BLOC I. U2: LES PREGUNTES DE L' ESCÈPTIC. EL CERVELL EN UNA CUBETA

BLOC I 

LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA

UNITAT 2: 

CREENÇA, SABER I VERITAT. 

Les preguntes de l' escèptic

Els mitjans de comunicació escampen que amb l' adveniment de les  comunicacions modernes i la tecnologia de la informació, el coneixement humà s' expandeix més ràpid que en qualsevol altre període de la història. Es diu que el nostre saber es dobla cada quatre anys. Però, realment sabem tot allò que creiem que sabem? És el saber allò que s' expandeix o només la massa de les nostres creences? Des de l' antiguitat, els filòsofs escèptics ens han advertit de la nostra tendència natural a creure que hi ha saber allà on de fet, no n' hi ha. 

El cas dels cervells en una cubeta

"Aquesta és una possibilitat de ciència ficció discutida pels filòsofs:  imaginem-nos que un ésser humà (el lector pot imaginar que és ell qui pateix l' incident) ha estat sotmès a una ooperació per un científic diabòlic. El cervell d' aquesta persona (el teu cervell, estimat lector) ha estat extret del cos i col·locat en una cubeta de nutrients que el mantenen viu. Les terminacions nervioses han estat connectades a un ordenador supercientífic que provoca en aquesta persona la il·lussió que tot és perfectament normal. Sembla que hi ha gent, objectes, cel, etc., però en realitat, tot allò que la persona (tu) està experimentant és el resultat dels impulsos electrònics que es desplacen des de l' ordinador fins a les terminacions nervioses.

En comptes d' 'imaginar un sol cervell en una cubeta, podem imaginar que els ésser humans (tal vegada tots els éssers que senten) són cerveells en una cubeta (o sistemees nerviosos en una cubeta, en el cas d' alguns éssers que només posseeixen un sistema nerviós mínim, però que ja compten com a éssers que senten). Per descomptat, el científic diabòlic hauria d' estar fora o, voldria estar-hi? Potser no existeix cap científic diabòlic, potser (encara que això és absurd) el món consisteix en una maquinària automàtica que té cura d' una cubeta plena de cervells i sistemes nerviosos"

PUTNAM H., Raó, veritat i història, 1988.
(pàgina 35) 

Una pel·lícula: Matrix 

"Neo descobreix que el món en el qual creia viure no és més que una simulació virtual creada per una comunitat de maquines superevolucionades, que ara controlen el planeta, a la qual es troba connectat mitjançant un cable endollat al seu cervell. Els milers de milions de persones que viuen connectades al seu voltant estan sent conreades de la mateixa manera per a poder donar energia a les màquines. Aquesta il·lusió col·lectiva (o simulació interactiva) és coneguda com a Matrix." 

El "Mite de la caverna" de Plató i Matrix 

ANÀLISI DE LA PEL·LÍCULA:
1.- Identifica els personatges principals de la pel·lícula, descriu el seu paper en la trama i explica el significat dels seus noms.
2.- El tema filosòfic de Matrix és el problema clàssic plantejat per l ' escepticisme. Així ho expressa Morfeo: "Què és real? De quina manera definiries real? Si et refereixes a allò que pots sentir, a allò que pots olorar, a allò que vols assaborir i veure, allò real podrien ser senyals elèctrics interpretats pel teu cervell". Cita altres fragments del guió que mostrin la importància d' aquesta qüestió en la pel·lícula. 
3.- El mite de la caverna, que Plató explica en La República , presenta els éssers humans encadenats en el fons d' una cova. Els presoners només veuen ombres, les quals prenen per la realitat. Un d' ells escapa i arriba a veure el món real. Quan torna, enlluernat per la claror, als altres els sembla que no sap el que diu. Aquest mite platònic domina el guió de Matrix . Així ho expressa Morfeo: "Ets un esclau, Neo. Igual que els altres, vas néixer en captiveri. Vas néixer en una presó que no pots ni olorar, ni assaborir ni tocar. Una presó per a la teva ment". Busca informació sobre el mite platònic i relaciona els seus diferents detalls amb la història de Matrix. 
4.- Cypher traeix el grup de Morfeo per continua r vivint en l' engany. Descriu el diàleg en el qual Cypher traeix els seus companys. Què en penses, de la seva actitud?

MITE DE LA CAVERNA de Plató 

 
- Relació entre el "Mite de la caverna" de Plató  i la pel·lícula "Matrix" 

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 33,34 i 35 ) 

WEBGRAFIA: 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Matrix

https://www.youtube.com/watch?v=ifiOeW1pUCg

tml.rincondelvago.com/000368831.png 

BLOC I. UNITAT 1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? TEXT DE CRAIG

BLOC I. LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. 

UNITAT 1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

 Preguntes filosòfiques 

"Gairebé tots nosaltres som (en certa manera) filòsofs ja que tenim algun tipus de valors segons els quals vivim (o ens agrada pensar que els tenim, o ens sentim a disgust quan no els tenim). La majoria de nosaltres, a més, accepta alguna descripció general del món. Potser pensem que hi ha un Déu creador de tot, inclosos nosaltres mateixos; o al contrari, pensem que tot ées una qüestió de casualitat i selecció natural. Potser pensem que tenim alguna cosa en nosaltres immaterial i immortal a la qual anomenem ànima o esperit; o just allò contrari, que som només una organització de matèria complicada, que es cau a trossos després de morir. Així que la majoria de nosaltres, fins i tot aquells que dirien que no és una cosa que els preocupi, disposem d' una cosa semblant a respostes per a les dues preguntes filosòfiques bàsiques, a saber: "Què hem de fer?" i  "Què és real?". I hi ha una tercera pregunta bàsica per a la qual també la majoria de nosaltres té algun tipus de resposta; una pregunta que ens assetja en el moment mateix en que som conscients d' una de les dues preguntes anteriors, a saber: "com sabem alguna cosa o, si no ho sabem, com ho podríem saber? Fent servir els ulls, pensant, consultant un oracle, preguntat un científic?": La filosofia -entesa com un tema que pot ser estudiat, del qual es pot ser ignorant, en què es pot millorar o fin i tot arribar a ser un expert- és simplement ser més reflexiu sobre algunes d' aquestes qüestions i les seves relacions mútues; és aprendre allò que ja s' ha dit sobre elles i per què"

CRAIG, E., Philosophy. A Very Short Introduction, 2002

MODEL DE POSSIBLES PREGUNTES D' EXAMEN:

1.- Digues amb les teves paraules, i sense repetir, de què va el text. (2,5p)

2.- Posa-li un títol (1p)

3.- Relaciona aquest text, amb tot allò que sàpigues de les Unitats 1,2 i 3 del llibre de text, treballat a classe. (4,5p)

4.- Fes una opinió personal i mira si pots trobar relació amb l' actualitat (2p)

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 23)

Webgrafia:

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX8nwJFXBQEOIjqD_OlJgpA1FOClQ-JkbqZlRz4Meca7kfi8jASoesW-R83x1bFJsPAJ3y9tPeh56Y9GNC-Th_ARKGYtbhBC_x9FaxHL4iG9e0wKfQ-20AMwwxOderJo0gPDO_Hu7lB88/s1600/foto.jpeg

BLOC I UNITAT 1 QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? Els problemes de la filosofia

BLOC I

UNITAT 1

QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

El text diu: "Això no és una pipa" de René Magritte

Els problemes de la filosofia 

. La realitat

. El coneixement

. L' acció 

Branques de la filosofia

Així, si ens quedem amb l' aspecte bàsic, es pot dir que la filosofia s' assenta sobre tres interrogants fonamentals. El primer és: "Quina és la naturalesa de tot allò que existeix?". I el segon és: "Com podem saber alguna cosa, si és que això és possible?". El tercer interrogant es pot enunciar així: "Com hem d' actuar?". 

Les investigacions sobre la primera d' aquestes qüestions, sobre allò que existeix i sobre la naturalesa de la seva existència, constitueixen la branca de la filosofia coneguda com a ontologia o metafísica. La investigació sobre la segona qüestió -sobre la naturalesa del coneixement i sobre què podem saber, si és que podem saber alguna cosa-, rep el nom d' epistemologia. La filosofia moral o ètica i la filosofia política s' ocupen del tercer dels interrogants fonamentals.

El desenvolupament de les tres qüestions esmentades al llarg dels egles, i de totes aquelles altres qüestions subsidiàries que d' elles es deriven, constitueix el corrent principal de la història de la filosofia. Altres branques de la filosofia -com la filosifa de la ciència, l' estètica o la filosofia de la religió-, per més que siguin per sí mateixes apassionants, tenen un caràcter subsidiari pel qe fa a les tres branques fonamentals. 

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 20 i 21) 

Webgrafia:
http://blocs.xtec.cat/espaidevisualiplastica/files/2012/09/250px-Magritte_Pipa.jpg

BLOC I .U 1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? TEXT DE MAGEE.

BLOC I 

LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA

UNITAT 1.

QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? 

Per llegir i pensar: la filosofia i les formes del saber

La filosofia, la ciència, l' art i la religió. 

“La insistència en la raó és un dels trets característics de la filosofia. Distingeix la filosofia, per exemple, de la religió i de les arts. En la religió, de vegades, s’ apel·la a la raó, però la fe, la revelació, el ritual i l’ obediència tenen sempre un paper fonamental: la sola raó no pot fer que algú recorri completament aquest camí. L’ artista creatiu, com el filòsof, està totalment compromès amb una activitat de recerca de la veritat, intenta veure per sota de la superfície de les coses i adquirir una comprensió més profunda de l’ experiència humana; això no obstant, publica o presenta públicament les seves troballes d’ una manera diferent a la del filòsof; en una forma que se sosté sobre la percepció directa o la intuïció, més que sobre l’ argumentació racional.

Un tipus diferent de frontera separa la filosofia de les ciències. El científic, igual que el filòsof i l’ artista, està també compromès amb la recerca de la veritat, intenta fer nous descobriments sobre el món i sobre la naturalesa de l’ experiència que d’ ell tenim i el seu propòsit és donar-los sentit. Publica també les seves troballes. I, igual que el filòsof, està obligat a donar una justificació racional de tot allò que diu. En aquest cas, la diferència clau, pel que fa al filòsof, és que el científic s’ ocupa de qüestions que puguin decidir-se a través de l’ experimentació i l’ observació. Però no hi ha experiments ni observacions que ens diguin si el temps té un principi o no, o què són els drets humans. Preguntes com aquestes, que poden ser objecte d’ investigació racional, per més que no siguin aptes per ser tractades amb els mètodes de la ciència, són les preguntes típiques reservades als filòsofs.”

B. MAGEE, The Story of Philosophy, 1998

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (Pàgina 19)

1.- Digues amb les teves paraules, i sense repetir, de què va el text. (2,5p)

2.- Posa-li un títol filosòfic (1p)

3.- Relaciona aquest text, amb tot allò que sàpigues de les Unitats 1,2 i 3 del llibre de text, treballat a classe, i altres materials (4,5p)

4.- Fes una opinió personal i mira si pots trobar relació amb l' actualitat (2p)

Per saber-ne més:

Pel·lícula:

Who the Fuck Is Jackson Pollock

Bibliografia:

ALFARO, Carme i VVAA: Filosofia i ciutadania, Ediciones del Serbal, pàgina 18

Webgrafia:

https://www.youtube.com/watch?v=7Zxqj2gjigU

BLOC I. U.1 QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? TEXT DE NAGEL

BLOC I 

LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA
UNITAT 1.
QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? 

Per llegir i pensar: la filosofia i les formes del saber

La filosofia, la ciència i la matemàtica

El geògraf (1668), de Jan Vermeer 

"La filosofia es diferencia de la ciència i també de la matemàtica. A diferència de la ciència, no se suporta en experiments ni en observacions, sinó només en el pensament. A diferència de les matemàtiques, no disposa de mètodes formals de demostració. Es practica plantejant preguntes, argumentant, posant a prova les idees, pensant en arguments possibles en contra d' elles, sorprenent-se davant del funcionament real dels nostres conceptes.

La principal ocupació de la filosofia és posar en qüestió i entendre idees molts comunes, que tots nosaltres usem en el dia a dia sense pensar. Un historiador es pot pregunta què va succeir en un moment determinat del passat, però un filòsof preguntarà: "Què és el temps?" Un matemàtic pot investigar les relacions entre els números, però un filòsof preguntarà: "Què és un número?". Un físic es pot preguntar de què estan fets els àtoms o què explica la gravetat, però un filòsof preguntarà com sabem que existeix alguna cosa fora de les nostres ments. Un psicòleg pot investigar com aprenen els nens una llengua, però un filòsof preguntarà: "Què fa que una paraula tingui significat?". Algú es pot preguntar si està bé esquitllar-se al cinema sense pagar, però el filòsof preguntarà: "Què fa que una acció estigui bé o malament?"

NAGEL, Th: What does it all mean?, 1987 

1.- Fes un llistat dels principals conceptes científics amb què estiguis familiaritzat. Distingeix els conceptes de les ciències següents: matemàtica, física, química, biologia. (2 punts) 

2.- Segons l' autor del text, la matemàtica és un tipus particular de ciència? Què la diferencia de les altres ciències? (2 punts)

3.- La física, la química i la biologia solen ser anomenades "ciències experimentals" o "empíriques". Què tenen en comú? Segons l' autor del text, què és allò que defineix la filosofia? (3 punts)

4.- Per a cada un dels conceptes que has apuntat en la primera pregunta, proposa una qüestió que consideris filosòfica (3 punts) 

AQUEST ÉS EL TEXT QUE ES VA FER A CLASSE PER A PREPARAR L' AVALUACIÓ INICIAL.

Bibliografia:

ALFARO, Carme i VVAA: Filosofia i ciutadania, Ediciones del Serbal, pàgina 18

Webgrafia:
https://translate.google.es/?hl=ca
http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/vermeer/i/geographer.jpg

BLOC I: UNITAT 1. FILOSOFIA I CIÈNCIA.

BLOC I: LA INVESTIGACIÓ FILOSÒFICA. 

UNITAT 1. Què es la Filosofia?  

Filosofia i Ciència

Homenatge a Newton (1969), de Salvador Dalí 

 

La filosofia com a tronc comú de les ciències 

En l' antiguitat i durant segles, la filosofia va cobrir un àmbit extremadament ampli, abastant temes que després es van separar de  la filosofia, com la física, les matemàtiques, la psicologia o la sociologia. Els antics grecs no distingien aquests camps de la filosofia. Com a filòsofs es van dedicar a tots ells, per descomptat, no de la mateixa manera en la qual  un científic actual s' ocupa de la  ciència. Tots aquests camps d' investigació s'han desenvolupat a partir de la filosofia. 

L' astronomia i la medicina es van constituir relativament aviat com a ciències separades de la filosofia. Això va ocórrer a finals del Renaixement , en el segle XVI. En data més recent, a finals del segle XIX, la matemàtica i la lògica van seguir el mateix camí. La separació d' altres ciències de la filosofia se situa en diferents moments de la història: la química i la biologia van ingressar en el territori científic en el segle XVIII; la psicologia i la sociologia, en el segle XIX. 

  

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgina 16)

Webgrafia:

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/31/Plaza_de_Dal%C3%AD_%28Madrid%29_07.jpg

BLOC I UNITAT 1 QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? X. RUBERT DE VENTÓS.

BLOC I

UNITAT 1

QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

 Per llegir i pensar. Filosofia i admiració. 

"Allò que en un principi va moure els homes a fer les primeres indagacions filosòfiques va ser, com ho és ara, el fet d' admirar-se. (...) Anar a la recerca d' una explicació i admirar-se, és reconèixer que s' ignora"

ARISTÒTIL, Metafísica, Llibre I (segle IV a.C.) 

Xavier Rubert de Ventòs

No veure les coses clares 

"Per què hem de "veure-ho tot clar"? Crec que es tracta d' una necessital més vital que pròpiament intel·lectual. La nostra necessitat d' interpretar i aclarir-ho tot no respon tant al nostre desig de coneixement com a la nostra necessitat d' apaivagament. No és tant un producte de la nostra curiositat com de la nostra ansietat, i més que expressió del nostre interèsssss pel món respon a la por que aquest ens produeix.

Doncs bé, fer filosofia demana ser prou ingenu -o valent- per reconèixer que no veiem les coses clares. Per acceptar sense reserves ni coartades el desconcert, la inquietud i el vertigen que ens produeix allò que no entenem. En comptes de buscar una explicació, una fórmula, un concepte o un exorcisme que suavitzi el nostre horror al buit intel·lectual, l' actitud filosòfica és aquella que s' atreveix a demorar i furgar en la perplexitat mateixa.

Sovint, la nostra temptació de veure clar ens porta a situar els problemes, definir els esdeveniments i a posar les preguntes allà on voldríem que fossin, per no haver-nos de qüestionar de veres. d' aquesta manera retallem el món a la mesura de les nostres necessitats, és a dir a la mesura dels comportaments mentals o culturals que ja tenim preparats per entendre-ho. Amb freqüència actuem volent fer-nos la il·lussió que el problema és on nosaltres el podem controlar. Però allò que la perplexitat filosòfica pot ensenyar-nos és que, sovint, el problema és on no es deixa captar in manipular"

XAVIER RUBERT DE VENTÓS, Per què filosofia, 1983. 

Per saber-ne més:
De quin color és aquesta sabatilla esportiva?

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carmen i Altres: Filosofia i Ciutadania. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008. (pàgines 14 i 15) 

Webgrafia:

 http://cat.bloctum.com/salmeron/files/2010/04/aristotle.gif

 http://www.llull.cat/monografics/fil04/fotos_prot/rubert_ventos.jpg

https://i.ytimg.com/vi/X7F1tfuwCmc/hqdefault.jpg

http://img4.woman.es/9d/7e/54/color-ves-zapatilla-reto-viral-internet-640.jpg