BLOC II. U9. POT TENIR CONSCIÈNCIA UN ROBOT? PEL·LÍCULA: EX MACHINA

Ex Machina

• Ficha 
 
• Críticas [151]
 
• Tráilers [2]
 
• Imágenes [15]
 
• DVD/VoD [6]

7,0

26.494

votos

151 críticas - por títulos

Vota esta película

Añadir a listas

Título original

Ex Machina aka 

Año

2015

Duración

108 min.

País

 Reino Unido

Director

Alex Garland

Guión

Alex Garland

Música

Geoff Barrow, Ben Salisbury

Fotografía

Rob Hardy

Reparto

Domhnall Gleeson, Alicia Vikander, Oscar Isaac, Sonoya Mizuno, Corey Johnson,Chelsea Li, Tiffany Pisani

Productora

DNA Films / Film4

Género

Ciencia ficción. Thriller. Drama | Robots. Thriller psicológico

Web oficial

http://www.exmachinamovie.co.uk/

Sinopsis

Nathan, un programador multimillonario con fama de reclusivo, selecciona a Caleb, un joven empleado de su empresa, para que pase una semana con él en un lugar remoto en las montañas con el objetivo de que participe en un test en el que está involucrada su última creación: Ava, un robot-mujer en el que inteligencia artificial lo es todo. (FILMAFFINITY)

Premios

2015: Premios Oscar: mejores efectos visuales. Nominada a mejor guión original

2015: Premios BAFTA: 5 nominaciones, incluyendo Mejor film británico

2015: Globos de Oro: Nominada a mejor actriz de reparto (Alicia Vikander)

2015: Premios del Cine Europeo: Nominada a Mejor guión y actriz (Alicia Vikander)

2015: National Board of Review (NBR): Mejores películas independientes del año

2015: British Independent Film Awards (BIFA): 4 premios, incluyendo mejor película

Mostrar 4 premios más 

Críticas

• "Un drama tan extraño como brillante; tan turbio como finalmente sorprendente. (...) una propuesta que se atreve a dar dos pasos más allá al tópico que nos ocupa." 
  

  Luis Martínez: Diario El Mundo 
• "Interesante película (...) de aliento trascendente y resultados entre la inquietud, el magnetismo y una cierta morosidad (...) un estilo del que se pueden quedar fuera los que busquen simplemente entretenimiento" 
  

  Javier Ocaña: Diario El País 
• "Elegante relato futurista. (...) Gustará e incluso encantará a los aficionados al género sin espantar públicos de otras latitudes (...) Puntuación: ★★★ (sobre 5)" 
  

  Federico Marín Bellón: Diario ABC 
• "Brillante visualmente, su reiteración casi teatral aturde un poco (...) Puntuación: ★★★ (sobre 5)" 
  

  Lluís Bonet Mojica: Diario La Vanguardia 
• "Tan espartana como elegante, tensa, claustrofóbica, y sin miedo a combinar sátira y thriller, 'Ex Machina' se sustenta en el trabajo de sus intérpretes: espléndidos (...) Puntuación: ★★★★ (sobre 5)" 
  

  Roger Salvans: Fotogramas 
• "El hermoso y delicado debut de Garland en la dirección es una 'Frankenstein' de la era digital, rediseñada como una guerra de sexos (...) una pieza de cámara sobria y brillante" 
  

  Guy Lodge: Variety 
• "Garland aporta poco nuevo al habitual tema del hombre versus la máquina (...) 'Ex Machina' luce cuidada y sensacional, pero, al final, resulta endeble y poco potente" 
  

  Stephen Dalton : The Hollywood Reporter 
• Mostrar 7 críticas más 
• 
  

FES UNA SINOPSIS PERSONAL DE LA PEL·LÍCULA. ACOMPANYA-LA D' UNA OPINIÓ PERSONAL, TENINT EN COMPTE LES TRES LLEIS DE LA ROBÒTICA D' ISAAC ASSIMOV

Les tres lleis de la robòtica van ser escrites per Isaac Asimov, un escriptor rus de ciència-ficció. Tots els robots dels seus relats i novel·les estan dissenyats per a complir-les. Apareixen per primera vegada al relat "Runaround", del 1942, recollit dins del llibre "Jo, robot".

Les lleis diuen així:

1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
2. Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

Els robots actuaran sempre respectant les lleis de la robòtica, no com una regla moral sinó perquè l'estructura del seu "cervell positrònic" està construïda al voltant d'elles; de fet, construir robots que no s'hi basessin obligaria a refer tota la ciència de la robòtica. Aquestes lleis sorgeixen com a mesura de protecció dels humans. Segons Isaac Asimov, la concepció d'aquestes lleis volia contrarestar el temor a que els robots es poguessin rebel·lar i atacar als seus creadors, i no són més que una aplicació de les lleis de les eines, no formulades per ser massa evidents: una eina ha de ser segura, ha de fer la tasca per la que està fabricada i no s'ha de fer malbé (amb aquest ordre de prioritats).

Webgrafia:

http://www.filmaffinity.com/es/film132582.html

https://static.justwatch.com/backdrop/690102/s1440/ex-machina

https://www.youtube.com/watch?v=XYGzRB4Pnq8

https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleis_de_la_rob%C3%B2tica

B.II ANTR. U9. CONSCIÈNCIA LLENGUATGE I SOCIABILITAT (DESCARTES)

BLOC II. CONSCIÈNCIA LLENGUATGE I SOCIABILITAT (DESCARTES)

En el Segle XVII, el fundador del corrent racionalista R. Descartes (1596-1650), va declarar que era la consciència -i, en particular, l' autoconsciència- l' element que constituïa l' especificitat humana. És el seu famós "Cogito ergo sum" = "Penso, aleshores sóc o existeixo" 

Un ésser conscient i autoconscient

En el llibre Ments, cervells i ciència, el pensador britànic J. Searle (1932) resumeix de la forma següent el sentit del terme "consciència":

- La consciència té intencionalitat.

- Té subjectivitat

- El subjecte és qui realitza l' acció

"L' home es tan sols un jonc, el més feble de la naturalesa, però és un jonc que pensa. No cal que tot l' univers s' armi per esclafar-lo; el vapor, una gota d' aigua són suficients per acabar amb la seva vida. Però encara que l' univers l' esclafés, l' home seguiria sent superior a aquell que el mata, perquè sap que mor, i l' avantatge que l' univers té sobre seu, l' univers no la coneix. Tota la nostra dignitat consisteix, per tant, en el pensament. (...) Esforcem-nos, doncs, a pensar bé: heus aquí el principi de la moral."

B. Pascal (1623-1662), Pensaments 

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 154,155)  

Webgrafia:

http://image.slidesharecdn.com/mentcervell-dualisme3856/95/mentcervell-dualisme-17-728.jpg?cb=1272532689

BLOC II. ANTROPOLOGIA U.9 REFLEXIONS...RACIONALITAT I INTEL·LIGÈNCIA

BLOC II. ANTROPOLOGIA

 U.9 REFLEXIONS FILOSÒFIQUES SOBRE L' ÉSSER HUMÀ 

RACIONALITAT I INTEL·LIGÈNCIA

Detall de l' escola d' Atenes, de Rafael (1510)

Aristòtil: l’home com a animal racional i com a animal polític

S’admet que hi ha tres coses per què els homes es fan bons i virtuosos, i aquestes tres coses són la natura, l’hàbit i la raó.

[...] Els altres animals viuen primordialment per acció de la natura, si bé alguns en un grau gaire petit, són també portats pels hàbits; l'home, en canvi, viu també per acció de la raó, ja que és l’únic entre els animals que posseeix raó; de manera que en ell aquestes tres coses han de guardar harmonia recíproca entre si; els homes, en efecte, obren amb freqüència de manera contrària als hàbits que han adquirit i a la seva natura a causa de la seva raó, si estan convençuts que algun altre camí d’acció els és preferible.

__________________________________________________

Política, VII,12,1332 -b.

[...] És evident que la ciutat-estat és una cosa natural i que l'home és per natura un animal polític o social; i un home que per natura i no merament per l'atzar, apolític o insociable, o ben és inferior en l'escala de la humanitat, o ben està per sobre d'ella [...] i la raó per la qual l'home és un animal polític en major grau que qualsevol abella o qualsevol animal gregari és quelcom evident. La natura, efecte, segons diem, no fa res sense un fi determinat, i l'home és l'únic entre els animals que posseeix el do del llenguatge.

La simple veu, és veritat, pot indicar pena i plaer i, per tant, la posseeixen també els altres animals [...], però el llenguatge té el fi d'indicar allò profitós i allò nociu i, per consegüent, també el més just i allò injust, ja que és particular propietat de l'home, que ho distingeix dels altres animals, en ser l'únic que té la percepció del bé i del mal, del més just i d'allò injust i de les altres qualitats morals, i és la comunitat i participació en aquestes coses el que fa una família i una ciutat-estat.

__________________________________________________

Política, I, 1, 1253.

Bibliografia: 

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 151,152)  

Webgrafia: 

http://image.slidesharecdn.com/art2f-49lescoladatenesrafael-111015113115-phpapp01/95/art2-f-49-lescola-datenes-rafael-12-728.jpg?cb=1318678340

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/aris4drr.htm

BLOC II. ANTROPOLOGIA. U 9. REFLEXIONS...L' ANIMAL INADAPTAT, CREADOR DE MONS

BLOC II. ANTROPOLOGIA. 

UNITAT 9. REFLEXIONS FILOSÒFIQUES SOBRE L' ÉSSER HUMÀ

L' ANIMAL INADAPTAT, CREADOR DE MONS

La condició humana de Magritte (1933). 

"L' animal viu estàtic al seu medi ambient, que porta estructurat amb si mateix vagi on vagi, com el cargol la seva casa. L' animal no pot dur a terme aquest peculiar allunyament i la substantivació que transforma un medi en un món"

Max SCHELER: El lloc de l' home en el cosmos, 1928

Bibliografia: 

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 150, 151)  

Webgrafia:

https://estonoesunapintura.files.wordpress.com/2013/09/lacondicionhumanai1.jpg

BLOC II. ANTROPOLOGIA. UNITAT 9. REFLEXIONS...ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA

BLOC II. ANTROPOLOGIA. 

UNITAT 9. REFLEXIONS  FILOSÒFIQUES SOBRE L' ÉSSER HUMÀ

ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA

Adam i Eva de Lucas Granach 

«Si es demana a un europeu culte allò que pensa quan escolta la paraula “home”, segurament començaran a rivalitzar en el seu cap tres cercles d’idees totalment irreconciliables entre elles. Primer, el cercle d’idees de la tradició juevo-cristiana: Adam i Eva, la creació, el paradís, la caiguda. Segon, el cercle d’idees de l’antiguitat clàssica: l’home és home perquè posseeix la “raó” o logos, on logos significa tant la paraula com la facultat d’aprehendre allò que són les coses. El tercer cercle d’idees és el cercle de les idees forjades per la ciència moderna de la naturalesa i la psicologia genètica, i que han esdevingut tradicionals també fa molt de temps; segons aquestes idees, l’home seria un producte final i tardà de l’evolució del planeta Terra, un ésser que tan sols es distingiria dels seus precursors en el regne animal pel seu grau de complexitat amb què es combinarien en ell energia i facultats que en sí ja existeixen en la naturalesa infrahumana. Aquests tres cercles d’idees manquen entre ells de tota unitat. Posseïm, doncs, una antropologia científica, una altra filosòfica i una altra teològica, que no es preocupen una de l’altra. Però no posseïm una idea unitària de l’home. Per altra banda, la multitud sempre creixent de ciències especials que s’ocupen de l’home oculten l’essència d’aquest molt més del que l’illuminen, per valuoses que siguin. Si es considera, a més, que els tres esmentats cercles d’idees tradicionals estan avui en dia fortament esquinçats, i d’un mode molt especial la solució darwinista al problema de l’origen de l’home, es possible afirmar que en cap època de la història ha resultat l’home tan problemàtic per a sí mateix com en l’actualitat.» (Max SCHELER, El puesto del hombre en el cosmos. Buenos Aires, Losada, 1978, pp. 23- 24 [traducció])

Bibliografia: 

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 148,149)  

Webgrafia:

http://xavier.balearweb.net/get/Qui%20som.pdf

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/aa/Cranach,_adamo_ed_eva,_uffizi.jpg

BLOC II. ANTR.U8 L' ANIMAL SIMBÒLIC. TEXTOS. ELS READY-MADE DE DUCHAMP

BLOC II. ANTROPOLOGIA

UNITAT 8 L' ANIMAL SIMBÒLIC. 

TEXTOS. ELS READY-MADE DE DUCHAMP

Font (1915), Ready.made de M. Duchamp 

Els ready-made de Duchamp 

" Si amb la Gioconda bigotuda es desvaloritza una cosa a la qual normalment es donava un valor, amb el ready-made es donava valor a una cosa que habitualment no el tenia. Tant en un cas com en l' altre, no hi ha cap procediment operatiu sinó un canvi de judici intencionadament arbitrari (...). Duchamp va exposar un urinari firmant-lo amb un nom qualsevol, Mutt. De totes formes, en posar una firma, va voler dir que aquell objecte no tenia valor artístic en si, sinó que l' assumia amb el judici formulat per un subjecte. Però, com el formula si ja no disposa de models de valor? De fet, es limita a separar l'objecte del context que li és habitual i en el qual realitza una funció pràctica. Arrancant-lo d' un context en què en ser tot utilitari res no pot ser estètic, el situa en una dimensió en què en no haver res utilitari, tot pot ser estètic. El que determina el valor estètic ja no és un procediment tècnic, sinó un acte mental, una actitud diferent enfront la realitat"

G.C Argan, L' art modern, 1970

Roda de bicicleta (1915), Ready -made de M. Duchamp 

L' animal simbòlic

" L' home no pot ja enfrontar-se a la realitat d' una manera immediata; no pot veure-la, com si diguéssim, cara a cara. La realitat física sembla retrocedir en la mateixa proporció que avança la seva activitat simbòlica. Enlloc de tractar amb les mateixes coses, en cert sentit, conversa constantment amb si mateix. S' ha embolicat en formes lingüístiques, en imatges artístiques, en símbols mítics o en símbols religiosos, d' una manera tan gran que no pot veure o conèixer res sinó és a través de la interposició d' aquest medi artificial.

La raó és un terme veritablement inadequat per a abastar les formes de la vida cultural humana en tota la seva riquesa i diversitat, però totes aquestes formes són formes simbòliques. Per tant, en comptes de definir l' home com un animal racional el definirem com un animal simbòlic. "

E. Cassirer, Antropologia filosòfica, 1944 

Bibliografia: 

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 142,143)  

BLOC II. ANTROPOLOGIA. UNITAT 8. L' ART COM A ACTIVITAT SIMBÒLICA

BLOC II. ANTROPOLOGIA. 

UNITAT 8. L' ART COM A ACTIVITAT SIMBÒLICA 

L' experiencia estètica té les seves arrels en la capacitat simbòlica de l' home, tot i que aquesta última orientada cap al domini artístic, adquireix trets que la distingeixen d' altres processos de simbolització, com la religió  o la ciència 

El Jurament dels Horacis, de Jacques-Louis David (1785)

Els símbols estètics

En els símbols estètics hi ha dues característiques específiques:

- Obertura semàntica. en l'àmbit artístic, la connexió entre els símbols i els seus significats, les experiències i coses a què remeten, és menys unívoca que la que hi ha entre els signes lingüístics i els seus referents. Això confereix als símbols estètics la seva peculiar capacitat per irradiar contínuament nous significats, diferents moltes vegades d' aquells que se'ls va donar en el moment de la seva producció. 

- Predomini de la funció poètica sobre la referencial. En general, en el simbolisme estètic predomina la funció poètica. Els materials artístics, les paraules, formes visuales, colors o sons compten per si mateixos, en la seva materialitat, igual o més que en la seva referència a algun aspecte del món. Les representacions científiques i els símbols religiosos estan subordinats a un ordre extern o a un cos dgomàticament definit de creences, respectivament, del qual depèn l' organització del pla simbòlic. El simbolisme estètic està regit per paurtes menys apegades a la funció referencial. 

Una cantata de Bach o una pintura neoclàssica poden ser considerades com a descripcions, l' una, d' un cert estat afectiu intensament religiós, l' altra, de situacions històriques de l' antiguitat. Tot i així, per apreciar estèticament aquesta cantata caldrà fixar.se en les regles d el' harmonia o el contrapunt, que dependen d' una certa tradició musical i no del significat que li assignem a la composició. També en una pintura neoclàssica - El  jurament dels Horacis de David, per exemple- el significat està subordinat a les regles de la perspectiva i la distribució regular de les figures i colors. 

Què és una obra d' art? 

La noció d' obra d' art, aglutinadora de símbols estètics, no ha significat sempre ni a tot arreu el mateix. El mot llatí ars -"del qual deriva "art"- i la paraula grega tékné - d' on prové "tècnica"- van ser sinònimes durant segles. A Grècia, a Roma i durant l' Edat Mitjana, aquests termes designaven l' habilitat tan mental com manual de metges, sabaters o poetes.

El concepte d' art, com a institucionalització de les experiències estètiques al voltant de les relacions entre artistes, obres i públic, és exclusiu dels quatre o cinc darrers segles de la cultura occidental i no té equivalència en altres tradicions culturals per a les quals allò artístic i allò tècnic o funcional mai no s' han escindit. 

D' altra banda, fins i tot en la nostra tradició aquest concepte ha travessat una forta crisi, els primers símptomes de la qual es donen a finals del segle XIX, quan la funcionalitat reservada a l' artesania, i allò estètic es reuneixen novament en el disseny industrial o l' urbanisme. La situació s' agreuja a principis del segle XX amb el sorgiment de les avantguardes, per a les quals l' art era ja quelcom mort, o terminalment malalt.

El signe més evident d' aquesta crisi és la gran dificultat per definir satisfactòriament la noció "obra d' art". Tal vegada, la millor definició que avui per avui podem admetre és la del crític M. Dufrenne: "Una obra d' art és tot allò que és reconegut i proposat com a tal al nostre assentiment".

Partitura de Johan Sebastian Bach 

Universalitat del fenomen artístic

Els objectes que anomenem "obres d' art" es caracteritzen sovint per la seva capacitat de superar els límits de les cultures on s' han originat i seguir sent valuosos, com a portadors d' experiència estètica, en contextos diferents. Així, el David que Miquel Àngel va esculpir al Renaixement mostra, encara avui, una representació simbòlica d' abast universal -és a dir, pot induir una emoció estètica a qualsevol persona- tot i que seria difícil entendre'l plenament sense comptar amb la tradició cultural que el va produir.

David de Miquel Àngel 

Bibliografia: 

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 142,143)  

Webgrafia:

http://image.slidesharecdn.com/07eljuramentdelshoracis-101212063622-phpapp02/95/07-el-jurament-dels-horacis-5-728.jpg?cb=1292136612

http://s2.imslp.org/images/thumb/pdfs/88/c25bca3c356d6a76cc12bed11ab1ec1a960a32f0.png

https://100falcons.files.wordpress.com/2013/02/david_von_michelangelo.jpg