de qualificació,
el treball haurà d’estar imprès, el més aviat possible, sinó comptarà com No
Presentat.
La nota de qualificació
del trimestre o d’avaluació, sorgirà seguint la següent fórmula:
[Examen + 1 punt de treballs opcionals]= 50%
[Comentari Text o pel·lícula a
casa+ Data d’ entrega]= 50%
Es farà la nota mitjana. Molt important! Si l' alumne no lliura el comentari de text (obligatori) en les dates pactades o, copia el seu contingut d' un altre company o d' una pàgina web, el comentari restarà com a SQ = Sense qualificar. No es podrà fer la nota mitjana i l' alumne tindrà tota l' assignatura per a recuperar el mes de juny. Igualment, si ho vol, podrà presentar-se a l' examen per saber el seu nivell. Tanmateix, si no es presenta als exàmens trimestrals (obligatoris) li restarà tota l' assignatura per a recuperar al mes de juny. La nota trimestral serà SQ= Sense qualificar ( 0) .
La nota de qualificacióde
tot el curs, sorgirà de la nota mitjana de les tres avaluacions. Si
aquesta nota és 4,5 punts, es considerarà l’ assignatura aprovada. Si aquest
no és el cas, l’ alumne s’ haurà d’ examinar de l’ avaluació o avaluacions
suspeses a la prova extraordinària de juny. Si l’ alumne no aprova al juny,
s’ haurà d’ examinar de tota la matèria a la prova extraordinària de
setembre, amb un examen de comentari de text amb preguntes.
.
NOTA IMPORTANT: Per acord d’equip docent, l’ alumne que tingui un 10% de
faltes injustificades, no podrà accedir a l’ avaluació contínua. Es valorarà
positivament la cal·ligrafia, la sintaxi i l’ ortografia. Un treball o examen
amb una cal·ligrafia deficient no serà avaluat.
BIBLIOGRAFIA
El llibre Filosofia
i ciutadaniad’Ediciones del
Serbal
MATERIAL NECESSARI
Consultar el bloc de
la professora: http://mystikeepopetiafilosofia.blogspot.com.es/
El material fotocopiat
que es lliura a classe
El llibre Filosofia
i ciutadaniad’Ediciones del
Serbal
BLOC III EL PODER COMENTARI DE TEXT PER FER A CASA
“Meres paraules no podien expressar el sord dolor que sentia. Va guardar silenci, mentre les brillants estrelles es vessaven i ballaven per tot el cel. Sam es va moure intranquil. - De debò, Ralph, és millor que et vagis. Ralph va tornar a alçar els ulls. - Vosaltres dos no us heu empastifat. Com podeu ...? Si fos de dia ...Si fos de dia sentirien la coïssor de la vergonya per admetre aquelles coses. Però la nit era fosca. Eric va parlar primer, però de seguida els bessons van reprendre la seva parla antifonal. - Has de anar-te'n perquè aquí no estàs segur ... -... ens van obligar. Ens van fer mal ... - Qui? ¿Jack? - Oh no ... Es van inclinar a prop seu i van baixar les seves veus. - Ves, Ralph ... -... és una tribu ... -... no podíem fer una altra cosa ... Quan de nou va parlar Ralph, ho va fer amb veu més apagada; semblava faltar-li el alè. - Però què he fet jo? M'era simpàtic ... i jo només volia que ens vinguessin a rescatar ... De nou es van vessar els estels pel cel. Eric va sacsejar el cap preocupat. - Escolta, Ralph. No tractis de fer les coses amb sentit comú. Això ja s’ha acabat...” GOLDING, William: El Senyor de les mosques 1.- Digues amb les teves paraules, i sense repetir, de què va el text. (2,5p) 2.- Posa-li un títol filosòfic (1p) 3.- Relaciona aquest text, de manera argumentativa, amb les teories de Hobbes, Locke, Maquiavel, Woolf, Girard, Freud. (4,5p) (Cinc autors mínim) 4.- Fes una opinió personal i mira si pots trobar relació amb l' actualitat (2p) Dates d' entrega: B11 i B12 DIJOUS 10 Maig 2018+1 punt d' actitud (s' afegirà a la nota del comentari). Donat que hi ha convocada jornada de vaga d' estudiants, s' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@xtec.cat, en Word com arxiu adjunt (no Drive); no s' acceptarà en pdf,ni tampoc imatges del comentari.
DIVENDRES 11 Maig 2018+0,5 punt d' actitud (s' afegirà a la nota del comentari). s' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@xtec.cat, en Word com arxiu adjunt (no Drive); no s' acceptarà en pdf,ni tampoc imatges del comentari.
DISSABTE 12 Maig 2018 0 punt d' actitud (la nota del comentari ni suma ni baixa); s' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@xtec.cat, en Word com arxiu adjunt (no Drive); no s' acceptarà en pdf,ni tampoc imatges del comentari.
DIUMENGE 13 Maig 2018 -1 punt d' actitud (la nota del comentari baixa); s' haurà d' enviar per e-mail a sgil4@xtec.cat, en Word com arxiu adjunt (no Drive); no s' acceptarà en pdf,ni tampoc imatges del comentari.
FORA D' AQUESTES DATES EL COMENTARI NO SERÀ AVALUAT. RECORDEU QUE AQUEST COMENTARI ÉS EL 50% DE LA NOTA DEL TRIMESTRE. SINO ÉS LLIURAT NO ES PODRÀ FER LA NOTA MITJA AMB L' EXAMEN. NO SERÀ AVALUAT SI NO ES LLIURA EN FORMAT PAPER EL DIMARTS 15 MAIG 2018, SI AQUEST S' HA ENVIAT PER E-MAIL. NO S' ACCEPTARAN PEN-DRIVES. DATA D' EXAMEN B11 I B12 DIJOUS 24 MAIG 1ª PART (45 MINUTS) S' HA DE FER OBLIGATÒRIAMENT LES PREGUNTES 1 I 2 DIMARTS 29 MAIG 2ª PART (45 MINUTS) ES FARAN LA RESTA DE PREGUNTES.
No és gaire habitual que els filòsofs reflexionin sobre l' exercici de la política a partir de com són veritablement els éssers humans. Maquiavel ho fa i n' extreu una sèrie de conseqüències pràctiques amb les quals aspira a poder aconsellar els governants.
Ara només ens resta veure quin ha de ser el capteniment i el govern d' un príncep amb els súbdits i els amics. I com que sé de molts que han escrit sobre aquestes coses, temo, parlant-ne jo encara més, que no sigui tingut per presumptuós, sobretot pel fet de distanciar-me, com faré en tractar d' aquesta matèria, dels procediments dels altres. Tanmateix, essent la meva intenció d' escriure alguna cosa útil a qui hi pari atenció, m' ha semblat més convenient cercar la veritat efectiva de les coses que no pas la idea imaginària d' aquestes. N'hi ha molts que han imaginat repúbliques i principats que ningú no ha vist mai, ni ningú sap que hagin existit de veritat; perquè hi ha una separació tan gran de com es viu a com s' hauria de viure, aque aquell que deixa allò que es fa per allò que s' hauria de fer, aprén més aviat a forjar-se la ruïna que la salvació: un home que en tot vulgui fer professió de bo trobarà forçosament la ruïna enmig de tants que no són bons. D' aquí que a un príncep que es vulgui conservar li cal aprendre de poder o ser bo i de fer-ne ús o no segons la necessitat.
(...) A un príncep, doncs, no li cal tenir totes les qualitats esmentades més amunt, però li és molt necessari que sembli posseir-les. Fins i tot m' atreveria a dir que són perjudicials si les posseeix i les practica sempre, i són útils si només fa veure de posseir-les, com semblar compassiu, lleial, humà,, íntegre, religiós i ser-ho, però estar amb l' ànim preparat de tal manera que, si cal no ser-ho, puguis i sàpiques canviar-te en tot el contrari. I has de saber que un príncep, i sobretot un príncep nou, no pot obsrvar totes aquelles coses que fan que els homes siguin tingut per bons, i sovint es veu forçat, per mantenir l' estat, d' obrar contra la fe, contra la caritat, contra la humanitat, contra la religió. I per això cal que tingui un ànim disposat a moure's segons el que li manen els vents i les variacions de la fortuna, i, tal comm he dit més amunt, no abandonar el bé, si pot, però saber entrar en el mal, si cal. Així doncs, un príncep ha de tenir molta cura que no li surti mai de la boca res que no sigui ple de les cinc qualitats esmentades i que sembli, en veure'l i sentir-lo, tot compassió, tot lleialtat, tot integritat, tot religió. I no ni ha res de què calgui més aparentar la pràctica que aquesta darrera qualitat. Els homes, generalment, jutgen més pels ulls que per les mans, perquè a tothom li és permés de veure, però a ben pocs de tocar. Tothom veurà el que sembles,, pocs s' adonaran del que ets, i aquets pocs no gosaran oposar-se a l' opinió de la majoria que tingui el poder de l' estat que els defensa: en les accions de tots els homes, i sobretot dels prínceps, on no hi ha tribunal d' apel·lació, es mira el fi. Miri, doncs, un príncep de vèncer i mantenir l' estat; els mitjans sempre seran jutjats honorables i lloats per tothom,, perquè el vulgar de la gent es deixa portar per l' aparença i per l' èxit de les coses. En el món no hi ha res més que vulgaritat, i els pocs només poden trobar-hi un lloc si la majoria té on apuntarlar-se. El príncep, XV-XVIII
César Borgia va ser el personatge que va inspirar "El Príncep" de Maquiavel
Material complementari:
"Llevat que els filòsofs regnin en els Estats, o els qui ara són anomenats reis i governants filosofin de manera genuïna i adequada, i que coincideixin en una mateixa persona el poder polític i la filosofia, i que es prohibeixi rigorosament que marxin separadament per cada un d'aquests camins les múltiples natures que actualment ho fan així, no hi haurà estimat Glaucó, fi dels mals per als Estats ni tampoc, em sembla, en la raça dels homes; tampoc abans d'això no s'esdevindrà, en la mesura del possible, ni veurà la llum del sol, l'organització política que ara acabem de descriure. Això és el que des de fa una estona vacil·lo a dir, perquè veia que era una manera de parlar controvertida; i és difícil d'advertir que no hi ha cap més manera d'ésser feliç, tant en la vida privada com en la pública." Plató: República V, 473d-e.
- Experiment d' Ash. Conformitat grupal.
- Experiment de Milgram. Obediència a l' autoritat
En primer lloc, el poder paternal (o de progenitura) no és altre que el que permet als pares de governar sobre els fills pel bé d’ aquests, fins que assoleixin l’ ús de raó o bé un estat de coneixement amb el qual hom els suposi capaços d’ entendre la norma que els ha de regir, ja sigui la llei natural o la llei civil del seu país. Capaços, repeteixo, d’ entendre-la tan bé com els altres que, com a homes lliures, viuen sota la llei. L’ afecte i la tendresa que Déu ha dipositat en el cor dels pares envers la seva descendència deixa prou clar que aquest no ha de ser pas un govern sever ni arbitrari, sinó encaminat a oferir ajuda, instrucció i protecció als fills. Sigui com vulgui, no hi ha cap raó, com ja he demostrar, per a creure que aquest poder hagi prevalgut mai sobre la vida i la mort dels fills més que sobre la de la resta dels homes, ni podrà ningú justificar que, un cop s’ ha fet home, el fill hagi de seguir subordinat a la voluntat dels pares, ni que els lligams que hi conservi siguin altres que el respecte, l’ honor, la gratitud, l’ assistència i el suport que deu tant al pare com a la mare pel fet d haver-ne rebut la vida i l’ educació. És cert, doncs, que el poder paternal és un poder natural, però no pot de cap manera, envair el terreny del polític. El poder del pare no abasta, en absolut, la propietat del fill, la qual està exclusivament a disposició d’ aquest.
En segon lloc, el poder polític és aquell que tot home posseïa en l’ estat de natura i que ha deixat en mans de la societat –i, per tant, dels governants, en qui la societat ha posat confiança, expressa o tàcita- perquè sigui emprat en benefici d’ ell i per a la salvaguarda de les seves propietats. Aquest poder, doncs, que tots els homes tenen en l’ estat de natura, i al qual renuncien en favor de la societat sempre que aquesta els pugui garantir protecció, consisteix a fer ús de tots els mitjans que creguin adients, i que la natura els permeti, per a defensar les seves possessions, i a castigar, segons els rectes dictats de la raó, les infraccions que els altres cometin contra la llei natural, a fi de garantir tan bé como sigui possible la protecció pròpia i la de la resta de la humanitat. Per això, la finalitat i la mesura d’ aquest poder, que quan es troba en mans de cada home en l’ estat de natura és la salvaguarda de tota la societat de què forma part, és a dir, de tota la humanitat en general, no pot ser altra, una vegada en mans del magistrat, que protegir la vida, les llibertats i les propietats dels membres de la societat. No pot ser, per tant, un poder arbitrari i absolut damunt la vida i els béns d’ aquells que hauria de protegir tant com fos possible, sinó una facultat per a dictar lleis i per annexionar-hi qualssevol càstigs que tendeixen a la defensa de la totalitat, tot amputan-ne únicament aquelles parts que, de tan corruptes, posin en perill les bones i saludables. Fora d’ això, cap altra severitat no serà lícita. I aquest poder només pot originar-se mitjançant el pacte, l’ acord i el consentiment mutu de tots els que componen la comunitat.
En tercer lloc, el poder despòtic és un poder absolut i arbitrari que un home té damunt un altre i que li permet de llevar-li la vida quan li sembli. Aquest poder no el pot conferir la natura –ja que no fa distincions entre uns homes i uns altres- ni pot ser transferit per cap mena de pacte, ja que si l’ home no posseeix aquest poder arbitrari sobre la pròpia vida, no pot pas adjudicar-lo a un altre; és, senzillament, el resultat de l’ apropiació de la vida d’ un home per part d’ un agressor quan s’ origina l’ estat de guerra. En aquest cas, com que l’ home ha abandonat la raó que Déu li havia donat perquè fos norma d erelació dels uns amb els altres, i, trencant el lligam comú que uneix la natura humana en una sola aliança i societat, ha renunciat al camí de la pau que aquella norma li ensenyava tot fent ús de la força de la guerra per a aconseguir uns fins injustos i perjudicials per a d’ altres sense tenir-hi cap dret, i ha abandonat la condició d’ home per a adoptar la de les bèsties, ja que, com elles, ha fet de la força la seva norma i el seu dret, s’ exposa d’ aquesta manera a ser destruït per la persona agredida i per la resta del gènere humà, que s’ uniran en l’ execució de la justícia com ho farien contra qualsevol altra bèstia salvatge o animal nociu amb el quan no fos possible de conviure amb tranquil·litat.
ACTIVITATS:
1.- Escriu la síntesi del text
2.- Què significa per Locke governar?
3.- Analitza l’ argumentació que Locke desenvolupa entre les línies 34 i 74, que correspon al poder polític
4.- Compara el poder despòtic de Locke amb el monarca absolut de Hobbes
5.- S’ ajusta la descripció del poder paternal de Locke, a la que tu coneixes? En què modificaries la relació de poder entre pares i fills?
Bibliografia: ALFARO, Carme i altres autors: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgina 215)
CABALLERO, Francisco; LARRAURI, Maite; MONROIG, Vicent: Filosofia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana S. A., 1999 (pàgines 119-121)
