BLOC II: ANTROPOLOGIA. UNITAT 6: EVOLUCIÓ I HOMINITZACIÓ. Una gran família.

BLOC II: ANTROPOLOGIA. 

UNITAT 6: EVOLUCIÓ I HOMINITZACIÓ. 

Una gran família. 

Homo habilis

Australopithecus habilis 

L'Homo habilis és una espècie extinta d'homínid que visqué a l'Àfrica de l'Est i del Sud, ara fa entre 1,9 i 1,6 milions d'anys. El nom habilis, "hàbil", li ve pel fet que s'han trobat eines de pedra a la vora de les restes fòssils. El primer fòssil fou descobert per Louis Seymour Bazett Leakey al 1960. Aquest espècimen (OH 7) va esdevenir l'espècimen tipus per la definició de la nova espècie.^[1]

Se'ls va batejar al començament com a Teantrops o Prezinjantrops. H. habilis és considerat com a forma gràcil avançada delsaustralopitecs per part d'alguns autors, raó per la qual es pot trobar la denominació Australopithecus habilis. Per d'altres, H. habilisrepresenta el punt d'inflexió en l'evolució dels homínids, el pas dels australopitecs als Homo. Com a punt important, es troba l'increment progressiu de la capacitat encefàlica; la seva capacitat craniana era d'entre 600 i 700 cc, una mica superior a la de l'australopitec.^[2]

Donat el gran dimorfisme sexual entre els australopitecs, alguns autors consideraren que Homo habilis i H. rudolfensis no eren més que les formes femenines i masculines -respectivament- d'una mateixa espècie. La tendència actual és la de considerar l´H. rudolfensiscom a espècie separada -probablement d'aparició anterior- i contemporània de l'H. habilis.

Els jaciments més importants són el de Koobi Fora (Kenya) i el de la Gola d'Olduvai (Tanzània).

Homo erectus

Homo Erectus

Homo erectus procedeix de l'evolució d'Homo ergaster. S'anomena erectus (o Arcantrop) perquè quan el descobrí Eugène Dubois(1858–1940) era l'homo fòssil més antic que podia caminar dret. Posteriorment se n'han trobat de més antics. L' H. erectus es localitza a la franja sud del centre i l'est d'Àsia, amb una antiguitat d'entre 1,8 milions d'anys a 300.000 anys.

Els primers fòssils foren descoberts per Dubois l'any 1891, consistint en un fèmur molt semblant a un fèmur humà i un crani (aquest darrer és conegut com a Trinil 2, l'espècimen tipus). La descoberta es va fer a Trinil, a l'illa de Java (Indonèsia). Dubois va batejar-lo com a Pithecanthropus erectus ("home-mico que camina dret" o Pitecantrop).

Els jaciments més importants es localitzen a l'illa de Java ("l'home de Java") i d'altres illes de l'indonèsia, a la Xina i nord d'Àfrica (Atlantrop). Entre els jaciments xinesos, la cova de Zhoukoudian, a uns 50 km de Pequín, n'és un dels més importants. Les restes descobertes aquí es van anomenar inicialment Sinanthropus pekinensis (Sinantrop), "home xinès de Pequín" (popularment conegut com a "home de Pekin").

Els Homo erectus dominaven la tècnica de tallar pedres (fabricació de bifaços i de petites destrals). Fabricaven els seus acampaments i practicaven la recol·lecció i la caça. Els últims Homo erectus van descobrir com dominar el foc. Usaven vestits i eren capaços de comunicar-se.

El pitecantrop agafava la posició vertical perfectament, igual que els altres homos erectus; se sap que fabricava utensilis i es creu que es menjaven el cervell dels seus congèneres. El crani del Sinantrop és mes humà que el dels australopitecs però encara segueix guardant parentiu amb els simis; era d'alçada lleugerament superior però de baixa capacitat craniana -amb tot aquesta capacitat era superior als Australopitecs- i la dentadura era essencialment humana. La capacitat craniana del pitecantrop és inferior a la del sinantrop i és més semblant a la de l'atlantrop. L'alçària d'un pitecantrop estaria sobre 1,65 metres i la del sinantrop seria lleugerament inferior.

Tot i què en un principi es pensava que Homo erectus era l'ancestre de l'home actual, avui en dia sembla que fou una branca lateral que va acabar extingint-se. L'home actual provindria de l'evolució de l´Homo ergaster, ancestre de l´erectus.

Els neandertals

Homo sapiens neanderthalensis

L'home de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal, és una espècie extinta del gènere Homo que visqué aEuropa i el Pròxim Orient al Paleolític mitjà, entre fa 250.000 i 28.000 anys. Si bé anteriorment era classificat com una subespècied'Homo sapiens (i anomenat per consegüent Homo sapiens neanderthalensis), actualment la majoria d'autors el consideren una espècie diferent.

L'anàlisi del genoma dels neandertals, segons l'article publicat en el número del 7 de maig del 2010 a la revista Science, mostra que és molt probable que hi hagués hagut creuaments amb els humans moderns. Entre l'1% i el 4% del genoma d'Homo Sapiens derivaria del genoma dels neandertals.^[1]

Protagonitzà una rica cultura material anomenada Mosterià i mostrava preocupacions estètiques i espirituals (sepultures). Després d'un difícil reconeixement, durant molt de temps l'home de Neandertal ha estat vist negativament en comparació amb Homo sapiens. En la imaginació popular apareix com un ésser simiesc, rude, lleig i ximplet. De fet, és més robust que Homo sapiens i el seu cervell és lleugerament més voluminós de mitjana. Els progressos de l'arqueologia prehistòrica i de la paleoantropologia des de la dècada del 1960 han revelat un ésser de gran riquesa cultural. Tanmateix, encara queden molts punts per aclarir, com ara les causes de la seva extinció.

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 98,99)  

 

Webgrafia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Homo_habilis.jpg

http://ca.wikipedia.org/wiki/Homo_erectus

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Homo_sapiens_neanderthalensis.jpg

 

BLOC II: ANTROPOLOGIA. UNITAT 6: EVOLUCIÓ I HOMINITZACIÓ. Lucy i el llinatge humà

BLOC II: ANTROPOLOGIA. 

UNITAT 6: EVOLUCIÓ I HOMINITZACIÓ.

 Lucy i el llinatge humà

Reconstrucció de Lucy

L' any 1974 els paleontòlegs D. Johanson i T. White descobriren a la regió d' Hadar, Etiòpia, les restes fòssils -gairebé el 40% d' un esquelet- de l' avantpassat més antic de l' home conegut fins a aquell moment. Aquestes restes pertanyen a una petita femella-Lucy- de l' espècie Australopithecus afarensis que va viure aproximadament fa uns 3,2 milions d' anys.

Del gènere Australopithecus al gènere Homo

Les tendències evolutives que portaren el gènere Homo fa uns 2,5 milions d' anys a partir d' una branca de les espècies d' australopitecs ja hi eren presents en aquests:

- La postura erecta o bipedisme sembla que portava avantatges adaptatives, com ara, una perspectiva visual més amplia i, sobretot, l' alliberament de les mans, aptes per agafar i manipular eines i per transportar objectes.

- L' alliberament de les mans, exigeix un increment en la capacitat craneal 

- La reducció de la mida de les mandíbules, acompanyada de l' elevació del front. En els homes arcaics va augmentar la capacitat cranial gràcies a una elevació del front. Al mateix temps es va reduir la mida de les mandíbules, hem de suposar que com a conseqüència evolutiva de canvis importants a la dieta. Ells tenien les eines necessàries per tallar carn i, gràcies al descobriment del foc, van aprendre a cuinar-la. 

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 96 i 97) 

 Webgrafia:

http://news.nationalgeographic.com/news/2006/09/photogalleries/afarensisancestors/images/primary/lucy-recon-big.jpg

 

BLOC II: ANTROPOLOGIA. UNITAT 6: EVOLUCIÓ I HOMINITZACIÓ.

BLOC II: ANTROPOLOGIA. 

UNITAT 6: EVOLUCIÓ I HOMINITZACIÓ. 

El lloc de l' home a la naturalesa. 

Charles Darwin

El 1859, Charles Darwin (1809-1882) publicà un llibre fonamental per entendre l' ésser humà: L' origen de les espècies. Hi assenyalava un fet clau: que l' home és el resultat del procés evolutiu, igual que la resta d' espècies animals. 

Semblança entre l' home i els grans simis

Dintre del regne animal, l' ésser humà, Homo sapiens, pertany a l' ordre dels primats. Alhora està inclòs en una de les tres superfamílies del subordre dels antropoides. Aquesta, la superfamília dels hominoides, comprèn, al seu torn, tres famílies: els gibons o petits simis; els grans simis (orangutans, goril·les, ximpanzés) i la dels homínids.

“Tot el que la biologia pot dir-nos és que el nostre parent més proper és un ximpanzé i quan, aproximadament, vam tenir un avantpassat en comú. Però la biologia no pot dir-nos quina aparença tenia aquest avantpassat, què va determinar aquest canvi evolutiu ni a quina velocitat es va produir (...). Ara, l’ arbre familiar s’ assembla més a un arbust amb moltes branques. El simple fet que avui en dia només hi hagi una espècie humana no vol dir que sempre hagi estat així.” F.E. Grine (Paleoantropòleg, Universitat de Nova York).

El nostre arbre genealògic

Totes aquestes dades avalen la història evolutiva o filogènesi dels hominoides representada a la darrera imatge. A partir d'un avantpassat comú que visqué segons indiquen les seves restes fòssils, fa 30 milions d' anys-(A), l' Aegyptopithecus, potser el primer antropoide-, es van separar dues línies evolutives: una d' elles condueix als hilobàtids i l' altra als pòngids i als homínids. A la ramificació següent- (B), fa 16 o 17 milions d' anys- es va separar la línia evolutiva que porta a l' orangutan. L' ordre de separació de les altres tres línees -(C), l´últim avantpassat comú es remunta com a molt a uns 7 milions d' anys- no es coneix amb seguretat. És probable que primerament se separés el llinatge humà dels pòngids i que després aquest es ramifiqués en les línies que porten al goril·la i al ximpanzé. Tot i així, respecte a aquest tema no hi ha unanimitat entre els científics. 

Gibó

Orangutà

Ximpanzè 

Lloc evolutiu de l' espècie humana 

Del 'creacionisme - evolucionisme' al 'finalisme - atzarisme' La publicació de L'origen de les espècies desencadenà un nou conflicte entre ciència i religió. Tot i que Darwin declarava que «no veia cap raó vàlida per la qual les opinions exposades ofeguessin els sentiments religiosos de ningú», el seu pensament desencadenà dures polèmiques. S'iniciava, doncs, un apassionat debat entre partidaris de l'evolució i partidaris de la creació. En un primer moment, creació i evolucióaparegueren com dos conceptes totalment contradictoris. Posteriorment, sorgiren conciliacions. Si interpretem el relat bíblicd'una manera literal, certament, creacionisme i evolucionisme són concepcions contradictòries. Però ja el papa Pius XII, en l'encíclica Humani Generis, pontificà que el text del Gènesi s'havia d'interpretar, que només indicava que Déu intervingué en la formació del món i de l'home, la manera 'com' és una qüestió que ha d'aclarir la ciència: en la Bíblia no hi hem de cercar explicacions científiques. Igualment, creació i evolució són contradictoris si a la idea científica d'evolució hi associem la idea filosòfica d'autonomia o d'autosuficiència d'aquest procés. Per a molts creients, una creació desenvolupada per evolució és tant admirable com el relat bíblic del Gènesi. En aquesta línia cal entendre l'obra del paleontòleg i pensador cristià Pierre Teilhard de Chardin (1881-1955), l'objectiu de la qual fou conciliar cristianisme i evolucionisme. Concep l'home, no d'una manera autònoma, sinó en el marc de la natura, formant part d'un univers en evolució ascendent, irreversible i plena d'intencionalitat: l'univers, tal com el seu nom diu, tendeix 'vers Un', un cert Absolut o punt Omega que està implicat en tot el procés evolutiu. El conflicte creacionisme-evolucionisme s'ha transformat avui en el conflicte finalisme-atzarisme, plantejat en els següents termes: l'ordre natural és resultat d'un designi o finalitat, o bé és una realitat imprevisible i casual, un producte de l'atzar? La introducció de la idea de finalitat en l'evolució prové d'un raonament analògic. Així com en la vida diària només les operacions conduïdes segons objectius previstos donen bons resultats, mentre que quan s'actua sense propòsit l'ordre no sol imposar-se, anàlogament, el procés evolutiu constant, el creixement d'ordre i complexitat en la natura, s'explica per obra d'un Agent que ha dotat d'intencionalitat tot el procés. Creixent en ordre i complexitat Pels atzaristes, aquesta argumentació no és més que una il·lusió antropocèntrica. L'home es creu un ésser necessari, inevitable, un producte esperat des de sempre; l'argumentació finalista no seria més que un desesperat esforç per negar la contingència humana. Pels atzaristes com Jacques Monod i altres, els fracassos que l'evolució mostra són prova de manca d'intencionalitat: l'aparició de l'Homo sapiens és el resultat d'una enorme loteria.

3. La grandesa de Darwin Els pocs mils anys de vida humana no constitueixen sinó una etapa insignificant en relació amb el llarg període en que s'ha realitzat l'evolució dels éssers vius. La grandesa de Charles Darwin està en haver inferit aquest llarg procés de la vida. Imaginem que una efímera, aquest insecte que no viu més que una dia, observés diferents moments de la vida humana: veuria nadons, nens, adolescents, joves, adults, vells, però no descobriria cap desenvolupament ni canvi. L'efímera Charles Darwin ha sabut veure més enllà. De l'ordenació sistemàtica de les espècies existents, és a dir, de la classificació dels animals, des dels organismes unicel·lulars, passant per les diferents formes d'animals marins, i seguint amb els peixos, amfibis, rèptils, aus, mamífers, fins a l'home, d'aquesta ordenació sistemàtica, Darwin n'ha inferit una ordenació històrica de la seva gènesi: la vida començà amb uns primitius éssers vius unicel·lulars i, en el curs de milions d'anys, ha continuat en formes cada vegada més complexes fins arribar a l'ésser humà.

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 94 i 95)  

 

Webgrafia:

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/palau/darwin.htm

 

BLOC I UNITAT 1 QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? El repte de Sòcrates

 BLOC I

UNITAT 1

 QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

El repte de Sòcrates 

Sòcrates, durant el judici que se li va fer el 399 a. de C.- en el qual finalment va ser condemnat a mort-, va mantenir que la raó per la qual filosofava era que "una vida sense examen no mereix ser viscuda"

Els filòsofs, seguint el consell socràtic, insisteixen a portar a la llum  les nostres creences implícites, les quals assumim en la nostra manera d' entendre el món, nosaltres mateixos i els valors en què creiem...el filòsof creu que aquestes han de ser inspeccionades i organitzades com un sistema significatiu i coherent de creences.

Mort de Sòcrates (1787) de Jacques Louis David

Recepta per pensar a la manera de Sòcrates 

El mètode socràtic d' examen del sentit comú, atès que segueix una sèrie consistent de passos, s' ha de presentar sense cap mena de greuge en el llenguatge d' un manual o un llibre de cuina i aplicar-lo a qualsevol creença que ens sentim instats a acceptar o bé inclinats a rebutjar. El mètode suggereix que no podem determinar la corecció d' un enunciat basant-nos en què gaudeixi de l' acceptació majoritària o de l' assentiment tradicional de persones de renom. Un enunciat correcte és aquell que no es pot contradir racionalment. Un enunciat és vertader si no pot ser refutat. Si la refutació és possible, llavors, per elevats que siguin el nombre i la categoria dels qui ho subscriuen, l' enunciat serà fals i encertarem si el posem en dubte.

1. Trieu un enunciat que gaudeixi del suport confiat del sentit comú.

Obrar amb valentia implica no retirar-se de la lluita.

2. Imagineu por un moment que, malgrat la confiança de qui ho proposa, l' enunciat és fals. S' han de buscar situacions o contextos en què l' enunciat no resulti vertader.

És possible ser valent i, això, no obstant, retirar-se de la lluita? 

És possible matenir-se ferm en la lluita i, tanmateix, no ser valent?

3. Si es troba alguna excepció, la definició serà falsa o, al menys imprecisa.

És possible ser valent i retirar-se

És possible mantenir-se ferm en la lluita i tot i amb això no ser valent

4. L' enunciat inicial s' ha de matisar per donar compte de l' excepció.

Obrar amb valentia pot implicar tant la retirada com l' avanç en la lluita. 

5. Si es descobreixen noves excepcions als enunciats millorats, el procés s' ha de repetir. La veritat, si és que un ésser humà és capaç d' assolir quelcom semblant, radica en un enunciat que sembli impossible de refutar. Esbrinant allò que una cosa no és, és com ens aproximem a la comprensió d' allò que és. 

Adaptat d' A. de Botton, Les consolacions de la filosofia, 2000

Bibliografia:

ALFARO, Carme i VVAA: Filosofia i ciutadania, Ediciones del Serbal, pàgines 12 i 13 

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. UNITAT 1: QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? Què fan els filòsofs?

 

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. 

UNITAT 1: QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? 

Què fan els filòsofs? 

En general, la filosofia es veu com el tema més difícil i abstracte de tots; com una cosa, molt allunyada de les qüestions del dia a dia. Tanmateix, per més que la filosofia sigui per a molts només una noció vaga, el terme apareix amb freqüència en les converses de la vida quotidiana.  

La paraula "filosofia" deriva de dos mots grecs que signifiquen "filo" amor o amistat i, "sofia" saviesa. Filosofia és doncs, amor pel coneixement. 

 

La filosofia en la vida quotidiana

Con relativa frecuencia en el transcurso de una conversación se escuchan afirmaciones en la que los interlocutores enfáticamente hace referencia a “su filosofía”, así, “su filosofía le dice tal, o cual cosa”, o su filosofía le permite o no le permite hacer tal o cual cosa”, o “a partir de mi filosofía sostengo tal posición”, es decir, la gente afirma que tiene una filosofía propia. Pero, ¿qué se quiere decir cuando se afirma que se posee una filosofía propia? Si radicalmente cada persona poseyera una filosofía propia, producto de intelecto, de su reflexión, entendiendo por ésta como una posición diferente ante la vida que le hace actuar en consecuencia, sin lugar a dudas sería imposible cualquier intento de diálogo, de compartir experiencias, de convivencia. Si todos los humanos tuviéramos que elaborar una filosofía propia nos encontraríamos ante una tarea por demás imposible de sistematizar. Cuando se afirma que se tiene una filosofía propia en la práctica se está reconociendo que es importante tener unos fundamentos, principios básicos que armonicen y organicen la propia visión del mundo, ideas que sustenten el orden que queremos que exista. Se reconoce, por tanto, que se tiene aversión a un mundo que carezca de comprensión, de lógica, en donde las ideas y la conducta humana no tuvieran consistencia.

La imatge del filòsof  

Hay multiplicidad de imágenes de los filósofos, desde el ya clásico fumador de marihuana, pasando por el erudito enclaustrado hasta el súper héroe...Algunas de las formas que observamos son graciosas, misteriosas, ridículas, sobrias, etc.  pero lo que de  común tienen a mí parecer son tres aspectos:  

• 1.       El filósofo es alguien que tiene mucho conocimiento.

• 2.       Está en un ámbito de realidad diferente al resto de  la sociedad, es “raro”.

• 3.       Es una persona solitaria.

Bajo estos tres supuestos, me pregunto ¿qué tanto los filósofos estamos comprometidos con un ideal del filósofo? ¿Cuáles son nuestros límites? Y ¿Qué tanto estamos dispuestos a aceptar nuevas conductas y modelos  de pensamiento?

Si bien, no generalizo, sí observo una tendencia (al menos dentro de la institución en la que nos encontramos) de repetir estereotipos  como las arriba mencionados; entre los filósofos suele haber un rechazo hacia lo diferente, en este caso hacia lo “normal” u ordinario, este rechazo es reflejo de la carga conceptual que se trae arrastrando y que dictamina la diferencia entre El Filósofo y todo lo demás.

Tomo el siguiente ejemplo: ¿Qué pasaría si una chica vestida de manera provocativa (al estilo Jessica Rabbit) llega al salón de clases y dice ser filósofa? ¿Le creeremos? ¿Estaríamos dispuestos a aceptarla?  Este es quizá un mal ejemplo, pero lo que quiero mostrar es cómo dentro del ámbito filosófico existen posturas que confían en que para ser filósofo hay que tener ciertas características infranqueables (¿llevar barba?) o, de lo contrario, no puede llamarse tal, pero ¿qué hay de los filósofos que reconocen que no saben, ni mucho ni  de todo, o que no proclaman ser el tope del mundo? ¿O que simplemente no buscan la soledad?

La visió panoràmica

Els filòsofs avaluen la informació i les creences que tenim sobre l' univers i les qüestions humanes. La seva meta és construir una representació general, sistemàtica i coherent de tot allò que sabem i pensem.

El tipus de comprensió general de la realitat característic de la filosofia proporciona un esquema o estructura en què la gent corrent pot situar la seva pròpia concepció del món i de les qüestions humanes. La filosofia és com una lent a través de la qual podem veure en una perspectiva panoramica els nostres rols i activitats i determinar, llavors, quin és el seu significat. D' aquesta manera, estem en millors condicions per considerar el valor dels nostres ideals i aspiracions i, també, per comprendre per què els acceptem i, tal vegada, preguntar-nos si hauríem de fer-ho o, potser, modificar-los d' alguna manera. 

Pregunta't: Per què estic estudiant el batxillerat? Què m' agradaria fer després? Potser una carrera universitària? Potser un Curs Formatiu de Grau Superior?

L' examen racional

Els filòsofs han cregut i creuen que cal examinar els punts de vista que solem acceptar respecte del nostre món i de nosaltres mateixos per veure si són racionalment defensables.

Tots tenim molta informació i diverses opinions sobre l' univers natural i humà. Això no obstant, pocs ens preguntem si aquesta informació i aquestes opinions són fiables i quin valor els hem de donar. Solem acceptar, sense qüestionar-los, els informes sobre descobriments científics i fem els mateix amb les creences tradicionals i un bon nombre d' opinions que hem construït a partir de les nostres experiències personals. Tanmateix, el filòsof vol sotmetre tot això a un intens examen crític per descobrir si les nostres opinions i creences estan suportades per evidències adequades i si seria justificable que una persona raonable les acceptés. 

Per exemple:

- És creïble el fet que l' home ha arribat a la lluna? 

- És certa la hipòtesi del científic Stephen Hawking, sobre l' existència dels forats negres i el límit on es concentra tot allò de l' univers i que el forat negra, s' empassa? 

Avancem informació de Segon de Batxillerat

Els filòsofs presocràtics: Els milesis

En el s. VI aC., Milet (Grècia; ara és a Turquia), era una de les ciutats més pròsperes i expansives de la Mediterrània. Aquesta efervescència productiva generava problemes tècnics, la solució dels quals exigia un estudi de la realitat diferent del que possibilitaven els mites:

- Es buscarà a través de l'experimentació les causes dels fenòmens (però dins de la pròpia        naturalesa). Per això els primers filòsofs foren, bàsicament, homes pràctics i no purament teòrics (molí d'olives, caiguda al pou), una espècie d'enginyers que intentaven solucionar els problemes concrets que comportava la gran activitat econòmica de l'època. Així:

TALES, a través de la triangulació, inventà un sistema per determinar les distàncies dels vaixells a l'alta mar; aplicà la climatologia a l'agricultura; predí, fins i tot, un eclipsi de sol (ja en parlarem).

ANAXIMANDRE, construí un rellotge de sol amb gnòmon (l'agulla del rellotge de sol), confeccionà mapes del cel i de les terres conegudes.

ANAXIMENES donà explicacions raonades de diferents fenòmens meteorològics i geològics.

Altres materials:

- El lado oscuro de la luna, de Stanley Kubrick

- http://www.discoverymax.marca.com/actualidad/stephen-hawking-propone-una-nueva-teoria-sobre-los-agujeros-negros/


Webgrafia:

 http://www.filosofia.mx/index.php/perse/archivos/el_uso_de_la_filosofia_en_la_vida_cotidiana

 http://laimagendelfilosofo.blogspot.com.es/

 https://www.youtube.com/watch?v=W5wntLsZFKE

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 10 i 11)  

EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ DE LA MATÈRIA A LLIURAR A L’ALUMNE

 

EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ DE LA MATÈRIA A LLIURAR A L’ALUMNE

PROFESSOR	Sílvia Gil Cordero
NIVELL EDUCATIU	Batxillerat
MATÈRIA	Filosofia i Ciutadania
CURS	1r

CONTINGUTS

Continguts comuns a tots els blocs (continguts de caràcter metodològic i actitudinal) -          Obtenció, processament i anàlisi crítica d’informació -          Expressió argumentada, oral i escrita, d’idees -          Participació en espais de reflexió i intercanvi d’informació, cerca, contrast i expressió d’idees, aprofitant les tecnologies de la informació i la comunicació -          Participació en debats mitjançant l’exposició raonada del pensament propi -          Comentari de textos filosòfics o que suscitin problemes filosòfics, emprant amb propietat els corresponents termes i conceptes -          Racionalitat, empatia i respecte crític envers els plantejaments aliens, individuals i col·lectius -          Autonomia personal i sentit de la responsabilitat a l’hora de prendre decisions i  actuar, assumint una visió crítica vers qualsevol forma d’injustícia i discriminació -          Posició crítica envers els valors, normes i actituds contràries als drets humans. Els continguts de caràcter conceptual s’estructuren en les següents unitats: BLOC I. LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. Unitat 1. Filosofia, ciència i altres models de saber 1. Diferents maneres de saber 1.1. Coneixement mític i coneixement religiós 1.2. Coneixement científic 1.3. La ciència i la Filosofia Unitat 2. El coneixement filosòfic 1. El coneixement filosòfic 1.1. El pas del mite al logos. Característiques del logos Unitat 3. Veritat i Certesa 1. Veritat i Certesa 1.1.  Origen i límits del coneixement: Racionalisme i Empirisme 1.2. Diferents tipus de veritat: La veritat com a adequació del pensament amb la realitat. La veritat com a adaptació. La veritat com a captació subjectiva de la realitat. La impossibilitat de conèixer la veritat. BLOC II. ANTROPOLOGIA. Unitat 4.  L’ésser humà: dimensió biològica i sociocultural 1. Dimensió biològica 1.1.Teories sobre l’origen de l’ésser humà 1.2.L’hominització 2. Dimensió cultural 2.1.L’esser humà, animal cultural 2.2.Especificitat del fet cultural 3. Dimensió social 3.1. La socialització 3.2. Estructures socials Unitat 5.  L’ésser humà com a ésser simbòlic 1.Capacitat lingüística 1.1. Llenguatge i comunicació 1.2. El llenguatge com a sistema de comunicació simbòlic 2. Funcions i origen del llenguatge 2.1. Pensament i llenguatge 3. Altres formes de relació simbòlica Unitat 6 . Diferents concepcions de l’ésser humà 1.      Homo faber versus homo ludens 2.      Monisme i dualisme 3.      L’home com a projecte 4.      Cap al cyborg BLOC III. ÈTICA, POLÍTICA I CIUTADANIA UNITAT 7. L’acció: llibertat i responsabilitat 1.La Grècia Hel·lenística 2.La Filosofia Hel·lenística 2.1. L’escepticisme 2.2. L’epicureisme 2.2.1. La canònica. Teoria del coneixement 2.2.2. Teoria sobre la naturalesa 2.2.3. Teoria ètica 2.3. L’estoïcisme UNITAT 8. La política: democràcia i ciutadania 1.Per què vivim junts? 1.1. Individu i ciutat 1.2.  Individu i Estat 2.Qui és el sobirà? 2.1. La font de la sobirania 2.2. De sobirania absolutista a sobirania representativa 2.3. Posar límits a la sobirania 2.4. Autoorganització sense Estat 3.Per què cal obeir? 3.1. Consens 3.2. Desobediència i subversió

COMPETÈNCIES

La competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa que implica la presa de consciència de la incertesa que envolta el món del coneixement, l’habilitat per identificar problemes filosòfics i abordar-los de manera filosòfica, per relacionar els coneixements en una concepció global del món i de les coses, per aprendre a pensar amb ordre i criteri i per exposar les opinions pròpies, respectant les dels altres i valorant-les, si escau, com a manera d’enriquir la pròpia visió de la realitat. La competència social i cívica que subratlla la capacitat d’anàlisi de les accions , les seves intencions, resultats i conseqüències, així com la reflexió crítica sobre els valors, les normes i les institucions.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Criteris Reconèixer l’especificitat de la filosofia i distingir-la d’altres sabers o maneres d’explicar la realitat Raonar amb argumentacions ben construïdes, fer anàlisis crítiques i elaborar una reflexió adequada en relació amb els coneixements adquirits Exposar argumentacions i compondre textos propis en els quals s’aconsegueixi una integració de les diverses perspectives i s’avanci en la formació d’un pensament autònom Fer servir i valorar el diàleg com a forma d’aproximació racional al coneixement i com a procés intern de construcció d’aprenentatges significatius. Obtenir informació rellevant per mitjà de diverses fonts, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la criticament en l’anàlisi de problemes filosòfics. Conèixer i analitzar les característiques específiques de l’ésser humà com una realitat complexa i oberta, amb múltiples expressions i possibilitats, aprofundint en la dialèctica entre natura i cultura i entre individu i societat. Conèixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en la mesura que són lliures, responsables i transformadores. Comprendre i valorar les idees filosòfiques que han contribuït, en diferents monents històrics, a definir la categoria de ciutadà. Instruments.  L’ alumne,  per tal de superar la matèria, n’ haurà d’ assolir les competències específiques. La manera de demostrar que és apte serà realitzant: -          Una prova escrita o examen fet a classe que, consistirà en un Comentari de Text amb preguntes o bé unes preguntes sobre una pel·lícula visionada a  classe. -          Entregant el dia de l’ examen, treballs opcionals, de qüestions sorgides a classe fins a un total de quatre treballs amb una vàlua de 0,25 punts cadascú d’ ells, fent un total de 1p. Aquest punt més, s’ afegirà a la nota de l’ examen. -          Una prova escrita feta a casa que, consistirà en un Comentari de Text amb preguntes o bé unes preguntes sobre una pel·lícula visionada a classe. Preferiblement en suport informàtic. Tenint en compte la data d’ entrega es procedirà de la següent manera: . 1r dia de data d’ entrega: Es sumarà un punt a la nota del treball . 2n dia de data d’ entrega: Es sumarà mig punt a la nota del treball. . 3r dia de data d’ entrega: No es sumarà cap punt a la nota del treball. . 4t dia de data d’ entrega: Es penalitzarà amb un punt negatiu. Caldrà justificant metge en cas d’ absència per malaltia. Fora d’ aquestes dates, no s’ acceptarà l’ entrega del treball. S’ acceptarà que el 3r i 4r dia de data d’ entrega, es pugui enviar per correu electrònic a sgil4@inscampsblancs.cat. Per a assolir la nota de qualificació, el treball haurà d’estar imprès, el més aviat possible, sinó comptarà com No Presentat. La nota de qualificació del trimestre o d’avaluació, sorgirà seguint la següent fórmula: [Examen + 1 punt de treballs opcionals]= 50%  [Comentari Text o pel·lícula a casa+ Data d’ entrega]= 50% Es farà la nota mitjana. La nota de qualificació de tot el curs, sorgirà de la nota mitjana de les tres avaluacions. Si aquesta nota és 4,5 punts, es considerarà l’ assignatura aprovada. Si aquest no és el cas, l’ alumne s’ haurà d’ examinar de l’ avaluació o avaluacions suspeses a la prova extraordinària de juny. Si l’ alumne no aprova al juny, s’ haurà d’ examinar de tota la matèria a la prova extraordinària de setembre, amb un examen de comentari de text amb preguntes. És “conditio sine qua non” haver lliurat tots els treballs i fer totes les proves escrites (exàmens) per a poder fer la nota mitjana obtinguda per un alumne/a. Si aquest no entrega (a mà, per gmail i al class-room si així ho demana la professora; mai a la guixeta de la Sala de professors), un comentari de text fet a casa en les dates indicades a tal efecte o, no fa una prova escrita (examen) a classe (en les dues sessions de 45 minuts cadascuna), sense la deguda justificació mèdica, no es podrà fer la nota mitjana de final de curs i per tant l’ alumne haurà de recuperar l’ assignatura en la seva totalitat (no per trimestres), en la recuperació ordinària del mes de juny o, en l extraordinària del mes de setembre. En la recuperació de juny o, setembre, la nota màxima és un 5.  NOTA IMPORTANT: a)      Per acord d’equip docent, l’ alumne que tingui un 10% de faltes injustificades, no podrà accedir a l’ avaluació contínua. b)      Es valorarà positivament la cal·ligrafia, la sintaxi i l’ ortografia. Un treball o examen amb una cal·ligrafia deficient no serà avaluat. c)      Per fer la nota mitjana de tot el curs caldrà que l’ alumne hagi presentat tots el treballs assignats a cada trimestre i, també, que hagi fet totes les proves escrites (exàmens).  Un No presentat no farà la nota mitjana. d)     Si es lliura un treball de Locke enlloc d’ un treball de Kant, és a dir, si hi ha una errada en l’ entrega d’ un treball assignat, aquest tindrà la consideració de No Presentat i per tant, no serà avaluat. e)      Si no es pot demostrar haver lliurat un treball via gmail mitjançant un reenviament a sgil4@inscampsblancs.cat el treball constarà com a NO PRESENTAT.

BIBLIOGRAFIA

El llibre Filosofia i ciutadania  d’Ediciones del Serbal

MATERIAL NECESSARI

Consultar el bloc de la professora: http://mystikeepopetiafilosofia.blogspot.com.es/ El material fotocopiat que es lliura a classe El llibre Filosofia i ciutadania  d’Ediciones del Serbal El material que es lliuri al Class-room del domini @inscampsblancs.cat, si fos el cas.