BLOC I. U1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? Preguntes filosòfiques. TEXT DE CRAIG MODEL D' EXAMEN.

BLOC I. LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. 

UNITAT 1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

 Preguntes filosòfiques 

"Gairebé tots nosaltres som (en certa manera) filòsofs ja que tenim algun tipus de valors segons els quals vivim (o ens agrada pensar que els tenim, o ens sentim a disgust quan no els tenim). La majoria de nosaltres, a més, accepta alguna descripció general del món. Potser pensem que hi ha un Déu creador de tot, inclosos nosaltres mateixos; o al contrari, pensem que tot ées una qüestió de casualitat i selecció natural. Potser pensem que tenim alguna cosa en nosaltres immaterial i immortal a la qual anomenem ànima o esperit; o just allò contrari, que som només una organització de matèria complicada, que es cau a trossos després de morir. Així que la majoria de nosaltres, fins i tot aquells que dirien que no és una cosa que els preocupi, disposem d' una cosa semblant a respostes per a les dues preguntes filosòfiques bàsiques, a saber: "Què hem de fer?" i  "Què és real?". I hi ha una tercera pregunta bàsica per a la qual també la majoria de nosaltres té algun tipus de resposta; una pregunta que ens assetja en el moment mateix en que som conscients d' una de les dues preguntes anteriors, a saber: "com sabem alguna cosa o, si no ho sabem, com ho podríem saber? Fent servir els ulls, pensant, consultant un oracle, preguntat un científic?": La filosofia -entesa com un tema que pot ser estudiat, del qual es pot ser ignorant, en què es pot millorar o fin i tot arribar a ser un expert- és simplement ser més reflexiu sobre algunes d' aquestes qüestions i les seves relacions mútues; és aprendre allò que ja s' ha dit sobre elles i per què"

CRAIG, E., Philosophy. A Very Short Introduction, 2002

MODEL DE POSSIBLES PREGUNTES D' EXAMEN:

1.- Digues amb les teves paraules, i sense repetir, de què va el text. (2,5p)

2.- Posa-li un títol (1p)

3.- Relaciona aquest text, amb tot allò que sàpigues de les Unitats 1,2 i 3 del llibre de text, treballat a classe. (4,5p)

4.- Fes una opinió personal i mira si pots trobar relació amb l' actualitat (2p)

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 23)

Webgrafia:

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX8nwJFXBQEOIjqD_OlJgpA1FOClQ-JkbqZlRz4Meca7kfi8jASoesW-R83x1bFJsPAJ3y9tPeh56Y9GNC-Th_ARKGYtbhBC_x9FaxHL4iG9e0wKfQ-20AMwwxOderJo0gPDO_Hu7lB88/s1600/foto.jpeg

BLOC I. UNITAT 1. Els problemes de la filosofia Branques de la filosofia

Els problemes de la filosofia 

Branques de la filosofia

Així, si ens quedem amb l' aspecte bàsic, es pot dir que la filosofia s' assenta sobre tres interrogants fonamentals. El primer és: "Quina és la naturalesa de tot allò que existeix?". I el segon és: "Com podem saber alguna cosa, si és que això és possible?". El tercer interrogant es pot enunciar així: "Com hem d' actuar?". 

Les investigacions sobre la primera d' aquestes qüestions, sobre allò que existeix i sobre la naturalesa de la seva existència, constitueixen la branca de la filosofia coneguda com a ontologia o metafísica. La investigació sobre la segona qüestió -sobre la naturalesa del coneixement i sobre què podem saber, si és que podem saber alguna cosa-, rep el nom d' epistemologia. La filosofia moral o ètica i la filosofia política s' ocupen del tercer dels interrogants fonamentals.

El desenvolupament de les tres qüestions esmentades al llarg dels egles, i de totes aquelles altres qüestions subsidiàries que d' elles es deriven, constitueix el corrent principal de la història de la filosofia. Altres branques de la filosofia -com la filosifa de la ciència, l' estètica o la filosofia de la religió-, per més que siguin per sí mateixes apassionants, tenen un caràcter subsidiari pel qe fa ales tres branques fonamentals. 

Bibliografia:

(pàg 21)

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. UNITAT 1. Què es la Filosofia? Filosofia i Ciència

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. 

UNITAT 1. Què es la Filosofia?  

Filosofia i Ciència

Homenatge a Newton (1969), de Salvador Dalí 

 

La filosofia com a tronc comú de les ciències 

En l' antiguitat i durant segles, la filosofia va cobrir un àmbit extremadament ampli, abastant temes que després es van separar de la filosofia, com la física, les matemàtiques, la psicologia o la sociologia. Els antics grecs no distingien aquests camps de la filosofia. Com a filòsofs es van dedicar a tots ells, per descomptat, no de la mateixa manera en la qual  un científic actual s' ocupa de la ciència. Tots aquests camps d' investigació s'han desenvolupat a partir de la filosofia. 

L' astronomia i la medicina es van constituir relativament aviat com a ciències separades de la filosofia. Això va ocórrer a finals del Renaixement , en el segle XVI. En data més recent, a finals del segle XIX, la matemàtica i la lògica van seguir el mateix camí. La separació d' altres ciències de la filosofia se situa en diferents moments de la història: la química i la biologia van ingressar en el territori científic en el segle XVIII; la psicologia i la sociologia, en el segle XIX. 

  . El Kosmos pitagòric: 5 planetes, el sol, la luna, la terra, l' antiterra i un foc al centre de l' univers, amb l' esfera dels estels fixos.

. El Cosmos aristotèlic és geocèntric.

 

. L' Univers aristotèlic-ptolemaic

 

. L' Univers copernicà

. L' Univers per Galileu 

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 16)

Webgrafia:

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/31/Plaza_de_Dal%C3%AD_%28Madrid%29_07.jpg

 https://www.google.es/search?q=Geocentrisme+d%27+Arist%C3%B2til+m%C3%B3n+supralunar+i+sublunar&client=firefox-b&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwibsbjko77PAhXJmx4KHTWXDvQQ_AUICCgB&biw=1280&bih=914#imgrc=y6hbHxCoJz-mIM%3A

 x-b&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwibsbjko77PAhXJmx4KHTWXDvQQ_AUICCgB&biw=1280&bih=914#imgrc=38lnJ9wIe2weiM%3A

 https://www.google.es/search?q=Univers+copernic%C3%A0&client=firefox-b&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiQ35L0pb7PAhWH2R4KHSg8CewQ_AUICCgB&biw=1280&bih=914#imgrc=RV4ug2xWi2KN6M%3A

 http://www.elconfidencial.com/tecnologia/2014-04-23/los-cinco-cientificos-que-cambiaron-nuestra-concepcion-del-universo_119715/

 

 

 

 

 

BLOC I. U1. FILOSOFIA I ADMIRACIÓ . ARISTÒTIL/ XAVIER RUBERT DE VENTÓS

BLOC I. 

UNITAT 1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

FILOSOFIA I ADMIRACIÓ

Aristòtil

"Allò que en un principi va moure els homes a fer les primeres indagacions filosòfiques va ser, com ho és ara, el fet d' admirar-se. (...) Anar a la recerca d' una explicació i admirar-se, és reconèixer que s' ignora"

ARISTÒTIL, Metafísica, Llibre I (segle IV a.C.) 

Xavier Rubert de Ventòs

No veure les coses clares 

"Per què hem de "veure-ho tot clar"? Crec que es tracta d' una necessital més vital que pròpiament intel·lectual. La nostra necessitat d' interpretar i aclarir-ho tot no respon tant al nostre desig de coneixement com a la nostra necessitat d' apaivagament. No és tant un producte de la nostra curiositat com de la nostra ansietat, i més que expressió del nostre interèsssss pel món respon a la por que aquest ens produeix.

Doncs bé, fer filosofia demana ser prou ingenu -o valent- per reconèixer que no veiem les coses clares. Per acceptar sense reserves ni coartades el desconcert, la inquietud i el vertigen que ens produeix allò que no entenem. En comptes de buscar una explicació, una fórmula, un concepte o un exorcisme que suavitzi el nostre horror al buit intel·lectual, l' actitud filosòfica és aquella que s' atreveix a demorar i furgar en la perplexitat mateixa.

Sovint, la nostra temptació de veure clar ens porta a situar els problemes, definir els esdeveniments i a posar les preguntes allà on voldríem que fossin, per no haver-nos de qüestionar de veres. d' aquesta manera retallem el món a la mesura de les nostres necessitats, és a dir a la mesura dels comportaments mentals o culturals que ja tenim preparats per entendre-ho. Amb freqüència actuem volent fer-nos la il·lussió que el problema és on nosaltres el podem controlar. Però allò que la perplexitat filosòfica pot ensenyar-nos és que, sovint, el problema és on no es deixa captar in manipular"

XAVIER RUBERT DE VENTÓS, Per què filosofia, 1983. 

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 14 i 15) 

Webgrafia:

 http://cat.bloctum.com/salmeron/files/2010/04/aristotle.gif

 http://www.llull.cat/monografics/fil04/fotos_prot/rubert_ventos.jpg

BLOC I. U 1. FILOSOFIA I INCERTESA. BERTRAND RUSSELL i STEVE JOBS (U. STANFORD)

Per llegir i pensar.
Filosofia i incertesa

"De fet, el valor de la filosofia s' ha de buscar en gran mesura en la seva incertesa real . L' home que no té cap vernís de filosofia va per la vida presoner dels prejudicis que es deriven del sentit comú, de les creences habituals en el seu temps i en el seu país, i de les que s' han desenvolupat en el seu esperit sense la cooperació ni el consentiment deliberat de la seva raó. Per aquest home, el món tendeix a fer-se precís, definit, obvi, els objectes habituals no li susciten cap problema i les possibilitats no familiars són rebutjades amb menyspreu. Des del moment en què comencem a filosofiar, trobem que encara els objectes més ordinaris condueixen a problemes als quals només podem donar respostes molt incompletes. La filosofia, tot i que és capaç de dir-nos amb certesa quina és la veritable resposta als dubtes que suscita, és capaç de suggerir diverses possibilitats que amplien els nostres pensaments i ens alliberen de la tirania del costum. Així, en disminuir el nostre sentiment de certesa sobre allò que són les coses, augmenta molt el nostre coneixement d' allò que poden ser; rebutja el dogmatisme un tant arrogant d' aquells que no s' han introduït mai en la regió del dubte alliberador i guarda viu el nostre sentit de l' admiració, presentant els objectes familiars en un aspecte no familiar". 

RUSSELL B., Els problemes de la filosofia, 1912 (pàgina 14) 

Un exemple d' allò que fan els filòsofs a la vida quotidiana (pàgina 10), no donar gaire importància als esdeveniments que preocupen i situar-los en una perspectiva més amplia ho trobem en el Discurs inaugural que va fer Steve Jobs a la Universitat de Stanford:

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 14 i 20) 

WEBGRAFIA: 

https://www.youtube.com/watch?v=ZF0Omfp2rFM

https://www.youtube.com/watch?v=vXJYrrLGNAo

BLOC I. UNITAT 1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA. EL REPTE DE SÒCRATES.

BLOC I 
LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA

UNITAT 1

 QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

El repte de Sòcrates 

Els filòsofs, seguint el consell socràtic, insisteixen a portar a la llum  les nostres creences implícites, les quals assumim en la nostra manera d' entendre el món, nosaltres mateixos i els valors en què creiem...el filòsof creu que aquestes han de ser inspeccionades i organitzades com un sistema significatiu i coherent de creences.

Mort de Sòcrates (1787) de Jacques Louis David

Recepta per pensar a la manera de Sòcrates 

El mètode socràtic d' examen del sentit comú, atès que segueix una sèrie consistent de passos, s' ha de presentar sense cap mena de greuge en el llenguatge d' un manual o un llibre de cuina i aplicar-lo a qualsevol creença que ens sentim instats a acceptar o bé inclinats a rebutjar. El mètode suggereix que no podem determinar la corecció d' un enunciat basant-nos en què gaudeixi de l' acceptació majoritària o de l' assentiment tradicional de persones de renom. Un enunciat correcte és aquell que no es pot contradir racionalment. Un enunciat és vertader si no pot ser refutat. Si la refutació és possible, llavors, per elevats que siguin el nombre i la categoria dels qui ho subscriuen, l' enunciat serà fals i encertarem si el posem en dubte.

1. Trieu un enunciat que gaudeixi del suport confiat del sentit comú.

Obrar amb valentia implica no retirar-se de la lluita.

2. Imagineu por un moment que, malgrat la confiança de qui ho proposa, l' enunciat és fals. S' han de buscar situacions o contextos en què l' enunciat no resulti vertader.

És possible ser valent i, això, no obstant, retirar-se de la lluita? 

És possible matenir-se ferm en la lluita i, tanmateix, no ser valent?

3. Si es troba alguna excepció, la definició serà falsa o, al menys imprecisa.

És possible ser valent i retirar-se

És possible mantenir-se ferm en la lluita i tot i amb això no ser valent

4. L' enunciat inicial s' ha de matisar per donar compte de l' excepció.

Obrar amb valentia pot implicar tant la retirada com l' avanç en la lluita. 

5. Si es descobreixen noves excepcions als enunciats millorats, el procés s' ha de repetir. La veritat, si és que un ésser humà és capaç d' assolir quelcom semblant, radica en un enunciat que sembli impossible de refutar. Esbrinant allò que una cosa no és, és com ens aproximem a la comprensió d' allò que és. 

Adaptat d' A. de Botton, Les consolacions de la filosofia, 2000

Bibliografia:

ALFARO, Carme i VVAA: Filosofia i ciutadania, Ediciones del Serbal, pàgines 12 i 13 

BLOC I. U1. LA FILOSOFIA, LA CIÈNCIA I LA MATEMÀTICA. TEXT DE NAGEL

BLOC I
LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA
UNITAT 1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? 

Per llegir i pensar: la filosofia i les formes del saber

La filosofia, la ciència i la matemàtica

El geògraf (1668), de Jan Vermeer 

"La filosofia es diferencia de la ciència i també de la matemàtica. A diferència de la ciència, no se suporta en experiments ni en observacions, sinó només en el pensament. A diferència de les matemàtiques, no disposa de mètodes formals de demostració. Es practica plantejant preguntes, argumentant, posant a prova les idees, pensant en arguments possibles en contra d' elles, sorprenent-se davant del funcionament real dels nostres conceptes.

La principal ocupació de la filosofia és posar en qüestió i entendre idees molts comunes, que tots nosaltres usem en el dia a dia sense pensar. Un historiador es pot pregunta què va succeir en un moment determinat del passat, però un filòsof preguntarà: "Què és el temps?" Un matemàtic pot investigar les relacions entre els números, però un filòsof preguntarà: "Què és un número?". Un físic es pot preguntar de què estan fets els àtoms o què explica la gravetat, però un filòsof preguntarà com sabem que existeix alguna cosa fora de les nostres ments. Un psicòleg pot investigar com aprenen els nens una llengua, però un filòsof preguntarà: "Què fa que una paraula tingui significat?". Algú es pot preguntar si està bé esquitllar-se al cinema sense pagar, però el filòsof preguntarà: "Què fa que una acció estigui bé o malament?"

NAGEL, Th: What does it all mean?, 1987 

1.- Fes un llistat dels principals conceptes científics amb què estiguis familiaritzat. Distingeix els conceptes de les ciències següents: matemàtica, física, química, biologia. (2 punts) 

2.- Segons l' autor del text, la matemàtica és un tipus particular de ciència? Què la diferencia de les altres ciències? (2 punts)

3.- La física, la química i la biologia solen ser anomenades "ciències experimentals" o "empíriques". Què tenen en comú? Segons l' autor del text, què és allò que defineix la filosofia? (3 punts)

4.- Per a cada un dels conceptes que has apuntat en la primera pregunta, proposa una qüestió que consideris filosòfica (3 punts) 

DATES D' ENTREGA:

B11

DILLUNS, 26 setembre 2016. +1 punt d' actitud a sumar al comentari de text entregat
DIMECRES, 28 setembre 2016. +0,5 punt d' actitud a sumar al comentari de text entregat
DIJOUS, 29 setembre 2016. 0 o Cap punt a sumar al comentari de text entregat
DIVENDRES, 30 setembre 2016. -1 a restar al comentari de text entregat

Dijous i divendres l' entrega es farà via e-mail a sgil4@xtec.cat
El comentari de text, entregat via e-mail s' entregarà a la professora en mà imprès, dilluns, 3 d' Octubre 2016 a l' hora de classe habitual. 

B12 

DILLUNS, 26 setembre 2016 +1 punt d' actitud a sumar al comentari de text entregat
DIJOUS, 29 setembre 2016. +0,5 punt d' actitud a sumar al comentari de text entregat
DIVENDRES,30 Octubre 2016. 0 o Cap punt a sumar al comentari de text entregat
DISSABTE, 1 octubre 2015. -1 a restar al comentari de text entregat

Divendres i dissabte, l' entrega es farà via e-mail a sgil4@xtec.cat

El comentari de text, entregat via e-mail s' entregarà a la professora en mà imprès, dilluns, 3 d' Octubre 2016 a l'hora de classe habitual. 

Bibliografia:

ALFARO, Carme i VVAA: Filosofia i ciutadania, Ediciones del Serbal, pàgina 18

Webgrafia:

https://translate.google.es/?hl=ca

http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/vermeer/i/geographer.jpg