MICHEL FOUCAULT
FORMES DE RESISTÈNCIA A
Dos assaigs sobre el subjecte i el poder
Aquest text va ser escrit en els anys vuitanta i és el resultat de l' impacte que certs moviments socials i polítics -que encara existeixen avui dia- van tenir sobre Foucault. Per això l' estudi del poder es planteja en aquest text associat a certes resistències. L' anàlisi de les resistències al poder permet justament entendre en què consisteixen les relacions de poder.
Pel que fa a les relacions de poder, per a comprendre en què consisteixen, potser caldria analitzar les formes de resistència i els esforços desplegats per a provar de dissociar aquestes relacions.
Proposaré, com a punt de partença, prendre una sèrie d' oposicions que s'han desenvolupat en aquests darrers anys: l' oposició al poder dels homes sobre les dones, dels pares sobre els fills, de la psiquiatria sobre els malalts mentals, de la medicina sobre la població, de l' Administració sobre la manera de viure de la gent.
No n'hi ha prou de dir que aquestes oposicions són lluites contra l' autoritat; cal provar de definir més precisament el que tenen en comú.
1) Són lluites "transversals"; vull dir amb això que no es limiten a un país particular. És clar que certs països n' afavoreixen el desenvolupament, tot facilitant-ne l' extensió, però no estan restringides a un tipus particular de govern polític o econòmic.
2) La finalitat d' aquestes lluites consisteix en els efectes de poder com a tals. Per exemple, el retret que hom fa a la professió mèdica no és d' antuvi el fet de ser una empresa de caràcter lucratiu, sinó d' exercir sense control un poder sobre els cossos, la salut dels individus, la seva vida i la seva mort.
3) Són lluites "immediates", i això per dues raons. En primer lloc perquè la gent critica les instàncies de poder que té més a prop, les que exerceixen la seva acció sobre els individus. No busca "l' enemic número 1", sinó l' enemic immediat. Tot seguit, no es planteja que la solució del seu problema resideixi en un avenir qualsevol (és a dir, en una promesa d' alliberament, de revolució, en la fi del conflicte de classes). Respecte a una escala teòrica d' explicació o a l' ordre revolucionari que l' historiador polaritza, són lluites anàrquiques.
Però aquestes no són les seves característiques més originals. La seva especificitat es defineix més aviat com segueix:
4) Són lluites que posen en qüestió la condició del individu: per una banda, afirmen el dret a la diferència i subratllen tot allò que pot fer els individus veritablement individuals; d' altra banda, ataquen tot el que pot aïllar l' individu, separar-lo dels altres, escindir la vida comunitària, constrènyer l' individu a replegar-se sobre ell mateix i subjectar-lo a una identitat pròpia.
Aquestes lluites no estan exactament a favor o en contra de l' "individu", sinó que s' oposen al que es podria anomenar el "govern mitjançant la individualització".
5) Oposen una resistència als efectes de poder que estan lligats al saber, a la competència i a la qualificació. Lluiten contra els privilegis de saber. Però també s' oposen al misteri, a la deformació i a tot el que pot haver-hi de mistificador en les representacions que hom imposa a la gent.
No hi ha res de "cientista" en tot això (és a dir, cap creença dogmàtica en el valor del saber científic), però no hi ha tampoc rebuig escèptic o relativista de tota veritat certificada. El que es posa en qüestió és la manera com el saber circula i funciona, les seves relacions amb el poder. En una paraula, el règim del saber.
6) En fi, totes les lluites actuals giren al voltant de la mateixa qüestió: qui som nosaltres? Són un rebuig de les abstracciones, un rebuig de la violència econòmica i ideològica exercida per l' Estat, que ignora qui som individualment, i també un rebuig de la inquisició científica o administrativa que determina la nostra identitat.
Per a resumir, el principal objectiu d' aquestes lluites no és tant atacar aquesta o l' altra institució de poder, grup, o classe, o èlit, com ara una tècnica particular, una forma de poder.
Aquesta forma de poder s' exerceix en la vida quotidiana immediata, classifica els individus en categories, els designa per la seva individualitat pròpia, els subjecta a la seva identitat, els imposa una llei de veritat que els cal reconèixer i que els altres han de reconèixer en ells. És una forma de poder que transforma els individus en subjectes. La paraula subjecte té dos sentits: subjecte sotmès a l' altre mitjançant el control i la dependència, i subjecte lligat a la seva pròpia identitat per la consciència o el coneixement de si mateix. En ambdós casos, aquesta paraula suggereix una forma de poder que subjuga i subjecta.
- Vídeo: Michel Foucault & Noam Chomsky
Per a resumir, el principal objectiu d' aquestes lluites no és tant atacar aquesta o l' altra institució de poder, grup, o classe, o èlit, com ara una tècnica particular, una forma de poder.
Aquesta forma de poder s' exerceix en la vida quotidiana immediata, classifica els individus en categories, els designa per la seva individualitat pròpia, els subjecta a la seva identitat, els imposa una llei de veritat que els cal reconèixer i que els altres han de reconèixer en ells. És una forma de poder que transforma els individus en subjectes. La paraula subjecte té dos sentits: subjecte sotmès a l' altre mitjançant el control i la dependència, i subjecte lligat a la seva pròpia identitat per la consciència o el coneixement de si mateix. En ambdós casos, aquesta paraula suggereix una forma de poder que subjuga i subjecta.
- Vídeo: Michel Foucault & Noam Chomsky
Bibliografia:
CABALLERO, Francisco; LARRAURI, Maite; MONROIG, Vicent: Filosofia. Barcelona: Editorial Text. Enciclopedia Catalana, 1999. (pàgines 122-124)
Webgrafia:
